El dijous va ser un dia molt estrany i la nit encara ho va ser més, vaig acabar en la sala Matisse amb uns vells amics, com deia el Robert: sou els fan número ú dels Tinc Ladilles. Crec que té raó, sempre que tinc l'oportunitat vaig a veure'ls perquè el seu rock fresc i fester transmet positivitat, és una festa. Aquella nit a part dels components habituals s'hi va afegir un nou guitarra com a col·laboració. Ja sabeu Robert, Dimas, Òscar el plaer sempre és nostre =)
El so és nefast però l'actuació espectacular xD
El so és nefast però l'actuació espectacular xD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada