Cerca la passió que ha de moure ta vida

Aquesta passió no la trobaràs ni en les coses materials ni en els diners, sempre haurà algú al teu voltant que en tindrà més. La veritable passió està en les coses que et plenen des de l'interior i està cimentada en les persones, en les relacions amb les persones, i em com seràs recordat quan ja no hi siguis.

Pels que hi són, pels que han marxat i pels que vindran!

Full en blanc

Espantat pel full en blanc, atemorit per omplir aquell buit d'unes primeres paraules, mentre ressonaven les notes mig ensordides d'un cançó de Dire Straits, veia passar els vianants amb una perspectiva àrea d'allò més indiscreta. Als seus genolls acomodava el portàtil, la llum enterbolida dels seus veïns transmetia intimitats, pot ser ja feien l'amor, potser jeien al llit mormolant-se secrets inaudibles per a la resta del món, creient-se el centre d'aquest.

Els llums dels taxis de mitjanit enlluernaven les façanes grises i grogoses pel pas del temps, havia estat pensat llargament, ben prompte lliuraria una nova batalla interna, s'enfrontaria al seu passat. Aquell passat que havia estat anys arraulit al més fons dels seus pensament. Una sirena estrident d'un cotxe patrulla el despertava de l'absorbiment on progressivament s'havia anat embardissant, els veïns tancaven la finestra, a part d'intimitat volien silenci, decididament miraven d'acaronar-se al ritme de Sultans of swing, la guitarra semblava parlar, cantava històries adés tan properes ara tan llunyanes, contava històries de pau i de guerra, d'amistat i de cors trencats, de vides passades que ja no recordem, de vides rotes i ulls cristal·lins per unes llàgrimes matineres.

Ja tocaven la una de matinada, almenys havia escrit mitja hora, ja no hi tenia el full en blanc, però la seva expressió era com de preocupació, potser tornava a tenir son, potser se sentia sol encara que estigués envoltat, ara més que mai, per una gentada incomptable de cares anònimes que al matí transcorrerien al seu costat sense donar-se importància, ignorant-se i sense dedicar-se un gest amable o un somrís sincer, la mateixa gent que ara deixava la tele engegada perquè els fes companyia, aqueixa gent que seia al balcó amb una copa de vi, o que apagava els llums per restar anònims dins de sa casa, qui, com ell, únicament mostrava la seva cara als constratos dels reflexos de la pantalla del seu portàtil. Açò li mostrava al món amb trets gairebé dantescs, semblava interessant a la resta del món, però ja el caliu de la seva inspiració de mitjanit s'anava esvaint, anava perdent força, ja no copsava les idees al vol, s'anava apagant a poc a poc, s'anava adaptant al sentir d'una ciutat que ja s'estava ensopint, llevat dels sons llunyans d'alguna ambulància, el trànsit moria per a resorgir a l'endemà amb més força i de nou embusos i claxons inconnexes; però bé, demà segurament serà un altre dia i les coses no les veurà igual, ni ell ni ningú, és tant relatiu això de la realitat que al final no saps si hi ha coses que les has viscudes o simplement sommiades, qui ens diu que el que sommiem no ho vivim en certa manera?

Els seus veïns apaguen el darrer llum, ara dorminaran abraçats: bona nit ens veiem d'aquí a mil anys...

R

Quan, entre gents, estic mut e pensiu
Ausiàs March

Dedicat als vianants anònims que Karadzic va despertar del seu somni per a convertir-lo en malson

Pluja d'estiu

El degoteig de la pluja molestava la seva migdiada de mitja nit, havia estat dormint hores, pot ser intentava curar-se el seu insomni dormint. Insomni o intraquil·litat permanent, problemes de son o inquietuds passades que regalimaven pel seu cos i s'endinsaven al seu cor. No se sap pas, en tot cas, aquest malestar inicial d'ésser destorbat per la rítmica irregular de l'aigua, esdevingué un agradable banda sonora del seu despertar; és clar, si plou i ens podem quedar al llit encara és més agradable aqueixa pluja d'estiu.

Pluja d'estiu fresca i deslligada,
pluja d'estiu desentesa i amarada.

Pres d'humitat
deslliurat d'humanitat,
net de malestars,
extasi pensat,
deliris executats.

Pluja torrencial sobre nostres caps,
pluja càlida de mitja nit.

Despertat rítmicament
molestat i colpejat,
anhiliat de pensament,
exahurit pel descans.

Plou gotes vermelles com sang,
plora el cel o ho fa la terra.

R

Broken dreams (Sueños rotos)

Soy tu traficante de sueños rotos,
el iris suave y brillante de tus ojos.

Suenan versos con un eco especial,
la vida nos arrastra sin cesar.
Creo que voy a vomitar tu aliento,
pienso que ya te llevo dentro.

Palpitante sin razón,
herido y sin corazon,
muerto del alma
pero vivo de amor.

Suenan besos balanceando tu voz,
llueve en este amanecer sin sol.
Cálido día sin preocupación,
no sé si debo hacerte el amor.

Quieres?
Quiero molestar tu respirar,
hacerte temblar de pasión,
confundir nuestra fricción,
saborear nuestros instintos.

Soy tu traficante de sueños rotos,
el iris tenue y oscuro de mis ojos.

Rubén

Ithaca

As you set out for Ithaca
hope your road is a long one,
full of adventure, full of discovery.
Laistrygonians, Cyclops,
angry Poseidon - don't be afraid of them:
you' ll never find things like that on your way
as long as you keep your thoughts raised high,
as long as a rare excitement
stirs your spirit and your body.
Laistrygonians, Cyclops,
wild Poseidon - you won't encounter them
unless you bring them along inside your soul,
unless your soul sets them up in front of you.

Hope your road is a long one.
May there be many summer mornings when,
with what pleasure, what joy,
you enter harbours you're seeing for the first time;
may you stop at Phoenician trading stations
to buy fine things,
mother of pearl and coral, amber and ebony,
sensual perfume of every kind -
as many sensual perfumes as you can;
and may you visit many Egyptian cities
to learn and go on learning from their scholars.

Keep Ithaca always in your mind.
Arriving there is what you're destined for.
But don't hurry the journey at all.
Better if it lasts for years,
so you're old by the time you reach the island,
wealthy with all you've gained on the way,
not expecting Ithaca to make you rich.

Ithaca gave you the marvelous journey.
Without her you wouldn't have set out.
She has nothing left to give you now.
And if you find her poor, Ithaca won't have fooled you.
Wise as you will have become, so full of experience,
you'll have understood by then what these Ithakas mean.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Kavafis

Translating feelings

"Then we opened our own eyes
and we could see around us
a whole world to explore,
we found under feet a virgin earth
where we'd be able to walk"

"Llavors vam obrir els ulls
i vam veure al nostre voltant
tot un món per explorar,
als nostres peus vam trobar
una terra verge per on caminar"

R

Pase lo que pase, sea lo que sea, síiii!

Discover Manu Chao!

Corazón coraza

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro

porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.


Benedetti