L'equip petit

Hi everyvody and thanks a lot for all your kind words. L'equip petit is really as little as the kids of Margatania F.C.

by el cangrejo

El dinero ni se crea ni se destruye, cambia de manos...

Do you remember Transformers?

There it is, a really good adaptation of the cartoons.

We, time machines

This is a really nice love story, shall we?

Space monkey

2009 Top of Movies and Videos

• Last day dream (everybody wants...)
• 10th aniversary: The Matrix
• Make me smile...

Last day dream (everybody wants...)

You know why I tagged this video like "poetry", cos it's visual poetry, I can't stop watching it.

10th aniversary: The Matrix

Morpheus: [to Neo who is choosing the red pill] Remember... all I'm offering is the truth. Nothing more.

Make me smile...

font: http://psd.tutsplus.com/articles/web/50-brilliantly-photoshopped-movie-posters/

Boun giorno principessa!

You are such a good boy. You sleep now. Dream sweet dreams. Maybe we are both dreaming. Maybe this is all a dream, and in the morning, Mommy will wake us up with milk and cookies. Then, after we eat, I will make love to her two or three times. If I can.

It's as simple as that

• Sit down.

• I can't, I'm working.

• You can do anything
  you want to do.
  You don't sit down
  'cause you're working.
  The reason you don't sit down
  is you don't want to sit down,
  because it's more comfortable
  to accept a law
  than question it
  and live your life.
  All of us.
  We've bred the life
  out of ourselves!
  We live in a fog.
  We live in a dream.
  And we are dead.
  How old are you?

• 23.

• I've lived
  in a fog many years.
  Most of the life
  I have to live, it's gone.
  I wasted it
  because I didn't know.
  And you know what
  the answer is?
  To live.
  That's it.
  In one moment,
  for which I thank God.
  To live!
  I want to
  tell you something.
  No one's going to know.
  Just you. That's all.
  No one's keeping score,
  and no one cares.
  I want to go home with you tonight.

• Why?

• Why do you think?
  I want to fuck you.
  It's as simple as that.

(an extract from Edmond film)

Ferides

A vegades la ferida és tan profunda que sagna dia rere dia.

Million Dollar Baby

Violència al cinema

La violència que s'exhibeix en el cinema modern resulta en el major nombre de casos gratuïta i sense sentit, però hi ha excepcions i és que la violència també pot contar històries perquè som una societat amarada d'ella, m'agrada pensar que no és inherent a nosaltres però per cada exemple de companyonia i amistat trobe molts casos de maltractaments i cops durs. Això no obstant, pense que veure aquesta violència o reflexionar-hi al cinema, entre d'altres, ens ha d'ajudar a madurar i adonar-nos de tot el mal que es fa. De fet, les darreres pel·lícules que he vist tenien un fort contingut violent, però encara que de primeres t'arraulies en un racó després t'adonaves que aqueixa violència estava contant la història que tocava, uns personatges immersos en mons que de segur no els agradaria haver nascut.

Ciudade de deus - Fernando Meirelles: basada en una història real, la pel·lícula retracta uns dels barris més perillosos de fabeles de Sao Pablo on tres xiquets intent sobreviure amb els seus somnis, un vol ser un fotògraf famós, l'altre un delinqüent famós. Envoltats de robatoris i assassinats creixen en els seus somnis.

Una historia de violència - David Cronenberg: a vegades fugir del passat no sempre és el millor, sempre t'acaba enxampant, encara que hages netejat els teus greuges sempre hi ha alguna cosa que et porta cap una altra època que havies volgut oblidar.

Fargo - Germans Coen: basada també en fets que van ocórrer en un xicotet poble anomenat Brained, Minnesota, se'ns presenta una història extremadament violenta on es barreja brutalitat, desesperació, sexe i fredor.

La vida és un miracle - Emir Kusturica: en la seua línia, el mestre Kusturica ens presenta una història ambientada en els inicis de la inefable guerra entre germans que fou la guerra dels Balcans, els protagonistes constantment posen en dubte que vaja a esclatar una guerra enmig dels seus afers quotidians i de l'amor que sorgeix entre les gents que quilòmetres més enllà s'enfronten per la ciutat de Sarajevo. La germanor dels pobles petits s'oblida a les altes instàncies del poder. Ja ho cantaven Los Suaves:

Hora de partir

Té gràcia. Treballes dur, fas tot el que pots per escapar d'aquest lloc... I quan t'aplega l'oportunitat d'anar-te'n trobes una raó per la que quedar-te.

The Dark Knight

L'any que ve sortirà la nova pel·lícula de Batman, The dark knight. S'està cuidant que surta a la llum material relacionat, imatges, seqüències, etc. Això no obstant, aquí tenim el primer poster.


Un tio solitari sense cap mena de dubte.

Tots units

Los lunes al sol

De tots és sabut i sinó ara ja ho sabeu la meua afició a les pel·lícules asiàtiques o d'origen asiàtic, ja des de ben petit m'agradaven les pel·lis de kung-fu. Ja de més major m'ha fascinat la peculiar forma de veure el món a través dels seus ulls i, sobretot, mitjançant el cinema. Posteriorment, en els últims anys ha esdevingut una moda.

Amb tot no analitzaré aquest fenomen de moda, simplement us deixe els comentaris d'un parell de pel·lícules que he vist fa poc i que causalment resulten ser asiàtiques.

The host (Corea)
El millor és la ironia amb què es tracten els estereotips del génere de por que intenta emular, sembla que el director se'n riga de tot.

La maledicció de la flor (Hong Kong)
La bellesa de cada fotograma omple la pantalla, l'amalgama de colors emociona com en cada film d'en Yimou. A tot açò ajuda que estiga ambientada en la Xina Imperial del segle X i, més concretament, en la Ciutat Prohibida. Se'ns presenta una història de conspiracions dins la cort amb lluites que recorden als ballets més assajats i sembla que s'ha tingut cura de cada detall: la vestimenta, la llum, la música, etc. Una bonica simfonia de color i intrigues.

First snow

Aquesta pel·lícula guardonada al festival de Sitges explora la qüestió sempre dual de si el nostre destí està escrit. Juga amb el sentiment de culpa que tothom en sa vida sent i que creix si ens centrem en les bases d'aquesta culpa. Encara que comença amb un ritme hipnòtic però fascinant després s'apaga una mica, això no obstant és força recomanable si busquem una pel·lícula acceptable i amb tot si la comparem amb la resta de produccions nord-americanes guanyaria a totes les travesses.

Desdoblat Oh Dae-su

Riu i el món sencer riurà amb tu, plora i ploraràs sol.
Sigui un gra de sorra o una pedra, en l'aigua s'enfonsen igual.
Sé que estàs espantat, però ara deixa'm caure.

S'haurà desdoblat correctament el monstre?

Oh Dae-su

...