L'altre dia anàrem a veure el partit de bàsquet Alacant-Barça i resulta curiós en què s'ha convertit la capital de l'Alacantí. L'ambient era fantàstic encara que no era comparable a altres esdeveniments esportius, però és increïble que el bàsquet siga un esport on és habitual aplaudir el rival si fa una bona cistella.
Quan vas a València criden: Amunt València!!! o a Barcelona: Força Barça!!! per exemple, a Alacant es canten algunes coses com: Lucentum, Lucentum!!! o Alicante, Alicante!!! Però anant a quid de la qüestió, si vas per primera vegada, escoltar tot el pavelló cantant "la manta al coll i el cabasset" (en Alacant) pot resultar impactant, sols has d'esperar un parell de frases:
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
Aleshores tot el pavelló a partir d'aquí comença a fer:
lalalalà, lalalalà, lalalalà,...
Quan vas a València criden: Amunt València!!! o a Barcelona: Força Barça!!! per exemple, a Alacant es canten algunes coses com: Lucentum, Lucentum!!! o Alicante, Alicante!!! Però anant a quid de la qüestió, si vas per primera vegada, escoltar tot el pavelló cantant "la manta al coll i el cabasset" (en Alacant) pot resultar impactant, sols has d'esperar un parell de frases:
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
Aleshores tot el pavelló a partir d'aquí comença a fer:
lalalalà, lalalalà, lalalalà,...
Som la gent dels pobles dels voltants els que continuem la lletra en veu baixa... I alhora experimentem eixa vergonya aliena de veure que Alacant s'ha convertit en una illa. Tal vegada, el més preocupant siga que aquesta illa no és engolida per l'oceà, sinó tot al contrari, l'illa ja atansa els pobles més pròxims i continua creixent.
Per cert, el partit no va tenir massa emoció ja que des del primer quart el Barça guanyava de 20 punts i això provocà que l'Alacant no disputara tan intensament el partit, una veritable pena. No obstant açò, aquest esport sempre és espectacular!
Per cert, el partit no va tenir massa emoció ja que des del primer quart el Barça guanyava de 20 punts i això provocà que l'Alacant no disputara tan intensament el partit, una veritable pena. No obstant açò, aquest esport sempre és espectacular!
Alacant és un encant, Cultura popular.
4 comentaris:
molt ben dit el que dius, RaCMaX, tot i que jo no sóc cap especialista en cultura crevillentina. d'altra banda, m'ha agradat això que dius que al bàsquet el públic celebra les bones jugades del rival! és una mostra de esportivitat molt bonica i agraîda
Què vols dir amb jo no sóc cap especialista en cultura crevillentina? No ho acabe d'entendre, no faig cap reflexió sobre el tema.
Pel que fa a l'esportivitat és tan lloable però tan poc mediàtica que poques vegades es pren en consideració. De fet, sóc dels que pensa que aquesta esportivitat s'hauria de portar a molts àmbits, no tan sols a l'esport :) (a la vida?)
vull dir que, quan es canta la manta al coll, jo tampoc sé tota la lletra, i és probable que em dedique a menejar la boca intentant passar desapercebut xD
La manta al coll y el cabacet,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll y el cabacet,
mon anirem, mon anirem
al Postiguet.
Arreando, txin, pam, pum.
Arreando, txin, pam, pum.
En un quinzet un puro,
en dos una pipa,
en tres una guitarra
y en quatre una xica.
El puro pa fumar,
la pipa pa lloir,
la guitarra pa tocar
y la xica pa dormir.
La manta al coll y el cabacet,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll y el cabacet,
mon anirem, mon anirem
al Postiguet.
Arreando, txin, pam, pum.
Arreando, txin, pam, pum.
Almenys eixe tros és al que feia referència. A l'illa es quedaven en la tornada que per cert és per on comença la cançó xDD
Publica un comentari a l'entrada