Jo declare l'estat de felicitat permanent

"Hi ha poesia per tot arreu,
solament fa falta una espurna o un cop dur
per a què isca de nosaltres"

Jo declare l'estat de felicitat permanent i el dret de cadascú a tots els privilegis. Jo dic que el sofriment és cosa sacrílega quan n'hi ha per a tots roses i pa blanc. Jo rebutge la legitimitat de les guerres, la justícia que mata, la mort que castiga, les consciències que dormen al fons del seu llit, la civilització a les mans de mercenaris. Jo veig morir aquesta època envellida, un món diferent renaixerà de les seues cendres, però no és prou només esperar-ho.

Jo ja l'he esperat massa. Jo demane ara que la meua companya estiga maca a qualsevol hora del dia sense tenir que dissimular amb el maquillatge; no deixar per després el desig que tinc d'ella i de fer-li l'amor.

Que els nostres fills siguen homes i no adults i que siguen això que nosaltres volien fer ahir: germans, camarades, companys,... Que quan els pregunten que volen ser de majors, diguen: "una bona persona".

Que els nostres pares puguen per fi emancipar-se i que tinguen temps per a acaronar a la seua dona després d'una vida de suors i llàgrimes en mig de dues guerres que no eren la pau.

Jo declare l'estat de felicitat permanent sense que açò siguen paraules amb música, sense esperar que arriben els temps messiànics, sense que açò siga votat a cap parlament.

Jo dic que d'ara endavant serem responsables, no demanarem comptes a ningú ni a res i transformarem l'atzar en destí sols, nosaltres, a bord sense cap mestre ni Déu ni diable. Si tu vols venir creua la passarel·la hi ha lloc per tots i cadascú. Però encara ens resta per fer el camí, per veure lluir un nou sol, un nou estel.

JO DECLARE L'ESTAT DE FELICITAT PERMANENT