dimecres, 29 de desembre de 2010

Comprar, llençar, comprar

L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

dissabte, 18 de desembre de 2010

divendres, 10 de desembre de 2010

Sobre la Colla (el Campanà calling)

Estimats amics!

Ja feia temps que no us escrivíem un e-mail sobre la Colla. Hem estat enviant info sobre les nostres activitats i les festes que hem anat organitzat al llarg del temps, però feia temps que no escrivíem algo més... no se com dir-ho, més personal. Per això demane que el llegiu, serà cosa d'uns minuts i mereixerà la pena; total! Sinó l'estiguéreu llegint estaríeu veient qualsevol xorrada al youtube.

Bé, serem directes amb el motiu d'aquesta carta. Us escrivim per demanar-vos diners, però no us pasmeu! Feu el favor i seguiu llegint, si? Després ja traieu les vostres reflexions personals. A vore, com ben bé sabeu, la Colla no passa per un moment molt bo, en el sentit econòmic, hem de pagar factures de La Coveta (que, tot i ser barata, ni ens ho podem permetre!) i les despeses de les nostres activitats que, tal i com ens trobem de personal, ens és pràcticament impossible.

Ara pensareu, collons! Però si ja fa temps que esta gent no se li sent molt pel poble!!. I allí és on volia arribar. Sí és cert que hem estat durant un temps un poc inactius i apagats; la falta d'implicació tant de persones del Campanà com de fora ha fet que les nostres forces es debilitaren un poc. De fet, no ha estat una ni dues vegades les que hem pensat en tancar el xiringuito per la falta de motivació i diners.

Però fa poc, després de reflexionar, reunir-mos i de pegar-li voltes a l'assumpte, vam decidir reformular-nos. A l'Assemblea vam concloure que havíem de canviar la nostra manera de treballar i reprendre la marxa que vam deixar fa un temps. A poc a poc estem donant novament aquell impuls i ja hem començat a realitzar activitats i accions, així com també hem obert un nou bloc que podeu visitar aquí: http://elcampana.wordpress.com.

Ara falta una de les coses més importants: el vostre suport. Sabem que molts de vosaltres, en algun moment del passat, haveu assistit a alguna assemblea, haveu fet propostes, aportat idees i participat en diverses activitats. Per això pot ser siga el moment de pensar en aquells temps, i tornar a ajudar per millorar el nostre voltant. Ja és hora de els que manen tornen a sentir la nostra veu, no creieu?

Sabem que les circumstàncies han canviat, i que tal volta estigueu liats en les vostres coses o simplement fora del poble, o tal volta no. Sabem que la vostra aportació econòmica és important, i podeu ajudar fent-vos socis de la Colla per només 20 eurets a l'any (si feu comptes és només un euro i mig al mes!). Però també és important la vostra participació activa, a l'assemblea podeu aportar propostes i portar-les a cap, o vindre per informar-nos d'alguna salvatjada que s'està fent; us animem a que escrigueu articles per al Pedregar (el tema és lliure, però millor si es un article crític i/o informatiu) o a que planteu un arbre amb nosaltres; i, sobretot, a que vingueu a les nostres activitats, sempre aprendràs cosetes i no t'avorriràs!.

Amb la teua ajuda es pot fer possible un altre poble, donar una visió crítica per despertar ments i consciències dormides. Amb el Campanà portem més de sis anys al peu del canyó, i la Coveta fa quasi quatre anys que està oberta. Al llarg d'aquest temps hem donat aquella visió crítica i hem intentat millorar l'entorn ambiental i cultural del nostre poble. No ha sigut fàcil, però això ja ho sabíem des del principi. De fet, algunes coses hem aconseguit, d'altres no, encara que almenys hem lluitat per aconseguir-ho, o acàs ja us heu oblidat del Pont Vell? O del projecte de construcció de la Central Tèrmica al Boix?

Per no parlar-ne de la Coveta, un espai lliure i crític per allotjar tota classe de col·lectius, fer concerts, xerrades o exposicions sense tindre que demanar-li permís a ningú. A més, d'un temps ençà, estem fent un projecte de biblioteca especialitzada en assumptes locals i mediambientals, que prompte podreu consultar via web, per ampliar la cobertura cultural de la nostra benvolguda biblioteca municipal. O podreu respectar alguna cosa que no teniu ni idea que existeix? El coneixement és bàsic en una societat lliure.

En fi, no anem a furtar-vos més temps del vostre dia. Esperem que aquest correu us haja servit per fer memòria, i us motiveu a participar amb el nostre nou projecte. Al correu es troba adjuntat el butlletí de soci de la Colla. Esperem les vostres respostes,

Una abraçada molt forta... i gràcies!

PD: No us oblideu que en cap d'any estarem allà, disposats a fer una gran festa per donar-hi la benvinguda a l'any... i xe!, veniu disfressats, que eixa nit toca!!

-------------------------------------------------------------
Colla Ecologista-Cultural "El Campanà"
c. Llorens, 82 03330 Crevillent
http://elcampana.wordpress.com

dimecres, 8 de desembre de 2010

Noam Chomsky y las 10 Estrategias de Manipulación Mediática

El lingüista Noam Chomsky elaboró la lista de las “10 Estrategias de Manipulación” a través de los medios

1. La estrategia de la distracción

El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética.

“Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto 'Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

2. Crear problemas y después ofrecer soluciones

Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

3. La estrategia de la gradualidad

Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

4. La estrategia de diferir

Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad

La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver “Armas silenciosas para guerras tranquilas”)”.

6. Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión

Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad

Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad

Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…

9. Reforzar la autoculpabilidad

Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. Y, sin acción, no hay revolución!

10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen

En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídas y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.


Vivir es fácil con los ojos cerrados, entendiendo mal todo lo que ves
John Lennon en "Strawberry Fields Forever"

Gràcies Almu per fer-m'ho arribar

Happy Xmas (30 years without you)



So this is Xmas
And what have you done
Another year over
And a new one just begun
And so this is Xmas
I hope you have fun
The near and the dear one
The old and the young


A very Merry Xmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear


And so this is Xmas
For weak and for strong
For rich and the poor ones
The world is so wrong
And so happy Xmas
For black and for white
For yellow and red ones
Let's stop all the fight


A very Merry Xmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear


And so this is Xmas
And what have we done
Another year over
A new one just begun
And so happy Xmas
We hope you have fun
The near and the dear one
The old and the young


A very Merry Xmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear
War is over, if you want it
War is over now


Happy Xmas

diumenge, 5 de desembre de 2010

dissabte, 27 de novembre de 2010

dissabte, 20 de novembre de 2010

divendres, 19 de novembre de 2010

dijous, 4 de novembre de 2010

dijous, 28 d’octubre de 2010

divendres, 22 d’octubre de 2010

dilluns, 18 d’octubre de 2010

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Benoit Mandelbrot: Fractals and the art of roughness

The father of fractals has passed away today, enjoy with his explanations:

diumenge, 10 d’octubre de 2010

dissabte, 9 d’octubre de 2010

diumenge, 3 d’octubre de 2010

dilluns, 27 de setembre de 2010

La neutralitat a la xarxa

Sincerament, crec que no som conscients del que està passant a Internet, en un silenci incòmode s'està lliurant una guerra entre forces desiguals: el poder del poble contra el poder econòmic, vegem de què parle i per què ara m'han vingut aquestes idees al cap:

dimecres, 22 de setembre de 2010

Do you remember Transformers?

There it is, a really good adaptation of the cartoons.

ak3d - Some art in 3D

Today I'd just like to introduce a website with some original 3D designs, I recommend to you to take a look of the whole collection on creations: spoon's tower, metallic roses,...


http://ak3d.de/



I found through Microsiervos and its post Auto-iluminación.

dilluns, 20 de setembre de 2010

We, time machines

This is a really nice love story, shall we?

dijous, 2 de setembre de 2010

Build a house with bottles

This video posted by Vanessa on facebook has remind me another old post. At least someone has found out how to combine these different problems.

dimarts, 31 d’agost de 2010

The cove

A really good documentary, it's between an action movie and a denunciation. Words are not enough, I invite you to see the trailer:


Fractals, la matemàtica més pura

Les matemàtiques ho envolten tot, és curiós que sigui la matèria que els estudiants històricament consideren més difícil. Dos exemples de la puresa de les matemàtiques:



dimecres, 11 d’agost de 2010

Özil, un exemple d'integració

Veiem que és capaç de fer amb un xiclet:

dijous, 5 d’agost de 2010

Hand of frog

Després de la més que lamentable actuació del combinat francès a la passada Copa del Món, un es pregunta si existeix alguna cosa al que generalment s'anomena justícia divina, pot ser no era just que França passés com va passar davant Irlanda i per això els déus van alliberar la seva ira contra l'entrenador i els jugadors.

En el documental que hi ha a continuació es relata la història de l'arbitre que no fou capaç de veure la mà d'Henry al partit que, finalment, va classificar els francesos i va deixar al camí als irlandesos. Per què el futbol pren trets tan transcendentals? Més pa i més circ...

dimecres, 4 d’agost de 2010

Què no es quedi a l'oblit

Amb una mica d'humor i no exempt de polèmica un diputat del PSOE va deixar al seu bloc aquesta divertida postal, la veritat és que té la seua gràcia, això no obstant, cada vegada més, comence a pensar que els valencians tenim poc a fer, nosaltres som els nostres propis enemics.


+info

dissabte, 31 de juliol de 2010

iPhone 4 fever

És curiós que l'iPhone mogui tanta expectació, d'aquesta paròdia el que més m'ha agradat és el format tonto i de reducció a l'absurd que utilitza. L'eslògan de l'eina emprada per dur a terme aquest tipus de vídeos deixa caure l'afirmació de: si saps escriure saps fer vídeos.

divendres, 23 de juliol de 2010

Funny babies

When we are babies, we use to laugh 300 times in average in a day, how many times have you laugh today? Explore laugh benefits







dimecres, 21 de juliol de 2010

The Story of Bottled Water



Maybe some else is asking himself why am I recycling? It's the biggest lie of the renewed system.

Nacionalisme, periodisme i esport

L'incident protagonitzat per l'Andy Schleck i l'Alberto Contador durant el Tour de França d'aquest any, on el ciclista espanyol atacava tot just després d'un problema mecànic del luxemburgés; finalment, m'ha empès a parlar d'una qüestió que està molt de moda: el nacionalisme a l'esport.


El punt aquí és que fins i tot intentant ser el més objectiu possible les opinions sobre si l'Alberto va fer bé o no són força divergents, això no obstant, el que és altament reprotxable és que des de posicions, càrrecs o professions que t'exigeixen ser objectiu sempre prendre partit defensant el punt de vista que més l'interessi al teu "compatriota".

Per exemple, un periodista que a priori ha d'informar o almenys donar un punt de vista objectiu de l'assumpte, aportant arguments sòlids de la postura que pren, no pot (no deuria) recolzar els arguments que més l'interessin, la reflexió simplificada és: quina posició hauria pres la premsa espanyola si l'Andy Schleck fos l'espanyol i l'Alberto fos d'un altre país?...

dimarts, 20 de juliol de 2010

La ciutat dorm

Els darrers sorolls de la nit s'estan exhaurint, la suor se m'enganxa al meu tors nu, hi ha alguna gota que fins i tot regalima per la meva esquena camí del barranc natural que és la columna vertebral. Ja és tard, un borratxo brama paraules mastegues inintel·ligibles des del bar de la cantonada. Els ecos dels seus retrets es van perdent a la llunyania del primer revolt d'un carrer perpendicular.

La suor s'estèn com una gota d'oli i empalaga el respatller de la cadira que em deixa tan aprop de l'ordinador les tecles del qual resonen com ressorts mig sords a la nit; mentre deixo fluir pensaments estranys i coses que podrien esverar fins i tot al més assenyat. Una font de llum rectangular que il·lumina els meus trets ja cansats quan gairebé toquen les dues de la matinada, la ciutat dorm, però jo no, la ciutat roman en una fictícia calma, delerosa de despertar i prosseguir un dia més amb la seva bogeria incessant...

Acluco els ulls, és massa tard, ja no em puc mantenir despert, caic sobre el teclat i... dormooooooooooooooooooooodfaaadjfphvnaaec



diumenge, 18 de juliol de 2010

racmax039 :: Infected RaCMaX

racmax 039
Mixed by RaCMaX (download)
16/07/2010


Tracklist

01 Infected Mushroom - Suliman
02 Nathan Fake - The Sky Was Pink (Holden Remix)
03 Hot Chip - I Feel Better (Ill Blu Remix)
04 Minilogue - Urubamba
05 M.A.N.D.Y. vs. Booka Shade - Body Language
06 Thomas Schumacher - Picanha
07 Steve Bug And Cle - Iron Daily
08 Tiga - You Gonna Want Me (Tocadisco Remix)
09 Gabriel Ananda - Offbeat
10 Paul Kalkbrenner - Sky And Sand - Original Mix


This is not me on the decks:

dimecres, 14 de juliol de 2010

La tendresa dels nouvinguts

La tendresa dels bebés
dels xiquets
d'un beset
d'uns llavis
d'una mare
la teva tendresa...
A totes les mares en acte o en potència

dimarts, 13 de juliol de 2010

Beer me

Oh yeah, that's innovation, who has ever dreamed about this? So it's becoming reality. 
This post is dedicated to the one who introduced me to the world of beer, from difficult situtations you will find out your real friends!



+ source: Microsiervos

dimecres, 7 de juliol de 2010

dissabte, 3 de juliol de 2010

dimecres, 23 de juny de 2010

Super Mario!



Oi què és freak?!

dissabte, 5 de juny de 2010

Crisis

És curiós ahir caminava pel barri i vaig veure cartell enganxat a la paret que suggeria que la crisis l'havien de pagar els polítics, crec que encara que la intenció semblava bona no està ben orientada, m'explique:

En nostre actual sistema de classes o capes, que no ens allunya gaire d'altres segles però on s'han canviat els noms de burgesia per aristocràcia i nous rics per línies de sang, permet tenir la base productiva més o menys tranquil·la simulant una democràcia a la capa més interna (poder polític), però conté problemes estructurals on la resta de capes exteriors o capes de la ceba deixen de ser democràtiques. On, a més a més, se suposa que els governs haurien d'actuar de jutges-policies per tal que les capes no-democràtiques no tingueren un poder absolut, i acaben no fent-ho i s'acaben convertint en còmplices.

Resumint, els polítics acaben sent intermediaris elegits democràticament per tal d'interactuar amb capes superiors on es tenen les coses força clares, on mana la sang verda del dòlar on adés manava sang blava de la teva família.

Amb aquest panorama de control i poder encastat en un sistema jeràrquic de classes es poden trobar dades significatives com què el 90% de la riquesa roman en el 10% de la població mundial (6.709.132.764 persones), però seguint l'estratègia de tota pedreta fa marge, es demana un esforç a aquest 90% per tal de pal·liar els efectes de l'avarícia del 10% restant. Òbviament si el 90% de la població aportés cadascun un euro tindríem 6.038.219.487 € però el problema és que sempre paguen el mateixos i, casualment, tots aquests diners no els tenen aquest 90% majorment sinó el 10% restant.

Per tant, la crisis que l'avarícia dels més rics ha creat que la paguen els més rics; ni els polítics, ni els funcionaris, ni el ciutadà ras, que la paguen qui ha trencat les regles del joc.



divendres, 14 de maig de 2010

dilluns, 26 d’abril de 2010

dissabte, 17 d’abril de 2010

dimecres, 24 de març de 2010

dissabte, 13 de març de 2010

Children see children do




Altament lacrimogen, en tot moment estem construint el futur...

Free energy now



+ font: energía libre


dissabte, 30 de gener de 2010

Estrany somni d'hivern

Tenia una estranya sensació de buidor a l'ànima i de solitud pensada, havia treballat per un llarg període de temps, s'havia oblidat de tot el que l'havia importat al passat, però ara tornava al bulliciós món de l'existència, del ser, del caminar a algun lloc sense tenir la sensació de no caminar enlloc.

Aquella estranya sensació li provocava nits sense dormir, angúnia que no calia dissimular, malestar que influïa en què no tingués la ment clara. Solia dormir en aquell estat de semi-incosciència en què fins i tot l'aleteig d'una papallona el pot despertar, massa tràfec al seu cap.

La vida prenia un aire amb olor a pètals de les flors més exòtiques, em ve de gust llegir un llibre, ballar, cantar una cançó i, com no, fer-te l'amor sense presa i amb una munió de carícies suaus com la peça per a piano més delicada mai composada. Però si estava de vacances...

dimecres, 6 de gener de 2010

Nexus One Phone

En aquest món de la rumorologia globalitzada a vegades es poden saber les coses, fins i tot, abans de què passen, per això no fou tan sorprenent l'anuncia presentació del primer telèfon que ve de la mà de Google, el Nexus One Phone, però no ve sol ja que el soci que prosa el maquinari a disposició del millorat Android 2.1, el sistema operatiu basat en linux desenvolupat per Google per als denominats telèfons smartphones. La veritat és que la majoria de les característiques ja es coneixien per avançat (Error500, Xataka, TechCrunch i Engadget) però fem una repassada i veiem-lo en acció.


Característiques tècniques

A nivell de maquinari destaca les seues especificacions, per destacar algunes:
  • Pantalla tàctil de 3,7 polsades.
  • Pes realment lleuger, 130gr.
  • Càmera de 5Mpx amb flaix LED.
  • Capacitat de connectivitat amb les darreres tecnologies: UMTS,Enllaç HSDPA, HSUPA, GSM/EDGE, Wi-Fi, Bluetooth, A2DP stereo Bluetooth. S'espera que per a la versió europea incorpore 3G.
Per a tenir tots els detalls us remet a la pàgina oficial d'especificacions.


No tantes paraules i més acció

Us deixe els vídeos oficials del telèfon per veure de què és capaç.








A més podeu fer un volt 3D a la pàgina oficial.


Nexus One vs iPhone

Els que l'han provat diuen que pel que fa a característiques funcionals no ofereix molt més que l'iPhone, això no obstant, destaca l'agilitat i la integració de les eines de Google. Així s'haurà de veure si la guerra està servida, perquè és clar, no es pot pronosticar un clar guanyador a priori.

L'únic punt positiu serà la possible competència que puga haver entre ambdues plataformes oferint així millors preus i almenys pel que fa al mercat estatal, despertar una mica a la sempre benestant Telefònica i el seu contacte d'exclusivitat amb el telèfon d'Apple.


Quan i com?

Segurament sortirà durant la primavera en el mercat europeu, però no hi ha una data confirmada, tanmateix ja es pot comprar als Estats Units per 529$ lliure o 179$ amb un contracte de dos anys. Segurament aquí, com sempre, serà més car. La responsable de fer-lo arribar en un primer moment sembla que és la companyia anglesa Vodafone que el distribuirà primer al Regne Unit. Però pel que sembla no hi ha un contracte d'exclusivitat de comercialització associat (que, i aquest és un altre tema, va contra els principis de la lliure competència tan lloats pels gurus del sistema econòmic actual, we will see).


Conclusions

Com ja he llegit a gairebé a totes les revisions, la conclusió principal és que tindrem amb nosaltres un telèfon d'excel·lent qualitat però que no ofereix ninguna característica revolucionaria, també s'ha comentat que, per exemple, comparant-lo amb l'iPhone, no ofereix cap novetat significativa. Això no obstant, cal destacar l'agilitat de sistema operatiu i de les aplicacions que hi corren.