Des que vaig marxar de casa ara farà més d'un any i mig he viscut a Madrid i Barcelona, he visitat molts llocs: Aranjuez, Toledo, Segovia, Granada, Queralbs, Andorra, Occitània, l'Empordà i un munt de llocs més. Per això ara que arribat l'hora de tornar a casa és entranyable però sap a poc, perquè ja saps que trobaràs i que no, després de viure tantes coses, de conèixer a tanta gent, de gaudir nous moments...Això no obstant, del meu poble l'únic que estime és la "gent que estime" i la serra, aquell tros de roca i terra atemporal que roman gairebé impertorbable al llarg dels anys, de petit recorria la serra de punta a punta i coneixia tots els racons, colles, coves i simes. Segurament, quan torne a passejar per allí les coses no hauran canviat molt, tot ben al contrari que el que passa al poble: llavat de cara, construcció d'urbanitzacions, destrucció del patrimoni cultural, asfalt, ciment i immobiliàries.
Al final, me n'adone que no vull anar a poble, el que vull és visitar tot allò que estime, la gent i la serra, el poble, caleu-li...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada