És curiós ahir caminava pel barri i vaig veure cartell enganxat a la paret que suggeria que la crisis l'havien de pagar els polítics, crec que encara que la intenció semblava bona no està ben orientada, m'explique:
En nostre actual sistema de classes o capes, que no ens allunya gaire d'altres segles però on s'han canviat els noms de burgesia per aristocràcia i nous rics per línies de sang, permet tenir la base productiva més o menys tranquil·la simulant una democràcia a la capa més interna (poder polític), però conté problemes estructurals on la resta de capes exteriors o capes de la ceba deixen de ser democràtiques. On, a més a més, se suposa que els governs haurien d'actuar de jutges-policies per tal que les capes no-democràtiques no tingueren un poder absolut, i acaben no fent-ho i s'acaben convertint en còmplices.
Resumint, els polítics acaben sent intermediaris elegits democràticament per tal d'interactuar amb capes superiors on es tenen les coses força clares, on mana la sang verda del dòlar on adés manava sang blava de la teva família.
Amb aquest panorama de control i poder encastat en un sistema jeràrquic de classes es poden trobar dades significatives com què el 90% de la riquesa roman en el 10% de la població mundial (6.709.132.764 persones), però seguint l'estratègia de tota pedreta fa marge, es demana un esforç a aquest 90% per tal de pal·liar els efectes de l'avarícia del 10% restant. Òbviament si el 90% de la població aportés cadascun un euro tindríem 6.038.219.487 € però el problema és que sempre paguen el mateixos i, casualment, tots aquests diners no els tenen aquest 90% majorment sinó el 10% restant.
Per tant, la crisis que l'avarícia dels més rics ha creat que la paguen els més rics; ni els polítics, ni els funcionaris, ni el ciutadà ras, que la paguen qui ha trencat les regles del joc.
