dijous, 27 d’agost de 2009

08/08/2009 Sardenya :: L'Alguer

Hem desperte a les sis de la matinada després que els camioners borratxos fan la darrera copa a uns metres d'on estaven dormint el Dani i jo. On està la resta de persones de l'equip? Resulta que hi ha una sala al vaixell anomenada Sleeper, tota plena de butaques on et pots reclinar i dormir, allí ens trobem el Neil i el Salva dormint, ens unim i dormim tres hores més, m'he de posar l'iPod per tal d'aconseguir dormir.

Surt el sol sobre la coberta humida del ferri

De sobte, no puc dormir més, ja són les nou, queda vora una hora per arribar a Porto Torres. Desdejunem un pobre i car desdejuni i prenem una mica el sol al costat de la piscina, és temps de tocar terra, afortunadament no ens hem marejat.

Xemeneia del ferri

Arribada a Porto Torres

Sense dubtar-ho baixem el cotxe del vaixell i comencem a seguir totes les senals de trànsit que ens portaran a L'Alguer.

Primer contacte amb la conducció sarda

Ens ha costat una mica trobar l'apartament que teníem reservat, enmig del camp i al costat d'un riu o llacuna, en Mario, l'encarregat de rebre'ns, diu que si volguessim ens podríem banyar allí, ningú posa cara d'estar gaire d'acord... Però reunim tots els diners i paguem l'apartament, també fem comptes, una mica caòtic, el Dani comenta que com de catalans som, fent comptes el primer dia, mira que té raó. Després de tot el més important és que encara no hem dinat, comencem a sentir gana, però tindrem una primera sorpresa, resulta que l'hora per dinar és de 12 a 14h i ja són les 14h10, al final esdevindrà una cosa d'allò més positiva, ja que descobrim una xicoteta pizzeria que encara roman oberta, la regenta un sicilià baixet però d'aspecte graciós, té sis filles, dos de les quals treballen a la pizzeria, són bessones i de seguida ens fem amics. La Marica i la Marchella tenen quinze anys, són força eixerides, una parla pels colzes, és més decidida, resulta ser la major de les dues i, tal volta per això, s'acaba de cremar amb el forn però no es vol posar res, xiqueta deuries, almenys àloe vera! Ens serveixen les pizzes, queda el Neil i llavors, surt el propietari amb la pizza a una mà i de sobte, rellisca i li cau la pizza... Tots posem cara de sorpresos... El Neil posa cara d'algú que mor per innanició... Però resulta ser una broma tot seguit porta l'altra, quin paio, ens ha enganyat a tots, és més que una bona rebuda!

Primera cervesa sarda, l'ichnusa

Marxem direcció a la platja de Santa Maria de l'Esperança després d'una encaixada de mans i un ciao ciao. Sembla que no podíem tenir una benvinguda millor, els nadius són amigables, hehehe. Anem a descobrir la platja, som-hi, direcció Bosa.

Quilòmetres inacabables de costa afortunadament encara verge

Curiós, però a l'entrada de la platja tenen a un tio amb un parasol cobrant l'entrada, així que deixem el cotxe una mica més endavant on no arriben els turistes, que això no obstant, no semblen ser molts. Robem una baixada on es pot deixar el cotxe. La platja és de sorra volcànica i una mar de tonalitats cromàtiques entre el verd i el blau s'obre extensa als nostres ulls, caminem per la vora de la mar entre còdols del color de la lava mollejats pel temps, finalment arribem a la platja de sorra, sorra blanca que s'esmuny entre les nostres mans...

Platges de roca i platges de sorra, tot alhora

El Salva i jo ens dediquem a fer un castell, em rebolque per l'orella, l'únic inconvenient és que l'aigua té alguna que altra alga. Després de tot el viatge, el dia gairebé sencer, arriba un moment en què el cos ja no pot més i acabe caient en rodó, sumit en un son profund, quin plaer adormir-se escoltant la mar.

Els catalans de nou colonitzant, serà posible!

Primera posta de sol sobre la mar

Mentre tornem ens adonem que el Dani, no té la cartera, l'ha deixada a sobre del cotxe i segurament ha caigut en el primer revolt o forat de la calçada. Així que el Neil i jo fem una petita compra per a passar un quants dies i Salva i Dani tornen des de l'Alguer a buscar-la, no hi és, únicament han trobat el comandament del cotxe, tenim un problema. Però quan tornem a casa li truquen al mòbil, l'han trobat i a dins tenia el seu telèfon, així que a les 22h30 ha d'anar a recollir-la a un bar de L'Alguer.

Un cop amb la cartera i veient que ho té tot, fins i tot, la pasta, quin bon nano, no? Llavors el Dani decideix invitar-nos a sopar.

Casc antic de l'Alguer des de la platja

Fem números, comptem i em toca conduir a mi, cap problema, però la nit es farà llarga perquè ja comencen amb la grappa, el vi, la cervesa, el limoncello... Del centre històric on estan els bars anem a la recerca d'un club i coincidim amb quatre xiques: la Virgínia és de Barcelona i surt amb un noi d'Oristano, l'acompanyen la Júlia, l'Eleonor que viu a Cagliari i una altra xica que treballa i estudia a la UAB. Són divertides i agradables però jo tinc el cap posat a uns centenars de quilòmetres més al nord.

El club es diu el Trò i el millor que té és que està al costat de la mar en una baixada de roca, el millor... perquè la música és pèssima i la gent més o menys, bec una coca-cola i a les sis del matí encara hem de caminar 40 minuts fins al cotxe, quin xou, us ho podeu imaginar? Doncs jo tinc malsons cada cop que recorde el dolor de les meues cames aquell dia.

L'Alguer quan s'està fent de dia

Toque el llit i automàticament estic adormit, crec que la resta dorm tirada per l'apartament...

Algun lloc al bell mig de la Mediterrània – L'Alguer – Platja Esperança – L'Alguer



dissabte, 22 d’agost de 2009

Un camí

Quan arribes i no vols marxar,
quan marxes i no acabes d'arribar

dimecres, 19 d’agost de 2009

07/08/2009 Sardenya :: La partida

Acabe de treballar i únicament tinc un objectiu prepar-m'ho TOT, l'equipatge principalment. Hem quedat a dos quarts de vuit i quan finalment surt de casa corrents a les set i quaranta em dóna la sensació que no he parat de fer coses: amuntegar tot l'equipatge, recollir la motxilla que em porta la Núria i el Kyle, fer uns entrepans, una dutxa i una afaitada.

De fet, m'anava repetint, tinc temps, tinc temps però no m'ha sobrat ni un segon. Així que encara que tard ens reunim tots per a començar l'aventura, cadascú carrega la seua motxilla fins a l'aparcament on hi ha el BMW, anem cap a l'illa!

La machina

Travessem força ràpid l'Eixample fins arribar al Paral·lel, ens hem d'aturar a omplir el dipòsit, arribavem al port amb el temps just però comença la diversió: cua quilomètrica, ningú sap on hem d'anar, així que sobre la marxa anem fent, fins que ens veiem amb el cotxe davant d'un vaixell enorme de color blanc i blau amb una G enorme a ximènia que fa referència al nom de la companyia Grimaldi. Un cop dins la panxa del ferri, conduesc el cotxe fins a la bodega, però en mig de la pujada al segon nivell he reduir i em quede aturat bloquejant l'accés, encara no controle bé el cotxe, m'equivoque amb les marxes i faig marxa enrere en lloc de ficar primera, quasi la liem, caient per una rampa de cent metres marxa enrere...

El ferry

Després d'aquest episodi tan divertit, aparquem el cotxe i així ens oblidem d'ell, comença l'exploració del ferri. No sé per què, teníem la idea d'aquell ferri que ens va portar d'Split a Hvar l'estiu anterior, però aquest no està brut ni fet miques. Sembla com de luxe: terrassa, gimnàs, bar, disco i, fins i tot, piscina. Sopem a un bar mentre compartim la primera cervesa de la setmana. Després a la coberta a encetar el Negrita, comença l'apropament, serà interessant aquest viatge.

La terrassa del ferry

A la terrassa, l'ambient esdevé fred pel vent que bufa fort, a banda de què és fred, és divertit caminar contra vent, tot una aventura.

Caminant contra el vent a la coberta

Així que tornem al bar i jo ja no aguante més, m'estic i caic en un somni profund mentre la resta segueix bevent ron, quan treballes entens que pugues estar tan cansat...

Buscant el millor lloc per posar l'ou i dormir

Ruta
Barcelona – Algun lloc al bell mig de la Mediterrànea

Kissing

When it comes to the physiology of kissing we are on slightly firmer ground. Our lips are among the most sensitive parts of our bodies, packed with sensory neurons linked to the brain's pleasure centres. Kissing has been shown to reduce levels of the stress hormone cortisol and increase the bonding hormone, oxytocin.

+ info: http://www.newscientist.com/article/mg20327201.500-10-mysteries-of-you-kissing.html

dijous, 6 d’agost de 2009

Mor Jordi Sabater Pi

per dibuixar cal observar; si observes, coneixes; si coneixes, estimes; si estimes, protegeixes i, per tant, preserves

Bon viatge Jordi!

dimecres, 5 d’agost de 2009

Qué horas son mi corazón?

MGMT - Kids

You were a child,
crawlin' on your knees toward it.
Makin' mama so proud,
but your voice was too loud.

We like to watch you laughing.
You pick the insects off plants.
No time to think of consequences.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

The water is warm,
but its sending me shivers.
A baby is born,
crying out for attention.
Memories fade,
like looking through a fogged mirror
Decisions to decisions are made and not fought
But I thought,
this wouldn't hurt a lot.
I guess not.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.


diumenge, 2 d’agost de 2009

Dónde me llevabas?

Sentada en aquel rincón, distraida diría, tal vez aburrida, destilabas indiferencia, te miraba desde el centro de la habitación, de reojo disimuladamente. Entre sombras había una luz especial que salía de aquella esquina, era como una luz bajo un almohada, tenue y relajante, poco después descubrí que eran tus ojos, un parpadeo significaba que el cielo había dejado pasar una nube delante del sol.

Tu caminabas grácil y desenfadada, te seguía con la mirada, no sabia donde me llevaría tu caminar, aunque ahora ya sé donde me llevó, a tu lado...