Festivern: En imatges

Abans de què s'allargue més, cosa que no m'agradaria gens i més després de fer el reportatge de Relleu 2008, vull deixar mig enllestit el tema Festivern d'enguany. Aquí us deixe un reportatge fotogràfic similar.

Què n'és de digna la Valldigna!
oberta al mar entre muntanyes punyents

Moviment
la gent es mou harmoniosament

Sabates netes
de peus al terra a terra als peus

Il·luminats pels focus
la llum talla caps i t'enlluerna

Inicis
sonen notes

SA
parlen els instruments

Qui eres?
qui sóc?

Més música

Més festa

Agraviats

Complicitats
mos amics de tot arreu

Tabac
si clar...

After what?
txin pum

Fred i humitat
aiiiiiiiiiii

Llar
acollidora llar

Sol
pel matí tot és més clar

Sabates brutes
terra als peus

Agraviats o perjudicats...
grans!

Foc
vull viure en la penombra mig il·lumintat pel foc

Ai ai
qui ha caigut?

Rosada
la rosada ens farà més forts o ens matarà

Gelat de cap d'any
val que és el sopar de cap d'any,
però tu saps el fred que feia,
ni de conya em menge açò!

Què mireu?

Ahhh, Banda Bassoti

Caos
el caos sempre té un ordre

uiii, una casualitat!
és la càmera que ens treu malament,
oi què si?

Això és un no parar

Felicitat
raül ix a totes les fotos, xupon!

Dolçaina dolça
què no falte les notes ancestrals

Et conec!

A vosaltres crec us conec
circumstancial

S'obre el teló

Cares

Carasses

Una més

No parar

El dia

no és gens clar, per molta llum que entre

Missió acomplida

Pot ser sí...

Deixalles?

Paga la pena?

Clar que sí artista!

Fins l'any que ve

Xof

Caminar sobre núvols daurats en una posta sobre el mar

Ataràxia

( )

Esmicolar

Reduir a miques

En cap cap cap

Incitat per un company que hi actuava i en bona companyia, encara que rodejats d'adolescents provinents de la secundària, ens disposàvem a veure aquesta obra de marcat caire surrealista (En cap cap cap).

Eren les dotze del matí, una deshora per als qui estem acostumats a aquell teatre de vespre amb poca llum, a aquestes hores per als que rendim més per la vesprada són intempestives. Però com qualsevol bon teatre, t'acabes relaxant, inhibint i fruint de l'obra. I és que, tot i ser una successió d'esquetxos, el lligam surrealista els enllaça nítidament i provoca, primer, un mig somrís immediat i, després, alguna que altra riallada. Si això l'afegim la frescor que transmeten els amics del teatre universitari de la UA, ens queda una hora llarga, gairebé hora i mitja, de bon rotllo i distensió de pensament.

Malgrat tot, hi ha dos moments puntuals en què l'esquetx sembla que no acabarà mai, no seria una la nota negativa ja que açò és sempre des d'un punt de mira subjectiu, ja he dit que al matí no pense tan clar com més tard =)

Això no obstant, us la recomane i no perquè actue el Jordi, sinó perquè ho fan tots molt bé i t'ho passes millor encara. Així doncs, actuen el proper dijous 24 de gener a Palma, si sou d'allí no ho dubteu!

La qualitat de la foto no és òptima
però aquest són els impresentables ;)

Relleu 2008

El dissabte 19 de gener va ser la festa de Sant Antoni del Porquet a Relleu, poble muntanyenc de la Marina Baixa. Per casualitats de la vida, que són moltes, vam acabar allí un amic i jo, els de Crevillent ja han deixat empremta a aquest xicotet poble de carrers enrevessats però de gent senzilla, cordial i propera. Portàvem ja hores allí i la gent ens reconeixia pel carrer i deien els de Crevillent, bona terra i millor gent! A la salut d'aquest crit vam acabar sent relleuers d'adopció i per mi tot un privilegi, us estime!!!

Comença la festa s'omple la plaça major.

Cervesa i vàters portàtils, una perillosa combinació

Carn per a tothom

Olleta per dinar, mmmmm

Música per amenitzar

Guapos!!!

Cau la nit, ixen els relleuers autèntics

Mans buides

Barra de gom a gom

Benidorencs, vileros i el d'Orxeta, un no parar

Festassaaaaaaaaaaaa

La policia és com la dels Simpsons

Aigua clara?

Pilotaris de Benasau, el Saoro murero d'adopció

El d'Alcoi es mostra, la d'Otos fuig

David, vull ser de Relleu!

El guitarra de Santgatxo sap el que es diu,
Santgatxo mola!!

Pete i companyia, gràcies per acollir-nos,
fins a les festes de Sant Albert

La llar

La teua casa està on estan els teus llibres

Reviscolar

Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc, perduts.

Aquesta paraula és més que sonora, vibra al paladar i als llavis, a vegades em sorprenc dient-la em veu alta com qui fuma una cigarreta per pal·liar algun estat d'ànim incomode. Us recomane la meua petita droga personal =) Estimula, fins i tot, les ments més lluents.

CAP 2008

El CAP és un no parar, d'avorriment dic, almenys tenim moments de lucidesa i d'humor surrealista:

Rubén (R): Has fet alguna volta un sudoku?
Antoni (A): Sí.
R: Doncs passa-me'l que a mi m'agrada resoldre'ls.

R: Si eres intangible no et puc tanjar.
A: Almenys sóc gnorant perquè ho sé tot.

R: Em fa mal el genoll de córrer. No correc mai més, vaig a córrer d'esquenes.
A: Corre de genolls...

Festivern: L'endemà I

Després de dinar a les tres de la vesprada el dia 1 de gener i després d'anar a dormir a les 12 del matí...

Joan: Ei, podríem fer pastissos de maria.
Raül: El que ens faltava...

Albirar

Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé

Més xulo que un 8

Le Mont St. Michel

De sempre m'han impressionat els castells i quan els visite acompanyat del meu amic Manu-ska, fins i tot, m'apassiona perquè em contagia el seu entusiasme per aquests grans moles de roca, m'explica històries i el sentit de cada contorn. He vist castells molt bonics, sobretot, en els últims dos anys: Perpinyà, Villena, Carcassone, els castells del Loire i el més bonic de tots: Le Mont St. Michel. Si l'heu de visitar us recomane fer una marxeta des de Pontorson fins al castell resseguint el camí que va vora el riu.

Al seu disc Voyager, Mike Oldfield li dedica una cançó, us deixe amb un bonic muntatge amb imatges del castell i la seua música de fons.

Aquesta música progressiva sembla que ens duga a temps en què aquest castell brillava per damunt de tots els camps.

Immersió

Tots hem agafat les ulleres de bussejar per veure el fons de la nostra platja habitual, és més que una curiositat, ja els antics creaven mites i històries relacionades amb el fons marí, éssers sobrenaturals fins i tot monstres.

El dijous feia un dia perfecte per bussejar, res de llevant i una mica de ponent revifava de tant en tant, una mar tranquil·la, relaxada i acollidora. A més a més, la temperatura ambient estava vora els vint graus, un autèntic luxe, perfecte!


Arribem a La Mata (Torrevella) més tard del previst, amb son per haver matinat, les lents de contacte les rebutgen els ulls, xe quines ulleres! Aconseguesc posar-les on toca, aparquem al costat del penya-segat i busquem entre les roques un lloc on vestir-nos de "gala" per a l'ocasió: neoprè, escarpins, guants, ulleres, tub i aletes; tot a punt. Com deia adés la temperatura és agradable, però com serà dins l'aigua... Cap a dins, ens esmunyim com angules entres les roques, un ràpid bany per a què l'aigua s'escole al vestit de neoprè i prenga la temperatura del cos, sense l'equip ja estaríem congelats. Immersió. Encara que una mica tèrbola, la mar ens regala un fons marí de documental de sobretaula de La2: algues mogudes pel vaivé de les corrents, bancs de peixos petits que canvien ràpidament de rumb amb la nostra presciència, peixos més grans que fugen esporuguits perquè se senten amenaçats, roques cobertes fins a l'últim centímetre de vegetació marina, a les escletxes i forats més enrevessats s'amaguen eriçons de mar que amenacen a l'intrús amb les seues esmolades punxes, d'una roca marronosa penja una estrela de mar enroscada sobre si mateixa i que intenta imitar els colors del seu suport... És una pena però fent la seua feina de supervivència, els polps s'amaguen d'això més bé i no n'aconseguim trobar cap.


Després d'unes dues hores d'anar d'aquí per allà, comence a tenir fred a les mans i als peus, com què s'estan començant a posar morats vaig cap a les roques per donar per finalitzada aquesta bonica experiència, m'acomiade del fons marí, tant de bo poguera fer fotos a l'aigua, és una pena no tenir compartiment estanc, in the future :)


Amb la fredor de les aigües la temperatura de la superfície sembla que siga estiuenca, en boles i roba de carrer, s'eixuguen les peces de roba i accessoris i els fiquem al poal, ha sigut un dia complet. Com gairebé sempre mentre espere faig un tomb amb la càmera, no hi ha sol però els núvols deixen passar una llum agradable per a fer unes bones fotos, el paisatge de roques pintades de verd per les algues és encisador, mmmm, crec que tinc gana, si són les 14h, anem-hi! Adéu!!!

No al xoc de civilitzacions

Gràcies Josep Àngel per fer-me arribar aquest vídeo, el compartesc amb tothom. Hem de reflexionar si realment som tan distints, som i serem el que vulguem ser.

Festivern: Paisatges de lletres

El matí de l'últim dia de l'any estava especialment cansat, la nit anterior havia estat massa llarga però quan em vaig alçar i vaig veure en paisatge d'on havia dormit em va venir la inspiració, us deixe el que podria ser una poesia =)

Baixar al terra per acaronar els teus cabells
entre totes les tonalitats de la posta de sol.
Vull veure't acotar el cap car els últims raigs
facen lluir els teus ulls entreoberts.

Vull veure't enmig de les muntanyes,
m'agrada aqueix somrís mig amagat.
Baixa i apropa't, no tingues por,
si faig l'ullet és perquè ja no sent dolor.

Crec que estic preparat,
saps que t'estava esperant.
Arreu de l'escalfor de la vall
faltava aqueix estel daurat.

Ara ja sé que no t'esperava a tu, m'esperava a mi.

Regalimar

Fer regalims un cos que regala, un líquid que regala.

M'encanta aquest verb, la seua sonoritat, també el seu significat, em relaxa: un riu que flueix, una persona que ix de l'aigua, la llet dolça i tèbia s'esmuny pels llavis i regalima barbeta avall...

Festivern: Això és un no parar

Aquí comence un xicotet especial del Festivern, la meua intenció és transmetre idees disperses per fer un tot, hehehe, sempre em disperse... Anem per feina.

Aquí estic rodejat de muntanyes i prenent el sol. Diuen que Jaume II va donar el nom que té aquesta vall, la Valldigna, mentre m'escalfe gràcies al sol matiner (aquí el sol engolit per les muntanyes només ix d'onze a tres de la vesprada) admire la pau que desprèn el paisatge, una amalgama de verds que omplin les impassibles muntanyes, és bonica la Valldigna, a hora i mitja del poble i jo sense conèixer-la. Intente recordar com va anar ahir, però he caigut que tot va passar fa unes hores: vora les cinc de la matinada i ja coneixia a mitja carpa, l'altra meitat tampoc m'importava conèixer-la: la penya de Bétera, el col·lega de Santomera (agua para golf-os, no!), la gent de Lleida i Agramunt, el valent de la Franja, el germà de la samarreta de Banda Bassoti, les simanteres que anaven de cotilló, l'amiga de Muro, els companys d'Oliva, de Xàtiva, de Gandia o d'Alcoi, el de la Vallbona, els Agraviats, la gent la Plana, la Ribera, l'Horta, la Marina, el Vinalopó... els simanteros, els benidorencs, els pegolins...

Ara recorde a tota la gent que em preguntava si anava a córrer la Sant Silvestre, aqueixa nit crec que vaig fer més quilòmetres que a la cursa xD I és que "això és un no parar, quina festassa".

+info: Web del Festivern

Ataràxia

Tranquil·litat de l'ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.

Pirat's Sound Sistema - Digues què faràs

El trio de Sants sempre fent bona musiqueta, alegre i juganera, anem per feina!



Quan ningú t'escolti digues què faràs
quan ningú et suporti de què et disfressaràs.

+info: Mentides, Poc a poc, MySpace

Ferides

A vegades la ferida és tan profunda que sagna dia rere dia.

Million Dollar Baby

Violència al cinema

La violència que s'exhibeix en el cinema modern resulta en el major nombre de casos gratuïta i sense sentit, però hi ha excepcions i és que la violència també pot contar històries perquè som una societat amarada d'ella, m'agrada pensar que no és inherent a nosaltres però per cada exemple de companyonia i amistat trobe molts casos de maltractaments i cops durs. Això no obstant, pense que veure aquesta violència o reflexionar-hi al cinema, entre d'altres, ens ha d'ajudar a madurar i adonar-nos de tot el mal que es fa. De fet, les darreres pel·lícules que he vist tenien un fort contingut violent, però encara que de primeres t'arraulies en un racó després t'adonaves que aqueixa violència estava contant la història que tocava, uns personatges immersos en mons que de segur no els agradaria haver nascut.

Ciudade de deus - Fernando Meirelles: basada en una història real, la pel·lícula retracta uns dels barris més perillosos de fabeles de Sao Pablo on tres xiquets intent sobreviure amb els seus somnis, un vol ser un fotògraf famós, l'altre un delinqüent famós. Envoltats de robatoris i assassinats creixen en els seus somnis.

Una historia de violència - David Cronenberg: a vegades fugir del passat no sempre és el millor, sempre t'acaba enxampant, encara que hages netejat els teus greuges sempre hi ha alguna cosa que et porta cap una altra època que havies volgut oblidar.

Fargo - Germans Coen: basada també en fets que van ocórrer en un xicotet poble anomenat Brained, Minnesota, se'ns presenta una història extremadament violenta on es barreja brutalitat, desesperació, sexe i fredor.

La vida és un miracle - Emir Kusturica: en la seua línia, el mestre Kusturica ens presenta una història ambientada en els inicis de la inefable guerra entre germans que fou la guerra dels Balcans, els protagonistes constantment posen en dubte que vaja a esclatar una guerra enmig dels seus afers quotidians i de l'amor que sorgeix entre les gents que quilòmetres més enllà s'enfronten per la ciutat de Sarajevo. La germanor dels pobles petits s'oblida a les altes instàncies del poder. Ja ho cantaven Los Suaves:

Per on anavem?

La revenja mai és un camí recte. És un bosc. I, com en un bosc, és fàcil perdre's. Perdre's i oblidar d'on venies.

– Kill Bill, Vol. 1 (2003)

+info: Microsiervos

La vida

L'únic inconvenient de la pel·lícula de la vida és que no té banda sonora.

El nostre pont vell, el seu pont de ferralla

L'altre dia vaig rebre un correu-e del Manu avisant-me que s'anava a fer un número especial del Pedregar, la revista trimestral de la Colla Ecologista el Campanà. Aquest número especial porta pendent ja molts mesos ja que la idea era fer un monogràfic sobre el Pont Vell, sobre la destrucció del Pont Vell.

El Pont Vell era una construcció que donava nom al barri del pont, havia estat recobert d'una capa de ciment però mantenia la seua forma originaria, n'hi ha pintures del segle XV que ja ens el mostraven com un accés al també desaparegut Castell de Crevillent, i és que, a poc a poc, perdem els trets característics de la nostra història en favor d'una relativa i més que discutible modernitat, un progrés poc sostenible i urbanitzador. Ja no parem l'orella a escoltar allò que ens conten els nostres avis, tampoc ho fem per escoltar allò que ens poden transmetre aquests pedaços del nostre passat. Tot més ràpid i més lluent, enlluernem-nos amb el nostre progrés, assentim tots alhora contemplant com perdem allò que vam ser: fora Algepsà, violació dels Pontets, abandonament del sistema de Qanats d'origen romà i àrab, urbanització de la Rambla, menysteniment de la fàbrica de les persianes, fora Castell i els seus sellers que s'empraren per fer cases i marges, soterrament de la casa àrab de Sant Francesc, enderroc passiu de l'ermita de Sant Gaietà, desaparició inexorable de l'antiga muralla que envoltada el poble, abandonament del jaciment de la Penya Negra, el Poblat Iber i un llarg i inacabable etcètera.

Per això, anime tothom a participar-hi en aquest especial enviant els seus records, poemes, escrits, fotos a l'adreça de la Colla, no fa falta que siguen únicament del Pont Vell, ja sabem que la nostra història està infestada de situacions similars.

+info: El pont vell (enllaç de l'emule)

Pescant al Serpis

El matí estava assossegat, igual teníem sort, la mar estaria plat? de camí a Torrevella començava a bufar el llevant, però amb poca força, però en arribar-hi feia maró i era impossible bucejar... Quina putada no hauria estat malament segur que ara podríem veure més peixos que a l'estiu però bé la pròxima serà. Llavors el Juanlu té una idea, hem matinat per quelcom, anem a pescar al riu, però a quin riu, Segura hahaha, Vinalopó... Anem al Serpis! Passem per el poble per recollir els estris de pesca i cap allí. Comença el caminet: pujant per la Garganta arribem a Asp, el voregem fins a Novelda buscant l'autovia direcció Villena, en Saix agafem l'autovia nova d'Alcoi; els cims de les muntanyes que envolten Onil i Castalla ens mostren les primeres neus que queien aquest hivern per allí.

Abans d'agafar el port de muntanya que ens deixarà a Alcoi s'acaba l'autovia agafem una carretera d'un carril i després del seus revolts acabem travessant Alcoi, un poble encastat entre muntanyes. Passant pels xicotets pobles de l'Alcoià el paisatge prens tons novel·lescs, el sol està amagat i aquella mitja llum relaxant il·lumina les muntanyes que ens veuen passar. Per Muro fins a L'Orxa, aquí ens endinsem per un camí serpenteja deixant a una banda una paperera i acabem en un camí de terra que ens deixa al costat del riu, comença la pesca: el Juanlu trenca els hams per a no ser mal als peixos i poder soltar-los després de pescar-los si no són suficientment grans. Comença la pesca, no he pescat mai en riu però sembla entretingut, quan comences a llençar comença la diversió, però la decepció també hi és present, no pesquem res xD Bé, si pesquem una truita, però és massa petita, se solta i de nou a nedar contra corrent ;)

Quan ja estic avorrit em dedique a fer fotos, què estrany? xD A l'hora de dinar? cap a casa i a descansar. Bé, no hem bucejat però he pescat a un riu, la pròxima serà el buceig però ja queden menys coses per fer en aquesta vida, menys que no poques =)

Fills de la democràcia

Som fills d'aquells que van plorar d'alegria pel canvi, els anomenats progressistes, en certa manera mentre els nostres pares anaven a les manifestacions o mantenien llargues xarrades sobre política o filosofia se'ns estava concebint, nascuts de l'amor i de les seues ments i no d'una unió de conveniència. Se'ns han transmès uns ideals que ara mateix pensem que són els més correctes però que, sense haver viscut ni guerres, ni fam ni temps de necessitat, ens fa esdevenir a poc a poc fills d'aquesta democràcia a vessar de centres comercials i de desplaçaments diaris de cotxes cap a ningun lloc o cap als llocs de sempre. Els nostres pares han perdut la fe, nosaltres la perdem en cada decepció.

Nascuts de la paraula i no de l'obligació, ens sentim abocats a donar-ho tot, obligats a donar totes les nostres paraules, a sentir-nos messies de tot allò que defensem i fer-ho aferrissadament, ensenyar les nostres idees, la nostra llengua, fins i tot, la nostra manera de viure o pensar; allò que sabem sempre ho compartim, donar-ho tot sense esperar rebre res a canvi. Esdevenim fonts de supervivència per a aquells que no troben el seu nord, aquells que no saben que són ni on van, que no tenen les coses clares, que volen fer únicament allò que saben fer per no ser presses de la inseguretat, que trien un vida mediocre pensant que el que fan és triar una vida tranquil·la, que volen consellers i no amics i que no prenen mai decisions importants per si mateixos, que no s'arrisquen, que trien sempre la pastilla blava, en definitiva, que prefereixen viure en Matrix que viure la realitat encara que totes dues tenen alegries i decepcions.

Ens diluïm en tolls de decepcions, quan ho dónes tot, ho esperes tot, de fet quan agafes un mocador de paper pressa de la necessitat, t'és imprescindible, però poc després el llances dirigint la mirada cap un altre lloc. Sembla que haver nascut quan hem nascut ens exigesca un compromís amb nosaltres mateixos i amb la resta del món. No fem mal a ningú però ens el fan, no desitgem mal a ningú però ens el desitgen, som somniadors i decidits, riallers, amics dels nostres amics, no hi ha interès amb tot allò que fem; els diners són mitjans i no fins i ens importen ben poc els bens materials, si ho podem comprar ho fem i sinó ho deixem estar, gastem més en coses intangibles que en coses materials.

Els polítics s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però contínuament malinterpreten allò que vol dir. Els nostres pares van lluitar pel seu significat i nosaltres a poc a poc oblidem o se'ns fa oblidar.

El camí el fas tu

Havia dormit poc, arribes tard a casa, tens son però encara no vols aclucar els ulls, engegues el portàtil i et poses una pel·li que ja has vist esperant quedar-te dormint. Això ocorre gairebé immediatament, l'estufa engegada, el portàtil engegat, el son engegat,... Somnie tota la nit, a les 8h45 toca el despertador, no recorde el que he somniat, l'apague, torna a tocar, el torne a apagar. Obric els ulls, instintivament cerque l'interruptor i encenc el llum de la meu tauleta de nit. Ufff, que n'és de prompte, massa prompte, crec que ja no estic acostumat a matinar, et desacostumes molt més ràpid que t'hi acostumes. Tanmateix em pose en marxa, comença un nou dia, un bon dia, m'adone que la pluja que creia ubicar a un somni ha ocorregut de veres, la serra està mullada i atapeïda pels cants dels ocells, s'obre un dia bonic.

Recorde que he matinat perquè toca fer senderisme per la serra, ahir vas fer rappel, escalada, futbol, vas córrer, bicicleta, pescar al riu,... Els meus dies estan omplerts d'allò que m'abelleix, dies bells, perfectes, tot correcte! Llavors arriben els companys de ruta, mon germà també ens acompanya, sortim tard però amb força, caminem ràpid i comentant que n'està de bonica la serra després de ploure.

Durant les següents quatre hores pugem des del Racó de la monja, travessem el Romeral fins a la Casa del tio Mariano, ens endinsem en l'ombria de la serra per darrere del Puntal, pugem per la Hija Puta fins al peu del camí que ens duu a La Vella el punt més alt de la serra de Crevillent, allí podem veure El Campanà, La Mitjana, El Picatxo, Sant Juri i el nostre proper objectiu: El Puntal. Després d'un esmorzar que solem diu de germanor prosseguim per la senda que ens duu fins a la Vall dels pins i, finalment, ens deixa en el Puntal. Allí recuperem l'al·lè uns segons i baixem per la cara del davant salvant el pedregar d'aquesta cara, arribem de nou a la casa del tio Mariano i de nou cap al punt de partida...

Quatre hores de camí però en el nostre caminar mig cansat la il·lusió d'haver gaudit d'un bon moment. Finalment, apleguem a casa, m'assec al sofà, tampoc estic tant cansat, crec que aquesta vesprada aniré a córrer ;) Desfaig la motxilla, llence a la brossa les ampolles buides, papers i plàstics que els pixa-pins deixen en la nostra serra :_

Carrera de fons II

Després del Carrera de fons m'abellia fer un altre amb les mogudes en què he estat, en falten bastants: batucades al Retiro el diumenge per la nit ballant rítmicament envoltat pels timbals.

2003-07-27 Concert Mägo (Múrcia)
2005-01-22 Santgatxo (La Vila - Marina Baixa)
2005-04-16 Concert Puagh (Pego - Marina Alta)
2005-04-30 Per la dignitat del P.V. del 25 d'abril (València - L'Horta)
2005-07-08 Liverpool Band (Crevillent - BV)
2005-07-09 Moniàtic (Alcoi - L'Alcoià)
2005-07-23 Obrint Pas i Skaparràpid (Mutxamel - Alacantí)
2005-07-29 Rock a la mar (Dénia - Marina Alta)
2005-08-20 Festa del vi (Jumilla - Múrcia)
2005-09-17 Correllengua 2005 (Crevillent - BV)
2005-10-07 Concert Tinc Ladilles (Sant Vicent del Raspeig - L'Alacantí)
2005-11-05 Concert Berri Txarrac (Pedreguer - Marina Alta)
2005-11-26 Concert Punk (Villena - Alt Vinalopó)
2005-11-30 Concert Luar Na Lubre (Sant Vicent del Raspeig - L'Alacantí)
2006-01-21 II festa desoficial en la coveta (Crevillent - BV)
2006-04-19 Festa de la primavera Bando de la huerta (Múrcia)
2006-05-06 25 d'abril - País Valencià, Sí! (València - L'Horta)
2006-06-04 III Festival Interpueblos (Leganès - Castella)
2006-06-10 Festival Reggae i Ska en Casa Okupa KBO (Madrid - Castella)
2006-09-02 Concert de la Familia Iscariote (Alcorcón - Castella)
2006-09-15 Festa PCE (Madrid - Castella)
2006-10-03 1r festival som del sud (Elx - BV)
2006-10-21 Correllengua 2006 (Crevillent - BV)
2007-02-10 Festa aniversari Lluís i Rubén (Barcelona - Barcelonès)
2007-03-17 Manifestació Aturem la guerra (Barcelona - Barcelonès)
2007-03-24 Concert Plouen Catximbes (Alella - Maresme)
2007-04-13 Sopar a l'Eskal Etxea (Barcelona - Barcelonès)
2007-04-21 Concert Habitación Zero (Crevillent - BV)
2007-04-30 Concert Pirat's i Obrint Pas (Ripollet - Vallès)
2007-05-05 25 d'abril - Ja n'hi ha prou (València - L'Horta)
2007-05-12 La gossa, sva-ters i skalissai (Barcelona - Barcelonès)
2007-07-21 Festival Sec a sac (Poble Sec - Barcelona)
2007-10-08 Concert Obrint Pas (Elx - BV)
2007-12-13 Concert Tinc ladilles en el Matisse (València - L'Horta)

El següent és el Festivern, com em va dir una amiga: eres com un ocell no se't pot engabiar, tornaràs a volar.

Bon solstici d'hivern

Ahir mentre passejava amb tota normalitat pel poble després de mesos sense fer-ho anava repetint a tothom: Bon solstici d'hivern, uns es quedaven estranyats, d'altres feien un somrís de complicitat i la resta anaven tant bufats com per a entendre un bon nadal xD

Com tots sabeu, quan l'Església va començar a tenir la supremacia a Europa i va començar a establir-se com un poder fàctic es va implicar de ple en un redisseny consciençut del llavors calendari de festes, totes elles de caire pagà. Així doncs, va ubicar el naixement de Jesús, la nativitat que solem dir, al 25 de desembre superposant aquesta celebració a antigues tradicions paganes d'origen persa adoptat posteriorment per l'Imperi Romà, se celebrava el naixement del sol (Mitra, déu persa del sol) ja que començava a allargar el dia.

D'altres exemples els trobem al solstici d'estiu que ha arribat fins a nosaltres en forma de Sant Joan, però que deixant de banda els afegits de l'Església segueix conservant moltes tradicions paganes com són les fogueres; o el dia de Tot Sants que correspon a una antiga festa celta anomenada Samhain i que era el dia en què s'obrien les portes del món subterrani i els esperits i bruixots romanien entre un món i l'altre.

Per això quan reflexione més enllà del que seria un dia per reunir-nos amb la família i passar un bon moment, no li trobe més sentit que aquest, és nadal com podria ser un altre dia. Això no obstant, entenc que hi ha força persones que ho viuen més enllà del meu punt de vista. No m'agrada gens aquestes dates per la hipocresia que les envolta i el consumisme exacerbat de què s'ha de fer gala, ha caigut en desembre aquestes festes doncs gaudim del descans , passem-les amb la família, els amics i les persones que estimem i deixem de banda tot aquest circ de xics i xiques perfectes amb vestits i perfums cars. Com deien els SA: todo sea porque es navidad y hay que aparentar.

Hora de partir

Té gràcia. Treballes dur, fas tot el que pots per escapar d'aquest lloc... I quan t'aplega l'oportunitat d'anar-te'n trobes una raó per la que quedar-te.

Qui és el més menut?

El meu germà menut? Hehehe!

Flors

La natura ens dóna les seues millors flors:

El sol sol

L'endemà d'aquell jorn
dels teus ulls brollaven
sospirs d'esperança
per un món millor.

La pell tèbia del teu cos
pintava solets daurats
als camps amarats de flors.

El teu caminar entretallat
et portava a llocs inexplorats,
cercaves la primavera
a finals d'aquella tardor.

Amistat

"Els amics de veritat sempre estan al teu costat, quan els retrobes sembla que no haja passat el temps, es creen vincles de confiança mútua, l'amistat suporta els xàfecs del temps"

Aquest estiu vaig tornar a veure a un amic de Canàries que feia vuit anys que no veia, aquella nit va ser com si no haguera passat el temps. Tornar a recórrer carrers junts, riure perquè si.

Quina salud té la música en valencià?

Sak de gats, Pirat's Sound Sistema, Orxata Sound System, La gossa sorda, Obrint Pas, Skalissai, Oprimits, Voltor, Atzukak, Arròs Caldós, La troba kung-fu, Rapsodes, Pau Alabajos, Sergi Contrí, Cesk Freixas, Feliu Ventura, Soul Atac, Sva-ters, Inòpia, Revolta 21, Desgavell, Agraviats, Aspencat, buskant, Paral·lel 84, Santgatxo, Tinc ladilles, Dept, Ki sap, Donant pel sak, Odi, Xerramequ Tiquismiquis, At versaris, Miquel Gil, Borja Penalba, Plouen Catximbes, La Carrau, Sotazero, Skaparapid, El corredor polonès, Caminar de cromanyó, 4 TecleS, Croma, VerdCel, 121 dB, BacallarSec, Gossos, Brams, Cheb Balowski, Dr. Calypso, Pinka...

Algú sap respondre'm?
Quins grups m'he deixat?

Si t'agrada el metall, el reggae, l'ska, el pop o la música negra tens on triar. Us convide a descobrir nous grups, avui he trobat els Desgavells i sonen frescos i festius, escolteu algunes de les seues cançons en myspace: pobre samaruc!

De fet, volia fer aquest apunt per anunciar que com cada any se celebrarà el Festivern per cap d'any, aquest any a Benifairó de la Valldigna, però enguany espere que siga el millor =)

Allí ens veurem!!!

+info: Col·lectiu Ovidi i LaLlum

TV3

Ja fa un temps que estic pensant en com agafar la notícia del tancament de TV3, a la meua web de notícies sempre afegesc entrades relacionades amb el tema i em queda un regust de dir la meua. Fins ara m'he quedat veient-ho en la distància, incrèdul, astorat, bocabadat i, finalment, esfondrat. Com podem passar aquestes coses en l'era de la informàtica, com podem veure vídeos al Youtube penjats des de Malàisia i no podem veure una televisió que com ben bé sé està a 6 hores en cotxe de ma casa... Estar en contra de la base d'aquestes premisses és tan irreflexiu com surrealista. De fet, és tan corprenedor que no acabe d'entendre els arguments que dóna la Generalitat Valenciana, veiem: la senyal s'emet de manera il·legal, doncs molt bé, fem-la legal, problema resolt!

L'altre dia parlava amb un bon amic sobre l'ús que es fa de la paraula democràcia, gent que s'omple la boca amb aquesta paraula i després la trepitja, la menysprea, la menystén, fins i tot, la viola. Amb tot, hem d'ésser els autèntics demòcrates els que li donem el significat que li correspon a aquesta paraula, deixar de dir que el món és una merda, el món serà el que nosaltres vulguem, podem estriar; elegiu defensar el significat d'aquesta paraula i feu veure que aquesta democràcia està esdevenint cada vegada menys democràtica, més injusta, més anacrònica... Així doncs, l'afer TV3 ha esdevingut una prova, és injust perquè tenim dret a veure la TV3, sinó el tenim per travetes legals l'hauríem de tenir, i és anacrònic perquè açò semblen temps passats.

En la dècada dels 70, Bob Dylan va fer una cançó coneguda per gairebé tothom que deia: the times they are a-changin' que ve a ser: els temps estan canviant, amb això intentava transmetre l'esperança que fa uns anys es respirava de què el món aniria a millor. Fa poc de nou Dylan va composar una cançó menys coneguda que deia: things have changed, les coses han canviat, aquí ens diu que sí, han canviat, però no com s'esperava. Amb açò vull dir que es guanyen esperances, després es perden i n'apareixen de noves o les mateixes revifen, l'important és no quedar-se mai sense esperança, sempre hi ha esperança. Algun dia aconseguirem una democràcia més democràtica, fins a aleshores lluitem pel dia a dia. Hi ha una frase molt bonica que diu: la utopia pot ser siga inabastable però nosaltres seguirem caminant cap a ella, de fet, l'important no és la utopia, sinó no deixar de caminar.

Us deixe les notícies que he recopilat dels diferents mitjans electrònics, estan ordenades cronològicament: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9