diumenge, 15 d’abril del 2007

Barcelona mon amour

Ja fa molt de temps que no escrivia al meu bloc, i com què fa tant de temps faré un breu repàs:

Després d'un any a Madrid, he conegut molta gent i viscut moltes experiències, però el meu veritable objectiu de sempre havia estat viure a Barcelona i des del desembre que ho faig. Tothom em fa la mateixa pregunta: què t'agrada més Barcelona o Madrid? Sempre dic que Barcelona, però encara que és veritat, sé perquè m'ho pregunten i per això em sent més orgullós de què m'agrade més la capital catalana. És clar, és aquesta darrera afirmació el que els empeny a preguntar-m'ho: és Catalunya... Però bé, sent totalment franc, he de reconèixer que Madrid em va sorprendre positivament, hi ha gent de tota arreu, els madrilenys són molt oberts entre altres coses perquè gairebé ningú és de Madrid (o no ho eren els seus pares o els seus avis). Això no obstant, a Barcelona estic molt a gust, sobretot, perquè puc parlar en valencià :)

Els primers mesos van ser d'adaptació i ara mateix ja tinc la rutina completament assolida, una rutina d'entre setmana, car els caps de setmana són plens d'activitats i moviment. Intentaré contar alguna mogudeta prompte!


Circuit de Catalunya, molt prompte més cosetes ;)

Aprés que són quaix menjats e destrouits, tornen renéxer. Metge Somni III

dissabte, 15 d’abril del 2006

Garrotades!

Amb el nou disc de la Gossa, cada vegada que recorde la meua terra o rep una notícia d'allà l'única paraula que em ve a la ment és: GARROTADES.

Garrotades pel
menyspreu a la nostra música.
Garrotades per l'especulació
immobiliària.


Garrotades
al meu poble i al seu GAP (Grup d'Acció Policial).
Garrotades a la
corrupció política (plana web en la memòria cau de Google).
Garrotades als qui cremen els nostres boscos.
Garrotades als qui utilitzen la llengua com a eina política i la perverteixen, la violen, la maltracten, la menystenen...

E
l que em pareix més curiós és que tot allò que ens conta la Gossa al seu disc ho viuen a diari els valencians i les valencianes.

La gossa sorda - Garrotades - Colpeja Fort

Un vell puja una senda del poble a la muntanya,

i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

respira fort i torna cap a casa.

Ja no queden raboses ni llops,

ni esclatasangs, ni margallons,

ni figueres de pala, ni una trista

sargantana.


Un vell puja una senda del poble a la muntanya

i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

respira fort i torna cap a casa.

Ja no veu enamorats pels racons,

ni sibarites del canabis tampoc,

ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.


Ja fa temps que no plou,

els caragols ja no pasturen,

i ara que hem de sobreviure

som imprevisibles,

colpeja fort.


Un vell puja una senda trencada i derruïda

i com més camina més renega de la vida,

i blasfema i se’n recorda de la guerra.

Pels camins de pols xeringues i preguntes,

els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen

i els marges ploren, les pedres ploren.


Tots els pous s’han farcit de sal

i els diners han canviat de mans

i els marges ploren
i els fills se’n van del poble.


Ho hem gastat tot en la sembra

i ara no podem regar,

i ara que hem de sobreviure

som imprevisibles,

Colpeja fort.


Ens mantindrem fidels a aquest poble,

ens mantindrem sempre fidels

al nostre poble.


Garbell del temps

parany a la memòria,

El timó no brota

el desert s’acosta

Colpeja fort companya

Colpeja.


Un anunci on abans tot era horta

"ven a vivir por encima de los demás"
, La gossa sorda.

dissabte, 25 de març del 2006

Meme de l'oci

Anem a seguir un meme dels companys de l'Aphönic.

L'últim disc que he comprat
En moviment d'Obrint Pas sobretot pel dvd del concert com m'agradaria tornar a reviure aquella nit!


L'últim disc que he escoltat
Garrotades de La gossa sorda.


L'últim disc que he descarregat
És el darrer que he escoltat :)

L'última pel·li que he vist al cine
Torrente 3. Llàstima de diners, et rius però és molt roïna.

L'última pel·li que he vist a la tele
Stranges in a train d'Alfred Hitchcock i Les dotze proves d'Astèrix i Obèlix, que bo xe quin clàssic de diumenge pel matí a la TV3 (quan la teníem).

L'última pel·li que he descarregat
Cap perquè la connexió no dóna per a més.

L'últim llibre que he llegit
L'enviat de Josep Franco, una paranoia de l'infern i la societat valenciana actual, molt interessant. Seguint amb la mateixa temàtica ara m'estic llegint Societat Limitada de Ferran Torrent, que tracta sobre la corrupció que s'ha instaurat a la Ciutat de València i com ha evolucionat, per ara interessantíssim.

L'últim llibre que he comprat
De fet me'l van comprar Els pilars de la terra però d'això ja fa molt de temps, preferesc anar a biblioteca o demanar-los prestats a algun amic com he fet sempre i la SGAE no m'ha demanat diners encara.

L'últim llibre que he regalat
Un de John Grisman!

L'últim concert que he anat
El de Sreaming Headless Torsos en la sala Ritmo i compás de Madrid. Un grup de música negra i fusió, el guitarra i el bateria molt bons. El guitarra portava una guitarra de doble mànec un d'ells sense trasts. A més l'entrada valia 25€ però ens vam colar perquè el de la portada deia que quedava una sola cançó i que passarem i encara va durar una hora més!


Un concert al què m'agradaria haver anat i no vaig anar
El de La gossa sorda en València al festival per unes Falles lliures i combatives. Encara que després em van dir que va ploure i s'hagué de suspendre...

L'última volta que vaig menjar en un restaurant
El dijous passat, al Swang estava bé, a més m'ho exigeix el treball encara que podria dur-me el menjar de casa però aleshores on gastaria els xecs de menjar de l'empresa xD

L'última volta que vaig menjar menjar ràpid
El dilluns passat al Vips vaig menjar un Foundy Philladelphia però no sé si catalogar-ho com menjar ràpid perquè els ingredients són bons, aquí hi ha un Vips a cada pas i jo ni el coneixia.


Plau-me l'oci i l'escalf del migdia, Dolç Somni 34.

diumenge, 12 de febrer del 2006

Kolore Bizia - Tots els colors contra el feixisme

Quan vius a un poble petit qualsevol canvi en el seu espectre social implica forts 'efectes col·laterals', la gent és al·lèrgica als canvis i té por del que és diferent, també n'hi ha que simplement són uns racistes sense dos dits de front (imbècils seria més precís), així passa al meu poble on els magrebins que venen en busca d'un món millor es troben un ambient hostil, no són vistos amb els mateixos ulls que la gent d'aquí. La gent diu: s'ha d'ésser solidaris amb els més desafortunats, tanmateix és el xic de color que és explotat treballant sense parar, ajuda a una dona que no coneix de res a muntar el carret del seu nadó per les escales de Metro, l'ajuda i la dona li ho agraeix amb sinceritat, intercanvien paraules:

- On vas? Al Retiro?
- Sí, a tocar una estoneta. És diumenge, una miqueta de relax. I tu?
- També hi vaig a prendre el sòl amb mon fill.
- T'acompanye, val?
- D'acord :)

La gent del meu poble necessita viure amb tots els colors i comprendre que la solidaritat no és sol una paraula i no sol ells com a persones d'un mòn 'ric' són capaços de tenir la magnificència de fer-ne ús.

Em feia pler tot lo que podia estrènyer els llaços de solidaritat amb la meva causa, Vayreda Puny.

+info: baixeu http://www.obrintpas.com/kolorebizia.mp3
+coses: Muguruza amb els Obrint Pas

Muguruza interpreta amb els Obrint Pas el Kolore Bizia

+coses: lletra en èuscar i català de la cançó dels Negu Gorriak

Kolore Bizia

hau da arrazakeriaren kontra
manifestazioa zeren eta
lucreciari eskaini nahi izan nion
olerki xamur eta labur bat.
eta estatuaren
segurtasun indarren kontra
panfleto bat atera zitzaidan
politikari guztiak
faltsuak baitira.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

hainbeste kolore ikusi eta gero
inork erran zuen: kolore batua!
despistatu batek orduan benetton
jertsei bat erosi zuen benetan.
eta galdetzen badidazu
zein kolore nahiago dudan
badakizu nire erantzuna:

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

txanpona botatzea bezala balitz
iparra ala hegoa,
gerla kulturala.
anai-arrebak defendatuko ditugu
afro-euskaldunak garela,
ez ahaztu.
ali, mohamed, kepa, ismael
eta zimbaweko tribu guztiak,
mixeria erasotuko dugu.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.


Color viu (en català)

Color viu
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia

Tots els colors contra la falsedat
Aquesta és la manifestació
Contra el racisme
Perquè li vaig voler dedicar a la Lucrècia
Una poesia carinyosa i senzilla
I em va sortir un pamflet
contra les forces de seguretat de l’Estat
i perquè tots els polítics són uns falsos…
Color viu contra el racisme!

Vista la quantitat de colors a algú se li va acudir cridar:
Colors units!

I llavors a un despistat
Se li va acudir
Que s’havia de comprar un jersei de Benetton
De veritat!
Però si em preguntes quin és el meu color preferit
Ja saps quina serà la meva resposta...

Com si es tractés de llençar a l’aire una moneda
El nord o el sud, la guerra cultural
No oblidem
Que som afro-bascos
I que defensarem a les nostres germanes i germans
Ali , Mohamed, Kepa, Ismael
I totes les tribus de Zimbawe
Atacarem la misèria

Color viu contra el racisme
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia
Tots els colors contra la falsedat
Color viu!



divendres, 10 de febrer del 2006

Les memies

El passat 28 de gener un bon amic em va enviar un meme, i deia que havia de fer-ho i punt, jo ho faré 'perquè vull'. Es tracta de posar cinc manies, així que hauré d'estriar i serà una feina difícil perquè com ben bé saben els que em coneixen sóc prou maniàtic (o em queixe força per les meues manies... xD). No us faré esperar més, allà van:
  1. Maniàtic de l'ordre. No és rutina, és que m'agrada tenir tot ben ordenat i col·locat al seu lloc. Tant és així que quan em canvien quelcom em costa déu i ajuda trobar-ho i si 'algú' deixa coses per la meua habitació sense ordre ni trellat comence a posar-me nerviós.
  2. No m'agrada fer res si no sé el perquè o com funciona. Això té a veure en què m'agraden les matemàtiques o a l'inrevés. Tenir un mecanisme que solucione problemes és infinitament útil (en tots els aspectes de la vida), però trobar-lo pot ser siga impossible.
  3. Sota cap circumstància vull saber res sobre un llibre o una pel·lícula. M'agrada veure les coses amb els meus ulls i després opinar, per tal d'evitar-ho quan algú comença a contar sobre que tracta un llibre, intente no prestar-li atenció.
  4. Sempre camine de pressa, és un automatisme, en el moment que isc de casa vaig ràpid encara que arribe prompte. A vegades preferesc eixir més tard i caminar més de pressa que sortir al carrer d'hora i anar pisant ous.
  5. Si s'escolta un soroll repetitiu o una remor per mínima que siga m'és impossible dormir, done moltíssimes voltes pel llit, m'alce, canvie de postura, canvie d'habitació, insulte el veí, etc.
Bé, tampoc era tan greu. Aprofite per a deixar-vos una foto que vaig fer el cap de setmana passada al Retiro, tot ple de gent del rotllo fent una batucada bestial i malabarismes, així que vaig veure la foto ideal per al moment, un capvespre assossegat:

Capvespre assossegat al Retiro
De mal de manies, els metges no en curen. Dita popular

diumenge, 15 de gener del 2006

Madrid

Després de la setmana d'adaptació xD dilluns comence a treballar, ho faig per a Ocaso entre en un projecte que porta 2 anys ja en marxa espere no estar 2 anys més. Madrid no és tan horrible com es diu, quasi tota la gent que et trobes és immigrant supose que tots venen en busca d'una oportunitat, jo també vinc en busca de la meua :) La gent és amable i a qui preguntes és desviu per indicar-te bé (hi haurà excepcions, no n'he trobades). Fa un altre tipus de fred que en el moment et poses la caçadora desapareix, això m'agrada! No obstant això, en vuit dies que estic aquí sols ha eixit el sol dos dies, això sí que es troba a faltar. Vull estar més temps en comunicació però no tinc internet a casa i al treball no tinc temps, a veure si trobe alguna oferta i així podrem xarrar, de primeres, aquí teniu el meu correu-e per a què sapigueu que estic viu i que trobe a faltar a la 'gent', però no us enganyeu, el poble no gaire, se sentiran igual tots els crevillentins que fugen deixa terra morta d'ideals i principis? Una vegada lluny te n'adones que Crevillent té un imant de mediocritat que t'atrau amb força quan estàs a prop, però que quan t'allunyes desapareix de sobte. No vull que us sentiu atrapats sols vull que penseu que una vegada hageu fugit sols us lligaran unes poques coses, l'atracció desapareix.


En un terme més personal, aquesta setmana he estat sense companya de pis perquè està estudiant per a les seues oposicions i s'ha quedat a Alacant, així que si voleu visitar-me ja sabeu que aquí hi ha espai (el sofa-llit sembla còmode xD). Una altra cosa, no sabeu el que costa el menjar fins que fas tu la compra... Ixes del super com si t'hagueren atracat, un autèntic robatori. Supose que per això trobes gent sense sostre escorcollant el fem per poder menjar, és molt trist, tristíssim... Per a què tenim un govern 'socialista', si la gent no pot accedir a un habitatge i tampoc pot menjar, això et fa pensar.


Ahir vam anar al centre, a fer un tomb, primera, el metro és una passada per un euro vas a qualsevol lloc, segona, Madrid és enorme, tercera, els cotxes no dormen mai, quarta, la Gran Via de nit sembla Nova York, cinquena, Txueca està bé i, sisena, on veieu 'Frutos Secos' és un xinés i està obert sempre xDD.


Bé, que vaja bé la vida, els exàmens i el treball. Ja us contaré més cosetes, també podeu contar-me coses vosaltres xD


P.S.: En Madrid passen ambulàncies a tot hora, és la ciutat de les ambulàncies.


+info: 'No hay motivo - Madrid, mon amour'

dissabte, 29 d’octubre del 2005

L'illa d'Alacant

L'altre dia anàrem a veure el partit de bàsquet Alacant-Barça i resulta curiós en què s'ha convertit la capital de l'Alacantí. L'ambient era fantàstic encara que no era comparable a altres esdeveniments esportius, però és increïble que el bàsquet siga un esport on és habitual aplaudir el rival si fa una bona cistella.


El Barça atacant




Quan vas a València criden: Amunt València!!! o a Barcelona: Força Barça!!! per exemple, a Alacant es canten algunes coses com: Lucentum, Lucentum!!! o Alicante, Alicante!!! Però anant a quid de la qüestió, si vas per primera vegada, escoltar tot el pavelló cantant "la manta al coll i el cabasset" (en Alacant) pot resultar impactant, sols has d'esperar un parell de frases:


La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.

Aleshores tot el pavelló a partir d'aquí comença a fer:


lalalalà, lalalalà, lalalalà,...


Zona on romanen els seguidors incondicionals de l'Alacant
Som la gent dels pobles dels voltants els que continuem la lletra en veu baixa... I alhora experimentem eixa vergonya aliena de veure que Alacant s'ha convertit en una illa. Tal vegada, el més preocupant siga que aquesta illa no és engolida per l'oceà, sinó tot al contrari, l'illa ja atansa els pobles més pròxims i continua creixent.

P
er cert, el partit no va tenir massa emoció ja que des del primer quart el Barça guanyava de 20 punts i això provocà que l'Alacant no disputara tan intensament el partit, una veritable pena. No obstant açò, aquest esport sempre és espectacular!




Alacant és un encant, Cultura popular.

diumenge, 25 de setembre del 2005

Rigui ton (pare) perquè vull

Realment se'ns ha tornat tan moll el cervell que qualsevol cosa que ens posen de forma insistent a les ràdios i televisions esdevé un gran èxit. De fet, sembla que amb un parell de mesos s'haja aconseguit introduir i fer triomfar el rigui-ton, això demostra com ben bé deia ahir un company que tot pot triomfar, no entre a criticar cap estil musical encara que aquest no siga del meu grat. Ja hi ha moviments ciutadans que s'oposen a la forta penetració del rigui-ton.

É
s més, aquest col·lega deia que si la cançó del "pluma gai" que està cantada en romanès pot esdevenir èxit de vendes, perquè no ho pot fer la cançó en català, llevat de les raons polítiques que implica. En l'actualitat tota mena de música pot convertir-se en el proper èxit a les llistes de vendes.


No obstant açò, tenim els programes p2p que salvant els inconvenients que a tothora ens mostren les discogràfiques ens permet descobrir i redescobrir músiques de tot el món i de tot l'espectre estilístic. L'accessibilitat que ens donen permet que nous grups tinguen una eina de promoció totalment de bades i que arriba a tothom de forma quasi inmediata. Us imagineu als escriptors fent anuncis contra les biblioteques: "si no furtes en el mercat perquè ho fas anant a una biblioteca".




Ovidi Montllor, deu anys de la seua mortEncara que açò semble un poupurri vull aprofitar aquest ambient musical per recordar que enguany fa deu anys que morí l'Ovidi, així em sume als grans esforços de les autoritats alcoianes i autonòmiques per donar a conèixer aquesta dada. Fins i tot, l'altre dia van fer un documental a la TVE irrisori en contraposició a l'ampla covertura de la televisió valenciana...


El millor homenatge que li podem donar és que les seues cançons eternes seguesquen escoltant-se, perquè vull!






Plovia aquell dia. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: "Encantada". Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!
Després vàrem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!
Vam volar pel món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè sé que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!
Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
I acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix!

Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar..., Ovidi Montllor.

diumenge, 28 d’agost del 2005

La culpa és del foc?

A tothora escolte a les notícies que la culpa de la destrucció dels nostres boscos i d'altres a la Península és culpa del foc. Com deia el savi en el programa Dinamita del Tricicle: reflexionem-hi, reflexionem-hi!!! La culpa únicament i exclusiva es responsabilitat de l'home llevat de casos puntuals que d'ençà de l'antiguitat han existit i no per això han perjudicat a la riquesa natural de la terra.


Reflexionem-hi, ¿és casualitat que la gran majoria d'incendis es produesquen a zones properes a zones urbanitzades? Mec! No, perquè així es pot aprofitar per a seguir urbanitzant. És casualitat que les zones cremades siguen prop del nostre litoral? No, perquè així podem proporcionar més segones vivendes a gent que generalment no les necessita mentre altres no tenen ni una primera, que aprofite per recordar que és un (suposat) dret constitucional. És casualitat que després apareguen Terres Mítiques a pinades frondoses cremades amb premeditació? No... més d'un es fa ric gràcies a les desgràcies de la nostra mare terra.


Un altre punt, és l'alarma que pren la situació quan les flames assolen la ciutat, aleshores tothom es deixa portar per la llàstima, perdoneu que en aquest tema siga una miqueta cínic. Però la veritable llàstima es veure arbres que tenen més de dos-cents anys, els avantpassats dels quals tal volta portaven molts més centenars habitant eixes terres, cremats per la mà de l'home.


El principal error dels humans ha sigut sempre creure's per damunt de la resta, no som déus, reflexionem-hi, per favor, reflexionem-hi.


D'un nou incendi els cims s'abrandaran, Maragall Enllà.

dimecres, 13 de juliol del 2005

Altres maneres de fer competència

Avui fa una setmana del rebuig per part del Parlament Europeu de les polèmiques patents al programari, uns dels col·lectius que més s’anava a veure afectat era el del programari lliure, amb important ressò a la comunitat linuxera. Aprofitant aquesta conjuntura volia proporcionar-vos una web força interessant que tracta el món Linux amb humor i sobretot utilitza la burla al rival en el sector. Aquesta ens proporciona les tires en català, també podeu visitar la web original molt més actualitzada o la versió en galego.
Aquí teniu algun exemple del bon treball que realitzen, graciós, veritat?
Dia de portes obertes a l'Infern
La tira setmanal
(feu clic a sobre per fer-les grans)
Hom pot consultar l’historial a la part de baix de la plana amb tires molt curioses i divertides, a veure quan vegem a la competència del sector utilitzar aquesta arma tan positiva de fer mercat, que açò sembla una autèntica selva plena de judicis i de competència deslleial.


Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra. Anònim.

dijous, 7 de juliol del 2005

Adéu a les Patents!!!(?)

El més curiós d'aquest tema tan punyent en l'actualitat és que no solament perjudicava a les PIMEs. Indirectament, perjudicava a quasi tothom, pel simple fet que el desenvolupament tecnològic estaria a mercé de les grans empreses i, per tant, podrien fer i desfer al seu antull.
Ens la volien clavar doblada una vegada més, ja n'hi ha prou! Si els grans "lobbys" empresarials fan pressió nosaltres en fem més si cap. Avui vora les 7 de la vesprada s'ha rebutjat al parlament europeu, sembla que la pressió popular ha tingut resultat. Iniciatives com "NO ePatents" han donat resultat:





De fet, la victòria ha sigut humiliant, 648 vots en contra front a tan sols 14 a favor, sembla que les aigües del riu restaran tranquil·les molt de temps (això esperem) ja que els qui proposaven aquesta directiva han afirmat que respectarien la decisió i no hi insistirien més, a veure si és veritat.
Moltes planes a la internet s'han fet ressó del tema, com ben bé explicava eD en aphönic, allí de segur que podreu trobar més informació i més enllaços d'interés sobre el tema.

Afònics de cridar, perllongada la sessió en permanent, Vidal Mem. 81

dijous, 30 de juny del 2005

La millor terreta del mòn?

Per què direm això els valencians, en poquet de temps haurem de dir: "El millor asfaltet i urbanitzacions del mòn" o "Els millors campets de golf del mòn". Es curiós el que ens ha passat en els darrers 50 anys, d'estar en comunió amb la terra: conreant-la, treballant-la, respectant-la i vivint d'ella, em passat a aprofitar-nos-en d'ella: violar-la, exhaurir-la, menysprear-la, assecar-la, deforestar-la o maltractar-la. Tan lletja o tan malament s'havia portat amb nosaltres com per a disfressar "la millor terreta del mòn" amb el més cruent i solitari ciment o asfalt.


A aquest ritme no ens quedarà cap hortet, no m'imagine que passarà quan Túrquia, per exemple, entre en la Unió Europea i tots els qui venien aquí vagen a aquelles platges o als seus "futurs" camps de golf i urbanitzacions, aleshores què farem? ens menjarem els camps de golf? o conrearem als patis de les urbanitzacions? En 50 anys em passat d'ésser autosuficents a dependre d'un sector tan inestable com és el turisme de sol i platja (que li ho diguen a la costa assolada pel Tsunami amb pèrdues altíssimes en el percentatge de visitants).


Sabieu que el passat dissabte 18 de juny al diari Información d'Alacant hi havia 5 planes seguides sobre golf? I acontinuació, 2 més de vela. Intentaré dir-ho ben fort: Tan se me'n fot la vela com el golf, aneu a pastar fang!


Jo vull continuar vivint en la millor terreta del mòn i, vosaltres valencians?




De misteris i encant se vest la terra, Costa Poes

dilluns, 13 de juny del 2005

Un pont amb ales i una rambla humiliada

A un pont centari li han posat ales, a l'altre li ho volen llevar tot, fins i tot la vida i la rambla que hi transcorre per sota està condemnada a mort.


L'altre dia anava pel carrer i em va venir al cap una pregunta que ja es feia en Michael Moore al títol d'un dels seus llibres: "Ei! On s’ha ficat el meu país", jo em preguntava: "Ei! On s'ha ficat el meu poble". En aquests temps que corren tots haurien de fer-nos una pregunta semblant:
Ei! on s'ha(n) ficat....
el meu poble
els meus fills
els xiquets
les bicicletes i les boletes (guà!)
les pinades arran de la mar
el nostre teatre
la nostra televisió
els nostres diaris
?
(us convide a afegir les vostres preguntes, comenceu per: Ei! on s'ha(n) ficat...).


Les escales de valors estan canviant? És més important l'asfalt que la terra, les videoconsoles que una passetjada en bici amb els amics i amigues, tenir un xalet arran de mar amb aire condicionat o tenir dunes paradisíaques i llargues pinades, veure una obra de teatre divertida o veure el Gran hermano, camps de golf per a uns pocs o escoles i transport públic de qualitat, és més important...


Crec que, efectivament, les escales de valors estan canviant i la nostra practicitat i l'ànsia pels diners estan barrant el pas a la imaginació, la cultura, les plantes, la terra, els animals i les persones. S'imposa un pont pràctic a un pont centenari, s'imposa una rambla plena de fums i trànsit a una rambla viva i verda, columna vertebral del nostre poble.


Dir que des que va començar tot aquest enrenou jo sabia que alguna cosa no estava bé, que massa coses no estaven bé, però sabia ben bé el que. Estem tan acostumants a les coses mal fetes que no tenim un bon detector, si estigueren acostumats a les coses ben fetes de segur que de seguida en haguerem posat alerta: Això està mal fet!


Gràcies a la xarrada organitzada per una colla del meu poble que he obert els ulls car els tenia mig clucs per les males costums.


Nós fom entre la rambla e'l reyal e la torre, Jaume I, Cròn. 282

dimarts, 31 de maig del 2005

Qüestió de símbols

He afegit uns adhesius d'eixos que habitualment enganxem al nostres cotxes. Com què està de moda jo no puc ser menys, tant de bo pugués posar-li al bloc una polsera d'aquestes per una bona causa però com què no té canell. El de 100% valencià vol dir que el bloc està fet per un valencià i escrita en català, no vull entrar en discussions absurdes. Si us agraden, entre d'altres, podeu trobar-los al rat-penat en la secció de multimèdia, a més n'hi ha la història (tocant la llegenda) del rat-penat i en Jaume I.


Amb açò de les enganxines podem trobar-nos situacions molt interessants, què passaria si:
  • Vas nàixer a Catalunya.

  • Vius al País Valencià.



  • Passes l'estiu als Pirineus.

  • Tens els teus estalvis a Andorra.

  • I, els teus pares vivien al bosc



Força interessant, crec que sols és qüestió de símbols.


S'anell símbol de ma puresa, Aguiló Poes.

dijous, 17 de març del 2005

Això no té nom

Ahir una amiga meua va sofrir el que no desitge a cap persona, mentre estava al bar, una mala persona (per dir-li d'alguna forma sense utilitzar paraules malsonants) li va furtar el portàtil, que no tenia ni sis mesos i al qual duia el projecte de fi de carrera. Tant de bo, l'hagués vist algú..., quina mala persona, que ve a furtar al col·lectiu més modest, els estudiants. Si aquest malvat personatge hagués furtat una barra de pa per a donar de menjar a un fill famolenc se li podria perdonar, però el treball de mig curs amb projecte, pràctiques i més, no té perdó. La veritat, el mòn segurament està mal repartit però perquè les hòsties sempre les rebem els mateixos, açò cansa!


Un amich nostro tan estudiós com modest, Roq.