=)

Plas plas plas

Segon origen

"Cap a mitja tarda, va asseure's a terra, al costat del noi, i va agafar-li una mà entre les seves. Durant dues hores va restar quieta, únicament amb els llavis que es movien silenciosament a mesura que anava recordant-se, i recordant-li, una història comuna d'esforç i amor.

No es va moure fins prop de la posta, quan s'agenollà i, abocada al seu damunt, va besar-li els llavis freds i li escalfà la pell amb les seves darreres llàgrimes".

Mecanoscrit del segon origen

Dissabte, a perfect day

Dos gots de lambrusco, un got de llet calenteta, una til·la i a dormir sense pensar. Un dissabte perfecte?

L'esperança

"L'esperança és el somni de l'home despert". Aristòtil.

Crec que deuríem despertar de la nostra letargia i viure una vida plena on els nostres somnis no siguen somnis sinó realitats. Perseguiu els vostres i que esdevinguen realitat, perquè de vida només en tenim una, cada segon que passa és un que ja no podrem recuperar. Per això llence un crit gairebé conegut per tothom però que sempre ve de gust escoltar (què collons): Carpe diem!

Gràcies Manu per aquesta bonica foto ;) Aquest crit també per vosaltres que m'heu ajudat tant.

La Granada no pihippy

Encara que Granada s'haja convertit en un macro-centre comercial pihippy encara roman a l'ambient un sentiment alternatiu que no alterna-pijo. Molt recomanable resseguir els carrers mig amagats on podem trobar obres d'art disfressades de graffities. També pujar a la zona de coves on la gent viu mig clandestinament i com si no hagueren passat milanta anys llum, aquesta és la vista més bonica de l'Alhambra.

Per aquest coses ara comprenc al rei que va plorar quan va perdre Granada.

Jo declare l'estat de felicitat permanent

"Hi ha poesia per tot arreu,
solament fa falta una espurna o un cop dur
per a què isca de nosaltres"

Jo declare l'estat de felicitat permanent i el dret de cadascú a tots els privilegis. Jo dic que el sofriment és cosa sacrílega quan n'hi ha per a tots roses i pa blanc. Jo rebutge la legitimitat de les guerres, la justícia que mata, la mort que castiga, les consciències que dormen al fons del seu llit, la civilització a les mans de mercenaris. Jo veig morir aquesta època envellida, un món diferent renaixerà de les seues cendres, però no és prou només esperar-ho.

Jo ja l'he esperat massa. Jo demane ara que la meua companya estiga maca a qualsevol hora del dia sense tenir que dissimular amb el maquillatge; no deixar per després el desig que tinc d'ella i de fer-li l'amor.

Que els nostres fills siguen homes i no adults i que siguen això que nosaltres volien fer ahir: germans, camarades, companys,... Que quan els pregunten que volen ser de majors, diguen: "una bona persona".

Que els nostres pares puguen per fi emancipar-se i que tinguen temps per a acaronar a la seua dona després d'una vida de suors i llàgrimes en mig de dues guerres que no eren la pau.

Jo declare l'estat de felicitat permanent sense que açò siguen paraules amb música, sense esperar que arriben els temps messiànics, sense que açò siga votat a cap parlament.

Jo dic que d'ara endavant serem responsables, no demanarem comptes a ningú ni a res i transformarem l'atzar en destí sols, nosaltres, a bord sense cap mestre ni Déu ni diable. Si tu vols venir creua la passarel·la hi ha lloc per tots i cadascú. Però encara ens resta per fer el camí, per veure lluir un nou sol, un nou estel.

JO DECLARE L'ESTAT DE FELICITAT PERMANENT

Reborn

"A la meua àvia que pateix.
Després de tant de dolor,
fins i tot, et demanaria
que vingués tot el teu dolor a mi"

Don't cry,
try
don't see,
give
don't show,
go
don't die,
fly
don't born,
reborn my little fenix.

"Mai ens acostumem al dolor"

Oh Dae-su

...

Gràcies II

"Amic amat"

Mantenint el vostre anonimat supose que no us molestarà que deixe frases que m'han ajudat i que segur que podrien servir per a la resta del món:

- no fa falta que et diga que estic ací per al que necessites
- a voltes no la deixes escapar, ella s'escapa sola
- con el tiempo se dará cuenta de que si alguien la conoce eres tu, si alguien puede ser su amigo, y entenderla y quererla, eres tú
- com va tot?
- tan sols tu pots ajudar-te
- algun dia tot deixarà d'estar relacionat amb ella, podràs tornar a fer plans i somnis

Gràcies amics!!

Gràcies

Gràcies als qui heu passat per coses similars, la vostra experiència, bons consells i comprensió m'han ajudat força. Gràcies als qui us heu interessat per mi, m'heu fet costat, m'heu parlat amb sinceritat i m'heu recolzat en les meues decisions. Gràcies als qui m'heu animat, suportat en els mals moments i abraçat quan m'enfonsava. Gràcies al món per donar-me l'oportunitat de formar part d'ell. No posaré els vostres noms, això no obstant sabeu que us estic agraït de tot cor, ara sí, podeu dir que heu guanyat un amic per sempre.

Us dedique aquest petit i humil poema:

"Llavors vam obrir els ulls
i vam veure al nostre voltant
tot un món per explorar,
als nostres peus vam trobar
una terra verge per on caminar"

I una mica de poesia dels Stratovarius:

When clouds are covering the sky
I can't help thinking what's behind
In a fading evening
I can feel strange thoughts in my mind
What if we aren't alone here
there's a clone of everyone somewhere
that duplicates all that we do
not like me not like you but our other ego
there ain't no wars or crises
only joy and compromises
time has stood still

why don't you take me there
wanna feel some infinity
why don't we just dare
coz after all remains ... Eternity

A landscape with no trees
and a mist arising from the distance
an illusion just for me
or a proper reward and a chance
there ain't no wars or crises
only joy and compromises
time has stood still

why don't you take me there
wanna feel some infinity
why don't we just dare
coz after all remains ... Eternity

Tornar a casa

Des que vaig marxar de casa ara farà més d'un any i mig he viscut a Madrid i Barcelona, he visitat molts llocs: Aranjuez, Toledo, Segovia, Granada, Queralbs, Andorra, Occitània, l'Empordà i un munt de llocs més. Per això ara que arribat l'hora de tornar a casa és entranyable però sap a poc, perquè ja saps que trobaràs i que no, després de viure tantes coses, de conèixer a tanta gent, de gaudir nous moments...

Això no obstant, del meu poble l'únic que estime és la "gent que estime" i la serra, aquell tros de roca i terra atemporal que roman gairebé impertorbable al llarg dels anys, de petit recorria la serra de punta a punta i coneixia tots els racons, colles, coves i simes. Segurament, quan torne a passejar per allí les coses no hauran canviat molt, tot ben al contrari que el que passa al poble: llavat de cara, construcció d'urbanitzacions, destrucció del patrimoni cultural, asfalt, ciment i immobiliàries.

Al final, me n'adone que no vull anar a poble, el que vull és visitar tot allò que estime, la gent i la serra, el poble, caleu-li...

Semblava que anessin a morir com en propi ribatge als turons i serres de l'entorn, Ruyra Parada 58

Ja n'hi ha prou

El cap de setmana del 5 de maig vam estar a la ciutat de València, acoint a la crida que tots els anys fa la societat valenciana per reivindicar la batalla d'Almansa. Enguany era especial car s'acomplien 300 anys que les tropes borbòniques van entrar per Almansa per començar una guerra de reconquesta del que llavors s'anomenava Regne de València. Així doncs i arran del que seguí (Xàtiva cremada...), lo vell Regne de València deixà de tenir la seua autonomia i els seus furs foren abolits pel Decret de Nova Planta. Des de llavors, el País Valencià quedava subjugat a la Corona de Castella...

La resta de la història ja la coneixeu, car ho conten els llibres d'història.

Parlen del bell catalanesc del món. Crònica de Muntaner.

Barcelona mon amour

Ja fa molt de temps que no escrivia al meu bloc, i com què fa tant de temps faré un breu repàs:

Després d'un any a Madrid, he conegut molta gent i viscut moltes experiències, però el meu veritable objectiu de sempre havia estat viure a Barcelona i des del desembre que ho faig. Tothom em fa la mateixa pregunta: què t'agrada més Barcelona o Madrid? Sempre dic que Barcelona, però encara que és veritat, sé perquè m'ho pregunten i per això em sent més orgullós de què m'agrade més la capital catalana. És clar, és aquesta darrera afirmació el que els empeny a preguntar-m'ho: és Catalunya... Però bé, sent totalment franc, he de reconèixer que Madrid em va sorprendre positivament, hi ha gent de tota arreu, els madrilenys són molt oberts entre altres coses perquè gairebé ningú és de Madrid (o no ho eren els seus pares o els seus avis). Això no obstant, a Barcelona estic molt a gust, sobretot, perquè puc parlar en valencià :)

Els primers mesos van ser d'adaptació i ara mateix ja tinc la rutina completament assolida, una rutina d'entre setmana, car els caps de setmana són plens d'activitats i moviment. Intentaré contar alguna mogudeta prompte!

Circuit de Catalunya, molt prompte més cosetes ;)

Aprés que són quaix menjats e destrouits, tornen renéxer. Metge Somni III

Garrotades!

Amb el nou disc de la Gossa, cada vegada que recorde la meua terra o rep una notícia d'allà l'única paraula que em ve a la ment és: GARROTADES.

Garrotades pel menyspreu a la nostra música.
Garrotades per l'especulació immobiliària.


Garrotades al meu poble i al seu GAP (Grup d'Acció Policial).
Garrotades a la corrupció política (plana web en la memòria cau de Google).
Garrotades als qui cremen els nostres boscos.
Garrotades als qui utilitzen la llengua com a eina política i la perverteixen, la violen, la maltracten, la menystenen...

El que em pareix més curiós és que tot allò que ens conta la Gossa al seu disc ho viuen a diari els valencians i les valencianes.

La gossa sorda - Garrotades - Colpeja Fort
Un vell puja una senda del poble a la muntanya,
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops,
ni esclatasangs, ni margallons,
ni figueres de pala, ni una trista
sargantana.

Un vell puja una senda del poble a la muntanya
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons,
ni sibarites del canabis tampoc,
ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.

Ja fa temps que no plou,
els caragols ja no pasturen,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
colpeja fort.

Un vell puja una senda trencada i derruïda
i com més camina més renega de la vida,
i blasfema i se’n recorda de la guerra.
Pels camins de pols xeringues i preguntes,
els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen
i els marges ploren, les pedres ploren.

Tots els pous s’han farcit de sal
i els diners han canviat de mans
i els marges ploren
i els fills se’n van del poble.

Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
Colpeja fort.

Ens mantindrem fidels a aquest poble,
ens mantindrem sempre fidels
al nostre poble.

Garbell del temps
parany a la memòria,
El timó no brota
el desert s’acosta
Colpeja fort companya
Colpeja.

Un anunci on abans tot era horta
"ven a vivir por encima de los demás", La gossa sorda.

Meme de l'oci

Anem a seguir un meme dels companys de l'Aphönic.

L'últim disc que he comprat
En moviment d'Obrint Pas sobretot pel dvd del concert com m'agradaria tornar a reviure aquella nit!


L'últim disc que he escoltat
Garrotades de La gossa sorda.


L'últim disc que he descarregat
És el darrer que he escoltat :)

L'última pel·li que he vist al cine
Torrente 3. Llàstima de diners, et rius però és molt roïna.

L'última pel·li que he vist a la tele
Stranges in a train d'Alfred Hitchcock i Les dotze proves d'Astèrix i Obèlix, que bo xe quin clàssic de diumenge pel matí a la TV3 (quan la teníem).

L'última pel·li que he descarregat
Cap perquè la connexió no dóna per a més.

L'últim llibre que he llegit
L'enviat de Josep Franco, una paranoia de l'infern i la societat valenciana actual, molt interessant. Seguint amb la mateixa temàtica ara m'estic llegint Societat Limitada de Ferran Torrent, que tracta sobre la corrupció que s'ha instaurat a la Ciutat de València i com ha evolucionat, per ara interessantíssim.

L'últim llibre que he comprat
De fet me'l van comprar Els pilars de la terra però d'això ja fa molt de temps, preferesc anar a biblioteca o demanar-los prestats a algun amic com he fet sempre i la SGAE no m'ha demanat diners encara.

L'últim llibre que he regalat
Un de John Grisman!

L'últim concert que he anat
El de Sreaming Headless Torsos en la sala Ritmo i compás de Madrid. Un grup de música negra i fusió, el guitarra i el bateria molt bons. El guitarra portava una guitarra de doble mànec un d'ells sense trasts. A més l'entrada valia 25€ però ens vam colar perquè el de la portada deia que quedava una sola cançó i que passarem i encara va durar una hora més!


Un concert al què m'agradaria haver anat i no vaig anar
El de La gossa sorda en València al festival per unes Falles lliures i combatives. Encara que després em van dir que va ploure i s'hagué de suspendre...

L'última volta que vaig menjar en un restaurant
El dijous passat, al Swang estava bé, a més m'ho exigeix el treball encara que podria dur-me el menjar de casa però aleshores on gastaria els xecs de menjar de l'empresa xD

L'última volta que vaig menjar menjar ràpid
El dilluns passat al Vips vaig menjar un Foundy Philladelphia però no sé si catalogar-ho com menjar ràpid perquè els ingredients són bons, aquí hi ha un Vips a cada pas i jo ni el coneixia.


Plau-me l'oci i l'escalf del migdia, Dolç Somni 34.

Kolore Bizia - Tots els colors contra el feixisme

Quan vius a un poble petit qualsevol canvi en el seu espectre social implica forts 'efectes col·laterals', la gent és al·lèrgica als canvis i té por del que és diferent, també n'hi ha que simplement són uns racistes sense dos dits de front (imbècils seria més precís), així passa al meu poble on els magrebins que venen en busca d'un món millor es troben un ambient hostil, no són vistos amb els mateixos ulls que la gent d'aquí. La gent diu: s'ha d'ésser solidaris amb els més desafortunats, tanmateix és el xic de color que és explotat treballant sense parar, ajuda a una dona que no coneix de res a muntar el carret del seu nadó per les escales de Metro, l'ajuda i la dona li ho agraeix amb sinceritat, intercanvien paraules:

- On vas? Al Retiro?
- Sí, a tocar una estoneta. És diumenge, una miqueta de relax. I tu?
- També hi vaig a prendre el sòl amb mon fill.
- T'acompanye, val?
- D'acord :)

La gent del meu poble necessita viure amb tots els colors i comprendre que la solidaritat no és sol una paraula i no sol ells com a persones d'un mòn 'ric' són capaços de tenir la magnificència de fer-ne ús.

Em feia pler tot lo que podia estrènyer els llaços de solidaritat amb la meva causa, Vayreda Puny.

+info: baixeu http://www.obrintpas.com/kolorebizia.mp3
+coses: Muguruza amb els Obrint Pas



+coses: lletra en èuscar i català de la cançó dels Negu Gorriak

Kolore Bizia

hau da arrazakeriaren kontra
manifestazioa zeren eta
lucreciari eskaini nahi izan nion
olerki xamur eta labur bat.
eta estatuaren
segurtasun indarren kontra
panfleto bat atera zitzaidan
politikari guztiak
faltsuak baitira.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

hainbeste kolore ikusi eta gero
inork erran zuen: kolore batua!
despistatu batek orduan benetton
jertsei bat erosi zuen benetan.
eta galdetzen badidazu
zein kolore nahiago dudan
badakizu nire erantzuna:

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

txanpona botatzea bezala balitz
iparra ala hegoa,
gerla kulturala.
anai-arrebak defendatuko ditugu
afro-euskaldunak garela,
ez ahaztu.
ali, mohamed, kepa, ismael
eta zimbaweko tribu guztiak,
mixeria erasotuko dugu.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

Color viu (en català)

Color viu
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia

Tots els colors contra la falsedat
Aquesta és la manifestació
Contra el racisme
Perquè li vaig voler dedicar a la Lucrècia
Una poesia carinyosa i senzilla
I em va sortir un pamflet
contra les forces de seguretat de l’Estat
i perquè tots els polítics són uns falsos…
Color viu contra el racisme!

Vista la quantitat de colors a algú se li va acudir cridar:
Colors units!

I llavors a un despistat
Se li va acudir
Que s’havia de comprar un jersei de Benetton
De veritat!
Però si em preguntes quin és el meu color preferit
Ja saps quina serà la meva resposta...

Com si es tractés de llençar a l’aire una moneda
El nord o el sud, la guerra cultural
No oblidem
Que som afro-bascos
I que defensarem a les nostres germanes i germans
Ali , Mohamed, Kepa, Ismael
I totes les tribus de Zimbawe
Atacarem la misèria

Color viu contra el racisme
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia
Tots els colors contra la falsedat
Color viu!

Les memies

El passat 28 de gener un bon amic em va enviar un meme, i deia que havia de fer-ho i punt, jo ho faré 'perquè vull'. Es tracta de posar cinc manies, així que hauré d'estriar i serà una feina difícil perquè com ben bé saben els que em coneixen sóc prou maniàtic (o em queixe força per les meues manies... xD). No us faré esperar més, allà van:

1. Maniàtic de l'ordre. No és rutina, és que m'agrada tenir tot ben ordenat i col·locat al seu lloc. Tant és així que quan em canvien quelcom em costa déu i ajuda trobar-ho i si 'algú' deixa coses per la meua habitació sense ordre ni trellat comence a posar-me nerviós.
2. No m'agrada fer res si no sé el perquè o com funciona. Això té a veure en què m'agraden les matemàtiques o a l'inrevés. Tenir un mecanisme que solucione problemes és infinitament útil (en tots els aspectes de la vida), però trobar-lo pot ser siga impossible.
3. Sota cap circumstància vull saber res sobre un llibre o una pel·lícula. M'agrada veure les coses amb els meus ulls i després opinar, per tal d'evitar-ho quan algú comença a contar sobre que tracta un llibre, intente no prestar-li atenció.
4. Sempre camine de pressa, és un automatisme, en el moment que isc de casa vaig ràpid encara que arribe prompte. A vegades preferesc eixir més tard i caminar més de pressa que sortir al carrer d'hora i anar pisant ous.
5. Si s'escolta un soroll repetitiu o una remor per mínima que siga m'és impossible dormir, done moltíssimes voltes pel llit, m'alce, canvie de postura, canvie d'habitació, insulte el veí, etc.

Bé, tampoc era tan greu. Aprofite per a deixar-vos una foto que vaig fer el cap de setmana passada al Retiro, tot ple de gent del rotllo fent una batucada bestial i malabarismes, així que vaig veure la foto ideal per al moment, un capvespre assossegat:


De mal de manies, els metges no en curen. Dita popular

Madrid

Després de la setmana d'adaptació xD dilluns comence a treballar, ho faig per a Ocaso entre en un projecte que porta 2 anys ja en marxa espere no estar 2 anys més. Madrid no és tan horrible com es diu, quasi tota la gent que et trobes és immigrant supose que tots venen en busca d'una oportunitat, jo també vinc en busca de la meua :) La gent és amable i a qui preguntes és desviu per indicar-te bé (hi haurà excepcions, no n'he trobades). Fa un altre tipus de fred que en el moment et poses la caçadora desapareix, això m'agrada! No obstant això, en vuit dies que estic aquí sols ha eixit el sol dos dies, això sí que es troba a faltar. Vull estar més temps en comunicació però no tinc internet a casa i al treball no tinc temps, a veure si trobe alguna oferta i així podrem xarrar, de primeres, aquí teniu el meu correu-e per a què sapigueu que estic viu i que trobe a faltar a la 'gent', però no us enganyeu, el poble no gaire, se sentiran igual tots els crevillentins que fugen deixa terra morta d'ideals i principis? Una vegada lluny te n'adones que Crevillent té un imant de mediocritat que t'atrau amb força quan estàs a prop, però que quan t'allunyes desapareix de sobte. No vull que us sentiu atrapats sols vull que penseu que una vegada hageu fugit sols us lligaran unes poques coses, l'atracció desapareix.


En un terme més personal, aquesta setmana he estat sense companya de pis perquè està estudiant per a les seues oposicions i s'ha quedat a Alacant, així que si voleu visitar-me ja sabeu que aquí hi ha espai (el sofa-llit sembla còmode xD). Una altra cosa, no sabeu el que costa el menjar fins que fas tu la compra... Ixes del super com si t'hagueren atracat, un autèntic robatori. Supose que per això trobes gent sense sostre escorcollant el fem per poder menjar, és molt trist, tristíssim... Per a què tenim un govern 'socialista', si la gent no pot accedir a un habitatge i tampoc pot menjar, això et fa pensar.


Ahir vam anar al centre, a fer un tomb, primera, el metro és una passada per un euro vas a qualsevol lloc, segona, Madrid és enorme, tercera, els cotxes no dormen mai, quarta, la Gran Via de nit sembla Nova York, cinquena, Txueca està bé i, sisena, on veieu 'Frutos Secos' és un xinés i està obert sempre xDD.


Bé, que vaja bé la vida, els exàmens i el treball. Ja us contaré més cosetes, també podeu contar-me coses vosaltres xD


P.S.: En Madrid passen ambulàncies a tot hora, és la ciutat de les ambulàncies.

+info: 'No hay motivo - Madrid, mon amour'

Rigui ton (pare) perquè vull

Realment se'ns ha tornat tan moll el cervell que qualsevol cosa que ens posen de forma insistent a les ràdios i televisions esdevé un gran èxit. De fet, sembla que amb un parell de mesos s'haja aconseguit introduir i fer triomfar el rigui-ton, això demostra com ben bé deia ahir un company que tot pot triomfar, no entre a criticar cap estil musical encara que aquest no siga del meu grat. Ja hi ha moviments ciutadans que s'oposen a la forta penetració del rigui-ton.

És més, aquest col·lega deia que si la cançó del "pluma gai" que està cantada en romanès pot esdevenir èxit de vendes, perquè no ho pot fer la cançó en català, llevat de les raons polítiques que implica. En l'actualitat tota mena de música pot convertir-se en el proper èxit a les llistes de vendes.


No obstant açò, tenim els programes p2p que salvant els inconvenients que a tothora ens mostren les discogràfiques ens permet descobrir i redescobrir músiques de tot el món i de tot l'espectre estilístic. L'accessibilitat que ens donen permet que nous grups tinguen una eina de promoció totalment de bades i que arriba a tothom de forma quasi inmediata. Us imagineu als escriptors fent anuncis contra les biblioteques: "si no furtes en el mercat perquè ho fas anant a una biblioteca".




Encara que açò semble un poupurri vull aprofitar aquest ambient musical per recordar que enguany fa deu anys que morí l'Ovidi, així em sume als grans esforços de les autoritats alcoianes i autonòmiques per donar a conèixer aquesta dada. Fins i tot, l'altre dia van fer un documental a la TVE irrisori en contraposició a l'ampla covertura de la televisió valenciana...


El millor homenatge que li podem donar és que les seues cançons eternes seguesquen escoltant-se, perquè vull!

Plovia aquell dia. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: "Encantada". Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!
Després vàrem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!
Vam volar pel món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè sé que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!
Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
I acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix!

Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar..., Ovidi Montllor.

La culpa és del foc?

A tothora escolte a les notícies que la culpa de la destrucció dels nostres boscos i d'altres a la Península és culpa del foc. Com deia el savi en el programa Dinamita del Tricicle: reflexionem-hi, reflexionem-hi!!! La culpa únicament i exclusiva es responsabilitat de l'home llevat de casos puntuals que d'ençà de l'antiguitat han existit i no per això han perjudicat a la riquesa natural de la terra.

Reflexionem-hi, ¿és casualitat que la gran majoria d'incendis es produesquen a zones properes a zones urbanitzades? Mec! No, perquè així es pot aprofitar per a seguir urbanitzant. És casualitat que les zones cremades siguen prop del nostre litoral? No, perquè així podem proporcionar més segones vivendes a gent que generalment no les necessita mentre altres no tenen ni una primera, que aprofite per recordar que és un (suposat) dret constitucional. És casualitat que després apareguen Terres Mítiques a pinades frondoses cremades amb premeditació? No... més d'un es fa ric gràcies a les desgràcies de la nostra mare terra.

Un altre punt, és l'alarma que pren la situació quan les flames assolen la ciutat, aleshores tothom es deixa portar per la llàstima, perdoneu que en aquest tema siga una miqueta cínic. Però la veritable llàstima es veure arbres que tenen més de dos-cents anys, els avantpassats dels quals tal volta portaven molts més centenars habitant eixes terres, cremats per la mà de l'home.

El principal error dels humans ha sigut sempre creure's per damunt de la resta, no som déus, reflexionem-hi, per favor, reflexionem-hi.

D'un nou incendi els cims s'abrandaran, Maragall Enllà.