Els darrers sorolls de la nit s'estan exhaurint, la suor se m'enganxa al meu tors nu, hi ha alguna gota que fins i tot regalima per la meva esquena camí del barranc natural que és la columna vertebral. Ja és tard, un borratxo brama paraules mastegues inintel·ligibles des del bar de la cantonada. Els ecos dels seus retrets es van perdent a la llunyania del primer revolt d'un carrer perpendicular.
La suor s'estèn com una gota d'oli i empalaga el respatller de la cadira que em deixa tan aprop de l'ordinador les tecles del qual resonen com ressorts mig sords a la nit; mentre deixo fluir pensaments estranys i coses que podrien esverar fins i tot al més assenyat. Una font de llum rectangular que il·lumina els meus trets ja cansats quan gairebé toquen les dues de la matinada, la ciutat dorm, però jo no, la ciutat roman en una fictícia calma, delerosa de despertar i prosseguir un dia més amb la seva bogeria incessant...
Acluco els ulls, és massa tard, ja no em puc mantenir despert, caic sobre el teclat i... dormooooooooooooooooooooodfaaadjfphvnaaec
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada