Flashback

Encara no havia eixit el sol i la rosada cremava a les fulles dels pins arrenglerats, em posava en marxa sense esperar cap incentiu, avui era el primer dia de pràctiques del CAP. Serpentejant pels caminals que conflueixen al poble prenia els revolts tombant amb la moto però amb cura, dels errors s'aprèn.

Les llargues correries d'adolescents eren indicadores de què m'aproximava al meu destí. A partir d'aleshores s'hauria acabat la tranquil·litat: guàrdia, cantina, classe, esplai, cantina, guàrdia, classe i ¿esglai? nooo, esplai. La veritat és que ha sigut una experiència enriquidora, primer he tirat una mà al tutor i després he donat una primera i sorpressiva classe de dibuix tècnic, dit i fet: me tengo que ausentar, da tu la clase, cap problema: equilàter, isòsceles, rectangle, etc. Els nanos són la canya, es porten malament però t'ho passes d'allò més bé.

Situació 1:
M: Vaya culo!
A: Burro!
Jo: Això no es fa, està malament.
M: Si maestro, niña no caminas, acaricias el suelo con los pies. ¿Mejor maestro?
(descol·locació)

Situació 2:
Professor: Os presento...
Xic: No nos ibas a traer a una tia!?
Xica: A nosotras si que nos va bien, vas a venir la semana que viene?
(rises)

No ho aprove però s'ha de dir que es nota que encara no han perdut l'espontaneïtat, no hi ha malícia, o això o encara no els conec prou... Confie en ells/es. Demà Sant Joan Bosco podria tirar una maneta amb les activitats, què em dieu?

Gràcies per aquest flashback.