Presa dels instints primaris que assolen la humanitat, mitjancer de les mentides que posseeixen els desheretats de la raó, els oblidats pel seny, maleïts cercant aire al seu buit, violència que violenta, que ens envolta, que ens empeny, que vol fer-nos còmplices de les seves inquietuds, absències de quietuds que remouen les poques consciències que queden en el món.
Pots odiar el món, però no ho fas, odies els qui el violenten, el violen, l'estrenyen contra el seu cap dur i buit, la ignorància ens farà feliços o ens destruirà, felicitarem al destructor o destruirem la felicitat? No ens fa res, no ens importa, tant ens fa, fa tant, és tant...
La ira té sabor, sabor a la sang dels artells, sabor a cervesa que llisca per la galta vermella i polsant d'aquesta ira. Manies de tremolor ansiosa, ànsia de tremolar reprimint les ganes de contraure el cos per a cridar, violència que violenta, que mata, que empeny, que menysté la nostra condició, que menysprea l'enteniment. Deixeu de pervertir la pau del món, deixeu, sisplau, deixeu...
Scrawling at the sky
Pots odiar el món, però no ho fas, odies els qui el violenten, el violen, l'estrenyen contra el seu cap dur i buit, la ignorància ens farà feliços o ens destruirà, felicitarem al destructor o destruirem la felicitat? No ens fa res, no ens importa, tant ens fa, fa tant, és tant...
La ira té sabor, sabor a la sang dels artells, sabor a cervesa que llisca per la galta vermella i polsant d'aquesta ira. Manies de tremolor ansiosa, ànsia de tremolar reprimint les ganes de contraure el cos per a cridar, violència que violenta, que mata, que empeny, que menysté la nostra condició, que menysprea l'enteniment. Deixeu de pervertir la pau del món, deixeu, sisplau, deixeu...
Scrawling at the sky
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada