Confesso que em fa mal,
que no sóc indiferent
a què la vida passi com passa,
que siguem víctimes de les circumstàncies
i que no puguem esperar,
sinó a que passi l'inevitable.
Això que ve i quan ho veus venir
contens l'al·lè, “que la sort ens acompanyi”,
recordes el mal que deixen les ferides
i en la boca el sabor de les coses amargues.
Que la vida passa com passa
i que som allò que en ella passi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada