Funny babies

When we are babies, we use to laugh 300 times in average in a day, how many times have you laugh today? Explore laugh benefits

Al meu amic

Precisament abans de rebre notícies teues vaig estar pensant en tu, sona típic, però saps que no sóc dels que intenten quedar bé amb eixes coses, massa sincer a vegades, he tingut molts problemes amb la meua sinceritat, és una cosa inherent a mi. Jo també me'n recorde de tu tots els dies, entre altres coses perquè tinc una foto teua al tauló que tinc a l'habitació, segurament et vas fixar quan vas estar a l'agost, per mi fou un privilegi deixar-te ma casa.

Mai oblidaré una de les millors èpoques de la meua vida, anant cada cap de setmana a corre-cuita fugint d'aquell poble que ben bé anomenes brut i buit, fèiem, sense saber-ho, camins d'escapada a un altre món, a la nostra futura edat adulta on res no seria com adés, on cadascú guanyaria i perdria moltes coses, on hem canviat en molts sentits, però sé que almenys tu i jo sempre tindrem un vincle especial, més que un amic, trobe a faltar aquelles abraçades que podien, i segur que encara poden, traspassar qualsevol malestar, esmunyir-lo, esborrar-lo, anihilar-lo, fer-lo insignificant i deixar-nos com si fórem les úniques persones sense preocupacions.

Mai t'oblidaré, mai us oblidaré, fins i tot, a qui ja he oblidat i a vegades recorde, temps passats que obrin portes que ja no grinyolen, portes al nostre futur, al futur que vam triar, que hem triat i que serà millor dia a dia, i nosaltres serem millors, perquè mai oblidarem d'on venim i que hem perdut i què volem guanyar.

Per aquí han passat moltíssimes persones: soles o acompanyades, familiars, amics, desconegudes, fins i tot, un equip de pilota valenciana. Sempre diuen que qui ho dóna tot no està obligat a més, jo sóc feliç si la gent al meu voltant és feliç, sé que ho saps o almenys ara li trobaràs sentit. Aquí us estaré esperant, sempre teu, el teu amic a través del temps i l'espai,

Rubén

Una cançoneta i monanem!

Rubén, bonico meu

Ei xeee!. Que tal va tot?

Tio ma entrat morrinya de tu... mogollo (bueno la vitat es que quasi tots els dies, i sobretot en cap de setmana, em recorde ;com a mínim uns minuts; de tu). Se que t'anira molt be per allà, allò té un encant i una capacitat d'explosió cultural, etílica, festera i ecològica brutal. Tio era per dir-te que tinc una proposta per a tu, algo que es pot fer un poc mes avant. A vore si és viable... tant de bo...

Bueno tio que te tire de menos de vitat, però estic content de saber que estas gaudint del plaer d'haver fugit d'un poble que es mor de cement i brutícia cultural.

Parlem prompte! ;D

Jo si que et trobe a faltar, mon amie!

L'últim alè

Algú em va dir una vegada per què no creia en una força superior, li vaig dir que estava més prop del concepte de Gaia que d'aquest ésser totpoderós. Quan morim perdem la nostra consciència però seguim formant part d'aquest tot, en certa manera ens reencarnem, passem a formar part de la terra, d'un arbre o d'un altre ésser viu, seguim vivint però en altres estructures.

Aquest concepte està present en moltes de les religions que han arribat als nostres temps però és l'ànima la part que reté aqueixa consciència que hem acumulat durant tota la nostra vida. En certa manera aquesta ànima, que no la consciència completa, és la que perdura un cert temps en les nostres persones estimades, com els recordem.

Ens sentim tristos, però qui hem perdut sabem que ha sigut feliç, ha tingut una vida més o menys plena, aquesta tristesa amb el temps esdevindrà nostàlgia i, fins i tot, ens alegrarà fer memòria i recordar-nos-en d'ells.

Açò ho vaig escriure al poc temps de perdre una persona estimada, ara ho he rescatat del meu diari per a dedicar-li-ho al Lluís que segur que passa un moment sempre difícil.

Full en blanc

Espantat pel full en blanc, atemorit per omplir aquell buit d'unes primeres paraules, mentre ressonaven les notes mig ensordides d'un cançó de Dire Straits, veia passar els vianants amb una perspectiva àrea d'allò més indiscreta. Als seus genolls acomodava el portàtil, la llum enterbolida dels seus veïns transmetia intimitats, pot ser ja feien l'amor, potser jeien al llit mormolant-se secrets inaudibles per a la resta del món, creient-se el centre d'aquest.

Els llums dels taxis de mitjanit enlluernaven les façanes grises i grogoses pel pas del temps, havia estat pensat llargament, ben prompte lliuraria una nova batalla interna, s'enfrontaria al seu passat. Aquell passat que havia estat anys arraulit al més fons dels seus pensament. Una sirena estrident d'un cotxe patrulla el despertava de l'absorbiment on progressivament s'havia anat embardissant, els veïns tancaven la finestra, a part d'intimitat volien silenci, decididament miraven d'acaronar-se al ritme de Sultans of swing, la guitarra semblava parlar, cantava històries adés tan properes ara tan llunyanes, contava històries de pau i de guerra, d'amistat i de cors trencats, de vides passades que ja no recordem, de vides rotes i ulls cristal·lins per unes llàgrimes matineres.

Ja tocaven la una de matinada, almenys havia escrit mitja hora, ja no hi tenia el full en blanc, però la seva expressió era com de preocupació, potser tornava a tenir son, potser se sentia sol encara que estigués envoltat, ara més que mai, per una gentada incomptable de cares anònimes que al matí transcorrerien al seu costat sense donar-se importància, ignorant-se i sense dedicar-se un gest amable o un somrís sincer, la mateixa gent que ara deixava la tele engegada perquè els fes companyia, aqueixa gent que seia al balcó amb una copa de vi, o que apagava els llums per restar anònims dins de sa casa, qui, com ell, únicament mostrava la seva cara als constratos dels reflexos de la pantalla del seu portàtil. Açò li mostrava al món amb trets gairebé dantescs, semblava interessant a la resta del món, però ja el caliu de la seva inspiració de mitjanit s'anava esvaint, anava perdent força, ja no copsava les idees al vol, s'anava apagant a poc a poc, s'anava adaptant al sentir d'una ciutat que ja s'estava ensopint, llevat dels sons llunyans d'alguna ambulància, el trànsit moria per a resorgir a l'endemà amb més força i de nou embusos i claxons inconnexes; però bé, demà segurament serà un altre dia i les coses no les veurà igual, ni ell ni ningú, és tant relatiu això de la realitat que al final no saps si hi ha coses que les has viscudes o simplement sommiades, qui ens diu que el que sommiem no ho vivim en certa manera?

Els seus veïns apaguen el darrer llum, ara dorminaran abraçats: bona nit ens veiem d'aquí a mil anys...

R

Quan, entre gents, estic mut e pensiu
Ausiàs March

Dedicat als vianants anònims que Karadzic va despertar del seu somni per a convertir-lo en malson

Somnis

- Soñaré contigo.
- Nos vemos en tu sueño, espera a q te acaricie la espalda, entonces vuélvete y bésame, estaré ahí mismo.

I'm not a loser

Mai ningú m'ho podrà retreure, tot sempre fins al final... Els qui abandonen mai no dormiran tranquils, pot ser al principi sí, però després quan siguin vells ho voldrien donar tot per tornar a aquell moment i acabar el que havien començat, aquesta inquietud que els corroeix l'estómac no és circumstancial, és creixent...


Podran manllevar-nos la vida però mai ens furtaran la llibertat!

Amistats globals

RaCMaX dice:
dónde paras?
RaCMaX dice:
Santiago de Chile, Madrid, Alacant?
Paku dice:
Madriz
Paku dice:
pero no se cuanto durare...
Paku dice:
tu?
RaCMaX dice:
Barcelona pero me voy a València mañana

...

Bona nit Tremp

Flashback

Encara no havia eixit el sol i la rosada cremava a les fulles dels pins arrenglerats, em posava en marxa sense esperar cap incentiu, avui era el primer dia de pràctiques del CAP. Serpentejant pels caminals que conflueixen al poble prenia els revolts tombant amb la moto però amb cura, dels errors s'aprèn.

Les llargues correries d'adolescents eren indicadores de què m'aproximava al meu destí. A partir d'aleshores s'hauria acabat la tranquil·litat: guàrdia, cantina, classe, esplai, cantina, guàrdia, classe i ¿esglai? nooo, esplai. La veritat és que ha sigut una experiència enriquidora, primer he tirat una mà al tutor i després he donat una primera i sorpressiva classe de dibuix tècnic, dit i fet: me tengo que ausentar, da tu la clase, cap problema: equilàter, isòsceles, rectangle, etc. Els nanos són la canya, es porten malament però t'ho passes d'allò més bé.

Situació 1:
M: Vaya culo!
A: Burro!
Jo: Això no es fa, està malament.
M: Si maestro, niña no caminas, acaricias el suelo con los pies. ¿Mejor maestro?
(descol·locació)

Situació 2:
Professor: Os presento...
Xic: No nos ibas a traer a una tia!?
Xica: A nosotras si que nos va bien, vas a venir la semana que viene?
(rises)

No ho aprove però s'ha de dir que es nota que encara no han perdut l'espontaneïtat, no hi ha malícia, o això o encara no els conec prou... Confie en ells/es. Demà Sant Joan Bosco podria tirar una maneta amb les activitats, què em dieu?

Gràcies per aquest flashback.

Ataràxia

( )

CAP 2008

El CAP és un no parar, d'avorriment dic, almenys tenim moments de lucidesa i d'humor surrealista:

Rubén (R): Has fet alguna volta un sudoku?
Antoni (A): Sí.
R: Doncs passa-me'l que a mi m'agrada resoldre'ls.

R: Si eres intangible no et puc tanjar.
A: Almenys sóc gnorant perquè ho sé tot.

R: Em fa mal el genoll de córrer. No correc mai més, vaig a córrer d'esquenes.
A: Corre de genolls...

Immersió

Tots hem agafat les ulleres de bussejar per veure el fons de la nostra platja habitual, és més que una curiositat, ja els antics creaven mites i històries relacionades amb el fons marí, éssers sobrenaturals fins i tot monstres.

El dijous feia un dia perfecte per bussejar, res de llevant i una mica de ponent revifava de tant en tant, una mar tranquil·la, relaxada i acollidora. A més a més, la temperatura ambient estava vora els vint graus, un autèntic luxe, perfecte!


Arribem a La Mata (Torrevella) més tard del previst, amb son per haver matinat, les lents de contacte les rebutgen els ulls, xe quines ulleres! Aconseguesc posar-les on toca, aparquem al costat del penya-segat i busquem entre les roques un lloc on vestir-nos de "gala" per a l'ocasió: neoprè, escarpins, guants, ulleres, tub i aletes; tot a punt. Com deia adés la temperatura és agradable, però com serà dins l'aigua... Cap a dins, ens esmunyim com angules entres les roques, un ràpid bany per a què l'aigua s'escole al vestit de neoprè i prenga la temperatura del cos, sense l'equip ja estaríem congelats. Immersió. Encara que una mica tèrbola, la mar ens regala un fons marí de documental de sobretaula de La2: algues mogudes pel vaivé de les corrents, bancs de peixos petits que canvien ràpidament de rumb amb la nostra presciència, peixos més grans que fugen esporuguits perquè se senten amenaçats, roques cobertes fins a l'últim centímetre de vegetació marina, a les escletxes i forats més enrevessats s'amaguen eriçons de mar que amenacen a l'intrús amb les seues esmolades punxes, d'una roca marronosa penja una estrela de mar enroscada sobre si mateixa i que intenta imitar els colors del seu suport... És una pena però fent la seua feina de supervivència, els polps s'amaguen d'això més bé i no n'aconseguim trobar cap.


Després d'unes dues hores d'anar d'aquí per allà, comence a tenir fred a les mans i als peus, com què s'estan començant a posar morats vaig cap a les roques per donar per finalitzada aquesta bonica experiència, m'acomiade del fons marí, tant de bo poguera fer fotos a l'aigua, és una pena no tenir compartiment estanc, in the future :)


Amb la fredor de les aigües la temperatura de la superfície sembla que siga estiuenca, en boles i roba de carrer, s'eixuguen les peces de roba i accessoris i els fiquem al poal, ha sigut un dia complet. Com gairebé sempre mentre espere faig un tomb amb la càmera, no hi ha sol però els núvols deixen passar una llum agradable per a fer unes bones fotos, el paisatge de roques pintades de verd per les algues és encisador, mmmm, crec que tinc gana, si són les 14h, anem-hi! Adéu!!!

Pescant al Serpis

El matí estava assossegat, igual teníem sort, la mar estaria plat? de camí a Torrevella començava a bufar el llevant, però amb poca força, però en arribar-hi feia maró i era impossible bucejar... Quina putada no hauria estat malament segur que ara podríem veure més peixos que a l'estiu però bé la pròxima serà. Llavors el Juanlu té una idea, hem matinat per quelcom, anem a pescar al riu, però a quin riu, Segura hahaha, Vinalopó... Anem al Serpis! Passem per el poble per recollir els estris de pesca i cap allí. Comença el caminet: pujant per la Garganta arribem a Asp, el voregem fins a Novelda buscant l'autovia direcció Villena, en Saix agafem l'autovia nova d'Alcoi; els cims de les muntanyes que envolten Onil i Castalla ens mostren les primeres neus que queien aquest hivern per allí.

Abans d'agafar el port de muntanya que ens deixarà a Alcoi s'acaba l'autovia agafem una carretera d'un carril i després del seus revolts acabem travessant Alcoi, un poble encastat entre muntanyes. Passant pels xicotets pobles de l'Alcoià el paisatge prens tons novel·lescs, el sol està amagat i aquella mitja llum relaxant il·lumina les muntanyes que ens veuen passar. Per Muro fins a L'Orxa, aquí ens endinsem per un camí serpenteja deixant a una banda una paperera i acabem en un camí de terra que ens deixa al costat del riu, comença la pesca: el Juanlu trenca els hams per a no ser mal als peixos i poder soltar-los després de pescar-los si no són suficientment grans. Comença la pesca, no he pescat mai en riu però sembla entretingut, quan comences a llençar comença la diversió, però la decepció també hi és present, no pesquem res xD Bé, si pesquem una truita, però és massa petita, se solta i de nou a nedar contra corrent ;)

Quan ja estic avorrit em dedique a fer fotos, què estrany? xD A l'hora de dinar? cap a casa i a descansar. Bé, no hem bucejat però he pescat a un riu, la pròxima serà el buceig però ja queden menys coses per fer en aquesta vida, menys que no poques =)

Qui és el més menut?

El meu germà menut? Hehehe!

Amistat

"Els amics de veritat sempre estan al teu costat, quan els retrobes sembla que no haja passat el temps, es creen vincles de confiança mútua, l'amistat suporta els xàfecs del temps"

Aquest estiu vaig tornar a veure a un amic de Canàries que feia vuit anys que no veia, aquella nit va ser com si no haguera passat el temps. Tornar a recórrer carrers junts, riure perquè si.

Baixant la Barbereta

No hi ha res millor que retrobar-se amb la natura, el passat pont vam baixar fent Rappel el Barranc fort, quan ja comences a agafar el truc et comença a sabre a poc, això no obstant, ahir vam descendir el Barranc de la Barbereta. Està situat al peu de la Vella i té salt d'aigua impressionants, molt divertit. El problema: que quan acabes vols més... i més llargs, emoció, adrenalina, ummm, I like it =)

Salte sense corda?

Benvingut Tremp

Tinc un nou company, el seu nom és Tremp, perquè encara que siga petit és molt trempat =) Us deixe amb la seua benvinguda.

Cabello al viento: antes de que tú llegaras, murió mi mejor amigo, ahora sé que él se fue para que tú llegaras, Bailando con lobos sabes que siempre seré tu amigo.

Felicitats

El dissabte vam celebrar l'aniversari de ma mare, va anar bé, però com què estava una mica refredat no vaig fruir com cal del moment, això no obstant, vam gaudir del plaer del bon menjar (com que ho vaig fer jo, ja em llance jo mateix les flors xD). Solament de pensar-ne m'agafa gana de nou, un bon menú: ensalada russa, una bona amanida amb tonyina, carn a la brasa i per rematar la faena, una pastís de poma, mmmm. Crec que si no sóc què sóc seria cuiner ;) Bé, això, per molts anys!!!

I el collage de sempre.

Benvinguts

Benvinguts al nou bloc, ja sé que és com l'anterior, és perquè feia poc que li havia canviat el disseny i el meu m'havia costat, així doncs l'aprofitarem. Passeu passeu que a les tristors farem fum =)