Amistats globals

RaCMaX dice:
dónde paras?
RaCMaX dice:
Santiago de Chile, Madrid, Alacant?
Paku dice:
Madriz
Paku dice:
pero no se cuanto durare...
Paku dice:
tu?
RaCMaX dice:
Barcelona pero me voy a València mañana

...

Què és Sant Valentí?

Laura: Sant Valentí és una excusa per a follar més romànticament

I per a vosaltres?

Ilana Yahav

Camins

És indubtable que la vida de tots passa per períodes dolorosos, traumàtics o d'altres frustracions, però com bé suggereixen els sioux, el veritable guerrer sap que sempre és millor fabricar-se un parell de sandàlies que esperar que algú folre de cuir el camí.

Preludi

Quan la flaire rància que flotava a l'ambient era preludi de l'adéu i de les pejades que marcarien el nou camí.

El futur

Intentant escriure el futur sense aquells que el viuran.

Qui va dir açò?

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

Equilibri

Estat d’un cos que, obrant sobre ell dues o més forces, roman en repòs.

Una amiga està encisada per aquesta paraula, a tu va dedicada. Què coneixeu algun símbol que represente l'equilibri, sobretot l'emocional? Com, per exemple, el del Ying i el Yang o l'Ohm. Us repte a sorprendre'm =)

Festivern: Agraviats

Raül: Per cert a la web d'agraviats han penjat algunes de les teues fotos.

(i perquè se'm van acabar les piles de la càmera...)

Bon dia lluna

Bona nit Tremp

Pare, reflexiona

Confesso que em fa mal,
que no sóc indiferent
a què la vida passi com passa,
que siguem víctimes de les circumstàncies
i que no puguem esperar,
sinó a que passi l'inevitable.

Això que ve i quan ho veus venir
contens l'al·lè, “que la sort ens acompanyi”,
recordes el mal que deixen les ferides
i en la boca el sabor de les coses amargues.
Que la vida passa com passa
i que som allò que en ella passi.

Xerraire

Inclinat a xerrar, a parlar molt.
Gaig blau.