Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
diumenge, 17 d’abril del 2011
diumenge, 3 d’abril del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
VOLEM TV3 - El manifest
En el meu post anterior adjuntava el manisfest de Volem TV3, com quedaria tot si qui llegeix el manifest és el Xavi Castillo... Veiem-ho:
A banda de les rialles, el missatge està clar: Prou de censura!
A banda de les rialles, el missatge està clar: Prou de censura!
dimecres, 16 de març del 2011
VOLEM TV3
El 9 de desembre de 2007 el govern de Francisco Camps va desmuntar i precintar, amb nocturnitat el repetidor de la Carrasqueta, realitzant el que seria la primera acció d’una sèrie d’atacs per acabar amb la pluralitat informativa i censurar la llibertat d’expressió al País Valencià i ignorant a més de 150.000 valencians i valencianes que van esforçar-se per fer possible la constitució de la xarxa de repetidors.
Després va precintar i multar els repetidors d’Alginet, Llosa de Ranes i Perenxissa. Fins que finalment el passat 17 de febrer davant l’amenaça de noves multes, Acció Cultural es veu obligada a posar fi a més de 25 anys d’emissió, a causa de les constants agressions econòmiques i morals (entre elles 3 multes per més de 700.000 € una per cada repetidor). Només pel fet de què el govern valencià no pot suportar que la ciutadania tinga un lliure accés a un mitjà de comunicació que Camps NO POT CONTROLAR NI MANIPULAR.
Però, Clar, tots i totes qui estem ací sabem que no estem parlant d’un problema de veure una televisió. És tracta d’una agressió a la llibertat de pensament, perquè la majoria absoluta no és una carta blanca i cap govern pot decidir per nosaltres i dir-nos quin canal podem o no veure. Per això i perquè parlem d'uns dels atemptat més gran a la nostra cultura, des de la transició les persones demòcrates no ens podem creuar de braços.
Amb multitudinàries manifestacions a la ciutat, hem demostrat que no està abatuda ni vençuda. L’11 de març de 1995 vam demostrar-li a Zaplana que Alacant és important. I el 26 d'abril de 2008 li ho vam tornar a demostrar, aquesta vegada a Camps, Molt honorable, no fingesca que ja ho ha oblidat!
Ara, 1.198 dies després de la brutal censura del govern valencià estem ací per demostrar que Alacant no només com apuntava Pere el Cerimoniós és la Clau del regne, sinó que Alacant segueix sent important.
Per això, per la TV3, per un ensenyament públic de qualitat i en valencià, per la unitat de la llengua, per la transparència, contra la corrupció; davant de cada agressió lluitarem i respondrem amb dignitat extrema, perquè només demanem allò que és legítimament nostre: el lliurepensament i el dret a decidir.
Exigim que retire els expedients sancionadors contra Acció Cultural del País Valencià i retire i retorne els diners de les multes ja pagades; com a garantia de què cap poder polític pot exercir censura.
Demanem al Govern Espanyol, especialment al Ministeri d’Indústria que ature l’autoritarisme del govern valencià per demostrar que no són conscients d’aquesta agressió. Reclamant la seua titularitat i assegurant les emissions dels 4 canals.
I el proper 16 d’abril a València us convidem a tots i totes a participar a la massiva manifestació que recorrerà els carrers de València per denunciar totes les polítiques abusives i antidemocràtiques contra el poble valencià del Govern de Francisco Camps.
VOLEM TV3
divendres, 18 de febrer del 2011
dilluns, 1 de novembre del 2010
divendres, 25 de juny del 2010
dijous, 4 de desembre del 2008
Exili?
Molts cops m'acabo sentint com un exiliat aquí, som tan propers en tantes coses però tan llunyans políticament. Per ço, per aquí dalt les coses van bé, però quan miro al sud del país o quan arriben notícies com el tancament de tv3, em dóna la sensació que vull oblidar les meves arrels, maleïts sigueu per empènyer-me a aquesta situació, voldria viure al País Valencià com ho faig al Principat. Ja no tinc 20 anys contràriament al que cantava Joan Manuel Serrat però segueixo pensant el mateix i pot ser la situació segueixi degradant-se al meu país però per molt que vulgui oblidar les meves arrels seguiré estimant-lo, vull ser valencià com em van ensenyar que podria ser.
divendres, 8 de febrer del 2008
Equilibri
Estat d’un cos que, obrant sobre ell dues o més forces, roman en repòs.
Una amiga està encisada per aquesta paraula, a tu va dedicada. Què coneixeu algun símbol que represente l'equilibri, sobretot l'emocional? Com, per exemple, el del Ying i el Yang o l'Ohm. Us repte a sorprendre'm =)
divendres, 1 de febrer del 2008
dimecres, 30 de gener del 2008
Deixondir
Fer sortir d'un estat d'ensopiment.
Despertar, fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa.
Despertar, fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa.
dimarts, 22 de gener del 2008
diumenge, 20 de gener del 2008
Reviscolar
Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc, perduts.
Aquesta paraula és més que sonora, vibra al paladar i als llavis, a vegades em sorprenc dient-la em veu alta com qui fuma una cigarreta per pal·liar algun estat d'ànim incomode. Us recomane la meua petita droga personal =) Estimula, fins i tot, les ments més lluents.
Aquesta paraula és més que sonora, vibra al paladar i als llavis, a vegades em sorprenc dient-la em veu alta com qui fuma una cigarreta per pal·liar algun estat d'ànim incomode. Us recomane la meua petita droga personal =) Estimula, fins i tot, les ments més lluents.
dilluns, 14 de gener del 2008
dijous, 10 de gener del 2008
Regalimar
Fer regalims un cos que regala, un líquid que regala.
M'encanta aquest verb, la seua sonoritat, també el seu significat, em relaxa: un riu que flueix, una persona que ix de l'aigua, la llet dolça i tèbia s'esmuny pels llavis i regalima barbeta avall...
M'encanta aquest verb, la seua sonoritat, també el seu significat, em relaxa: un riu que flueix, una persona que ix de l'aigua, la llet dolça i tèbia s'esmuny pels llavis i regalima barbeta avall...
dimecres, 9 de gener del 2008
dissabte, 19 de maig del 2007
Ja n'hi ha prou
El cap de setmana del 5 de maig vam estar a la ciutat de València, acoint a la crida que tots els anys fa la societat valenciana per reivindicar la batalla d'Almansa. Enguany era especial car s'acomplien 300 anys que les tropes borbòniques van entrar per Almansa per començar una guerra de reconquesta del que llavors s'anomenava Regne de València. Així doncs i arran del que seguí (Xàtiva cremada...), lo vell Regne de València deixà de tenir la seua autonomia i els seus furs foren abolits pel Decret de Nova Planta. Des de llavors, el País Valencià quedava subjugat a la Corona de Castella...
La resta de la història ja la coneixeu, car ho conten els llibres d'història.
La resta de la història ja la coneixeu, car ho conten els llibres d'història.
Parlen del bell catalanesc del món. Crònica de Muntaner.
dissabte, 29 d’octubre del 2005
L'illa d'Alacant
L'altre dia anàrem a veure el partit de bàsquet Alacant-Barça i resulta curiós en què s'ha convertit la capital de l'Alacantí. L'ambient era fantàstic encara que no era comparable a altres esdeveniments esportius, però és increïble que el bàsquet siga un esport on és habitual aplaudir el rival si fa una bona cistella.
Quan vas a València criden: Amunt València!!! o a Barcelona: Força Barça!!! per exemple, a Alacant es canten algunes coses com: Lucentum, Lucentum!!! o Alicante, Alicante!!! Però anant a quid de la qüestió, si vas per primera vegada, escoltar tot el pavelló cantant "la manta al coll i el cabasset" (en Alacant) pot resultar impactant, sols has d'esperar un parell de frases:
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
Aleshores tot el pavelló a partir d'aquí comença a fer:
lalalalà, lalalalà, lalalalà,...
Quan vas a València criden: Amunt València!!! o a Barcelona: Força Barça!!! per exemple, a Alacant es canten algunes coses com: Lucentum, Lucentum!!! o Alicante, Alicante!!! Però anant a quid de la qüestió, si vas per primera vegada, escoltar tot el pavelló cantant "la manta al coll i el cabasset" (en Alacant) pot resultar impactant, sols has d'esperar un parell de frases:
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
Aleshores tot el pavelló a partir d'aquí comença a fer:
lalalalà, lalalalà, lalalalà,...

Som la gent dels pobles dels voltants els que continuem la lletra en veu baixa... I alhora experimentem eixa vergonya aliena de veure que Alacant s'ha convertit en una illa. Tal vegada, el més preocupant siga que aquesta illa no és engolida per l'oceà, sinó tot al contrari, l'illa ja atansa els pobles més pròxims i continua creixent.
Per cert, el partit no va tenir massa emoció ja que des del primer quart el Barça guanyava de 20 punts i això provocà que l'Alacant no disputara tan intensament el partit, una veritable pena. No obstant açò, aquest esport sempre és espectacular!
Per cert, el partit no va tenir massa emoció ja que des del primer quart el Barça guanyava de 20 punts i això provocà que l'Alacant no disputara tan intensament el partit, una veritable pena. No obstant açò, aquest esport sempre és espectacular!
Alacant és un encant, Cultura popular.
dimarts, 31 de maig del 2005
Qüestió de símbols
He afegit uns adhesius d'eixos que habitualment enganxem al nostres cotxes. Com què està de moda jo no puc ser menys, tant de bo pugués posar-li al bloc una polsera d'aquestes per una bona causa però com què no té canell. El de 100% valencià vol dir que el bloc està fet per un valencià i escrita en català, no vull entrar en discussions absurdes. Si us agraden, entre d'altres, podeu trobar-los al rat-penat en la secció de multimèdia, a més n'hi ha la història (tocant la llegenda) del rat-penat i en Jaume I.
Amb açò de les enganxines podem trobar-nos situacions molt interessants, què passaria si:




Força interessant, crec que sols és qüestió de símbols.
Amb açò de les enganxines podem trobar-nos situacions molt interessants, què passaria si:
- Vas nàixer a Catalunya.
- Vius al País Valencià.
- Passes l'estiu als Pirineus.
- Tens els teus estalvis a Andorra.
- I, els teus pares vivien al bosc
Força interessant, crec que sols és qüestió de símbols.
S'anell símbol de ma puresa, Aguiló Poes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
