Acabe de treballar i únicament tinc un objectiu prepar-m'ho TOT, l'equipatge principalment. Hem quedat a dos quarts de vuit i quan finalment surt de casa corrents a les set i quaranta em dóna la sensació que no he parat de fer coses: amuntegar tot l'equipatge, recollir la motxilla que em porta la Núria i el Kyle, fer uns entrepans, una dutxa i una afaitada.
De fet, m'anava repetint, tinc temps, tinc temps però no m'ha sobrat ni un segon. Així que encara que tard ens reunim tots per a començar l'aventura, cadascú carrega la seua motxilla fins a l'aparcament on hi ha el BMW, anem cap a l'illa!
Travessem força ràpid l'Eixample fins arribar al Paral·lel, ens hem d'aturar a omplir el dipòsit, arribavem al port amb el temps just però comença la diversió: cua quilomètrica, ningú sap on hem d'anar, així que sobre la marxa anem fent, fins que ens veiem amb el cotxe davant d'un vaixell enorme de color blanc i blau amb una G enorme a ximènia que fa referència al nom de la companyia Grimaldi. Un cop dins la panxa del ferri, conduesc el cotxe fins a la bodega, però en mig de la pujada al segon nivell he reduir i em quede aturat bloquejant l'accés, encara no controle bé el cotxe, m'equivoque amb les marxes i faig marxa enrere en lloc de ficar primera, quasi la liem, caient per una rampa de cent metres marxa enrere...
Després d'aquest episodi tan divertit, aparquem el cotxe i així ens oblidem d'ell, comença l'exploració del ferri. No sé per què, teníem la idea d'aquell ferri que ens va portar d'Split a Hvar l'estiu anterior, però aquest no està brut ni fet miques. Sembla com de luxe: terrassa, gimnàs, bar, disco i, fins i tot, piscina. Sopem a un bar mentre compartim la primera cervesa de la setmana. Després a la coberta a encetar el Negrita, comença l'apropament, serà interessant aquest viatge.
A la terrassa, l'ambient esdevé fred pel vent que bufa fort, a banda de què és fred, és divertit caminar contra vent, tot una aventura.
Així que tornem al bar i jo ja no aguante més, m'estic i caic en un somni profund mentre la resta segueix bevent ron, quan treballes entens que pugues estar tan cansat...
Ruta
Barcelona – Algun lloc al bell mig de la Mediterrànea
De fet, m'anava repetint, tinc temps, tinc temps però no m'ha sobrat ni un segon. Així que encara que tard ens reunim tots per a començar l'aventura, cadascú carrega la seua motxilla fins a l'aparcament on hi ha el BMW, anem cap a l'illa!
Travessem força ràpid l'Eixample fins arribar al Paral·lel, ens hem d'aturar a omplir el dipòsit, arribavem al port amb el temps just però comença la diversió: cua quilomètrica, ningú sap on hem d'anar, així que sobre la marxa anem fent, fins que ens veiem amb el cotxe davant d'un vaixell enorme de color blanc i blau amb una G enorme a ximènia que fa referència al nom de la companyia Grimaldi. Un cop dins la panxa del ferri, conduesc el cotxe fins a la bodega, però en mig de la pujada al segon nivell he reduir i em quede aturat bloquejant l'accés, encara no controle bé el cotxe, m'equivoque amb les marxes i faig marxa enrere en lloc de ficar primera, quasi la liem, caient per una rampa de cent metres marxa enrere...
Després d'aquest episodi tan divertit, aparquem el cotxe i així ens oblidem d'ell, comença l'exploració del ferri. No sé per què, teníem la idea d'aquell ferri que ens va portar d'Split a Hvar l'estiu anterior, però aquest no està brut ni fet miques. Sembla com de luxe: terrassa, gimnàs, bar, disco i, fins i tot, piscina. Sopem a un bar mentre compartim la primera cervesa de la setmana. Després a la coberta a encetar el Negrita, comença l'apropament, serà interessant aquest viatge.
A la terrassa, l'ambient esdevé fred pel vent que bufa fort, a banda de què és fred, és divertit caminar contra vent, tot una aventura.
Així que tornem al bar i jo ja no aguante més, m'estic i caic en un somni profund mentre la resta segueix bevent ron, quan treballes entens que pugues estar tan cansat...
Ruta
Barcelona – Algun lloc al bell mig de la Mediterrànea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada