iPhone 4 fever

És curiós que l'iPhone mogui tanta expectació, d'aquesta paròdia el que més m'ha agradat és el format tonto i de reducció a l'absurd que utilitza. L'eslògan de l'eina emprada per dur a terme aquest tipus de vídeos deixa caure l'afirmació de: si saps escriure saps fer vídeos.

Funny babies

When we are babies, we use to laugh 300 times in average in a day, how many times have you laugh today? Explore laugh benefits

The Story of Bottled Water

Maybe some else is asking himself why am I recycling? It's the biggest lie of the renewed system.

Nacionalisme, periodisme i esport

L'incident protagonitzat per l'Andy Schleck i l'Alberto Contador durant el Tour de França d'aquest any, on el ciclista espanyol atacava tot just després d'un problema mecànic del luxemburgés; finalment, m'ha empès a parlar d'una qüestió que està molt de moda: el nacionalisme a l'esport.

El punt aquí és que fins i tot intentant ser el més objectiu possible les opinions sobre si l'Alberto va fer bé o no són força divergents, això no obstant, el que és altament reprotxable és que des de posicions, càrrecs o professions que t'exigeixen ser objectiu sempre prendre partit defensant el punt de vista que més l'interessi al teu "compatriota".

Per exemple, un periodista que a priori ha d'informar o almenys donar un punt de vista objectiu de l'assumpte, aportant arguments sòlids de la postura que pren, no pot (no deuria) recolzar els arguments que més l'interessin, la reflexió simplificada és: quina posició hauria pres la premsa espanyola si l'Andy Schleck fos l'espanyol i l'Alberto fos d'un altre país?...

La ciutat dorm

Els darrers sorolls de la nit s'estan exhaurint, la suor se m'enganxa al meu tors nu, hi ha alguna gota que fins i tot regalima per la meva esquena camí del barranc natural que és la columna vertebral. Ja és tard, un borratxo brama paraules mastegues inintel·ligibles des del bar de la cantonada. Els ecos dels seus retrets es van perdent a la llunyania del primer revolt d'un carrer perpendicular.

La suor s'estèn com una gota d'oli i empalaga el respatller de la cadira que em deixa tan aprop de l'ordinador les tecles del qual resonen com ressorts mig sords a la nit; mentre deixo fluir pensaments estranys i coses que podrien esverar fins i tot al més assenyat. Una font de llum rectangular que il·lumina els meus trets ja cansats quan gairebé toquen les dues de la matinada, la ciutat dorm, però jo no, la ciutat roman en una fictícia calma, delerosa de despertar i prosseguir un dia més amb la seva bogeria incessant...

Acluco els ulls, és massa tard, ja no em puc mantenir despert, caic sobre el teclat i... dormooooooooooooooooooooodfaaadjfphvnaaec

racmax039 :: Infected RaCMaX

racmax 039
Mixed by RaCMaX (download)
16/07/2010


Tracklist

01 Infected Mushroom - Suliman
02 Nathan Fake - The Sky Was Pink (Holden Remix)
03 Hot Chip - I Feel Better (Ill Blu Remix)
04 Minilogue - Urubamba
05 M.A.N.D.Y. vs. Booka Shade - Body Language
06 Thomas Schumacher - Picanha
07 Steve Bug And Cle - Iron Daily
08 Tiga - You Gonna Want Me (Tocadisco Remix)
09 Gabriel Ananda - Offbeat
10 Paul Kalkbrenner - Sky And Sand - Original Mix

This is not me on the decks:

La tendresa dels nouvinguts

La tendresa dels bebés
dels xiquets
d'un beset
d'uns llavis
d'una mare
la teva tendresa...

A totes les mares en acte o en potència

Beer me

Oh yeah, that's innovation, who has ever dreamed about this? So it's becoming reality. 
This post is dedicated to the one who introduced me to the world of beer, from difficult situtations you will find out your real friends!



+ source: Microsiervos

Ja no hi ha finals com les d'abans

Joguines del passat en Super-easy mode

Joguines del futur

Volkswagen kid

Josep Guardiola darrer signant per TV3 al País Valencià

Crisis II - La crisis de Grècia el gran negoci d'Europa?

Super Mario!

Oi què és freak?!

Crisis

És curiós ahir caminava pel barri i vaig veure cartell enganxat a la paret que suggeria que la crisis l'havien de pagar els polítics, crec que encara que la intenció semblava bona no està ben orientada, m'explique:

En nostre actual sistema de classes o capes, que no ens allunya gaire d'altres segles però on s'han canviat els noms de burgesia per aristocràcia i nous rics per línies de sang, permet tenir la base productiva més o menys tranquil·la simulant una democràcia a la capa més interna (poder polític), però conté problemes estructurals on la resta de capes exteriors o capes de la ceba deixen de ser democràtiques. On, a més a més, se suposa que els governs haurien d'actuar de jutges-policies per tal que les capes no-democràtiques no tingueren un poder absolut, i acaben no fent-ho i s'acaben convertint en còmplices.

Resumint, els polítics acaben sent intermediaris elegits democràticament per tal d'interactuar amb capes superiors on es tenen les coses força clares, on mana la sang verda del dòlar on adés manava sang blava de la teva família.

Amb aquest panorama de control i poder encastat en un sistema jeràrquic de classes es poden trobar dades significatives com què el 90% de la riquesa roman en el 10% de la població mundial (6.709.132.764 persones), però seguint l'estratègia de tota pedreta fa marge, es demana un esforç a aquest 90% per tal de pal·liar els efectes de l'avarícia del 10% restant. Òbviament si el 90% de la població aportés cadascun un euro tindríem 6.038.219.487 € però el problema és que sempre paguen el mateixos i, casualment, tots aquests diners no els tenen aquest 90% majorment sinó el 10% restant.

Per tant, la crisis que l'avarícia dels més rics ha creat que la paguen els més rics; ni els polítics, ni els funcionaris, ni el ciutadà ras, que la paguen qui ha trencat les regles del joc.

Art de carrer II

font: www.microsiervos.com

Space monkey

Quan la ficció salta a la realitat

Art de carrer

Més art de carrer