dimecres, 29 de desembre del 2010

Comprar, llençar, comprar

L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

dissabte, 18 de desembre del 2010

divendres, 10 de desembre del 2010

Sobre la Colla (el Campanà calling)

Estimats amics!

Ja feia temps que no us escrivíem un e-mail sobre la Colla. Hem estat enviant info sobre les nostres activitats i les festes que hem anat organitzat al llarg del temps, però feia temps que no escrivíem algo més... no se com dir-ho, més personal. Per això demane que el llegiu, serà cosa d'uns minuts i mereixerà la pena; total! Sinó l'estiguéreu llegint estaríeu veient qualsevol xorrada al youtube.

Bé, serem directes amb el motiu d'aquesta carta. Us escrivim per demanar-vos diners, però no us pasmeu! Feu el favor i seguiu llegint, si? Després ja traieu les vostres reflexions personals. A vore, com ben bé sabeu, la Colla no passa per un moment molt bo, en el sentit econòmic, hem de pagar factures de La Coveta (que, tot i ser barata, ni ens ho podem permetre!) i les despeses de les nostres activitats que, tal i com ens trobem de personal, ens és pràcticament impossible.

Ara pensareu, collons! Però si ja fa temps que esta gent no se li sent molt pel poble!!. I allí és on volia arribar. Sí és cert que hem estat durant un temps un poc inactius i apagats; la falta d'implicació tant de persones del Campanà com de fora ha fet que les nostres forces es debilitaren un poc. De fet, no ha estat una ni dues vegades les que hem pensat en tancar el xiringuito per la falta de motivació i diners.

Però fa poc, després de reflexionar, reunir-mos i de pegar-li voltes a l'assumpte, vam decidir reformular-nos. A l'Assemblea vam concloure que havíem de canviar la nostra manera de treballar i reprendre la marxa que vam deixar fa un temps. A poc a poc estem donant novament aquell impuls i ja hem començat a realitzar activitats i accions, així com també hem obert un nou bloc que podeu visitar aquí: http://elcampana.wordpress.com.

Ara falta una de les coses més importants: el vostre suport. Sabem que molts de vosaltres, en algun moment del passat, haveu assistit a alguna assemblea, haveu fet propostes, aportat idees i participat en diverses activitats. Per això pot ser siga el moment de pensar en aquells temps, i tornar a ajudar per millorar el nostre voltant. Ja és hora de els que manen tornen a sentir la nostra veu, no creieu?

Sabem que les circumstàncies han canviat, i que tal volta estigueu liats en les vostres coses o simplement fora del poble, o tal volta no. Sabem que la vostra aportació econòmica és important, i podeu ajudar fent-vos socis de la Colla per només 20 eurets a l'any (si feu comptes és només un euro i mig al mes!). Però també és important la vostra participació activa, a l'assemblea podeu aportar propostes i portar-les a cap, o vindre per informar-nos d'alguna salvatjada que s'està fent; us animem a que escrigueu articles per al Pedregar (el tema és lliure, però millor si es un article crític i/o informatiu) o a que planteu un arbre amb nosaltres; i, sobretot, a que vingueu a les nostres activitats, sempre aprendràs cosetes i no t'avorriràs!.

Amb la teua ajuda es pot fer possible un altre poble, donar una visió crítica per despertar ments i consciències dormides. Amb el Campanà portem més de sis anys al peu del canyó, i la Coveta fa quasi quatre anys que està oberta. Al llarg d'aquest temps hem donat aquella visió crítica i hem intentat millorar l'entorn ambiental i cultural del nostre poble. No ha sigut fàcil, però això ja ho sabíem des del principi. De fet, algunes coses hem aconseguit, d'altres no, encara que almenys hem lluitat per aconseguir-ho, o acàs ja us heu oblidat del Pont Vell? O del projecte de construcció de la Central Tèrmica al Boix?

Per no parlar-ne de la Coveta, un espai lliure i crític per allotjar tota classe de col·lectius, fer concerts, xerrades o exposicions sense tindre que demanar-li permís a ningú. A més, d'un temps ençà, estem fent un projecte de biblioteca especialitzada en assumptes locals i mediambientals, que prompte podreu consultar via web, per ampliar la cobertura cultural de la nostra benvolguda biblioteca municipal. O podreu respectar alguna cosa que no teniu ni idea que existeix? El coneixement és bàsic en una societat lliure.

En fi, no anem a furtar-vos més temps del vostre dia. Esperem que aquest correu us haja servit per fer memòria, i us motiveu a participar amb el nostre nou projecte. Al correu es troba adjuntat el butlletí de soci de la Colla. Esperem les vostres respostes,

Una abraçada molt forta... i gràcies!

PD: No us oblideu que en cap d'any estarem allà, disposats a fer una gran festa per donar-hi la benvinguda a l'any... i xe!, veniu disfressats, que eixa nit toca!!

-------------------------------------------------------------
Colla Ecologista-Cultural "El Campanà"
c. Llorens, 82 03330 Crevillent
http://elcampana.wordpress.com

dimecres, 8 de desembre del 2010

Noam Chomsky y las 10 Estrategias de Manipulación Mediática

El lingüista Noam Chomsky elaboró la lista de las “10 Estrategias de Manipulación” a través de los medios

1. La estrategia de la distracción

El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética.

“Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto 'Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

2. Crear problemas y después ofrecer soluciones

Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

3. La estrategia de la gradualidad

Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

4. La estrategia de diferir

Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad

La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver “Armas silenciosas para guerras tranquilas”)”.

6. Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión

Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad

Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad

Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…

9. Reforzar la autoculpabilidad

Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. Y, sin acción, no hay revolución!

10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen

En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídas y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.


Vivir es fácil con los ojos cerrados, entendiendo mal todo lo que ves
John Lennon en "Strawberry Fields Forever"

Gràcies Almu per fer-m'ho arribar

Happy Xmas (30 years without you)



So this is Xmas
And what have you done
Another year over
And a new one just begun
And so this is Xmas
I hope you have fun
The near and the dear one
The old and the young


A very Merry Xmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear


And so this is Xmas
For weak and for strong
For rich and the poor ones
The world is so wrong
And so happy Xmas
For black and for white
For yellow and red ones
Let's stop all the fight


A very Merry Xmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear


And so this is Xmas
And what have we done
Another year over
A new one just begun
And so happy Xmas
We hope you have fun
The near and the dear one
The old and the young


A very Merry Xmas
And a happy New Year
Let's hope it's a good one
Without any fear
War is over, if you want it
War is over now


Happy Xmas

diumenge, 5 de desembre del 2010