Flors

La natura ens dóna les seues millors flors:

El sol sol

L'endemà d'aquell jorn
dels teus ulls brollaven
sospirs d'esperança
per un món millor.

La pell tèbia del teu cos
pintava solets daurats
als camps amarats de flors.

El teu caminar entretallat
et portava a llocs inexplorats,
cercaves la primavera
a finals d'aquella tardor.

Amistat

"Els amics de veritat sempre estan al teu costat, quan els retrobes sembla que no haja passat el temps, es creen vincles de confiança mútua, l'amistat suporta els xàfecs del temps"

Aquest estiu vaig tornar a veure a un amic de Canàries que feia vuit anys que no veia, aquella nit va ser com si no haguera passat el temps. Tornar a recórrer carrers junts, riure perquè si.

Quina salud té la música en valencià?

Sak de gats, Pirat's Sound Sistema, Orxata Sound System, La gossa sorda, Obrint Pas, Skalissai, Oprimits, Voltor, Atzukak, Arròs Caldós, La troba kung-fu, Rapsodes, Pau Alabajos, Sergi Contrí, Cesk Freixas, Feliu Ventura, Soul Atac, Sva-ters, Inòpia, Revolta 21, Desgavell, Agraviats, Aspencat, buskant, Paral·lel 84, Santgatxo, Tinc ladilles, Dept, Ki sap, Donant pel sak, Odi, Xerramequ Tiquismiquis, At versaris, Miquel Gil, Borja Penalba, Plouen Catximbes, La Carrau, Sotazero, Skaparapid, El corredor polonès, Caminar de cromanyó, 4 TecleS, Croma, VerdCel, 121 dB, BacallarSec, Gossos, Brams, Cheb Balowski, Dr. Calypso, Pinka...

Algú sap respondre'm?
Quins grups m'he deixat?

Si t'agrada el metall, el reggae, l'ska, el pop o la música negra tens on triar. Us convide a descobrir nous grups, avui he trobat els Desgavells i sonen frescos i festius, escolteu algunes de les seues cançons en myspace: pobre samaruc!

De fet, volia fer aquest apunt per anunciar que com cada any se celebrarà el Festivern per cap d'any, aquest any a Benifairó de la Valldigna, però enguany espere que siga el millor =)

Allí ens veurem!!!

+info: Col·lectiu Ovidi i LaLlum

TV3

Ja fa un temps que estic pensant en com agafar la notícia del tancament de TV3, a la meua web de notícies sempre afegesc entrades relacionades amb el tema i em queda un regust de dir la meua. Fins ara m'he quedat veient-ho en la distància, incrèdul, astorat, bocabadat i, finalment, esfondrat. Com podem passar aquestes coses en l'era de la informàtica, com podem veure vídeos al Youtube penjats des de Malàisia i no podem veure una televisió que com ben bé sé està a 6 hores en cotxe de ma casa... Estar en contra de la base d'aquestes premisses és tan irreflexiu com surrealista. De fet, és tan corprenedor que no acabe d'entendre els arguments que dóna la Generalitat Valenciana, veiem: la senyal s'emet de manera il·legal, doncs molt bé, fem-la legal, problema resolt!

L'altre dia parlava amb un bon amic sobre l'ús que es fa de la paraula democràcia, gent que s'omple la boca amb aquesta paraula i després la trepitja, la menysprea, la menystén, fins i tot, la viola. Amb tot, hem d'ésser els autèntics demòcrates els que li donem el significat que li correspon a aquesta paraula, deixar de dir que el món és una merda, el món serà el que nosaltres vulguem, podem estriar; elegiu defensar el significat d'aquesta paraula i feu veure que aquesta democràcia està esdevenint cada vegada menys democràtica, més injusta, més anacrònica... Així doncs, l'afer TV3 ha esdevingut una prova, és injust perquè tenim dret a veure la TV3, sinó el tenim per travetes legals l'hauríem de tenir, i és anacrònic perquè açò semblen temps passats.

En la dècada dels 70, Bob Dylan va fer una cançó coneguda per gairebé tothom que deia: the times they are a-changin' que ve a ser: els temps estan canviant, amb això intentava transmetre l'esperança que fa uns anys es respirava de què el món aniria a millor. Fa poc de nou Dylan va composar una cançó menys coneguda que deia: things have changed, les coses han canviat, aquí ens diu que sí, han canviat, però no com s'esperava. Amb açò vull dir que es guanyen esperances, després es perden i n'apareixen de noves o les mateixes revifen, l'important és no quedar-se mai sense esperança, sempre hi ha esperança. Algun dia aconseguirem una democràcia més democràtica, fins a aleshores lluitem pel dia a dia. Hi ha una frase molt bonica que diu: la utopia pot ser siga inabastable però nosaltres seguirem caminant cap a ella, de fet, l'important no és la utopia, sinó no deixar de caminar.

Us deixe les notícies que he recopilat dels diferents mitjans electrònics, estan ordenades cronològicament: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9

Anar com un tren

Mentre visitava Microsiervos he trobat un vídeo molt curiós, aprofitant que aquesta ha sigut la nit més freda, podem veure que no solament hi ha llevaneus per a les carreteres, també n'hi ha per a les vies.

Els amants

Aquella nit una suau pluja acaronava els seus trets tristos i cansats, mentre caminava lentament vorejant els tolls d'aigua, pensava que la vida havia sigut injusta, molts pensaments li venien al cap, tots eren d'esperança, aquells melangiosos havien desaparegut o, almenys, això volia creure. La seva expressió era trista però del seu interior brollaven sentiments d'optimisme, mai havia vist el món tan clar i acollidor. Després de més d'una hora recorrent els carrers solitaris d'una nit sense lluna, amb el peus mullats i un mig somrís dibuixat sota la galta va veure passar una noia entre les ombres del revolt més pròxim. Primer, va pensar que havia estat imaginacions seves, després va sentir els seus passos colpejant l'aigua que abraçava el terra. Accelerant el pas va arribar a la cantonada, tragué el cap una mica esporuguit pel fil de l'edifici i tornà a veure el seu caminar gràcil i hipnòtic allunyant-se en les intermitències de la foscor d'un carrer de fanals distants. Així va romandre una estona camuflat observant-la allunyar-se, llavors com un tic elèctric que et recorre tot el cos es va posar en tensió, va córrer cap a ella i la va enxampar...
Aquella nit una suau pluja acaronava el sostre del pati interior de casa seva mentre li besava la base del coll, els seus llavis tremolosos feien vibrar el borrissol tendre del seu cos, cercava els amagatalls més inaccessibles, una altra dimensió del plaer els envaïa entre carícies. Si més no haurien pogut oblidar qui eren i que feien però aquella acollidora abraçada els blocava i els fonia. Eren còmplices del seu plaer, eren amics de la seva confiança, confidents sense paraules, eren companys en aquell cel, l'havien tocat subtilment amb la punta dels dits i ara tornaven a ser a la terra convençuts que a l'alba despertarien amb l'al·lè pausat de l'altre xiulant un missatge de tranquil·litat: estic aquí i no he marxat, gràcies per fer-me l'amor en aquesta nit plujosa.
Aquell matí la pluja cessà, el sol va sortir amb força i els primers raigs van travessar el patí interior i sacsejaren els amants.

Rememorant v(b)ells temps

El dijous va ser un dia molt estrany i la nit encara ho va ser més, vaig acabar en la sala Matisse amb uns vells amics, com deia el Robert: sou els fan número ú dels Tinc Ladilles. Crec que té raó, sempre que tinc l'oportunitat vaig a veure'ls perquè el seu rock fresc i fester transmet positivitat, és una festa. Aquella nit a part dels components habituals s'hi va afegir un nou guitarra com a col·laboració. Ja sabeu Robert, Dimas, Òscar el plaer sempre és nostre =)

El so és nefast però l'actuació espectacular xD

The Dark Knight

L'any que ve sortirà la nova pel·lícula de Batman, The dark knight. S'està cuidant que surta a la llum material relacionat, imatges, seqüències, etc. Això no obstant, aquí tenim el primer poster.


Un tio solitari sense cap mena de dubte.

Baixant la Barbereta

No hi ha res millor que retrobar-se amb la natura, el passat pont vam baixar fent Rappel el Barranc fort, quan ja comences a agafar el truc et comença a sabre a poc, això no obstant, ahir vam descendir el Barranc de la Barbereta. Està situat al peu de la Vella i té salt d'aigua impressionants, molt divertit. El problema: que quan acabes vols més... i més llargs, emoció, adrenalina, ummm, I like it =)

Salte sense corda?

Benvingut Tremp

Tinc un nou company, el seu nom és Tremp, perquè encara que siga petit és molt trempat =) Us deixe amb la seua benvinguda.

Cabello al viento: antes de que tú llegaras, murió mi mejor amigo, ahora sé que él se fue para que tú llegaras, Bailando con lobos sabes que siempre seré tu amigo.

Tots units

Somewhere in time

En la foscor on estic sumit,
cerque la llum dels teus ulls,
però ja no hi són,
els he perdut... em quede quiet,
esperant que tornes
a mostrar-me el camí un altre cop
i a il·luminar aquesta trista foscor
que m'ensorra cada cop més...

Bolets

Hi ha tanta bellesa al món, fins i tot un bolet que neix, creix i mor alimentant-se de la matèria en descomposició pot ser bellíssim. Té una vida efímera però també té la seua plenitud.

Los lunes al sol

De tots és sabut i sinó ara ja ho sabeu la meua afició a les pel·lícules asiàtiques o d'origen asiàtic, ja des de ben petit m'agradaven les pel·lis de kung-fu. Ja de més major m'ha fascinat la peculiar forma de veure el món a través dels seus ulls i, sobretot, mitjançant el cinema. Posteriorment, en els últims anys ha esdevingut una moda.

Amb tot no analitzaré aquest fenomen de moda, simplement us deixe els comentaris d'un parell de pel·lícules que he vist fa poc i que causalment resulten ser asiàtiques.

The host (Corea)
El millor és la ironia amb què es tracten els estereotips del génere de por que intenta emular, sembla que el director se'n riga de tot.

La maledicció de la flor (Hong Kong)
La bellesa de cada fotograma omple la pantalla, l'amalgama de colors emociona com en cada film d'en Yimou. A tot açò ajuda que estiga ambientada en la Xina Imperial del segle X i, més concretament, en la Ciutat Prohibida. Se'ns presenta una història de conspiracions dins la cort amb lluites que recorden als ballets més assajats i sembla que s'ha tingut cura de cada detall: la vestimenta, la llum, la música, etc. Una bonica simfonia de color i intrigues.

La SIDA, un problema global

El passat 1 de desembre se celebrava el dia mundial de la SIDA, odie aquests dies, sonen a l'almoina que dóna el ric quan surt de l'església el dissabte al vespre. Sempre he pensat que sobren els dies mundials i manca una actitud mundial respecte a aquests temes, que els nostres fills i filles responguen: "bones persones" a la pregunta: "què voleu ser de majors?". És clar que la SIDA és un problema global on hi ha responsables globals que poden alleugerir-lo: l'Església, les empreses farmacèutiques i els seus grans beneficis, els governs que s'escuden darrere d'enganyifes legals com ONGs o el 0'7%. No es pot especular amb un tema tant delicat, que mata mil xiquets i xiquetes tots els dies, sense tenir proves, però "quan el riu sona, aigua porta". Així doncs, alerta amb la SIDA, però sobretot amb qui la perpetuen (que no són els portadors).

La consciència social deuria de ser inherent a l'ésser humà per alguna cosa som sociables i vivim en societats, i no pas manipulable depenent del moment, fins que això passe els que sí la tenen han de fer un esforç per contagiar aquesta consciència.

+info: Marcatge a la SIDA 1, 2, 3, 4, 5 i 6

Actualització: Primera pastilla única contra la SIDA.

Felicitats

El dissabte vam celebrar l'aniversari de ma mare, va anar bé, però com què estava una mica refredat no vaig fruir com cal del moment, això no obstant, vam gaudir del plaer del bon menjar (com que ho vaig fer jo, ja em llance jo mateix les flors xD). Solament de pensar-ne m'agafa gana de nou, un bon menú: ensalada russa, una bona amanida amb tonyina, carn a la brasa i per rematar la faena, una pastís de poma, mmmm. Crec que si no sóc què sóc seria cuiner ;) Bé, això, per molts anys!!!

I el collage de sempre.

Xe quin bitxo

No sé en quin dia em trobe, però el passat 21 de novembre vaig veure un fabulós espectacle de teatre, el sempre imprevisible Xavi Castillo amb la companyia Pot de Plom. Sempre havia escoltat parlar d'ell, això no obstant, aquest va ser el nostre primer "contacte escènic".

Buscant sempre la provocació Castillo aconsegueix, des del principi, que el públic s'integre en l'espectacle, fent-lo participar de cada paròdia, esquetx o de la improvisació. En un primer moment, estava programada l'obra "L'estrany viatge", però per motius tècnics (almenys això ens van fer arribar) es va substituir per "Canvi climàtic circus". Segurament l'obra era el que menys importava; més valuós era veure aquest crac de l'humor en acció, qualsevol dels moments sobre l'escenari esdevé mestre de la improvisació i la provocació. En aquest circ trobem, entre d'altres, a la nostra estimada Terra que cada vegada està més "calenta" representada pel Xavi amb un vestit molt sexi, als animals en perill d'extinció o a un iceberg que arriba a les costes valencianes.

També ens regala una paròdia del Planeta dels simis protagonitzada pel Papa Ratzinger, aquest és l'únic catòlic heterosexual que queda al planeta i ha de combatre als pecadors gais. Critica tot, fins i tot, allò que sembla intocable i no es pot criticar: polítics, G8, Església, el Rei, etc. Finalment, clou després d'un intent frustrat d'eco-concert amb una "albà" que sempre cantava l'Ovidi.

"Per favor que algú li diga al Bush: SUBNORMAL"

Frases II

Mentre estic al CAP en lloc d'apuntar el que diu el professor jo em dedique a apuntar el que em ve en gana, sempre ho he fet xD

Si el Frases I eren frases famoses en gran part, aquestes són de collita pròpia majorment xD Aquí van!

Tota una vida per a descobrir tots els seus misteris.
No tries una vida mediocre.
Seguim avançant cap un futur millor.
Cerca la felicitat en cada minut, la trobaràs o ella et trobarà.
Tots ens equivoquem, però alguns/es més que altres.
Vull ser un llagostí.
Tornaré i seré el millor.
Ordena la teua vida.
Key found.
A vegades la intel·ligència emocional és la més important.
Quan un dit assenyala la lluna, el neci mira el dit.
Vaig fer el que vaig poder.
No cabaries la teua tomba al terra encara que et diguen que la mort ve a buscar-te.
La funció de l'oblit, evolutivament parlant, té un sentit: serveix per deixar de banda les males experiències.
Tinc fam.
Tens por, enfronta-t'hi a ella.
Amic tenies raó, és com una febra ho has de passar tu sol, jo solament et puc posar panys freds.
Aquí fa calor.
Tots morirem.
Normalment la gent triaria la pastilla roja perquè és més fàcil no lluitar.
Carpe diem.
No s'adona que ens està avorrint?
Em fan mal músculs que ni sabia que existien.
Si t'esforces pots aconseguir-ho.
Deja vû.
Ara sóc feliç.
Moralina.

Benvinguts

Benvinguts al nou bloc, ja sé que és com l'anterior, és perquè feia poc que li havia canviat el disseny i el meu m'havia costat, així doncs l'aprofitarem. Passeu passeu que a les tristors farem fum =)

=)

Tanque aquest bloc encara que deuria haver-ho fet el 15 de novembre, això no obstant, aprofite aquesta data tant redona i tant significativa com és el 30 per a llençar pels penya-segats de l'oblit una catarsis de dolor de l'època passada. El 15 es va tancar el cercle i mentre fugia cap a la serra amb la moto vaig rebre una senyal, vaig tornar a néixer: en un revolt del camí em vaig trobar un cotxe de cara i vaig xocar contra ell, vaig saltar per sobre i gràcies que portava el casc, vaig tornar a néixer, aquesta era la senyal de meu nou naixement des de llavors he sigut una nova persona, ara sóc feliç.


Bé, com deia tanque el meu bloc i com què vida nova, bloc nou. El RaCMaX torna més viu que mai. Com diuen en American Beaty: "Hi ha tanta bellesa al món que de cop i volta tinc ganes de plorar..." Gaudesc d'aquesta bellesa.

Vull ser un llagostí!!!!


S'escolta: Son by four - A puro dolor

=)

Plas plas plas

The end

This is the end, beautiful friend.
This is the end, my only friend,
The end, of our elaborate plans,
The end, of everything that stands,
The end, no safety or surprise,
The end.
I'll never look into your eyes again.

Can you picture what will be,
So limitless and free,
Desperately in need
Of some stranger's hand,
In a desperate land.

Lost in a Roman wilderness of pain,
And all the children are insane,
All the children are insane
Waiting for the summer rain, yeah.

There's danger on the edge of town,
Ride the King's highway, baby.
Weird scenes inside the gold mine
Ride the highway West, baby.

Ride the snake,
Ride the snake
To the lake, the ancient lake, baby.
The snake is long, seven miles.
Ride the snake,
He's old, and his skin is cold.

The West is the best,
The West is the best,
Get here, and we'll do the rest.
The blue bus is callin' us,
The blue bus is callin' us.
Driver, where you taking us?

The killer awoke before dawn,
He put his boots on.
He took a face from the ancient gallery,
And he walked on down the hall.
He went into the room
Where his sister lived and
Then he
Paid a visit to his brother,
And then he,
He walked on down the hall, yeah.
And he came to a door,
And he looked inside.

"Father?"
"Yes, son"
"I want to kill you
Mother, I want to… WAAAAAA"
Uh, well, all right, yeah!
Come on, mom, yeah!

C'mon, baby, take a chance with us,
C'mon, baby, take a chance with us
C'mon, baby, take a chance with us and
Meet me at the back of the blue bus.
Doin' a blue rock
On a blue bus.
Doin' a blue rock,
C'mon, yeah…

Kill! Kill! Kill! Kill! Kill! Kill!

This is the end, beautiful friend,
This is the end, my only friend,
The end, it hurts to set you free,
But you'll never follow me.
The end of laughter and soft lies,
The end of nights we tried to die.
This is the end.

Hobbiton està a Granada

Després de veure aquestes vistes des del Sacromonte, JRR Tolkien podria pensar que el seu Hobbiton existeix i que és més bonic en la realitat que en la ficció xD

molt més bonica que la de les guies

Segon origen

"Cap a mitja tarda, va asseure's a terra, al costat del noi, i va agafar-li una mà entre les seves. Durant dues hores va restar quieta, únicament amb els llavis que es movien silenciosament a mesura que anava recordant-se, i recordant-li, una història comuna d'esforç i amor.

No es va moure fins prop de la posta, quan s'agenollà i, abocada al seu damunt, va besar-li els llavis freds i li escalfà la pell amb les seves darreres llàgrimes".

Mecanoscrit del segon origen

Llagostí

Vull ser un llagostí
anar saltant pel món
tenir una closca contra les agressions
i morir aclucant els ulls

Dissabte, a perfect day

Dos gots de lambrusco, un got de llet calenteta, una til·la i a dormir sense pensar. Un dissabte perfecte?

L'esperança

"L'esperança és el somni de l'home despert". Aristòtil.

Crec que deuríem despertar de la nostra letargia i viure una vida plena on els nostres somnis no siguen somnis sinó realitats. Perseguiu els vostres i que esdevinguen realitat, perquè de vida només en tenim una, cada segon que passa és un que ja no podrem recuperar. Per això llence un crit gairebé conegut per tothom però que sempre ve de gust escoltar (què collons): Carpe diem!

Gràcies Manu per aquesta bonica foto ;) Aquest crit també per vosaltres que m'heu ajudat tant.

La Granada no pihippy

Encara que Granada s'haja convertit en un macro-centre comercial pihippy encara roman a l'ambient un sentiment alternatiu que no alterna-pijo. Molt recomanable resseguir els carrers mig amagats on podem trobar obres d'art disfressades de graffities. També pujar a la zona de coves on la gent viu mig clandestinament i com si no hagueren passat milanta anys llum, aquesta és la vista més bonica de l'Alhambra.

Per aquest coses ara comprenc al rei que va plorar quan va perdre Granada.

First snow

Aquesta pel·lícula guardonada al festival de Sitges explora la qüestió sempre dual de si el nostre destí està escrit. Juga amb el sentiment de culpa que tothom en sa vida sent i que creix si ens centrem en les bases d'aquesta culpa. Encara que comença amb un ritme hipnòtic però fascinant després s'apaga una mica, això no obstant és força recomanable si busquem una pel·lícula acceptable i amb tot si la comparem amb la resta de produccions nord-americanes guanyaria a totes les travesses.

Jo declare l'estat de felicitat permanent

"Hi ha poesia per tot arreu,
solament fa falta una espurna o un cop dur
per a què isca de nosaltres"

Jo declare l'estat de felicitat permanent i el dret de cadascú a tots els privilegis. Jo dic que el sofriment és cosa sacrílega quan n'hi ha per a tots roses i pa blanc. Jo rebutge la legitimitat de les guerres, la justícia que mata, la mort que castiga, les consciències que dormen al fons del seu llit, la civilització a les mans de mercenaris. Jo veig morir aquesta època envellida, un món diferent renaixerà de les seues cendres, però no és prou només esperar-ho.

Jo ja l'he esperat massa. Jo demane ara que la meua companya estiga maca a qualsevol hora del dia sense tenir que dissimular amb el maquillatge; no deixar per després el desig que tinc d'ella i de fer-li l'amor.

Que els nostres fills siguen homes i no adults i que siguen això que nosaltres volien fer ahir: germans, camarades, companys,... Que quan els pregunten que volen ser de majors, diguen: "una bona persona".

Que els nostres pares puguen per fi emancipar-se i que tinguen temps per a acaronar a la seua dona després d'una vida de suors i llàgrimes en mig de dues guerres que no eren la pau.

Jo declare l'estat de felicitat permanent sense que açò siguen paraules amb música, sense esperar que arriben els temps messiànics, sense que açò siga votat a cap parlament.

Jo dic que d'ara endavant serem responsables, no demanarem comptes a ningú ni a res i transformarem l'atzar en destí sols, nosaltres, a bord sense cap mestre ni Déu ni diable. Si tu vols venir creua la passarel·la hi ha lloc per tots i cadascú. Però encara ens resta per fer el camí, per veure lluir un nou sol, un nou estel.

JO DECLARE L'ESTAT DE FELICITAT PERMANENT

Desdoblat Oh Dae-su

Riu i el món sencer riurà amb tu, plora i ploraràs sol.
Sigui un gra de sorra o una pedra, en l'aigua s'enfonsen igual.
Sé que estàs espantat, però ara deixa'm caure.

S'haurà desdoblat correctament el monstre?

Reborn

"A la meua àvia que pateix.
Després de tant de dolor,
fins i tot, et demanaria
que vingués tot el teu dolor a mi"

Don't cry,
try
don't see,
give
don't show,
go
don't die,
fly
don't born,
reborn my little fenix.

"Mai ens acostumem al dolor"

Balada de l'àngel bru

Després del pont m'he de posar al dia =) Aquí teniu poesia pura:

allà dalt de les muntanyes les remors no l'inquietaven,
les raboses i els fardatxos li fugien espantats.
les cançons que udolava eren grunys horripilants.
ai, àngel bru,
el teu cant es perd per la soledat.

anys arrere esgotaves amb les teues passejades
la recerca agitada pels indrets de la ciutat:
pels racons més bruts i foscos on quelcom se sol trobar.
ai, àngel bru, exaltat,
les ales et tallaran.

tingueres més d'una història i raons per a inhibir-te'n,
tot venia i se n'anava sense tu fer-ne un comiat:
passares a la llarga llista dels qui mengen soledat.
ai, àngel bru, agres mans
que no reconeixeràs.

i la nit confon les ombre, les foscors sovint enganyaven;
tu patires, de vegades, el joc de les claredats:
després de mil garrotades de perdre t'havies fartat.
ai, àngel bru, al que plores
solució no li'n veig cap.
ni unes coses ni les altres t'eren massa agraïdes,
no estimaves la fortuna ni les bones relacions,
era, puix, irresoluble la teua situació.
ai, àngle bru, pel teu cap
massa delers han passat.

a les muntanyes pujares i viure amb els llops volgueres,
tot sabent que allà baix ningú no t'anava a plorar.
com les feres subsistires: rebolcant-te en llibertat.
ai, àngel bru, el teu cap
tots els somnis ha somiat.

301007 Rainin' in paradise

Demà serà un gran dia! =)

"Llavors vam obrir els ulls
i vam veure al nostre voltant
tot un món per explorar,
als nostres peus vam trobar
una terra verge per on caminar"

S'escolta: Santgatxo - Demà

301007 - 300501 = 77

el demà no està escrit, sigueu lliures!

us estime!

Carrera de fons

Madrid Aranjuez Carcassone Port Bou Toledo Segovia Leganés Alahama Ripollet Cerdenyola L'Escala Roses Reus Tarragona València París Bruixes Alacant Brusel·les Amsterdam Baza Utrecht Rennes Barcelona Cholet Baiona Irun Múrcia Pedreguer Aix-les-bains Zújar Rotterdam Saumur Albatera Alella Masnou Castelldefels Mutxamel Andorra Figueres Perpinyà Manzanares Alcoi Colmenar Alcorcón Montserrat Eivissa Granada Villena Pontorson Burdeus Donostia Pego Montpeller Elx Formentera Clermond-Ferrand Novelda Annecy Chamonix Dijon Nantes Sitges Arenys Santa Eulàlia

- Quantes em deixo?
- Moltíssimes.
- Quantes em queden per conèixer?
- ...

Oh Dae-su

...

Voler entendre

De tant en tant apareix a la tele algun anunci impactant o que ens fa sentir més enllà de propi desig de consum que gairebé sempre cerca la publicitat. Aquest anunci, fins i tot, m'emociona, segurament ja l'heu vist, però per a què ho pugueu fer amb tranquil·litat us el deixe aquí mateix ;)

Molt prompte recorreré els teus carrers

Zut mani tatanka

Pájaro guía: Veo que has acabado tu pipa, ¿se fuma bien?
Bailando con lobos: Nunca he fumado en ella.
Pájaro guía: Hemos llegado lejos tu y yo.
Bailando con lobos: Nunca te olvidaré.

Instruments ancestrals

"Malenconia feta instrument"

La gaita o sac de gemecs ens retorna a temps ancestrals, és l'instrument dels pobles celtes, us deixe uns quants exemple, pel youtube en podeu trobar molts altres.

Gaiter gallec



Gaiter escossés



Escolta la gaita, tanca els teus ulls
et transportarà a paisatges amarats de verdor
al teu cor ressonarà aquella alegre tristor

Gràcies II

"Amic amat"

Mantenint el vostre anonimat supose que no us molestarà que deixe frases que m'han ajudat i que segur que podrien servir per a la resta del món:

- no fa falta que et diga que estic ací per al que necessites
- a voltes no la deixes escapar, ella s'escapa sola
- con el tiempo se dará cuenta de que si alguien la conoce eres tu, si alguien puede ser su amigo, y entenderla y quererla, eres tú
- com va tot?
- tan sols tu pots ajudar-te
- algun dia tot deixarà d'estar relacionat amb ella, podràs tornar a fer plans i somnis

Gràcies amics!!

Que tinguem sort

"Que el dia sigui tant clar i net com avui que ha parat la tempesta"

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així­, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així­ pren, tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà, mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si vens amb mi,
no demanis un camí­ planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

I així­ pren, tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà, mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Gràcies Lluís!

Cims i abismes

"Cançons d'infantesa que em retorneu a l'innocència d'adés"

Pujant als cims de boira m'acompanyes,
també descendint abismes sense llum,
et sent al meu costat en les tenebres:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Hem vist l'infern de verds en companyia,
la glòria resplendent amb els nostres ulls.
Moments multicolors de cada dia:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Cims i abismes hem passat.

Gràcies Pep!

Obre els ulls i vés

"Sigueu lliures"

Obre els ulls
mira endavant
vés! corre lliure
mira al teu voltant
parat a escoltar,
allò que sents,
és un crit ofegat
que cerca bondat.

Vés! roman lliure
i pensa sense nuar
que la vida s'obre
al teu costat.

Obre els ulls
mira endavant
vés! corre lliure
no mires al passat.

Posta

Es pon el sol al dia del nostre amor
plou a la nit fosca de les noves vides

No ha parat de ploure sobre la terra
i el cel plora perquè respira tant dolor

El nostre far

"Pessigolles als peus mentre l'aigua i la sorra de la vora de la mar ens rellisca"

Navegar entre dofins d'argent
entre les aigües tranquil·les
d'una mar sense ones ni corrents

Nedar entre les balenes blanques
en un dia clar i net
mentre la brisa ens empeny

Vorejar la bromera
que marca el llindar
dels nostres penya-segats

Albirar el far llunyà
que marcarà el nostre caminar

Nedar és navegar albirant
tot allò que haurem de vorejar

Núvols d'argent

"Núvols d'argent que suren al cel, mostreu-me els seus trets"

Sentir que sense tu
res té sentit
Volar sense les ales
és morir
Canviar de vida així
és massa dur
Recordar els bons moments
és patir

Vull dibuixar estels daurats
al teu voltant
per a què el món et veja
com jo ho faig

Vull difuminar núvols d'argent
al teu cap
per a què penses
que no cal oblidar

Morir sense tu
comença a tenir sentit

Gràcies

Gràcies als qui heu passat per coses similars, la vostra experiència, bons consells i comprensió m'han ajudat força. Gràcies als qui us heu interessat per mi, m'heu fet costat, m'heu parlat amb sinceritat i m'heu recolzat en les meues decisions. Gràcies als qui m'heu animat, suportat en els mals moments i abraçat quan m'enfonsava. Gràcies al món per donar-me l'oportunitat de formar part d'ell. No posaré els vostres noms, això no obstant sabeu que us estic agraït de tot cor, ara sí, podeu dir que heu guanyat un amic per sempre.

Us dedique aquest petit i humil poema:

"Llavors vam obrir els ulls
i vam veure al nostre voltant
tot un món per explorar,
als nostres peus vam trobar
una terra verge per on caminar"

I una mica de poesia dels Stratovarius:

When clouds are covering the sky
I can't help thinking what's behind
In a fading evening
I can feel strange thoughts in my mind
What if we aren't alone here
there's a clone of everyone somewhere
that duplicates all that we do
not like me not like you but our other ego
there ain't no wars or crises
only joy and compromises
time has stood still

why don't you take me there
wanna feel some infinity
why don't we just dare
coz after all remains ... Eternity

A landscape with no trees
and a mist arising from the distance
an illusion just for me
or a proper reward and a chance
there ain't no wars or crises
only joy and compromises
time has stood still

why don't you take me there
wanna feel some infinity
why don't we just dare
coz after all remains ... Eternity

Rainin' in paradise

Després de les darreres setmanes penses que eres el centre del dolor del món, llavors comences a obrir a poc a poc el ulls i veus que el teu dolor es compartit per molta gent a tot arreu del món.

• Què passa amb el pare que perd un fill de 4 anys?
• Què passa amb les mares que veuen morir els seus fills de fam?
• Què passa amb tanta hipocresia?
• Què passa amb tanta calamitat, atrocitat,...?

Us deixe amb aquesta cançó del Manu Chao, una bonica denúncia del dolor que pateixen els nostres germans i germanes, ara us comprenc.

També la lletra, és senzilla segur que la podreu traduir sense massa esforç.

Welcome to paradise (2x)
Today it's raining (4x) (Welcome to paradise)

Today It's raining (Welcome to paradise) (4x)

In Zaire, Was no good place to be
Free world go crazy, it's an atrocity

In Congo, Still no good place to be
They killed Mibali, it's a calamity

Go Maasai go Maasai be mellow, Go Maasai
go Maasai be sharp (2x)

In Monrovia, this no good place to be
Weapon go crazy, it's an atrocity

In Palestina, too much hypocricy
This world go crazy, it's no fatality

Go Maasai go Maasai be mellow, Go Maasai
go Maasai be sharp (2x)

Today it's raining (4x), in paradise
Today it's raining (4x)

In Baghdad, it's no democracy
That's just because, it's a US Country

In Fallujah, too much calamity
This world go crazy, it's no fatality

Go Maasai go Maasai be mellow, Go Maasai
go Maasai be sharp (2x)

Today it's raining (4x)

In Jerusalem, in Monrovia, Guinea-Bissau,
today it's raining (3x)

Welcome to paradise, Come to the fairy lies
Welcome to paradise
Today it's raining (4x) fade out