La violència que s'exhibeix en el cinema modern resulta en el major nombre de casos gratuïta i sense sentit, però hi ha excepcions i és que la violència també pot contar històries perquè som una societat amarada d'ella, m'agrada pensar que no és inherent a nosaltres però per cada exemple de companyonia i amistat trobe molts casos de maltractaments i cops durs. Això no obstant, pense que veure aquesta violència o reflexionar-hi al cinema, entre d'altres, ens ha d'ajudar a madurar i adonar-nos de tot el mal que es fa. De fet, les darreres pel·lícules que he vist tenien un fort contingut violent, però encara que de primeres t'arraulies en un racó després t'adonaves que aqueixa violència estava contant la història que tocava, uns personatges immersos en mons que de segur no els agradaria haver nascut.
Ciudade de deus - Fernando Meirelles: basada en una història real, la pel·lícula retracta uns dels barris més perillosos de fabeles de Sao Pablo on tres xiquets intent sobreviure amb els seus somnis, un vol ser un fotògraf famós, l'altre un delinqüent famós. Envoltats de robatoris i assassinats creixen en els seus somnis.
Una historia de violència - David Cronenberg: a vegades fugir del passat no sempre és el millor, sempre t'acaba enxampant, encara que hages netejat els teus greuges sempre hi ha alguna cosa que et porta cap una altra època que havies volgut oblidar.
Fargo - Germans Coen: basada també en fets que van ocórrer en un xicotet poble anomenat Brained, Minnesota, se'ns presenta una història extremadament violenta on es barreja brutalitat, desesperació, sexe i fredor.
La vida és un miracle - Emir Kusturica: en la seua línia, el mestre Kusturica ens presenta una història ambientada en els inicis de la inefable guerra entre germans que fou la guerra dels Balcans, els protagonistes constantment posen en dubte que vaja a esclatar una guerra enmig dels seus afers quotidians i de l'amor que sorgeix entre les gents que quilòmetres més enllà s'enfronten per la ciutat de Sarajevo. La germanor dels pobles petits s'oblida a les altes instàncies del poder. Ja ho cantaven Los Suaves:
Ciudade de deus - Fernando Meirelles: basada en una història real, la pel·lícula retracta uns dels barris més perillosos de fabeles de Sao Pablo on tres xiquets intent sobreviure amb els seus somnis, un vol ser un fotògraf famós, l'altre un delinqüent famós. Envoltats de robatoris i assassinats creixen en els seus somnis.
Una historia de violència - David Cronenberg: a vegades fugir del passat no sempre és el millor, sempre t'acaba enxampant, encara que hages netejat els teus greuges sempre hi ha alguna cosa que et porta cap una altra època que havies volgut oblidar.
Fargo - Germans Coen: basada també en fets que van ocórrer en un xicotet poble anomenat Brained, Minnesota, se'ns presenta una història extremadament violenta on es barreja brutalitat, desesperació, sexe i fredor.
La vida és un miracle - Emir Kusturica: en la seua línia, el mestre Kusturica ens presenta una història ambientada en els inicis de la inefable guerra entre germans que fou la guerra dels Balcans, els protagonistes constantment posen en dubte que vaja a esclatar una guerra enmig dels seus afers quotidians i de l'amor que sorgeix entre les gents que quilòmetres més enllà s'enfronten per la ciutat de Sarajevo. La germanor dels pobles petits s'oblida a les altes instàncies del poder. Ja ho cantaven Los Suaves:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada