Gràcies II

"Amic amat"

Mantenint el vostre anonimat supose que no us molestarà que deixe frases que m'han ajudat i que segur que podrien servir per a la resta del món:

- no fa falta que et diga que estic ací per al que necessites
- a voltes no la deixes escapar, ella s'escapa sola
- con el tiempo se dará cuenta de que si alguien la conoce eres tu, si alguien puede ser su amigo, y entenderla y quererla, eres tú
- com va tot?
- tan sols tu pots ajudar-te
- algun dia tot deixarà d'estar relacionat amb ella, podràs tornar a fer plans i somnis

Gràcies amics!!

Que tinguem sort

"Que el dia sigui tant clar i net com avui que ha parat la tempesta"

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així­, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així­ pren, tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà, mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si vens amb mi,
no demanis un camí­ planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

I així­ pren, tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà, mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Gràcies Lluís!

Cims i abismes

"Cançons d'infantesa que em retorneu a l'innocència d'adés"

Pujant als cims de boira m'acompanyes,
també descendint abismes sense llum,
et sent al meu costat en les tenebres:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Hem vist l'infern de verds en companyia,
la glòria resplendent amb els nostres ulls.
Moments multicolors de cada dia:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Cims i abismes hem passat.

Gràcies Pep!

Obre els ulls i vés

"Sigueu lliures"

Obre els ulls
mira endavant
vés! corre lliure
mira al teu voltant
parat a escoltar,
allò que sents,
és un crit ofegat
que cerca bondat.

Vés! roman lliure
i pensa sense nuar
que la vida s'obre
al teu costat.

Obre els ulls
mira endavant
vés! corre lliure
no mires al passat.

Posta

Es pon el sol al dia del nostre amor
plou a la nit fosca de les noves vides

No ha parat de ploure sobre la terra
i el cel plora perquè respira tant dolor

El nostre far

"Pessigolles als peus mentre l'aigua i la sorra de la vora de la mar ens rellisca"

Navegar entre dofins d'argent
entre les aigües tranquil·les
d'una mar sense ones ni corrents

Nedar entre les balenes blanques
en un dia clar i net
mentre la brisa ens empeny

Vorejar la bromera
que marca el llindar
dels nostres penya-segats

Albirar el far llunyà
que marcarà el nostre caminar

Nedar és navegar albirant
tot allò que haurem de vorejar

Núvols d'argent

"Núvols d'argent que suren al cel, mostreu-me els seus trets"

Sentir que sense tu
res té sentit
Volar sense les ales
és morir
Canviar de vida així
és massa dur
Recordar els bons moments
és patir

Vull dibuixar estels daurats
al teu voltant
per a què el món et veja
com jo ho faig

Vull difuminar núvols d'argent
al teu cap
per a què penses
que no cal oblidar

Morir sense tu
comença a tenir sentit

Gràcies

Gràcies als qui heu passat per coses similars, la vostra experiència, bons consells i comprensió m'han ajudat força. Gràcies als qui us heu interessat per mi, m'heu fet costat, m'heu parlat amb sinceritat i m'heu recolzat en les meues decisions. Gràcies als qui m'heu animat, suportat en els mals moments i abraçat quan m'enfonsava. Gràcies al món per donar-me l'oportunitat de formar part d'ell. No posaré els vostres noms, això no obstant sabeu que us estic agraït de tot cor, ara sí, podeu dir que heu guanyat un amic per sempre.

Us dedique aquest petit i humil poema:

"Llavors vam obrir els ulls
i vam veure al nostre voltant
tot un món per explorar,
als nostres peus vam trobar
una terra verge per on caminar"

I una mica de poesia dels Stratovarius:

When clouds are covering the sky
I can't help thinking what's behind
In a fading evening
I can feel strange thoughts in my mind
What if we aren't alone here
there's a clone of everyone somewhere
that duplicates all that we do
not like me not like you but our other ego
there ain't no wars or crises
only joy and compromises
time has stood still

why don't you take me there
wanna feel some infinity
why don't we just dare
coz after all remains ... Eternity

A landscape with no trees
and a mist arising from the distance
an illusion just for me
or a proper reward and a chance
there ain't no wars or crises
only joy and compromises
time has stood still

why don't you take me there
wanna feel some infinity
why don't we just dare
coz after all remains ... Eternity

Rainin' in paradise

Després de les darreres setmanes penses que eres el centre del dolor del món, llavors comences a obrir a poc a poc el ulls i veus que el teu dolor es compartit per molta gent a tot arreu del món.

• Què passa amb el pare que perd un fill de 4 anys?
• Què passa amb les mares que veuen morir els seus fills de fam?
• Què passa amb tanta hipocresia?
• Què passa amb tanta calamitat, atrocitat,...?

Us deixe amb aquesta cançó del Manu Chao, una bonica denúncia del dolor que pateixen els nostres germans i germanes, ara us comprenc.

També la lletra, és senzilla segur que la podreu traduir sense massa esforç.

Welcome to paradise (2x)
Today it's raining (4x) (Welcome to paradise)

Today It's raining (Welcome to paradise) (4x)

In Zaire, Was no good place to be
Free world go crazy, it's an atrocity

In Congo, Still no good place to be
They killed Mibali, it's a calamity

Go Maasai go Maasai be mellow, Go Maasai
go Maasai be sharp (2x)

In Monrovia, this no good place to be
Weapon go crazy, it's an atrocity

In Palestina, too much hypocricy
This world go crazy, it's no fatality

Go Maasai go Maasai be mellow, Go Maasai
go Maasai be sharp (2x)

Today it's raining (4x), in paradise
Today it's raining (4x)

In Baghdad, it's no democracy
That's just because, it's a US Country

In Fallujah, too much calamity
This world go crazy, it's no fatality

Go Maasai go Maasai be mellow, Go Maasai
go Maasai be sharp (2x)

Today it's raining (4x)

In Jerusalem, in Monrovia, Guinea-Bissau,
today it's raining (3x)

Welcome to paradise, Come to the fairy lies
Welcome to paradise
Today it's raining (4x) fade out

Tornar a casa

Des que vaig marxar de casa ara farà més d'un any i mig he viscut a Madrid i Barcelona, he visitat molts llocs: Aranjuez, Toledo, Segovia, Granada, Queralbs, Andorra, Occitània, l'Empordà i un munt de llocs més. Per això ara que arribat l'hora de tornar a casa és entranyable però sap a poc, perquè ja saps que trobaràs i que no, després de viure tantes coses, de conèixer a tanta gent, de gaudir nous moments...

Això no obstant, del meu poble l'únic que estime és la "gent que estime" i la serra, aquell tros de roca i terra atemporal que roman gairebé impertorbable al llarg dels anys, de petit recorria la serra de punta a punta i coneixia tots els racons, colles, coves i simes. Segurament, quan torne a passejar per allí les coses no hauran canviat molt, tot ben al contrari que el que passa al poble: llavat de cara, construcció d'urbanitzacions, destrucció del patrimoni cultural, asfalt, ciment i immobiliàries.

Al final, me n'adone que no vull anar a poble, el que vull és visitar tot allò que estime, la gent i la serra, el poble, caleu-li...

Semblava que anessin a morir com en propi ribatge als turons i serres de l'entorn, Ruyra Parada 58

L'evangeli segons Jesucrist

L'últim llibre que he llegit ha sigut L'evangeli segons Jesucrist del portuguès Xosé Saramago. Dóna una visió molt humana de com segurament sigué la persona que després va donar peu a tantes interpretacions de la seua vida i esdevingué base de la religió més important de l'actualitat.

Més enllà dels tòpics, Saramago intenta mostrar un home senzill que comparteix la seua vida amb Mària de Magdala donant un visió bastant diferenciada del que s'anomenen miracles a d'altres evangelis.

Això no obstant, con forme es desenvolupa la història, també es busca la connexió amb la seua vida espiritual i de lligam amb Déu, cosa que no m'espera a priori però que després comença a retractar un Jesús que parla amb Déu, amb el Dimoni i que sap de paraules de son pare de qui n'és fill.

Així doncs, dóna la impressió que Saramago intenta aïllar en un primer moment el Jesús home del Jesús deïtat, però, finalment, conscientment o inconscientment busca al Jesús més místic. Amb tot, és bastant recomanable si volem conèixer una història una mica menys idealitzada i pot ser, fins i tot, més verídica.

A honor de la humanitat de Jhesucrist dix aquestes paraules, Llull Gentil 128

Frases

Açò és molt típic, deixar frases famoses o que ens han agradat quan no se t'ocorre que escriure al bloc, bé doncs, no m'amagaré i us puc dir obertament que aquesta és la meua motivació principal. Us deixe les meues frases del mes o la setmana o l'any i us inste a afegir-ne aquelles us agraden.

• La vida és massa curta per estar sempre cabrejat.
  Danny - Història Americana X

• Has retirat algun cop a un ésser humà per error?
  Rachel - Blade Runner

• La lògic et pot porta d'A a B. La imaginació pot portar-te a qualsevol lloc.
  Albert Einstein

• Què és "real"? Com defineixes el que és "real"? Si estàs parlant del que pots sentir, el que pots olorar, el que pots assaborir i veure, llavors el que és real són simplement senyals elèctriques interpretades pel teu cervell.
  Morfeo - The Matrix

• Les parts de l'ordinador que pots colpejar amb un martell s'anomenen maquinari; les instruccions dels programes que el fan funcionar i a les que únicament pots maleir s'anomenen programari.
  Richard P. Brennan

• L'única veritat absoluta és que no hi ha veritats absolutes.
  Paul Feyerabend

• Si en el primer intent no sols tenir èxit... aleshores el paracaigudisme no és per tu.

• Si fugiren el porno d'Internet solament existiria una plana anomenada "Torneu-nos el porno".

• La vida està en una beta perpètua.

• Tothom té dret a comportar-se com un imbècil alguna vegada, però n'hi ha que n'abusen.

• Errar és humà, però per ficar la pota bé, però bé de veritat, necessites la paraula de pas del root.

• El veritable problema de la vida real és que no té banda sonora.

• Senyors i senyores, no hi ha motiu d'alarma, esperem que gaudeixen del nostre vol. Per cert, ¿què hi ha algú que sàpiga pilotar un avió?

• Fins que els lleons tinguen els seus propis historiadors, les històries de caça sempre glorificaran el caçador.
  Proverbi nigerià

• Recorda: sempre hi ha algú més llest que tu.
  Merlí - Excalibur

• He de creure en un món que existeix fora del meu cap. Creure que els meus actes tenen algun significat. Encara que jo no ho recorde. He de creure que, quan els meus ulls estan tancats, el món segueix aquí.
  Leonard - Memento

• No estic boig, ara ho entenc. Sóc mentalment divergent.
  James Cole - 12 monos

• T'adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.
  Ovidi Montllor

• No hem de perdre la fe en la humanitat que és com l'oceà: no s'embruta perquè algunes de les seues gotes estiguen brutes.
  Mahatma Gandhi

De tant en tant deia frases trencades, Massó Croq. 150

Ja n'hi ha prou

El cap de setmana del 5 de maig vam estar a la ciutat de València, acoint a la crida que tots els anys fa la societat valenciana per reivindicar la batalla d'Almansa. Enguany era especial car s'acomplien 300 anys que les tropes borbòniques van entrar per Almansa per començar una guerra de reconquesta del que llavors s'anomenava Regne de València. Així doncs i arran del que seguí (Xàtiva cremada...), lo vell Regne de València deixà de tenir la seua autonomia i els seus furs foren abolits pel Decret de Nova Planta. Des de llavors, el País Valencià quedava subjugat a la Corona de Castella...

La resta de la història ja la coneixeu, car ho conten els llibres d'història.

Parlen del bell catalanesc del món. Crònica de Muntaner.

Pont de viatge

Aquest pont hem aprofitat per viatjar, anant en moto hem recorregut l'Escala, Empúries i Occitània. També vam passar per Andorra, Andorra La Vella és anguniosa: comerços i cotxes, xe quin país!

Aquí us deixe unes quantes fotos:

L'Escala

Empúries

Carcassonne

Els Pirineus

L'Escala com tot l'Empordà és molt bonic, però massa turístic i és el que té els llocs de platja. Per altra banda, Empúries era meravellós, veure com no hem canviat en organització social des de fa centenars d'anys i com les estructures de les ciutats tampoc han evolucionat gaire.

Carcassonne és impressionant perquè és un dels recintes murallats més ben conservats que he vist mai, millor fins i tot que el de Le Mont Saint Michelle. Però de nou, vam trobar moltíssims turistes cosa que almenys a mi m'atabala. Per a acabar, el millor, fou la tornada, amb una ruta a través dels Pirineus passant per Andorra i pujant ports de muntanya, una autèntica meravella per als ulls.


No fasses viatge ab home qui ha flach coratge. Llull Mil Prov. 414.

Barcelona mon amour

Ja fa molt de temps que no escrivia al meu bloc, i com què fa tant de temps faré un breu repàs:

Després d'un any a Madrid, he conegut molta gent i viscut moltes experiències, però el meu veritable objectiu de sempre havia estat viure a Barcelona i des del desembre que ho faig. Tothom em fa la mateixa pregunta: què t'agrada més Barcelona o Madrid? Sempre dic que Barcelona, però encara que és veritat, sé perquè m'ho pregunten i per això em sent més orgullós de què m'agrade més la capital catalana. És clar, és aquesta darrera afirmació el que els empeny a preguntar-m'ho: és Catalunya... Però bé, sent totalment franc, he de reconèixer que Madrid em va sorprendre positivament, hi ha gent de tota arreu, els madrilenys són molt oberts entre altres coses perquè gairebé ningú és de Madrid (o no ho eren els seus pares o els seus avis). Això no obstant, a Barcelona estic molt a gust, sobretot, perquè puc parlar en valencià :)

Els primers mesos van ser d'adaptació i ara mateix ja tinc la rutina completament assolida, una rutina d'entre setmana, car els caps de setmana són plens d'activitats i moviment. Intentaré contar alguna mogudeta prompte!

Circuit de Catalunya, molt prompte més cosetes ;)

Aprés que són quaix menjats e destrouits, tornen renéxer. Metge Somni III

Garrotades!

Amb el nou disc de la Gossa, cada vegada que recorde la meua terra o rep una notícia d'allà l'única paraula que em ve a la ment és: GARROTADES.

Garrotades pel menyspreu a la nostra música.
Garrotades per l'especulació immobiliària.


Garrotades al meu poble i al seu GAP (Grup d'Acció Policial).
Garrotades a la corrupció política (plana web en la memòria cau de Google).
Garrotades als qui cremen els nostres boscos.
Garrotades als qui utilitzen la llengua com a eina política i la perverteixen, la violen, la maltracten, la menystenen...

El que em pareix més curiós és que tot allò que ens conta la Gossa al seu disc ho viuen a diari els valencians i les valencianes.

La gossa sorda - Garrotades - Colpeja Fort
Un vell puja una senda del poble a la muntanya,
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops,
ni esclatasangs, ni margallons,
ni figueres de pala, ni una trista
sargantana.

Un vell puja una senda del poble a la muntanya
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons,
ni sibarites del canabis tampoc,
ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.

Ja fa temps que no plou,
els caragols ja no pasturen,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
colpeja fort.

Un vell puja una senda trencada i derruïda
i com més camina més renega de la vida,
i blasfema i se’n recorda de la guerra.
Pels camins de pols xeringues i preguntes,
els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen
i els marges ploren, les pedres ploren.

Tots els pous s’han farcit de sal
i els diners han canviat de mans
i els marges ploren
i els fills se’n van del poble.

Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
Colpeja fort.

Ens mantindrem fidels a aquest poble,
ens mantindrem sempre fidels
al nostre poble.

Garbell del temps
parany a la memòria,
El timó no brota
el desert s’acosta
Colpeja fort companya
Colpeja.

Un anunci on abans tot era horta
"ven a vivir por encima de los demás", La gossa sorda.

Meme de l'oci

Anem a seguir un meme dels companys de l'Aphönic.

L'últim disc que he comprat
En moviment d'Obrint Pas sobretot pel dvd del concert com m'agradaria tornar a reviure aquella nit!


L'últim disc que he escoltat
Garrotades de La gossa sorda.


L'últim disc que he descarregat
És el darrer que he escoltat :)

L'última pel·li que he vist al cine
Torrente 3. Llàstima de diners, et rius però és molt roïna.

L'última pel·li que he vist a la tele
Stranges in a train d'Alfred Hitchcock i Les dotze proves d'Astèrix i Obèlix, que bo xe quin clàssic de diumenge pel matí a la TV3 (quan la teníem).

L'última pel·li que he descarregat
Cap perquè la connexió no dóna per a més.

L'últim llibre que he llegit
L'enviat de Josep Franco, una paranoia de l'infern i la societat valenciana actual, molt interessant. Seguint amb la mateixa temàtica ara m'estic llegint Societat Limitada de Ferran Torrent, que tracta sobre la corrupció que s'ha instaurat a la Ciutat de València i com ha evolucionat, per ara interessantíssim.

L'últim llibre que he comprat
De fet me'l van comprar Els pilars de la terra però d'això ja fa molt de temps, preferesc anar a biblioteca o demanar-los prestats a algun amic com he fet sempre i la SGAE no m'ha demanat diners encara.

L'últim llibre que he regalat
Un de John Grisman!

L'últim concert que he anat
El de Sreaming Headless Torsos en la sala Ritmo i compás de Madrid. Un grup de música negra i fusió, el guitarra i el bateria molt bons. El guitarra portava una guitarra de doble mànec un d'ells sense trasts. A més l'entrada valia 25€ però ens vam colar perquè el de la portada deia que quedava una sola cançó i que passarem i encara va durar una hora més!


Un concert al què m'agradaria haver anat i no vaig anar
El de La gossa sorda en València al festival per unes Falles lliures i combatives. Encara que després em van dir que va ploure i s'hagué de suspendre...

L'última volta que vaig menjar en un restaurant
El dijous passat, al Swang estava bé, a més m'ho exigeix el treball encara que podria dur-me el menjar de casa però aleshores on gastaria els xecs de menjar de l'empresa xD

L'última volta que vaig menjar menjar ràpid
El dilluns passat al Vips vaig menjar un Foundy Philladelphia però no sé si catalogar-ho com menjar ràpid perquè els ingredients són bons, aquí hi ha un Vips a cada pas i jo ni el coneixia.


Plau-me l'oci i l'escalf del migdia, Dolç Somni 34.

Kolore Bizia - Tots els colors contra el feixisme

Quan vius a un poble petit qualsevol canvi en el seu espectre social implica forts 'efectes col·laterals', la gent és al·lèrgica als canvis i té por del que és diferent, també n'hi ha que simplement són uns racistes sense dos dits de front (imbècils seria més precís), així passa al meu poble on els magrebins que venen en busca d'un món millor es troben un ambient hostil, no són vistos amb els mateixos ulls que la gent d'aquí. La gent diu: s'ha d'ésser solidaris amb els més desafortunats, tanmateix és el xic de color que és explotat treballant sense parar, ajuda a una dona que no coneix de res a muntar el carret del seu nadó per les escales de Metro, l'ajuda i la dona li ho agraeix amb sinceritat, intercanvien paraules:

- On vas? Al Retiro?
- Sí, a tocar una estoneta. És diumenge, una miqueta de relax. I tu?
- També hi vaig a prendre el sòl amb mon fill.
- T'acompanye, val?
- D'acord :)

La gent del meu poble necessita viure amb tots els colors i comprendre que la solidaritat no és sol una paraula i no sol ells com a persones d'un mòn 'ric' són capaços de tenir la magnificència de fer-ne ús.

Em feia pler tot lo que podia estrènyer els llaços de solidaritat amb la meva causa, Vayreda Puny.

+info: baixeu http://www.obrintpas.com/kolorebizia.mp3
+coses: Muguruza amb els Obrint Pas



+coses: lletra en èuscar i català de la cançó dels Negu Gorriak

Kolore Bizia

hau da arrazakeriaren kontra
manifestazioa zeren eta
lucreciari eskaini nahi izan nion
olerki xamur eta labur bat.
eta estatuaren
segurtasun indarren kontra
panfleto bat atera zitzaidan
politikari guztiak
faltsuak baitira.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

hainbeste kolore ikusi eta gero
inork erran zuen: kolore batua!
despistatu batek orduan benetton
jertsei bat erosi zuen benetan.
eta galdetzen badidazu
zein kolore nahiago dudan
badakizu nire erantzuna:

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

txanpona botatzea bezala balitz
iparra ala hegoa,
gerla kulturala.
anai-arrebak defendatuko ditugu
afro-euskaldunak garela,
ez ahaztu.
ali, mohamed, kepa, ismael
eta zimbaweko tribu guztiak,
mixeria erasotuko dugu.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

Color viu (en català)

Color viu
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia

Tots els colors contra la falsedat
Aquesta és la manifestació
Contra el racisme
Perquè li vaig voler dedicar a la Lucrècia
Una poesia carinyosa i senzilla
I em va sortir un pamflet
contra les forces de seguretat de l’Estat
i perquè tots els polítics són uns falsos…
Color viu contra el racisme!

Vista la quantitat de colors a algú se li va acudir cridar:
Colors units!

I llavors a un despistat
Se li va acudir
Que s’havia de comprar un jersei de Benetton
De veritat!
Però si em preguntes quin és el meu color preferit
Ja saps quina serà la meva resposta...

Com si es tractés de llençar a l’aire una moneda
El nord o el sud, la guerra cultural
No oblidem
Que som afro-bascos
I que defensarem a les nostres germanes i germans
Ali , Mohamed, Kepa, Ismael
I totes les tribus de Zimbawe
Atacarem la misèria

Color viu contra el racisme
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia
Tots els colors contra la falsedat
Color viu!

Les memies

El passat 28 de gener un bon amic em va enviar un meme, i deia que havia de fer-ho i punt, jo ho faré 'perquè vull'. Es tracta de posar cinc manies, així que hauré d'estriar i serà una feina difícil perquè com ben bé saben els que em coneixen sóc prou maniàtic (o em queixe força per les meues manies... xD). No us faré esperar més, allà van:

1. Maniàtic de l'ordre. No és rutina, és que m'agrada tenir tot ben ordenat i col·locat al seu lloc. Tant és així que quan em canvien quelcom em costa déu i ajuda trobar-ho i si 'algú' deixa coses per la meua habitació sense ordre ni trellat comence a posar-me nerviós.
2. No m'agrada fer res si no sé el perquè o com funciona. Això té a veure en què m'agraden les matemàtiques o a l'inrevés. Tenir un mecanisme que solucione problemes és infinitament útil (en tots els aspectes de la vida), però trobar-lo pot ser siga impossible.
3. Sota cap circumstància vull saber res sobre un llibre o una pel·lícula. M'agrada veure les coses amb els meus ulls i després opinar, per tal d'evitar-ho quan algú comença a contar sobre que tracta un llibre, intente no prestar-li atenció.
4. Sempre camine de pressa, és un automatisme, en el moment que isc de casa vaig ràpid encara que arribe prompte. A vegades preferesc eixir més tard i caminar més de pressa que sortir al carrer d'hora i anar pisant ous.
5. Si s'escolta un soroll repetitiu o una remor per mínima que siga m'és impossible dormir, done moltíssimes voltes pel llit, m'alce, canvie de postura, canvie d'habitació, insulte el veí, etc.

Bé, tampoc era tan greu. Aprofite per a deixar-vos una foto que vaig fer el cap de setmana passada al Retiro, tot ple de gent del rotllo fent una batucada bestial i malabarismes, així que vaig veure la foto ideal per al moment, un capvespre assossegat:


De mal de manies, els metges no en curen. Dita popular

Madrid

Després de la setmana d'adaptació xD dilluns comence a treballar, ho faig per a Ocaso entre en un projecte que porta 2 anys ja en marxa espere no estar 2 anys més. Madrid no és tan horrible com es diu, quasi tota la gent que et trobes és immigrant supose que tots venen en busca d'una oportunitat, jo també vinc en busca de la meua :) La gent és amable i a qui preguntes és desviu per indicar-te bé (hi haurà excepcions, no n'he trobades). Fa un altre tipus de fred que en el moment et poses la caçadora desapareix, això m'agrada! No obstant això, en vuit dies que estic aquí sols ha eixit el sol dos dies, això sí que es troba a faltar. Vull estar més temps en comunicació però no tinc internet a casa i al treball no tinc temps, a veure si trobe alguna oferta i així podrem xarrar, de primeres, aquí teniu el meu correu-e per a què sapigueu que estic viu i que trobe a faltar a la 'gent', però no us enganyeu, el poble no gaire, se sentiran igual tots els crevillentins que fugen deixa terra morta d'ideals i principis? Una vegada lluny te n'adones que Crevillent té un imant de mediocritat que t'atrau amb força quan estàs a prop, però que quan t'allunyes desapareix de sobte. No vull que us sentiu atrapats sols vull que penseu que una vegada hageu fugit sols us lligaran unes poques coses, l'atracció desapareix.


En un terme més personal, aquesta setmana he estat sense companya de pis perquè està estudiant per a les seues oposicions i s'ha quedat a Alacant, així que si voleu visitar-me ja sabeu que aquí hi ha espai (el sofa-llit sembla còmode xD). Una altra cosa, no sabeu el que costa el menjar fins que fas tu la compra... Ixes del super com si t'hagueren atracat, un autèntic robatori. Supose que per això trobes gent sense sostre escorcollant el fem per poder menjar, és molt trist, tristíssim... Per a què tenim un govern 'socialista', si la gent no pot accedir a un habitatge i tampoc pot menjar, això et fa pensar.


Ahir vam anar al centre, a fer un tomb, primera, el metro és una passada per un euro vas a qualsevol lloc, segona, Madrid és enorme, tercera, els cotxes no dormen mai, quarta, la Gran Via de nit sembla Nova York, cinquena, Txueca està bé i, sisena, on veieu 'Frutos Secos' és un xinés i està obert sempre xDD.


Bé, que vaja bé la vida, els exàmens i el treball. Ja us contaré més cosetes, també podeu contar-me coses vosaltres xD


P.S.: En Madrid passen ambulàncies a tot hora, és la ciutat de les ambulàncies.

+info: 'No hay motivo - Madrid, mon amour'