Canal 9 o la vergonya informativa

+ info

Cuando fuimos piratas

Project 10 to the 100

Music hackday Barcelona

BCN Music Hackday Universitat Pompeu Fabra

BCN Music Hackday Website

La neutralitat a la xarxa

Sincerament, crec que no som conscients del que està passant a Internet, en un silenci incòmode s'està lliurant una guerra entre forces desiguals: el poder del poble contra el poder econòmic, vegem de què parle i per què ara m'han vingut aquestes idees al cap:

Do you remember Transformers?

There it is, a really good adaptation of the cartoons.

ak3d - Some art in 3D

Today I'd just like to introduce a website with some original 3D designs, I recommend to you to take a look of the whole collection on creations: spoon's tower, metallic roses,...


http://ak3d.de/

I found through Microsiervos and its post Auto-iluminación.

We, time machines

This is a really nice love story, shall we?

Brutalitat animal (qui són els animals?)

Build a house with bottles

This video posted by Vanessa on facebook has remind me another old post. At least someone has found out how to combine these different problems.

The cove

A really good documentary, it's between an action movie and a denunciation. Words are not enough, I invite you to see the trailer:

Fractals, la matemàtica més pura

Les matemàtiques ho envolten tot, és curiós que sigui la matèria que els estudiants històricament consideren més difícil. Dos exemples de la puresa de les matemàtiques:

Özil, un exemple d'integració

Veiem que és capaç de fer amb un xiclet:

Hand of frog

Després de la més que lamentable actuació del combinat francès a la passada Copa del Món, un es pregunta si existeix alguna cosa al que generalment s'anomena justícia divina, pot ser no era just que França passés com va passar davant Irlanda i per això els déus van alliberar la seva ira contra l'entrenador i els jugadors.

En el documental que hi ha a continuació es relata la història de l'arbitre que no fou capaç de veure la mà d'Henry al partit que, finalment, va classificar els francesos i va deixar al camí als irlandesos. Per què el futbol pren trets tan transcendentals? Més pa i més circ...

Què no es quedi a l'oblit

Amb una mica d'humor i no exempt de polèmica un diputat del PSOE va deixar al seu bloc aquesta divertida postal, la veritat és que té la seua gràcia, això no obstant, cada vegada més, comence a pensar que els valencians tenim poc a fer, nosaltres som els nostres propis enemics.

+info

iPhone 4 fever

És curiós que l'iPhone mogui tanta expectació, d'aquesta paròdia el que més m'ha agradat és el format tonto i de reducció a l'absurd que utilitza. L'eslògan de l'eina emprada per dur a terme aquest tipus de vídeos deixa caure l'afirmació de: si saps escriure saps fer vídeos.

Funny babies

When we are babies, we use to laugh 300 times in average in a day, how many times have you laugh today? Explore laugh benefits

The Story of Bottled Water

Maybe some else is asking himself why am I recycling? It's the biggest lie of the renewed system.

Nacionalisme, periodisme i esport

L'incident protagonitzat per l'Andy Schleck i l'Alberto Contador durant el Tour de França d'aquest any, on el ciclista espanyol atacava tot just després d'un problema mecànic del luxemburgés; finalment, m'ha empès a parlar d'una qüestió que està molt de moda: el nacionalisme a l'esport.

El punt aquí és que fins i tot intentant ser el més objectiu possible les opinions sobre si l'Alberto va fer bé o no són força divergents, això no obstant, el que és altament reprotxable és que des de posicions, càrrecs o professions que t'exigeixen ser objectiu sempre prendre partit defensant el punt de vista que més l'interessi al teu "compatriota".

Per exemple, un periodista que a priori ha d'informar o almenys donar un punt de vista objectiu de l'assumpte, aportant arguments sòlids de la postura que pren, no pot (no deuria) recolzar els arguments que més l'interessin, la reflexió simplificada és: quina posició hauria pres la premsa espanyola si l'Andy Schleck fos l'espanyol i l'Alberto fos d'un altre país?...

La ciutat dorm

Els darrers sorolls de la nit s'estan exhaurint, la suor se m'enganxa al meu tors nu, hi ha alguna gota que fins i tot regalima per la meva esquena camí del barranc natural que és la columna vertebral. Ja és tard, un borratxo brama paraules mastegues inintel·ligibles des del bar de la cantonada. Els ecos dels seus retrets es van perdent a la llunyania del primer revolt d'un carrer perpendicular.

La suor s'estèn com una gota d'oli i empalaga el respatller de la cadira que em deixa tan aprop de l'ordinador les tecles del qual resonen com ressorts mig sords a la nit; mentre deixo fluir pensaments estranys i coses que podrien esverar fins i tot al més assenyat. Una font de llum rectangular que il·lumina els meus trets ja cansats quan gairebé toquen les dues de la matinada, la ciutat dorm, però jo no, la ciutat roman en una fictícia calma, delerosa de despertar i prosseguir un dia més amb la seva bogeria incessant...

Acluco els ulls, és massa tard, ja no em puc mantenir despert, caic sobre el teclat i... dormooooooooooooooooooooodfaaadjfphvnaaec