13/08/2009 Bosa i Oristano

Em lleve massa prompte, no són ni les 7, però ja no puc tornar a conciliar el son, a més, el Salva es dóna la volta i torna a roncar...

Costa oest de Sardenya, despoblada i salvatge

Agafe la càmera i un llibre, mentre desdejune vaig pensant que avui és el darrer dia que passarem a l'illa, una illa de somni que els sards sembla que no estimen el suficient, en tots els llocs on ens aturem a contemplar les vistes hi ha escombreries al terra, no vull ni pensar que passarà quan s'aprove la llei de costes del senyor Berlusconi: permís a les municipalitats de créixer un 30%, desprotecció de part de les zones protegides...

Bosa, ciutat de pescadors

Això sí, he trobat, una foto super fidel de com debia ser la costa del meu país 100 anys enrere, però sembla que també desapareixerà.

Un gatet

Recorrem la costa oest serpentejant al ritme de Tchaikovsky i a tocar de mar direcció a Bosa, una petita ciutat de pescadors de gracioses cases mediterrànies, de colors molts diversos, formes i mides irregulars, finestres altes vestides amb persianes o mallorquines.

Cases Mediterrànies

Pugem al castell que resulta ser una estafa, únicament el Neil paga i hi entra, però el Salva i jo saltem una tanca i podem veure les vistes aeries de la ciutat, bonic!

Vista aèria de Bosa

Casetes de colors

Carrers empedrats i estrets, em recorda a alguna cosa

Seguim baixant fins arribar a Oristano, aquí no visitem res, però ens peguem un homenatge: pasta a la bottarga i pécora amb patates, tot perfecte fins que descobrim que el Salva a oblidat el seu bitllet de tornada, el té al correu-e, hem de buscar un ciber i imprimir el bitllet, dit i fet, l'alarma general ja es dissipa i tot queda resolt, una altra anècdota per a la col·lecció.

Oristano

Anem cap a Burumini, a veure els uraghis més grans de l'illa, un antic poblat originari del segue XV a.C. fet de pedres volcàniques tallades i amuntegades creant habitacles en forma de volta. Em quede en un estat de semi-consciència però no arribe a dormir en el camí a la nostra propera meta.

Una sauna prehistòrica!

Quan arribem, comprem els tiquets que inclouen una visita guiada, el nostre guia resulta ser un sard que es defineix a sí mateix com un sard que parla sard de la campinia, comença el tour i ja des del bell començament ens deixa a tots bocabadats, les primeres construccions circulars i molt bàsiques, com una cabana de roca.

El poblat que envolta la fortalesa

Després d'aquestes construccions més bàsiques podem trobar, una sauna, també circular on encara es pot veure el forn, estic sorprès de la meua capacitat per entendre les explicacions del guia en italià: tal volta deuria incorporar-lo al català, castellà, anglès, francès i quatre paraules en serbi-croat, grec i polac!

Su Nuraxis, la fortalesa

Tot seguit passem a la part central de la vila de Su Nuraxis, la fortalesa, inaccesible gairebé des de l'exterior les quatre torres que la flanquegen i la zona central contenen tot el necessari per sobreviure a un atac: magatzem per al gra, pou d'aigua foradat al terra, cavitat frigorífica que es maté a 12 graus tot l'any. Una veritable proesa de l'home, única al món i declarada d'interès arqueològic per la UNESCO.

Muralles mil·lenàries

Fem les darreres bromes sobre l'orografia sarda amb el nostre guia, ja ho hem vist tot, almenys tot el que ens havíem marcat acom objectiu, és el moment de tornar a casa, conduesc des del poble de l'interior fins a Sassari, l'autovia a l'infern s'ilumina amb els reflectors taronges, teniu raó és Tron o Giro al infierno, una psicodèlia inverosímil o un viatge d'àcid...

A Sassari mengem una pizza per sopar, molt molt bona. Ara sí camí a la darrera parada, el port de Porto Torres.

Una bomba o dos pizzes en una

L'Alguer - Bosa - Oristano - Burumini - Sassari - Porto Torres

12/08/2009 Spiagga Pelosa

Ens llevem a les dues de la tarda, una espècie de desdejuni i torne al llit, el Dani i el Neil van al poble a menjar alguna cosa. Tornen vora les cinc de la tarda i ens troben mig tirats, agafem el cotxe fins a la punta més al nord de l'illa, la ciutat de Stintino, al costat hi ha una bonica platja de sorra i roca que mira al nord on tenim dues illes deshabitades, una d'elles té una antiga torre de vigilància, sembla com la de Torrevella.

La torre

Una platja privada!

El mar està ple de vida: gambes, peixos, crancs, ermitans, molt bonic, aprofite els darrers rajos de sol i unes quantes fotos, preciós. Cansats tornem a casa, de nou al llit.

Vaixells de vela per tot arreu

Pescadors a vora de mar

L'enèssima posta de sol

L'Alguer - Spiagga Pelosa - L'Alguer

Zoi mou II

I can remenber your eyes
as well your silhouette
I know I love you
long way has gone.

My mind is clear
always you look at me
my heart is going faster
if you are next to me.

I love you in the morning,
I love you at nigth
day has already gone
the wait is a dead end.

I can remenber your eyes
as like your movements
I know you love me,
has the long way gone?

I love you in the morning
of our lifes
I love you at night
of our path to Itaka.

Please, jump!

Zoi mou

Recorde els teus ulls
també els teus contorns
ja sé que et vull
han passmolts revolts.

La meua ment s'aclareix
sempre que em mires
el meu cor s'accelera
si et tinc al meu costat

T'estime al matí,
t'estime a la nit.
S'exhaureix el dia
l'espera és un carrer sense eixida.

Recorde els teus ulls
també els teus moviments
ja sé que em vols
pot ser no han passat suficients revolts.

T'estime al matí
de les nostres vides
i t'estime a la nit
del nostre camí a Itaka.

11/08/2009 Grotte di Neptuno

Al fi sembla que hi ha tranquil·litat a fora, encara no s'ha aixecat ningú. He dormit prou bé però de 8 a 11 he estat entre el món dels sonmis i el món real. M'aixeque i llegesc una mica, se m'està fent inacabable l'Homenage to Catalonia de n'Orwell, com m'agradaria tenir temps per llegir hores i hores, m'agrada el que em descobreix de Barcelona i de la Guerra Civil, una mirada des de dins, una opinió però enriquidora.

Capo Caccia

Desdejunem fort: pa, tomàquet, salami, formatge... El formatge que el dia anterior havíem comprat a Buggero venia acompanyat de sèrie: petits llimacs viuen a dins del pecorino, formaggio d'ovella típic de l'illa, almenys això ens demostra que és cent per cent natural, natural natural.

Baixant a tocar del mar, les 600 escales ens porten arran de mar

Bé, camí al nord, fugint de les grans distàncies d'ahir anem direcció al Capo Caccia on ens trobarem amb sis-centes escales que baixen fins a la Grotte di Neptuno, de camí descobrim que la badia nord de L'Alguer, és una meravella natural, esculpida durant milers d'anys a la roca pren formes irregulars anant a dins i afora de la mar brava, xicotetes cales on fondegen vaixells i iots de qualsevol mida.

La porta de la grupa s'obre al mar

Ja hem arribat al peu del far del Capo, ara haurem de començar la baixada: un sender construït contra les parets de roca que les abraça perillosament i descendeix a poc a poc fins arribar a peu de mar, llavors, espectacular i ancestral, trobem la gruta, pot ser de les més grans on he estat mai, la humitat i la pressió modifiquen el respirar.

L'interior de gruta

És bonica però ho podria ésser més si s'haguera tingut més cura d'ella, tan se val, és com tornar als orígens de l'inexplorat. Després de sortir i tornant al que sempre m'ha agradat fer, faig la pujada corrent, com els vells temps, sense samarreta i notant l'escalfor del sol a les espatlles, no hi ha millor manera de bronzejar-se. L'ascenció és més ràpida i espectacular així!

Fins i tot hi arriben els vaixells

Un company en l'ascenció

Fem una aturada tècnica en el bar que hi ha al final de les escales i cap a la platja, ens confonem de camins i, fins i tot, tenim els típics fregs de per aquí no pot ser, però, finalment, arribem a una graciosa cala prop d'Argentiera, l'aigua no és tan clara però quin relax, bany d'aigua i de sol que ja comença a caure sobre el mar.

Una cala perduda

Tornem cap a casa, cuinem uns taghiattelli a la bolognese, una dutxa, uns texans i cap a L'Alguer a prendre alguna cosa, d'un cafè a una terrassa, de la terrassa a aconseguir un lloc on seguir la festa, la Siesta diuen que és el lloc de moda... No és gaire bo, més diria que és un rotllo però ens prenem alguna cosa i ballem fins a altes hores de la matinada, la tornada és un caos, una bogeria, però arribem sans i estalvis. A qui se li acudeix posar un club a sis quilòmetres de la ciutat i enmig d'una muntanya?

De festa per Sardenya, Salva, aquesta samarreta em sona

Rentem el cotxe, fem una mica d'exercici lluitant amb les espases de poder. Kali nichta kukla...

L'Alguer - Capo Caccia - Argentiera - L'Alguer

10/08/2009 Buggero

Feia temps que no dormia tan malament, tota la nit sense pegar ull, com ronca aquest home... Em lleve de mala llet i havent dormit bé només unes tres hores. Semi-inconscient, no sé ni on anem ni quan trigan, conduesc tres hores per tot tipus de carreteres, l'autovia té senyals de circular a 50 kms/h: trobem cotxes parats al carril esquerre de la carretera parlant pel mòbil, quina bogeria!

Espardenyes

Algú s'alarmava quan jo deia que el googlemap posava que per fer 200 kms es trigava cinc hores. Primer arriben a Iglesias pel nom es pot esbrinar el pas dels espanyols, també per les cases d'estil colonial que l'omplen.

Iglesias, una ciutat amb tradició espanyola

Tanmateix, aquesta ciutat sembla que ha viscut temps millors, té una flaire de decadència, gairebé abandonada. Dinem en un bareto una mica de pasta. Tot seguit intente dormir al cotxe mentre el Neil condueix descalç entre les muntanyes.

Deixem de costat Flumini-maggiore i arribem a la platja de Buggero, una cala oberta al mar amb sorra fina i pedres planes a la vora del mar: un banyet d'aigua, un banyet de sol i una bona caminada de punta a punta de la cala, faig una carrera i sue com ho feia fa un any.

Platja de Buggero

Un altre banyet i a visitar el poble, que no és gran cosa però el port entre muntanyes que moren a la mar van a fer un sopar popular, per uns set euros: beguda, macarrons, peix fregit i de postres meló amb pa.

Sopar popular a Buggero

Em sap greu però jo necessite dormir, la resta vol sortir i no dormir, però la meua cara de no haver dormit la nit anterior ens acaba portant a la carretera de tornada: quina aventura, cotxes a 50km/h per l'autovia, gent caminant-hi, porcs senglars travessant les carreteres, gossos salvatges que foren abandonats, carreteres pel mig de les muntanyes, els sards són un perill a la carretera, que fan a les tres de la matinada conduint enmig de la serralada que puja el terreny més pròxim al mar a l'altiplà central?

Tornada psicotròpica

Després de trenta quilòmetres això és el que ens vam trobar

Arribem destrossats a casa, el Salva a conduït durant quatre hores, no he aconseguit dormir ni una mica. Però ara dormiré com un xiquet.

L'Alguer - Iglesias - Flumini-maggiore - Buggero - L'Alguer

09/08/2009 Castelsardo

Em desperte i em torne a adormir dos cops durant el matí fins que és la una, sembla que hi ha moviment a fora. El primer guerer de la nit anterior, el Neil descobreix que el nostre B&B únicament té la B de Bed.

Vistes des de l'apartament

El Salva en plan seductor

La resta de guerrers es van aixecant i desdejunant, anirem al nord a visitar Castelsardo, a uns quaranta quilòmetres de L'Alguer passant per Porto Torres. Tornem a experimentar el desastre del trànsit que es viu a l'illa.

Castelsardo, ciutat amb castell

Fins a Porto Torres ja coneixem el camí, després una carretera que voreja la costa va anant i venint entre la costa i la pineda, fins que ens trobem una imatge digna de postal, el castell en l'alt d'un penya-segat vigila un xicotet poble que penja a les seues faldes, ja em arribat a Castelsardo, visitem el castell, les vistes són precioses.

Processó a la mar

Un pont de mar blava

Vistes des del castell, el sol ja cau

Les muralles

Llavors, fem un dinar a les 18h de la tarda i d'aquí a caminar per les muralles. Crec que ja tenim un pla, veure una posta de sol al mar, preciós! Els darrers deu minuts de sol asseguts a la sorra, veient com el sol abraça la terra, emportats per l'emoció el Salva i jo ens dignem a ficar-nos a la mar just després de què desaparega el sol, el primer bany de l'any nu, quin plaer, crec que és una bona idea tornar cap a casa, algú comenta que encara tenim aquella ampolla de vi...

El sol s'amaga, cau la nit

L'Alguer - Castelsardo - L'Alguer

08/08/2009 Sardenya :: L'Alguer

Hem desperte a les sis de la matinada després que els camioners borratxos fan la darrera copa a uns metres d'on estaven dormint el Dani i jo. On està la resta de persones de l'equip? Resulta que hi ha una sala al vaixell anomenada Sleeper, tota plena de butaques on et pots reclinar i dormir, allí ens trobem el Neil i el Salva dormint, ens unim i dormim tres hores més, m'he de posar l'iPod per tal d'aconseguir dormir.

Surt el sol sobre la coberta humida del ferri

De sobte, no puc dormir més, ja són les nou, queda vora una hora per arribar a Porto Torres. Desdejunem un pobre i car desdejuni i prenem una mica el sol al costat de la piscina, és temps de tocar terra, afortunadament no ens hem marejat.

Xemeneia del ferri

Arribada a Porto Torres

Sense dubtar-ho baixem el cotxe del vaixell i comencem a seguir totes les senals de trànsit que ens portaran a L'Alguer.

Primer contacte amb la conducció sarda

Ens ha costat una mica trobar l'apartament que teníem reservat, enmig del camp i al costat d'un riu o llacuna, en Mario, l'encarregat de rebre'ns, diu que si volguessim ens podríem banyar allí, ningú posa cara d'estar gaire d'acord... Però reunim tots els diners i paguem l'apartament, també fem comptes, una mica caòtic, el Dani comenta que com de catalans som, fent comptes el primer dia, mira que té raó. Després de tot el més important és que encara no hem dinat, comencem a sentir gana, però tindrem una primera sorpresa, resulta que l'hora per dinar és de 12 a 14h i ja són les 14h10, al final esdevindrà una cosa d'allò més positiva, ja que descobrim una xicoteta pizzeria que encara roman oberta, la regenta un sicilià baixet però d'aspecte graciós, té sis filles, dos de les quals treballen a la pizzeria, són bessones i de seguida ens fem amics. La Marica i la Marchella tenen quinze anys, són força eixerides, una parla pels colzes, és més decidida, resulta ser la major de les dues i, tal volta per això, s'acaba de cremar amb el forn però no es vol posar res, xiqueta deuries, almenys àloe vera! Ens serveixen les pizzes, queda el Neil i llavors, surt el propietari amb la pizza a una mà i de sobte, rellisca i li cau la pizza... Tots posem cara de sorpresos... El Neil posa cara d'algú que mor per innanició... Però resulta ser una broma tot seguit porta l'altra, quin paio, ens ha enganyat a tots, és més que una bona rebuda!

Primera cervesa sarda, l'ichnusa

Marxem direcció a la platja de Santa Maria de l'Esperança després d'una encaixada de mans i un ciao ciao. Sembla que no podíem tenir una benvinguda millor, els nadius són amigables, hehehe. Anem a descobrir la platja, som-hi, direcció Bosa.

Quilòmetres inacabables de costa afortunadament encara verge

Curiós, però a l'entrada de la platja tenen a un tio amb un parasol cobrant l'entrada, així que deixem el cotxe una mica més endavant on no arriben els turistes, que això no obstant, no semblen ser molts. Robem una baixada on es pot deixar el cotxe. La platja és de sorra volcànica i una mar de tonalitats cromàtiques entre el verd i el blau s'obre extensa als nostres ulls, caminem per la vora de la mar entre còdols del color de la lava mollejats pel temps, finalment arribem a la platja de sorra, sorra blanca que s'esmuny entre les nostres mans...

Platges de roca i platges de sorra, tot alhora

El Salva i jo ens dediquem a fer un castell, em rebolque per l'orella, l'únic inconvenient és que l'aigua té alguna que altra alga. Després de tot el viatge, el dia gairebé sencer, arriba un moment en què el cos ja no pot més i acabe caient en rodó, sumit en un son profund, quin plaer adormir-se escoltant la mar.

Els catalans de nou colonitzant, serà posible!

Primera posta de sol sobre la mar

Mentre tornem ens adonem que el Dani, no té la cartera, l'ha deixada a sobre del cotxe i segurament ha caigut en el primer revolt o forat de la calçada. Així que el Neil i jo fem una petita compra per a passar un quants dies i Salva i Dani tornen des de l'Alguer a buscar-la, no hi és, únicament han trobat el comandament del cotxe, tenim un problema. Però quan tornem a casa li truquen al mòbil, l'han trobat i a dins tenia el seu telèfon, així que a les 22h30 ha d'anar a recollir-la a un bar de L'Alguer.

Un cop amb la cartera i veient que ho té tot, fins i tot, la pasta, quin bon nano, no? Llavors el Dani decideix invitar-nos a sopar.

Casc antic de l'Alguer des de la platja

Fem números, comptem i em toca conduir a mi, cap problema, però la nit es farà llarga perquè ja comencen amb la grappa, el vi, la cervesa, el limoncello... Del centre històric on estan els bars anem a la recerca d'un club i coincidim amb quatre xiques: la Virgínia és de Barcelona i surt amb un noi d'Oristano, l'acompanyen la Júlia, l'Eleonor que viu a Cagliari i una altra xica que treballa i estudia a la UAB. Són divertides i agradables però jo tinc el cap posat a uns centenars de quilòmetres més al nord.

El club es diu el Trò i el millor que té és que està al costat de la mar en una baixada de roca, el millor... perquè la música és pèssima i la gent més o menys, bec una coca-cola i a les sis del matí encara hem de caminar 40 minuts fins al cotxe, quin xou, us ho podeu imaginar? Doncs jo tinc malsons cada cop que recorde el dolor de les meues cames aquell dia.

L'Alguer quan s'està fent de dia

Toque el llit i automàticament estic adormit, crec que la resta dorm tirada per l'apartament...

Algun lloc al bell mig de la Mediterrània – L'Alguer – Platja Esperança – L'Alguer

Un camí

Quan arribes i no vols marxar,
quan marxes i no acabes d'arribar

07/08/2009 Sardenya :: La partida

Acabe de treballar i únicament tinc un objectiu prepar-m'ho TOT, l'equipatge principalment. Hem quedat a dos quarts de vuit i quan finalment surt de casa corrents a les set i quaranta em dóna la sensació que no he parat de fer coses: amuntegar tot l'equipatge, recollir la motxilla que em porta la Núria i el Kyle, fer uns entrepans, una dutxa i una afaitada.

De fet, m'anava repetint, tinc temps, tinc temps però no m'ha sobrat ni un segon. Així que encara que tard ens reunim tots per a començar l'aventura, cadascú carrega la seua motxilla fins a l'aparcament on hi ha el BMW, anem cap a l'illa!

La machina

Travessem força ràpid l'Eixample fins arribar al Paral·lel, ens hem d'aturar a omplir el dipòsit, arribavem al port amb el temps just però comença la diversió: cua quilomètrica, ningú sap on hem d'anar, així que sobre la marxa anem fent, fins que ens veiem amb el cotxe davant d'un vaixell enorme de color blanc i blau amb una G enorme a ximènia que fa referència al nom de la companyia Grimaldi. Un cop dins la panxa del ferri, conduesc el cotxe fins a la bodega, però en mig de la pujada al segon nivell he reduir i em quede aturat bloquejant l'accés, encara no controle bé el cotxe, m'equivoque amb les marxes i faig marxa enrere en lloc de ficar primera, quasi la liem, caient per una rampa de cent metres marxa enrere...

El ferry

Després d'aquest episodi tan divertit, aparquem el cotxe i així ens oblidem d'ell, comença l'exploració del ferri. No sé per què, teníem la idea d'aquell ferri que ens va portar d'Split a Hvar l'estiu anterior, però aquest no està brut ni fet miques. Sembla com de luxe: terrassa, gimnàs, bar, disco i, fins i tot, piscina. Sopem a un bar mentre compartim la primera cervesa de la setmana. Després a la coberta a encetar el Negrita, comença l'apropament, serà interessant aquest viatge.

La terrassa del ferry

A la terrassa, l'ambient esdevé fred pel vent que bufa fort, a banda de què és fred, és divertit caminar contra vent, tot una aventura.

Caminant contra el vent a la coberta

Així que tornem al bar i jo ja no aguante més, m'estic i caic en un somni profund mentre la resta segueix bevent ron, quan treballes entens que pugues estar tan cansat...

Buscant el millor lloc per posar l'ou i dormir

Ruta
Barcelona – Algun lloc al bell mig de la Mediterrànea

Kissing

When it comes to the physiology of kissing we are on slightly firmer ground. Our lips are among the most sensitive parts of our bodies, packed with sensory neurons linked to the brain's pleasure centres. Kissing has been shown to reduce levels of the stress hormone cortisol and increase the bonding hormone, oxytocin.

+ info: http://www.newscientist.com/article/mg20327201.500-10-mysteries-of-you-kissing.html

Mor Jordi Sabater Pi

per dibuixar cal observar; si observes, coneixes; si coneixes, estimes; si estimes, protegeixes i, per tant, preserves

Bon viatge Jordi!

Qué horas son mi corazón?

MGMT - Kids

You were a child,
crawlin' on your knees toward it.
Makin' mama so proud,
but your voice was too loud.

We like to watch you laughing.
You pick the insects off plants.
No time to think of consequences.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

The water is warm,
but its sending me shivers.
A baby is born,
crying out for attention.
Memories fade,
like looking through a fogged mirror
Decisions to decisions are made and not fought
But I thought,
this wouldn't hurt a lot.
I guess not.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

Like neurons, all together!

Dónde me llevabas?

Sentada en aquel rincón, distraida diría, tal vez aburrida, destilabas indiferencia, te miraba desde el centro de la habitación, de reojo disimuladamente. Entre sombras había una luz especial que salía de aquella esquina, era como una luz bajo un almohada, tenue y relajante, poco después descubrí que eran tus ojos, un parpadeo significaba que el cielo había dejado pasar una nube delante del sol.

Tu caminabas grácil y desenfadada, te seguía con la mirada, no sabia donde me llevaría tu caminar, aunque ahora ya sé donde me llevó, a tu lado...

Aute - Slowly

Por más que me encuentre un tesoro en las fuentes del Nilo,
quiero bailar slowly tonigth.

y aunque seas la Monalisa o la venus de Milo,
quiero bailar slowly tonigth.

por más que yo sea una bestia y tu seas tan bella,
quiero bailar slowly tonigth, my love.

ya puede caernos encima un diluvio de estrellas,
quiero bailar slow with you como aquel time,
goes by so slowly, I hunger for you shalala
slowly, slowly

por más que nos pille el estúpido de tu marido,
quiero bailar slowly tonigth, tonigth
y aunque enamorarme de ti me lo tengas prohibido
quiero bailar slowly tonigth, my love

por más que no pueda comprarte un collar de diamantes
quiero bailar slowly tonigth, sweetheart
y aunque nunca llegue a ser Harrison Ford como amante
quiero bailar slowly with you como aquél,
at the end of the rainbow you'll find a pot of gold
oh oh shalala slowly, slowly

por más que aparezca la grúa y se lleve mi coche
quiero bailar un slow with you tonight
por mi que reviente el planeta en confeti esta noche
quiero bailar un slow with you tonigth, meli.

y como parece que el corto verano se acaba
quiero bailar slowly tonigth.
seamos al fin Salomón y la reina de Sabah, ahhhh
I want to dance slow with you como aquél,
dream, dream, dream, dream
shalalala slowly

I know you want to do it so slowly, so slowly
oh baby baby be mine tonitgh
I love you when you do
so slowly so slowly
oh baby baby let's hold us tight
so slowly so slowly
I know you want to do it so slowly, so slowly

http://open.spotify.com/track/0v2p3Evv44h1qoy5SpWhQA

Antoni Cánovas - Ai!

Ja no creus perquè has de creure
t'han robat la teva vida
la innocència, l'alegria,
la promesa d'un demà,
l'amor que necessitaves
ja no et pot acaronar

ai, ja no pots somniar,
d'aquest somni has despertat,
no et consolaran les llàgrimes.
la fam no es deixarà enganyar

que ja has plorat sense esperances
fins que el plor se t'ha ofegat
i ningú pugui escoltar-lo,
de què res et pot salvar

ai, ja no tens que esperar,
d'esperar la soledat,
que ja has estat esclavitzada
que amb el teu cos han comerciat
que volguessis escapar-te
però no tens on anar

i quan et viole el miserable
per arrencar-te l'últim fruit
ai, no voldràs existir
del teu cos voldràs fugir

You don't believe cos you must believe
they kept your life,
innocence, happiness,
promise of tomorrow,
the love, you needed it,
can't caress of you

ah, you can't dream,
you've woken up from this dream,
your tears aren't going to console.
hungry won't be cheated

you have cried without hopes
until your crying has suffocated you
and nobody can't hear it,
nothing is gonna save you.

ah, you don't have to wait,
wait for loneliness,
you have been enslaved
with your body they get profits
you'd like to escape
but nowhere to go

when that miserable rapes you
to take away the last fruit
ah, you won't exist
you'll wish to escape from your body

Baby when you're gone

I've been wandering around the house all night
Wondering what the hell to do
Im trying to concentrate but all I can think of is you
Well the phone don't ring cuz my friends aint home
Im tired of being all alone
Got the tv on cuz the radios playing songs that remind me
Of you

Baby when you're gone
I realize I'm in love
The days go on and on
and the nights just seem so long
Even food dont taste that good
drink aint doing what it should
Things just feel so wrong
baby when you're gone

I've been driving up and down these streets
Trying to find somewhere to go
Ya I'm lookin for a familiar face but theres no one I know

This is torture
this is pain
it feels like Im gonna go insane
I hope youre coming back real soon cuz I don't know what to do

Bryan Adams

Jazmín

Puedes no ser romántica
pero puedes oler a jazmín,
puedes odiar cuanto quieras,
yo no lo voy a canviar.

Puedes caminar descalza,
puedes mirar por el balcón,
puedes volar muy lejos,
pero no cambiar la pasión.

Puedes no ser romántica,
pero puedes saber a fresas,
puedes ignorar el amor,
y hacerme daño sin razón.

Beautiful life, our beautiful life

Baby, don't cry

lo bueno nunca acaba
si hay algo que te lo recuerda