07-08-2008 :: Dia 1 :: Tot té un principi

Ruta:

Crevillent (PP.CC.)
Barcelona (PP.CC.)
Venècia (Itàlia)

Diari:

Vuit del matí, encara no ha sortit el sol a la Serra de Crevillent, em lleve inquiet, gairebé no ho recordava però he de marxar, sort que ja tinc l'equipatge enllestit. Bé ,falten algunes coses però les recolliré a Torrent de l'Olla. Amb cara de son m'acomiade mecànicament de la família i sortim amb la caravana direcció Barcelona, estic confós, encara no recorde a quina hora hem d'estar al Prat. Un viatge inusualment curt ens deixa a les portes de Barcelona, Ronda de Dalt, carregats agafem el Metro i parem a Diagonal, tot seguit faig la motxilla que em trobe al llit de casa, l'ha dut la Tània, gràcies xiqueta! De seguida em pose mans a l'obra: pose únicament l'essencial, això no obstant segueix pesant massa, no ha passat el temps i a les 18h00 ens hem de trobar tots a casa del Glen i el Neil per a un àpat d'acomiadament. De fet anirem tots junts a l'aeroport ja que la Marta i el Glen també tenen un avió però ells en una altra direcció, van a Anglaterra i després el Glen anirà a Suècia. Fem un agradable dinner, força bo, em senten d'allò més bé els espaguetis. Poc després, després de perdre el primer Rodalies, arribem a l'aeroport, durant el trajecte que dura riem i fem bromes, l'aventura comença: on dormirem, què veurem, ens barallarem...

Eines de viatge

Així doncs, l'aventura comença amb un avió que aterra a Venècia puntual a les 00h00 del 8 d'agost, el més divertit és que no tenim on dormir, però això no importa a qui no l'agradaria veure una de les ciutats més boniques del món totalment buida i en calma? Els canals venecians, un passeig en vaixell, recórrer els carrerons sinuosos i estrets durants hores en busca de la Piazza St Marco. Un rellotge estrel·lat mira de reüll una plaça de grans dimensions flanquejada pels lleons alats símbol de la ciutat.

Piazza di St Marco a Venècia

Els ponts que travessen els canals són com obres d'art des del més senzill fins al més enrevessat. Intentem tornar a l'estació (Ferrovia en italià) però perdem el primer bot (Vaporetto), mentre esperem el següent dormim recolzats contra les motxilles, les rates van d'un lloc a altre ignorant-nos, a la nit Venècia té inquilins rosegadors. Finalment i sense dormir són les 5h00 de la matinada i agafem un tren que ens durà a la frontera, a Trieste, intentem dormir, sona el Jazz d'Oscar Perterson als altaveus portàtils del Neil, sona Night Train...

Frase del dia:

• Núria: Neil, què no ens passi res...