dijous, 30 d’octubre del 2008

Al meu amic

Precisament abans de rebre notícies teues vaig estar pensant en tu, sona típic, però saps que no sóc dels que intenten quedar bé amb eixes coses, massa sincer a vegades, he tingut molts problemes amb la meua sinceritat, és una cosa inherent a mi. Jo també me'n recorde de tu tots els dies, entre altres coses perquè tinc una foto teua al tauló que tinc a l'habitació, segurament et vas fixar quan vas estar a l'agost, per mi fou un privilegi deixar-te ma casa.

Mai oblidaré una de les millors èpoques de la meua vida, anant cada cap de setmana a corre-cuita fugint d'aquell poble que ben bé anomenes brut i buit, fèiem, sense saber-ho, camins d'escapada a un altre món, a la nostra futura edat adulta on res no seria com adés, on cadascú guanyaria i perdria moltes coses, on hem canviat en molts sentits, però sé que almenys tu i jo sempre tindrem un vincle especial, més que un amic, trobe a faltar aquelles abraçades que podien, i segur que encara poden, traspassar qualsevol malestar, esmunyir-lo, esborrar-lo, anihilar-lo, fer-lo insignificant i deixar-nos com si fórem les úniques persones sense preocupacions.

Mai t'oblidaré, mai us oblidaré, fins i tot, a qui ja he oblidat i a vegades recorde, temps passats que obrin portes que ja no grinyolen, portes al nostre futur, al futur que vam triar, que hem triat i que serà millor dia a dia, i nosaltres serem millors, perquè mai oblidarem d'on venim i que hem perdut i què volem guanyar.


Per aquí han passat moltíssimes persones: soles o acompanyades, familiars, amics, desconegudes, fins i tot, un equip de pilota valenciana. Sempre diuen que qui ho dóna tot no està obligat a més, jo sóc feliç si la gent al meu voltant és feliç, sé que ho saps o almenys ara li trobaràs sentit. Aquí us estaré esperant, sempre teu, el teu amic a través del temps i l'espai,

Rubén

Una cançoneta i monanem!

Rubén, bonico meu

Ei xeee!. Que tal va tot?

Tio ma entrat morrinya de tu... mogollo (bueno la vitat es que quasi tots els dies, i sobretot en cap de setmana, em recorde ;com a mínim uns minuts; de tu). Se que t'anira molt be per allà, allò té un encant i una capacitat d'explosió cultural, etílica, festera i ecològica brutal. Tio era per dir-te que tinc una proposta per a tu, algo que es pot fer un poc mes avant. A vore si és viable... tant de bo...

Bueno tio que te tire de menos de vitat, però estic content de saber que estas gaudint del plaer d'haver fugit d'un poble que es mor de cement i brutícia cultural.

Parlem prompte! ;D

Jo si que et trobe a faltar, mon amie!

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Tantanthan

Es tan rítmic com una carícia,
tan detestable com la immundícia.

Tan típic com la immundícia,
però tant remarcable com una carícia.

Tan tríptic com tu mateixa,
i tan inesborrable com una feixa.

No tan modelable com la feixa
però tan químic com ella mateixa.

Un, tan
Dos, carícia, immundícia
Tres, queixa, eixa, mateixa
Quatre, rítmic, típic, tríptic, químic
I cinc, detestable, remarcable, inesborrable, modelable

Tan-tant-han

diumenge, 26 d’octubre del 2008

It's as simple as that

  • Sit down.
  • I can't, I'm working.
  • You can do anything
    you want to do.
    You don't sit down
    'cause you're working.
    The reason you don't sit down
    is you don't want to sit down,
    because it's more comfortable
    to accept a law
    than question it
    and live your life.
    All of us.
    We've bred the life
    out of ourselves!
    We live in a fog.
    We live in a dream.
    And we are dead.
    How old are you?
  • 23.
  • I've lived
    in a fog many years.
    Most of the life
    I have to live, it's gone.
    I wasted it
    because I didn't know.
    And you know what
    the answer is?
    To live.
    That's it.
    In one moment,
    for which I thank God.
    To live!
    I want to
    tell you something.
    No one's going to know.
    Just you. That's all.
    No one's keeping score,
    and no one cares.
    I want to go home with you tonight.
  • Why?
  • Why do you think?
    I want to fuck you.
    It's as simple as that.

(an extract from Edmond film)

My heart is now sparkling

Tríptic, tres poemes de la por en tres idiomes distints:
  1. Fear
  2. Por
  3. Tengo el alma henchida

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Feelings

¿De qué color es un sentimiento?
La respuesta esta en el silencio
en contemplarte y mirarte
en saber que existes
en poder pensarte
en anochecer soñándote
un sentimiento es amor
pero sin color
sólo el color que tiene el sentirte.

by Diana

divendres, 24 d’octubre del 2008

Happy birthday Warren!

Lega, lega, legalización!

dijous, 23 d’octubre del 2008

Tengo el alma henchida

Tengo el alma henchida
cuando miro a mi lado,
busco amor en tu bebida,
encuentro sexo en tu tabaco.

Se deforman tus formas
se inhiben mis sitios,
me regalas tus ropas
y esparcen sus vicios.

Cantan mis estímulos
cuando silva el viento
de tus dulces labios,
momento suculento.

Inquietante clausura
que libera sabor rancio,
una maloliente ternura
que encarcela cansancio.

Una bebida ya olvidada
junto a cualquier bar
una espera desesperada
cerca de aquel mar.

Tengo el alma henchida
de ti, de mi, de todo
tengo el alma henchida
fuera miedo de un soplo.

La crisis

Per als poc doctes en temes econòmics, d'aquí podeu extreure quin és el problema exactament i quines dimensions té i/o tindrà...



Encara que faça la situació força còmica, el que diu té més que fonament, més d'un estarà pensant si tenia sentit viure anys tan punyents de l'economia a canvi del que pot venir. Odie la cultura de la por i els seus principals defensors, que ho fan sense descans, ficant por a tothom d'una manera desproporcionada, però sembla que el sistema ultralliberal ha perdut el control i no sabem si té un rumb definit, algú recorda l'última escena de Fight Club? Reboot?

Gràcies pare per fer-me arribar l'
enllaç de qui va descobrir a aquest gurú de l'economia.
També podeu veure les seues reflexions a un altre escrit al mateix bloc.


dimecres, 22 d’octubre del 2008

Por

Sí, hi havia sexe al malson,
però més que alleujar,

agreujava aquest tràngol,
el plaer es deformava i s'estirava
com l'espiral aurea desdibuixada.


dimarts, 21 d’octubre del 2008

Fear

I'm afraid to go to bed because yesterday I've got a amazing scary nightmare.
Sorry, but I dreamed about you.
Fucking
subconscious... I don't still know if I really hate you, hit me, hit me again...


Please don't hit me!

Airic's arm


Airic’s_arm is inspired by nature. Based on a combination of mechatronics and the biological model of a human being, it opens up new possibilities for future automated movement processes.

The Airic’s_arm is a robotic arm fitted with artificial bones and muscles. The bone structure, consisting of the human bones such as ulna and radius, metacarpal bone and finger bone, shoulder joint and shoulder blade – joints that do not occur as such in the technical world – is moved via 30 muscles.

The muscles are Festo products, which are already put to extensive use in industrial practice and known as Fluidic Muscle. Using this technology, in conjunction with Festo’s tiny, highly innovative piezo-proportional valves, it is possible to precisely regulate the forces and rigidity within the construction. These actuators can be coordinated using state-of-the-art mechatronic systems and software.

The possibility of enhancing the Airic’s_arm sensors in the future, for instance by adding cameras or tactile perception elements, is just as feasible as the possibility of a further development in the form of back, hip and neck. Enhancements of this type will also be useful in robotics, as they could be used to assign even more hazardous tasks to technology.

Watch it in action, video.

Source: Festo

diumenge, 19 d’octubre del 2008

El Pont Vell

Un altre documental, que a més d'un li recordarà moltes coses, fa temps que ho vaig pujar al youtube però encara no ho havia publicat al bloc, així doncs, feu-li una ullada si no ho heu vist mai, aprofiteu, si ja el vau veure, ara és molt de fer memòria.



També podeu rellegir un article que vaig escriure en el seu dia o baixar el documental de l'emule.

Codename: Linux

Would you like to know what's linux? This documentary is going to give the answers to you.

The future is coming.



Software is like sex: it's better when it's free.
Linus Torvalds

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Dardos

Suave lluvia sobre mi cara,
no he visto tu huella en mi almohada.

Ayer dejé mi corazón a un lado,
para que no acertaras con tus dardos.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Earthlings

Earthlings o traduït habitants de la terra és un documental de la relació dels éssers humans amb els animals amb qui compartim la natura.

Després de tres mesos, m'he atrevit a veure'l, extremadament dur, no apte per a sensibles. Si ploreu, no us avergonyiu, el normal seria no fer-ho. Les conclusions les podeu extreure vosaltres mateixos.




Make the connection!

P.S.: Gràcies Tània per passar-me'l.

Amb la lluna a l'esquena






Ella passa i mira fora,

ho fa per costum.
són molts anys d´espera,
potser ha perdut el rumb.

Hi ha qui es gasta i prova
d´enllestir el seu futur
buscant una altra feina,
creuant els dits per tu.

Tu no perds la fe i creus
que tot arribarà,
batalles perdudes
qui les voldrà escoltar?

Volen veure el dia
en què tot sigui un tot
i no només presagi,
no tan sols un tros.

Hem vingut fins aquí
seguint les nostres vides,
fills del nostre destí.
Hem vingut fins aquí
seguint les nostres passes
creuant el vell promès paradís.

I mentre algú resi
per poder veure el sol
per trencar amb la tristesa
i oblidar de nou,
amb la lluna a l´esquena
seguirem donant-t´ho tot.
Demà és un altre dia,
potser una altra cançó.


Sau


dimecres, 15 d’octubre del 2008

Colors de nit

Un poble dins de la ciutat, antenes enlairant-se i movent-se com milotxes al ritme de la brisa suau de qualsevol vespre de tardor, un llum enterbolit fa pampallugues a l'edifici d'enfront. Sembla que la lluna fa canviar els colors de l'edifici, transmet una tranquil·litat que gairebé bressola l'halo que l'envolta, sagetes que ens arriben des de més enllà de la nostra imaginació.


M'arronse al respatller de la cadira que estratègicament cap al balcó de la meua habitació, sembla que ja comença a refrescar, tal volta m'hauria de ficar cap a dins, o posar-me alguna cosa al damunt. Rebusque un esbós mig oblidat de fa uns mesos, anaves a ser més bonica al paper que a la foto, anaves a estar més prop de les coses realment mai oblidades, de la bellesa tocada. Malmesa pels mesos entre els fulls d'una llibreta et rescate alhora que ho faig del meu record: què estaràs fent? hauràs començat el teu viatge cap a Àsia?


Al mateix temps, com una fiblada espontània, ella té una sensació incòmoda, com si alguna cosa se li passés per alt, haurà oblidat posar-li sal al sopar? quina intranquil·litat, no deu ser això, comença a pensar que ha oblidat alguna cosa, però és incapaç de saber el què. Molt aviat començarà el seu viatge que la durà molt lluny d'aquí, a l'altra punta del mòn, sempre vaga per la seua existència lliure com un au que migra cap al sud, guiada pels seus instints però lliure entre els corrents càlids i freds que s'entrecreuen als seus camins, a la seua vida.

Vola ocellet, vola sense por, sé que sempre volaràs lliure, únicament has de saber que jo et recordaré. Ens veurem d'aquí a uns mesos quan tornes en aquest poble dins de la ciutat?...

El beso que nunca nos damos

Arrópame en mi desnudez y déjame nudos mis pensamientos, mírame a través del prisma del amor, dependiendo como le da la luz de tus ojos despide rayos que chocan con los mios, me descoloca pero me enloquece, me produce una sensación en el estómago que creía nunca más sentiría, mariposas en el estómago en esta noche de luna, de ti, luna, luna llena y completa, bonita flor de luna, completa y sincera, bonita luna iluminada por tus ojos esmeralda.




Igual és el beso que nunca nos damos.




dimarts, 14 d’octubre del 2008

On és la meua poesia

però on és la meua poesia
pot ser que estiga oblidada
això seria una malaltia,
paraula ara ja amagada

tinc ànsies de dibuixar-te
vull voltar el teu contorn
m'agradaria tan trobar-te
per què no et trobe enlloc

podia escriure sense parar
calia relliscar maldant
sentir viure sense estimar
fregar el terra volant

tenim poesia al voltant
només s'ha de cercar
sentiments que s'han
de concretar i empeltar

però on és la meua poesia
pot ser en qualsevol racó
però on és la meua poesia
oblidada espere que no!















dilluns, 13 d’octubre del 2008

A tu, per a què sigues "Dios dios dios!"

Recorde estar intentant estudiar i escoltar aquesta cançó de fondo, recorde estar amb algú tancat a la meua habitació i escoltar a l'habitació del costat aquesta cançó. Crec que vaig a arribar avorrir Extremoduro per la teua culpa, però el meu subconscient va anar enregistrat totes aquelles cançons i fou aquest estiu en aquell concert d'Extremoduro a Mutxamel que em vaig adonar que realment m'agradava, m'encantava.

Ara que sé que aquest any ens veurem poc, et vull dir, gràcies per ser com eres, gràcies pel copet a l'esquena quan tot s'ensorrava, per la companyonia, per les abraçades, eres el millor que tinc. T'estime!



Ja sé que saps que sé.

Concreté la fecha de mi muerte con Satán.
Le engañé
y ahora no hay quien me pare los pies.
Razonar
es siempre tan difícil para mí.
Que más da
si al final me sale todo siempre bien del revés.
Nací un buen día, mi madre no era virgen
no vino el rey, tampoco me importó
hago milagros, convierto el agua en vino
me resucito si me hago un canutito.
Soy Evaristo, el rey de la baraja
vivo entre rejas, antes era chapista
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.
¿Cuánto más necesito para ser dios?
¿Cuánto más necesito convencer?
Y perdí
la cuenta de las veces que te amé.
Desquicié
tu vida por ponerla junto a mí.
Vomité
mi alma en cada verso que te dí ¿qué te dí?
Olvidé
me quedan tantas cosas que decir ¿Qué decir?
Por conocer a cuantos se margina
un día me ví metido en la heroína
y aún hubo más, menuda pesadilla
crucificado a base de pastillas.
¿Cuánto más necesito para ser dios?




diumenge, 12 d’octubre del 2008

Beautiful life :: racmax vol 021

Després de veure en directe a aquesta gent, que millor que posar-los a tots junts, ho ha tots els que han cabut ;D

Slam
M.A.N.D.Y.
James Holden
Richie Hawtin
Ewan Pearson
John Gaiser
Magda
Gui Boratto
Jennifer Cardinni


racmax vol 021


10/10/2008
mixed by racmax



01 Gui Boratto - Beautiful life

02 Sunsetpeople - Salty dog
03 Jona - Full pool

04 Electrochemie - Pleasure seeker
05 Williams - The arrival
06 M.A.N.D.Y. - Jah
07 SCSI-9 - Tu eres más
08 DJ T - The calling
09 John Gaiser - And answer
10 M.A.N.D.Y. - Put put put
11 Sunsetpeople & M.A.N.D.Y. - Sunsetpeople

12 Gui Boratto - Matryoshka

13 M.A.N.D.Y. - Achaat

14 Actual Jakshun - Sequential circus

15 John Gaiser - Egress

16 Plastikman - Snark

17 John Gaiser - No that

18 Oliver Klein - Jeton

19 Richie Hawtin - (R)Edit 1

20 SCSI-9 - Moises' Tales


Baixa la sessió i gaudeix-ne!

We're always on the top of the wave

caminar per carrers a mitjanit

divendres, 10 d’octubre del 2008

Descansa en pau

L'últim any han passat moltes coses, he conegut força gent però també he perdut algunes coses, una que trobe a faltar és el meu gos, encara que únicament el veia quan tornava al poble, sempre em feina la festa.
Em pose trist de recordar-lo però també m'alegre perquè pel tipus de gos que era va tenir una vida intensa: excursions, escapades,... com si fos un pastor alemany, va viure una vida plena.

Ara que formes part de l'arbre
sota el que et van soterrar
espere que notes el vent a les teues branques
i la frescor de la terra a les teues arrels.

Que el sol encara et vesse els seus rajos cada matí
i que la pluja espurnege les fulles més altes.



dijous, 9 d’octubre del 2008

26-08-2008 :: Dia 20 :: Acomiadament

Ruta:

Venècia (Itàlia)
Barcelona (PP.CC.)

Diari:


Per darrer cop ens llevem, algú parla a viva veu sense respectar a la resta de gent que ara intenta tornar-se a adormir. Crec que ja comence a pair la idea que aquesta nit ja dormiré a ma casa. Igual de desficiós és el desdejuni, la gent a mal interpretat el concepte de B&B, ens posen una tassa de xocolata, un panet, mantega i melmelada, en una hora tindré gana.



Carreguem i marxem, Vaporetto a la Ferrovia, motxilles al locker i a voltar, deliciosa rutina de cada dia, una ciutat i/o un país. De l'Isola de Giudecca on està l'alberg a la Ferrovia i a d'allí a visitar el barri de Cannaregio, botigues de màscares, restaurants i carrers vius de gent.

Al Vapporetto

Al barri del Cannaregio

Venice's Major

On anem?

Després de fer un mos anem en direcció a la botiga on diuen que Stanley Kubric comprà les màscares per a Eyes Wide Shut, cadascú en compra una, molt lligada a la seua personalitat, l'estrenarem al carnestoltes de Rio de Janeiro a l'any que ve, és més que una idea.

Eyes wide shut

Poc a poc i quasi sense adonar-nos ens movem apropant-nos cap a l'estació d'autobusos, un cop allí agafem l'últim bus que ens portarà a l'aeroport Marco Polo, abandonem l'illa de Venècia per la petita llengua de terra que la uneix al continent, una carretera i la via del tren perquè més no hi cabria.

Finalment, la Piazza de dia

Darrera foto de grup

Fem passar l'estona llegint i jugant als daus a l'aeroport, però el moment arriba, agafem l'avió que ens du a casa, la companyia italiana myair ens deixa plàcidament a les pistes del Prat, són vora les 20h30, fa calor i relativa calma per ser-hi a un aeroport, sembla com si tot s'hagués aturat i de nou passés massa ràpid per davant dels meus ulls, parpallege i torne a la realitat, ja estic a casa, quina de coses que haurem d'explicar...

Camí a casa

Frase del dia:
  • Rubén: Mai tornarem a ser els mateixos.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Día luna, dia pena

hoy día luna día pena
hoy me levanto sin razón
hoy me levanto y no quiero
hoy día luna día pena

hoy día luna día pena
hoy me levanto sin razón
hoy me levanto y no veo
por ahí cualquiera solución

arriba la luna ohea...

hoy día luna día pena
hoy me levanto sin razón
hoy me levanto y no quiero
hoy día luna día muero

arriba la luna ohea...

Manu Chao

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Concupiscència

Dóna'm classes de poesia amb el teu cos aquesta nit.

divendres, 3 d’octubre del 2008

I no va sortir la lluna

- Why do you spiritless moon flower? - Because we have new moon and I'm in darkness. - But you shouldn't be sad, the sun is coming. - Sun, I don't want it, it burns, the moon caress... Moon


- Per què estàs trista flor de lluna? - Perquè tenim lluna nova i estic a fosques. - Però no ho estiguis aviat sortirà el sol. - El sol, no el vull pas, crema, la lluna acarona... Lluna

020

Some people would be able to remember that my favourite number is two, so for me this session has an special meaning. I'm restless for your comments. In the end of the session there is a little surprise, Neil, I think it's gonna like it to you ;D

Anybody is probably going to ask me who's dedicated to? mmmm, after twenty sessions I believe it's dedicated to me =D

Enjoy!

http://www.2shared.com/file/4025888/5aa8ebe4/racmax020.html

dimecres, 1 d’octubre del 2008

I 378 dies després va sortir el sol

Com si ens fes l'ullet, els nùvols sobre els carrers d'aquesta ciutat van deixar passar el sol, com un raig únic i compacte deixava veure les partícules en suspensió que viatjaven a l'aire. S'enroscà des de les altures i ens frega suaument, bressolats per l'escalfor endèmica del sol de la nostra Mediterrània, vam deixar la resta de món a un costat i vam mirar cap on apuntava, cap al futur, un futur més clar.