16-08-2008 :: Dia 10 :: Perast, flaire ancestral

Ruta:

Kotor (Montenegro)
Perast (Montenegro)
Kotor (Montenegro)

Diari:

Després del festot de divendres, dissabte es converteix en un dia nul, d'aquells dies entre la vigília i el son, tot el matí intentant dormir mentre el veí usa el trepant per emprenyar, l'odiem... Ens despertem, no del tot, la pasta que ha preparat el Neil, ens sap a glòria de no al llig, a fer la migdiada. De sobte ens desperten els crits del comentarista montenegrí, veig arribar Bolt a la meta batent el record del món de 100m i deixant-ho en 9''69, una imatge que no oblidaré fàcilment.



A poc a poc, ens activem i el Lluís i jo decidim anar a Perast, una ciutat prehistòrica que ens ha recomanat, com no, el Sinisa. Agafem un taxi i en deu minuts hem arribat. Perast és una ciutat a la vora de la mar, literalment, car està dins de les zigazagues que fa el mar entre el fiord i si de per sí el mar Adriàtic és tranquil, el port d'aquesta ciutat és una bassa d'oli; i amb les barques de pesca amarrades al costat de casa, fem una passejada buscant un lloc que es diu Pirate Bay, entre el discórrer tranquil de la gent acabem a una xicoteta església que està al final d'unes escales, bones vistes.



Com no ho trobem, entrem en un super que resulta ser una fleca, comprem formatge, pa i cervesa, el panader ens recorda al Xusso i ens explica històries, tant Perast com Kotor estan al mig del fiord més gran del sud d'Europa, així l'accés a la badia amb vaixell era gairebé impossible per als enemics, això no obstant fa 550 anys, el vaixell de guerra turc més gran que s'havia vist a aconseguir arribar prop de les costes de Perast i els montenegrins el van enfonsar, tanmateix cada cert temps aquest deixava veure, reflotava, així que la gent anava amb barques a llençar pedres per a tornar-lo a enfonsar, diuen que així es va formar l'illa de la Victòria que ara acull una xicoteta ermita i un museu, cada any la gent torna a agafar les barques i llença perdres per commemora els fets. També ens conta que aqueixa ciutat té els seus orígens 200 aC i a les seues esquenes té coves prehistòriques testimoni que sempre ha estat un lloc agradable per viure-hi.

Illa de la Victòria

Amb aquest regust d'història ens asseiem a vora de mar a sopar i després a prendre alguna cosa, aquesta vegada sí, a la Pirate Bay, sona Red Hot i Placebo, a un metre de l'aigua i enfront l'illa de la victòria.

Perast, ciutat amb una flaire ancestral

Tornem amb taxi i el Lluís va a dormir, jo isc amb la càmera i la música a fer fotos, passe per la muralla de Kotor i puge al castell, més de 500 escales d'una muralla que s'encarama per la muntanya per protegir la rereguarda. Vistes precioses del fiord, la ciutat i la lluna plena que la flanqueja, preciós. Una bona postal per a anar-hi a dormir Zzzzz.

Muralles de Kotor,
de la vora del mar al cel enfilant-se per les muntanyes

Badia de Kotor des del castell

Fortalessa de Kotor

Frase del dia:

• Neil (dirigint-se a la Núria): Con quien prefieres dormir, con alguien que se está muriendo o con dos tios que llegan borrachos a las 5 de la mañana encendiendo todas las luces?

The way we were

Friend, tell me a story
where I'm not always losing,
if it can be,
tell that fucking story to me.

Tell me or lie me,
with sharp lies, softly.
Tell me that or lie me
and finally, please,
take all of my thought off,
free myself for all of my sins.

I show you the way,
you should follow it,
I'm not going with you,
I stay here,
don't look back!

BYE

15-08-2008 :: Dia 9 :: Sinisa, el duc de Montenegro

Ruta:

Dubrovnik (Cròacia)
Kotor (Montenegro)

Diari:

Dormir tres no està tan bé sinó descanses. Semblava que anava a ser un dia sense massa història, però en Sinisa descobriríem més tard que era el tapat del viatge.

Abandonem l'allotjament camí a l'estació d'autobusos, perdem el primer bus gràcies a l'amabilitat del conductor que no pot esperar ni trenta segons a què arribe el Neil que ja comença a tenir símptomes de cansament crònic.

Aconseguim els bitllets i deixem les kunes suficients per a pagar l'extra de l'equipatge, però poc després descobrim que el conductor vol el doble 14kn o 2€, què lladres! Però el millor és encara per arribar, quan pugem i hi ha gent als nostres seients intentem explicar que tenim bitllet, que hem fet una reserva d'aqueixos llocs, la parella que ocupa els llocs que ens corresponen a la Núria i a mi, ens mostra un paper com fent al·lusió a què també tenen bitllet, poc després descobreíem que no era així en comprar-ne els bitllets al conductor, que es feia el boig i donava la raó a qui ens havien furtat el lloc. Al final, encara tenim sort i queden dos seients lliures al fondo del bus, hi seiem allí. Tot aquest rebombori ens permet conèixer a la Victòria, una macedònia que estudia biotecnologia a Kraff (Aústria) i que torna a casa per vacances, ens conta coses de la pròxima parada, Kotor, també ens recomana Macedònia, ens dóna la seua adreça, la Núria li dóna la seua: tens facebook? hahaha.

En arribar a Kotor, deixem les motxilles i ens dirigim a l'hospital per a què vegen al Neil, empitjora a cada moment.

Camí a l'hospital, preludi caní

Després de dinar ràpid les pitjors salsitxes de la història... Visitem el centre antic de Kotor, té moltíssimes esglésies i carrers estrets, la muralla toca el mar i després s'enfila per la muntanya en ascens inversemblant, trobem una font d'aigua fresca i aprofite per resfrescar-me i beure.

Muralla de Kotor, del mar a les muntanyes, inexpugnable

La catedral de Kotor és on es van inspirar
per fer la de Notredamme a París
però sense els afegits que ha anat patint
la catedral parisina

Llavors arriba en Sinisa com un àngel caigut del cel amb el seu CLK de color argent, ens aconsegueix una apartament barat a dos minuts del centre, porta el Neil de nou a l'hospital i li fa d'interpret i, finalment, ens recomana un plan per a les pròximes hores: deixem al Neil a l'apartament descansant i anem a sopar a l'Scala Santa, 800 gr. de musclos i un filet de 200 gr. de salmó, acompanyats per la música d'un cantautor que resona en la plaça xicoteta i amagada on és el restaurant.

Música en directe mentres sopem, relaxant

D'aquí i amb la panxa plena, anem al Portobello on ens reunim amb en Sinisa i un amic que estiueja en Perast, ens conviden, enmig d'un festorro impressionant: dj en directe amb la música al carrer i una plaça a rebentar de gent jove, ens conviden a unes cerveses i a uns colpets d'un licor anomenat Rajika...

Martini al Portobello

Els nostres amics montenegrins es retiren prompte perquè volen matinar per veure el waterpolo, així que ens porten al club, una discoteca integrada en el cantó nord de la muralla anomenada Maximus i que en Sinisa titlla del millor club de tota la mediterrània, després de pagar una entrada d'uns ridículs 3€ anem a la sala d'electrònica, la música, els llums i el fum artificial donen la sensació d'estar en un lloc místic.

El Maximus

Les primeres hores la música és impressionant, podem seguir algunes melodies taral·lejant, després esdevé més comercial però la gent segueix movent-se rítmicament. Cosa que acaba amb una conga per tota la sala, al·lucinant! La rossa de darrer em fa coscanelles als malucs, em disperse...

Els tres en presència, quatre en ànima

Acabem la festa a les cinc de la matinada, però amb la sensació d'haver deixat el pavelló ben alt. Laku noc!

Frase del dia:

• Neil (quan veu el CLK): Bé, on anem?

14-08-2008 :: Dia 8 :: Fantasmes

Ruta:

Dubrovnik (Cròacia)

Diari:

De bon matí per començar el dia prenem un desdejuni molt fort: bacon, ous, salsitxes, tomàquet i un concentrat químic que algú ha batejat com suc de taronja... Així ben alimentats tenim energia per a suportar la primera escridassada del dia.

English breakfast

El Neil no millora, i cada cop té una tos més sospitosa, així que aconseguim allotjament per passar una nit més a Dubrovnik, la senyora de la casa, prou peculiar, grassa i ensenyat els sostenidors ens intenta convèncer que no val la pena anar enlloc, perquè Croàcia és el millor. Xenofòbia exaltada i incomprensible, després ho entendríem en sortir del país, encara queden enveges i odis: a Montenegro no hi ha aigua ni res a veure... Sarajevo és un infern de calor i Mostar no val la pena ni anar-hi... Ens descarreguem i la Núria tindrà habitació pròpia.

Muralles de Dubrovnik

Agafem els primers auxilis guiris i sortim a passejar per una ciutat que sembla atrapada en l'Edad Mitjana: la sinagoga, el barri jueu, el barri àrab, les muralles, el port, la catedral, després de recórrer tots els carrers i quedar bocabadats de l'immillorable estat de tot el que hi ha a l'interior del recinte emmurallat. A través d'una xicoteta porta a la part nord de les muralles accedim a una platja de roca adossada a aquesta. De nou aigües cristal·lines i solet, cinc minuts a l'aigua i cinc minuts a fora, quan comencem a suar a l'aigua!!!

Aigües

Dubrovnik és una ciutat inexpugnable però en ser un punt estratègic a canviat de mans sovint: turcs, venecians, eslaus, italians entre d'altres. L'orografia la fa una fortalesa natural: al nord una serralada altíssima, al sud la mar amb un degoteig d'illes que farien de walki-talkie quan venien els enemics.

Dubrovnik, una ciutat medieval

Tot això es pot veure des de la muntanya que mira cap a la ciutat, hi pugem corrent, resulta ser duríssim però paga la pena, les vistes són hipnòtiques i ens trobem un edifici fantasmagòric, ple de trets, ens fa venir a la ment els horrors de la guerra, està com en un halo atemporal.

Halo atemporal

Després d'una hora i mitja de marxa, dutxa més que necessària, a rodar, sopem una hamburguesa al peu de la catedral on coneixem un altre croat massa orgullós de ser-ho, desagradablement orgullós podria dir... Els carrers perpendiculars al carrer principal, que uneix l'entrada principal de la muralla amb el port, estan plens de bars que posen música en directe i cervesa força barata.

Lluna i cervesa, oblit d'alta velocitat

Escoltant Beatles o U2, veiem que no som els únics que s'ho passen bé, hi ha molts catalans i espanyols, de fet comence a parlar amb una xica que resulta ser de Múrcia, la Lola i uns amics fan una ruta semblant però amb una furgoneta que han llogat a Milan. Acabem en un club de nom sospitós, Fuego latino on posen maquinica com va dir la Lola. Crec que hauríem de dormir, amb tres hores hi haurà prou?

Ombres

Frase del dia:

• Núria: Bé, no?
• Rubén: Bé? Què?

13-08-2008 :: Dia 7 :: La Perla de l'Adriàtic

Ruta:

Hvar (Cròacia)
Stari Grad (Cròacia)
Split (Cròacia)
Dubrovnik (Cròacia)

Diari:

M'alce d'hora i vaig a fer una passejada sol abans que desperte la voràgine guiri: fer algunes fotos, desdejunar, esbrinar quin transport ens tornarà al continent. Visitem el castell, una pujada dura, s'escolta el Neil rebufar i tossir, està tirant el fetge, aquest ens ofereix unes vistes privilegiades del port.

Port de Hvar

Rest

Després d'una baixada més plàcida que la baixada de la Glòria agafem un autobús a Stari Grad, ferri a Split i de nou bus però a Dubrovnik, com va dir Lord Byron, la Perla de l'Adriàtic. Arribem a l'estació després d'un viatge de quatre hores entre la muntanya d'uns mil metres i la costa escarpada, esquitxada de poblets idíl·lics i homèrics que podria cantar qualsevol joglar, ara toca buscar un lloc on dormir, m'agradaria fer-ho al carrer però tenim un membre de l'equip malaltós i amb una tos...

Homèric

Així que després de rebutjar ofertes abusives ens dirigim al centre amb un autobús de línia. Per primer cop decidim regatejar, de les 800 kunes (114€ entre 4) inicials ho deixem en 650 kunes (92€ entre 4) i tenim un apartament esplèndid amb bany i cuina, tele, rentadora, de puta mare! Sope pasta amb ELS xampinyons (els duem transportant des de Rijeka però havia arribat la seua hora ;) mentre veiem The Game a la HR1 (la primera cadena de la televisió croata).

Pau

Rentem la roba i tothom va a dormir menys jo, sol, no tinc son, m'abelleix visitar aquesta ciutat a la nit: cascos, racmax008 i racmax010, la càmera, respirar fondo i a passejar per la fresca, descobrir racons amarats on els turcs lluitaven contra els venecians, rememorar belles històries de corteig, respirar la flaire de la edat mitjana com si el temps no hagués passat: l'església, les muralles, la catedral, un bar amagat a l'altra banda del port, moltes fotos que relaxen pels seus paisatges, algunes acceptables.

A dormir, des que dorm cinc hores veig més món...

Muralles de Dubrovnik

Carrers sols de Dubrovnik

Catedral de Dubrovnik

Frase del dia:

• Lluís: T'imagines un croat d'alcalde de Barcelona?

An imagined reality / Una realitat imaginada

Staring at the stars in the morning and totally alone in the dark, he distinguished the constellations, he knew they were specific etities, but he didn't know their names. He guessed about known shapes, amorphous or convex to his mind. Finally, everything could be, as long as it had been thought; everything would be as if it was imagined.
Do imagine everything was a dream and so now the best is about to come, because the dreams are beautiful although they always have the same sad end, wake up and it's over, so we want to find facts, and for so doing we make plans, saying what we are gonna do or what we are not, where we'll go or where won't , how we are gonna be and how we'd want to be...; but, in the end, we're not going anywhere, we're not carring out any plans and we aren't...

there are still 200.000 child soldiers in Africa



Mirant els estels de matinada i completament sol en la foscor, distingia les constel·lacions, sabia que eren alguna cosa concreta, però no en sabia el nom. Esbrinava formes conegudes, amorfes o convexes al seu pensament. A la fi, qualsevol cosa podia ser, si era pensada; qualsevol cosa seria si fora imaginada.
Imaginar que tot havia estat un somni i encara quedava el millor per venir, perquè els somnis són bonics però sempre tenen el mateix final trist, et despertes i tot s'acaba, així ens limitem a buscar realitats, fem plans, diem que farem o deixarem de fer, on anirem i on no, com serem i com voldrem ser, però, finalment, no anem enlloc, no acomplim plans i no són.

encara hi ha 200.000 xiquets soldat a l'Àfrica

12-08-2008 :: Dia 6 :: Navegant per l'Adriàtic

Ruta:

Hvar (Cròacia)

Diari:

Matinem per agafar el bot que tenim reservat, desdejuni ràpid mentre esperem al Neil i la Núria, ens trobem al supermercat: menjar i beguda per a les 9h en alta mar. Una barca de 5hp conduïda per tres inconscients sense llicència, rumb a les illes que fan de parapet del port de Hvar. Primera ona de dimensions relativament considerables que encare i Lluís a terra des de la proa de la barca, pensem que plora... no, riu a pulmó obert, rumb cap a la primera cala de sorra a l'illa de Sv. Klement.

El nostre capità

Recorrem cales, aturant-nos, llençant l'àncora, ens banyem, nedem uns quants quilòmetres entre els extrems de la cala enmig d'aigües claríssimes. Quan acabem la migdiada al iot, atraca una llanxa a uns 100 metres, 3 i 3 nus, amb la música a tota castanya i a arrebossar de sexe, alcohol i drogues, certa enveja? Les illes deuen de ser així, comenta algú.

Cales de Sv. Klement

El nostre capità escocès, Douglas Chopy McKinlay s'enfronta a un desafiament complicat: recórrer mitja illa a mar oberta, quedem bocabadats de la destresa que demostra, sense por però una mica inquiets donem la volta al cap més allunyat de Hvar. Amb molta cura travessem un estret on podríem encallar, m'enfile a la proa per anar donant instruccions al Neil que redueix la marxa, tot va bé!

Tota la tripulació

Darrers banys a les cales, intent de rescat per part del Neil i jo d'una barca avariada amb sis dones... (Núria: mmmm). Arribem al port i comença l'espectacle croat, el millor teatre del món: deixem la barca i ens diu que paguem, ja ho havíem fet, al final l'home en veure que no cedim abandona, bé equip, no ens han enganyat aquest cop...

Vistes de Hvar des del mar

Sopar al costat de l'església, prenc arròs amb seafood i fem un tomb caminant. Ens quedem la representació masculina del grup i després d'alguna frase mítica del Neil quan la gent d'un bar cantava una cançó molt malament: són todos tontos, o qué? o: horse juice... brrrrr!!! shot of whisky Vam parlar amb un italià que ens va explicar que no li agradaven els italians, mentre compartíem el hip flask... Laku noc!!

Port i castell de Hvar

Lluna que dóna vida

Frase del dia:

• Neil: Aquí son todos tontos, o qué?

• Rubén: Tienen 18 años, como mucho vas a tocarles el culo.
• Neil: Aha, vámonos a dormir.

Insomnia

Not sleeping at night, listening the darkness, watching the wind, but always wasting sleep for that. Going through this madness with dispersed lights and intermittent streetlamps. Like that for 6 months and it'd darken any mind, but this mind needed no sleep, it wanted to analize everything though, and review every instant, annihilate any fault, exhaust every tear.
So, when everything was done, he slept for 3 days like an angel, back to eat, back to sleep and, above all, back to smile whistling like a bird in a warm spring afternoon.

11-08-2008 :: Dia 5 :: El Marinero

Ruta:

Gradi Sad (Cròacia)
Hvar (Cròacia)

Diari:

Ens despertem pel sol que aquí surt abans i que s'esmuny entre les branques dels pins. En marxa, a buscar-nos la vida, visitem Stari Grad, un petit poble situat al nord-est de l'illa amb un port natural que s'endinsa a terra ferma creant una cala gairebé laberíntica.

Corbs als carrers de Stari Grad

A les 14h hem d'agafar un autobús que ens conduirà per una carretera que serpenteja fins a Hvar, que a part de donar nom a l'illa també ho fa al que fou una ciutat pesquera vigilada pel castell del segle XIV d'origen venecià i protegida fortament per la seva orografia, una munió de petites illes que la flanquegen. Mentre esperem a l'estació d'autobusos a què el Neil i la Núria aconseguisquen allotjament, lloguem una barca per a l'endemà. Amb l'habitació a trenta metres de la mar i a cinquanta metres del centre, ja estem ben situats.

Posta de sol al port de Hvar

Corrents a la platja, al costat de l'hotel rotllo Benidorm hi ha un festorro impressionant, dj en directe i la gent ballant rítmicament al compàs de les notes endolcides per un bon baix, és com seria el paradís.

Al vespre i després d'una dutxa més que necessària, anem a buscar un bon lloc per assaborir peix fresc i bona pasta. Trobar el Marinero a segona línia de port és una sort, bon peix i pasta amb gambes: mmmm un filet saborós de tonyina, mmm.

El Marinero a Hvar

Després d'això, la companyia es divideix, dos a dormir i el Lluís i jo a fer una passejada per a baixar el sopar, acabem en un recinte molt buit però amb una pantalla gegant on posen les preades olimpíades, no sé com? però abans de què arribem els nostres combinats teníem a set xiques compartint la nostra taula: dues angleses d'interrail i cinc nova zelandeses. Se m'asseu la Nina al costat i m'explica coses encisadores: parla castellà després de vuit mesos vivint a Sud-Amèrica, francès d'haver estudiat un parell d'anys, parlem anglès i castellà: és fotògrafa i treballa venent les fotos a agències de viatge, en aquest viatge seran en blanc i negre, és una amant de la foto analògica, demostra sensibilitat.


Frase del dia:

• Núria: Aquí totes van en pantaló curt...
• Neil: Oh sí, qué bien!
  

10-08-2008 :: Dia 4 :: Dormint al ras

Ruta:

Rijeka (Croàcia)
Split (Croàcia)
Gradi Sad (Cròacia)

Diari:

Ens despertem al so del piano d'Yann Tiersen en Comptine d'un autre été: l'après midi, però costa déu i ajuda arrossegar aquesta gent, els agrada massa dormir, des que dorm 5 hores he vist més món. Comprem els bitllets de bus a Split (8 hores de camí) i bitllet de ferri a Hvar, ja tenim la ruta feta, serà un dia de transport. Deixem mentrestant les motxilles a l'estació d'autobusos i a visitar el castell, bonic edifici del 1500, fortificació que domina la badia de Rijeka.

Castell de Rijeka

Autobús i manta... En una de les aturades per descansar i canviar de conductor, el Neil i la Núria van a buscar un lavabo i el bus marxa sense ells, tot seguit els veiem sortir corrent, menys mal que el Lluís para el bus (jo animava al conductor cantant: para ser conductor de primera, acelera!). Després a escoltar racmaxYYY.mp3 i provar totes les postures possibles en el seient més incòmode de ma vida. Un cop passat Zdar, la música del bus comença a fer-se insuportable, preguem que arribe Split ja.

Camí a Split

Un cop allí, agafem el ferri cap a Gradi Sad, arribem vora les 3 de la matinada després de jugar al pòquer i dormir abraçats a la moqueta, ens envolta penya amb samarretes d'Iron Maiden, pel que sembla venen d'un concert.

Pòquer al ferri

Marxeta nocturna en busca d'una pineda mentre les estrel·les ens il·luminen. Entre Gradi Sad trobem un lloc perfecte, entre pins enormes i sobre una catifa de vegetació, per mi una nit perfecta, nice! No hi ha res com adormir-te mirant les estrel·les encara que ja clarege pel sol matiner.

Split des del ferri

Frase del dia:

• Al final, al final, al final, follar mai és gratis.

09-08-2008 :: Dia 3 :: Jaggermaister Party

Ruta:

Pula (Croàcia)
Rijeka (Croàcia)

Diari:

Matinem relativament, recollim el campament i a prendre un included breakfast que resulta ser bastant lamentable: no hi ha cafè, les torrades no ho estan i la llet ja ve amb el cacau barrejat, així que no té gaire cacau... Paguem a la recepció després de 20 minuts de cua, tothom marxa? Llavors, camí a l'estació d'autobusos, deixem les motxilles a un guarda-robes i a visitar l'amfiteatre romà, el més gran que es conserva.

Amfiteatre romà de Pula

Quan ja ho tenim, bus a Rijeka, tornant a pagar al conductor per l'equipatge (lamentable) i després d'intentar posar una reclamació i dir que no anàvem a pagar, si els hi toques les kunes es posen, fins i tot, violents, resulta que el conductor diu: each one is eight kunas, però la de la guixeta m'ha dit: seven kunas. Això comença a ser una mica aleatori.

Ens toca a seients separats, em toca al costat d'una xiqueta d'uns 7 anys, una família bosniana que torna a casa a través de Rijeka, el nostre destí. Practique el meu serbocroat amb ella (com al País Valencià, no sé com li diuen aquí a la llengua que parlen, quina confusió), també per gestos, juguem a fer palmes, fem broma de la dona grassa asseguda just davant, riem... Em presenta a la seua tieta, a son cosí i al seu germà pèl-roig, fem un pols xinès i després pren la meua càmera i comença a fer fotos a tot i a tothom. Zvata, que així és diu, és un encant, mentre fa fotos riu, em mostra les fotos i torna a riure, de major vull ser com ella. Quina pena, però no la tornaré a veure: Tens correu-e? Ni tan se vol tenim ordinador diu la seua tieta.

Zvata

Mentrestant el Neil també fa amics, s'acovarda davant d'una dona grassa i boja que li crida en croat algun improperi, ell fa cara d'innocent i expressió de no entendre res de res.

Elvis

Arribem a Rijeka: mentre recollim les motxilles vaig dient adéu a la meua nova amiga, fins que no gira la cantonada somriu i mou la mà amb un adéu que sembla un fins aviat encara que siga un fins sempre. Intentem agafar un ferri, no hi ha, el bus no ens convenç, així que dinarem encara que siga a les 6 de la tarda, dos al super i els altres dos a esperar, una dona ens ofereix, al Neil i a mi mentre esperem, sobe, després de veure les habitacions i de pactar un preu raonable, ja tenim on dormir: dutxa, volt per la ciutat, fotos, gelat (el millor resultaria) i de festa a la Jaggermeister Party Tour. Ara sí, un bon dj. D'aquí a una disco en un vaixell i es diu Nina, d'aquí a allí i, finalment a dormir...

Rijeka

Frase del dia:

• Neil: Vinieron unos amigos aquí.
• Rubén: A Croàcia?
• N: No, a España i luego se fueron a Escocia.
• R: Inglaterra del norte?
• N: Te voy a matar!
  

08-08-2008 :: Dia 2 :: Arribada a Croàcia

Ruta:

Venècia (Itàlia)
Udine (Itàlia)
Trieste (Itàlia)
Pula (Croàcia)

Diari:

Entre el son i la vigília, em desperte a Udine, el tren està aturat demanant excusa perquè farem una hora tard, és com funciona el transport a Itàlia, almenys, no hem pagat bitllet, supose que el revisor s'ha pensat que anàvem d'Interrail per les nostres pintes i les motxilles. Una hora més tard arribem a Trieste, una ciutat fronterera a la vora de la mar on hem d'aconseguir transport cap a la Península d'Istria, concretament la propera parada serà Pula. Mentre desdejunem i fem temps per agafar l'autobús visitem el port i la Piazza della Unittá, els enamorats tanquen cadenats prop de mar i hi llencen la clau. Primera situació inintel·ligible, a part de pagar el bitllet s'ha de pagar per pujar l'equipatge a l'autobús, un euro per al conductor; poc després descobriríem que aquests euros paguen els viatges de qualsevol conductor a Nova York per comprar gadgets tecnològics.

Pont de Trieste prop la Piazza della Unittá

Al cap de dues hores de camí semi inconscients i picats per en Morfeu arribem a Pula, Pola en italià, el Youth Hostel és lleig i l'habitació fa pudor a clavegueram, tant és així que ens han fet un descompte del 5% per nit... Això no obstant, estem a tocar d'una cala d'aigua cristal·lina: bany, uns quilòmetres nedant, veiem en directe un partit de waterpolo (sembla ser que és l'esport nacional de Cròacia com descobrirem durant el nostre viatge per la costa), una dutxa i a sopar al centre. La moneda croata és la Kuna, ben bé que ho sabrem... Això no obstant, aqueix sopar a base de pasta i ceapcici és prou just i tipa. D'aquí ens movem a una mena de club al costat del port on posen una música acceptable, prou comercial, però ens podem pegar la festa (moltes kunes...).

Pula, una ciutat romana

Després de ballar un parell d'hores camí al llit, aquí vam experimentar una altra perfomance croata d'allò més divertida: pugem a un taxi per a què en Neil no mori pel camí: el taxi no té taxímetre, el conductor amb una barba deixada fuma sense parar i ens cobra 50 kns (uns 7€ aproximadament) per una carrera que no val ni la baixada de bandera, però el més divertit fou la seua frase d'acomiadament mentre ens tornava les voltes: la matemática eslava es la mejor. Amb això acabem tot el que esperàvem del dia. Jo com sempre encara vull més, sobre les 4 de la matinada em trec la roba i abans d'anar a dormir em done un bany a la cala, reconfortant, reconstituent, a dormir fresquet.

Vistes des de l'alberg, una cala oberta a l'Adriàtic

Frase del dia:

• Taxista de Pula: La matemática eslava es la mejor...

07-08-2008 :: Dia 1 :: Tot té un principi

Ruta:

Crevillent (PP.CC.)
Barcelona (PP.CC.)
Venècia (Itàlia)

Diari:

Vuit del matí, encara no ha sortit el sol a la Serra de Crevillent, em lleve inquiet, gairebé no ho recordava però he de marxar, sort que ja tinc l'equipatge enllestit. Bé ,falten algunes coses però les recolliré a Torrent de l'Olla. Amb cara de son m'acomiade mecànicament de la família i sortim amb la caravana direcció Barcelona, estic confós, encara no recorde a quina hora hem d'estar al Prat. Un viatge inusualment curt ens deixa a les portes de Barcelona, Ronda de Dalt, carregats agafem el Metro i parem a Diagonal, tot seguit faig la motxilla que em trobe al llit de casa, l'ha dut la Tània, gràcies xiqueta! De seguida em pose mans a l'obra: pose únicament l'essencial, això no obstant segueix pesant massa, no ha passat el temps i a les 18h00 ens hem de trobar tots a casa del Glen i el Neil per a un àpat d'acomiadament. De fet anirem tots junts a l'aeroport ja que la Marta i el Glen també tenen un avió però ells en una altra direcció, van a Anglaterra i després el Glen anirà a Suècia. Fem un agradable dinner, força bo, em senten d'allò més bé els espaguetis. Poc després, després de perdre el primer Rodalies, arribem a l'aeroport, durant el trajecte que dura riem i fem bromes, l'aventura comença: on dormirem, què veurem, ens barallarem...

Eines de viatge

Així doncs, l'aventura comença amb un avió que aterra a Venècia puntual a les 00h00 del 8 d'agost, el més divertit és que no tenim on dormir, però això no importa a qui no l'agradaria veure una de les ciutats més boniques del món totalment buida i en calma? Els canals venecians, un passeig en vaixell, recórrer els carrerons sinuosos i estrets durants hores en busca de la Piazza St Marco. Un rellotge estrel·lat mira de reüll una plaça de grans dimensions flanquejada pels lleons alats símbol de la ciutat.

Piazza di St Marco a Venècia

Els ponts que travessen els canals són com obres d'art des del més senzill fins al més enrevessat. Intentem tornar a l'estació (Ferrovia en italià) però perdem el primer bot (Vaporetto), mentre esperem el següent dormim recolzats contra les motxilles, les rates van d'un lloc a altre ignorant-nos, a la nit Venècia té inquilins rosegadors. Finalment i sense dormir són les 5h00 de la matinada i agafem un tren que ens durà a la frontera, a Trieste, intentem dormir, sona el Jazz d'Oscar Perterson als altaveus portàtils del Neil, sona Night Train...

Frase del dia:

• Núria: Neil, què no ens passi res...