dilluns, 28 d’abril del 2008
diumenge, 27 d’abril del 2008
27092007 Heu trobat el rossinyol blau de la felicitat?
Quantes coses...
El primer que el trobe que ens el faça arribar a la resta. Aquest any ha sigut un any de viure intensament Barcelona, hem conegut junts llocs i gent, hem compartit experiències.
Quan es faça el silenci a les vostres converses, penseu que podria estar jo per a donar-li un toc de llimona, ja us trobaré a faltar, però us jure que vindré quan estiga preparat, a visitar-vos. Gràcies pel vostre suport, comprensió i muscle amic on recolzar-se.
El meu dia és fosc, igual ha passat un eclipsi sense adonar-me'n, però amb el primer raig de sol ens veurem il·luminats de nou i l'escalfor ens empenyerà a alçar-nos, tornar a caminar; mai camines sol, ara ho sé.
Aquest acomiadament no és per vosaltres, és per a tot el viscut a Barcelona, tant el que va anar bé com el que no, jo sé que de vegades sóc pesat, pero segur que compensa, o no?
Aquesta no ha estat un decisió fàcil, malgrat tot és el que em demana el cos, en la vida et marques objectius, i ara mateix aquests objectius no s'han complert, ja no té sentit, amb la música a un altre lloc.
No sé si és un punt i final o un punt i seguit, això el temps ho dirà.
Estaré aquí mismo.
El primer que el trobe que ens el faça arribar a la resta. Aquest any ha sigut un any de viure intensament Barcelona, hem conegut junts llocs i gent, hem compartit experiències.
Quan es faça el silenci a les vostres converses, penseu que podria estar jo per a donar-li un toc de llimona, ja us trobaré a faltar, però us jure que vindré quan estiga preparat, a visitar-vos. Gràcies pel vostre suport, comprensió i muscle amic on recolzar-se.
El meu dia és fosc, igual ha passat un eclipsi sense adonar-me'n, però amb el primer raig de sol ens veurem il·luminats de nou i l'escalfor ens empenyerà a alçar-nos, tornar a caminar; mai camines sol, ara ho sé.
Aquest acomiadament no és per vosaltres, és per a tot el viscut a Barcelona, tant el que va anar bé com el que no, jo sé que de vegades sóc pesat, pero segur que compensa, o no?
Aquesta no ha estat un decisió fàcil, malgrat tot és el que em demana el cos, en la vida et marques objectius, i ara mateix aquests objectius no s'han complert, ja no té sentit, amb la música a un altre lloc.
No sé si és un punt i final o un punt i seguit, això el temps ho dirà.
Estaré aquí mismo.
27092007
dimecres, 23 d’abril del 2008
Si et faig l'ullet
Vaig plorar per dormir,
després, tot un dia,
vaig plorar molts mesos,
després, a l'ocàs de les nits.
Ara ja no puc plorar:
somric amb espontaneïtat,
somric al trenta-tres,
ric amb vosaltres a la nit.
Li dedico un somrís còmplice
quan miro d'estimar.
Havia envellit deu anys,
cara desficiosa i mirar amargat,
de nou tinc dotze anys,
i torno a ser Peter Pan.
Li faig l'ullet
quan la veig passar.
No t'escapis!
et penso enxampar!
nene
després, tot un dia,
vaig plorar molts mesos,
després, a l'ocàs de les nits.
Ara ja no puc plorar:
somric amb espontaneïtat,
somric al trenta-tres,
ric amb vosaltres a la nit.
Li dedico un somrís còmplice
quan miro d'estimar.
Havia envellit deu anys,
cara desficiosa i mirar amargat,
de nou tinc dotze anys,
i torno a ser Peter Pan.
Li faig l'ullet
quan la veig passar.
No t'escapis!
et penso enxampar!
nene
dilluns, 21 d’abril del 2008
Canción del Jinete
En la luna negra
de los bandoleros,
cantan las espuelas.
Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
...Las duras espuelas
del bandido inmóvil
que perdió las riendas.
Caballito frío.
¡Qué perfume de flor de cuchillo!
En la luna negra
sangraba el costado
de Sierra Morena.
Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
La noche espolea
sus negros ijares
clavándose estrellas.
Caballito frió.
¡Qué perfume de flor de cuchillo!
En la luna negra,
¡un grito! y el cuerno
largo de la hoguera.
Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
de los bandoleros,
cantan las espuelas.
Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
...Las duras espuelas
del bandido inmóvil
que perdió las riendas.
Caballito frío.
¡Qué perfume de flor de cuchillo!
En la luna negra
sangraba el costado
de Sierra Morena.
Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
La noche espolea
sus negros ijares
clavándose estrellas.
Caballito frió.
¡Qué perfume de flor de cuchillo!
En la luna negra,
¡un grito! y el cuerno
largo de la hoguera.
Caballito negro.
¿Dónde llevas tu jinete muerto?
dijous, 17 d’abril del 2008
M'he i t'he
M'he vist sota el rajos exhaurits del lavabo de qualsevol bar,
t'he vist sobre llunes d'asfalt entre multituds sense trellat,
t'he esbrinat amb el tacte de tots els meus sentits.
Ja no plore per ningú que no sigui jo, jo i jo,
perquè em va ensenyar a estimar i també a odiar.
M'he vist bressolat per les ones del teus cabells,
m'he vist reflexat en els teus ulls de maragda,
he begut dels teus llavis suaus com la brisa marina.
Ara ric a tot arreu, mire de reüll per tal de parpellejar,
gràcies Dianeta per ser com ets i com seràs, petons.
nene
t'he vist sobre llunes d'asfalt entre multituds sense trellat,
t'he esbrinat amb el tacte de tots els meus sentits.
Ja no plore per ningú que no sigui jo, jo i jo,
perquè em va ensenyar a estimar i també a odiar.
M'he vist bressolat per les ones del teus cabells,
m'he vist reflexat en els teus ulls de maragda,
he begut dels teus llavis suaus com la brisa marina.
Ara ric a tot arreu, mire de reüll per tal de parpellejar,
gràcies Dianeta per ser com ets i com seràs, petons.
nene
dimecres, 16 d’abril del 2008
Dos amics reflexionen
Rubén Hay una mariposa que bate las alas sin descanso pero no consigue avanzar, es preciosa, lo sabemos, però está atrapada. Si no aletea y se deja llevar acabará siendo una más, del montón.
Bea Se habrá mojado las alas... y así no podrá seguir viviendo por mucho más tiempo. Necesita ayuda. O tal vez aprender a vivir sin alas... sin sueños?
Bea Se habrá mojado las alas... y así no podrá seguir viviendo por mucho más tiempo. Necesita ayuda. O tal vez aprender a vivir sin alas... sin sueños?
dimarts, 15 d’abril del 2008
Calitja
el tacto de tu piel es como el agua tibia de la orilla resbalando entre los dedos de los pies, cálido sueño de verano
Subscriure's a:
Missatges (Atom)