dijous, 30 de juny del 2005

La millor terreta del mòn?

Per què direm això els valencians, en poquet de temps haurem de dir: "El millor asfaltet i urbanitzacions del mòn" o "Els millors campets de golf del mòn". Es curiós el que ens ha passat en els darrers 50 anys, d'estar en comunió amb la terra: conreant-la, treballant-la, respectant-la i vivint d'ella, em passat a aprofitar-nos-en d'ella: violar-la, exhaurir-la, menysprear-la, assecar-la, deforestar-la o maltractar-la. Tan lletja o tan malament s'havia portat amb nosaltres com per a disfressar "la millor terreta del mòn" amb el més cruent i solitari ciment o asfalt.


A aquest ritme no ens quedarà cap hortet, no m'imagine que passarà quan Túrquia, per exemple, entre en la Unió Europea i tots els qui venien aquí vagen a aquelles platges o als seus "futurs" camps de golf i urbanitzacions, aleshores què farem? ens menjarem els camps de golf? o conrearem als patis de les urbanitzacions? En 50 anys em passat d'ésser autosuficents a dependre d'un sector tan inestable com és el turisme de sol i platja (que li ho diguen a la costa assolada pel Tsunami amb pèrdues altíssimes en el percentatge de visitants).


Sabieu que el passat dissabte 18 de juny al diari Información d'Alacant hi havia 5 planes seguides sobre golf? I acontinuació, 2 més de vela. Intentaré dir-ho ben fort: Tan se me'n fot la vela com el golf, aneu a pastar fang!


Jo vull continuar vivint en la millor terreta del mòn i, vosaltres valencians?




De misteris i encant se vest la terra, Costa Poes

dilluns, 13 de juny del 2005

Un pont amb ales i una rambla humiliada

A un pont centari li han posat ales, a l'altre li ho volen llevar tot, fins i tot la vida i la rambla que hi transcorre per sota està condemnada a mort.


L'altre dia anava pel carrer i em va venir al cap una pregunta que ja es feia en Michael Moore al títol d'un dels seus llibres: "Ei! On s’ha ficat el meu país", jo em preguntava: "Ei! On s'ha ficat el meu poble". En aquests temps que corren tots haurien de fer-nos una pregunta semblant:
Ei! on s'ha(n) ficat....
el meu poble
els meus fills
els xiquets
les bicicletes i les boletes (guà!)
les pinades arran de la mar
el nostre teatre
la nostra televisió
els nostres diaris
?
(us convide a afegir les vostres preguntes, comenceu per: Ei! on s'ha(n) ficat...).


Les escales de valors estan canviant? És més important l'asfalt que la terra, les videoconsoles que una passetjada en bici amb els amics i amigues, tenir un xalet arran de mar amb aire condicionat o tenir dunes paradisíaques i llargues pinades, veure una obra de teatre divertida o veure el Gran hermano, camps de golf per a uns pocs o escoles i transport públic de qualitat, és més important...


Crec que, efectivament, les escales de valors estan canviant i la nostra practicitat i l'ànsia pels diners estan barrant el pas a la imaginació, la cultura, les plantes, la terra, els animals i les persones. S'imposa un pont pràctic a un pont centenari, s'imposa una rambla plena de fums i trànsit a una rambla viva i verda, columna vertebral del nostre poble.


Dir que des que va començar tot aquest enrenou jo sabia que alguna cosa no estava bé, que massa coses no estaven bé, però sabia ben bé el que. Estem tan acostumants a les coses mal fetes que no tenim un bon detector, si estigueren acostumats a les coses ben fetes de segur que de seguida en haguerem posat alerta: Això està mal fet!


Gràcies a la xarrada organitzada per una colla del meu poble que he obert els ulls car els tenia mig clucs per les males costums.


Nós fom entre la rambla e'l reyal e la torre, Jaume I, Cròn. 282