Fills de la democràcia

Som fills d'aquells que van plorar d'alegria pel canvi, els anomenats progressistes, en certa manera mentre els nostres pares anaven a les manifestacions o mantenien llargues xarrades sobre política o filosofia se'ns estava concebint, nascuts de l'amor i de les seues ments i no d'una unió de conveniència. Se'ns han transmès uns ideals que ara mateix pensem que són els més correctes però que, sense haver viscut ni guerres, ni fam ni temps de necessitat, ens fa esdevenir a poc a poc fills d'aquesta democràcia a vessar de centres comercials i de desplaçaments diaris de cotxes cap a ningun lloc o cap als llocs de sempre. Els nostres pares han perdut la fe, nosaltres la perdem en cada decepció.

Nascuts de la paraula i no de l'obligació, ens sentim abocats a donar-ho tot, obligats a donar totes les nostres paraules, a sentir-nos messies de tot allò que defensem i fer-ho aferrissadament, ensenyar les nostres idees, la nostra llengua, fins i tot, la nostra manera de viure o pensar; allò que sabem sempre ho compartim, donar-ho tot sense esperar rebre res a canvi. Esdevenim fonts de supervivència per a aquells que no troben el seu nord, aquells que no saben que són ni on van, que no tenen les coses clares, que volen fer únicament allò que saben fer per no ser presses de la inseguretat, que trien un vida mediocre pensant que el que fan és triar una vida tranquil·la, que volen consellers i no amics i que no prenen mai decisions importants per si mateixos, que no s'arrisquen, que trien sempre la pastilla blava, en definitiva, que prefereixen viure en Matrix que viure la realitat encara que totes dues tenen alegries i decepcions.

Ens diluïm en tolls de decepcions, quan ho dónes tot, ho esperes tot, de fet quan agafes un mocador de paper pressa de la necessitat, t'és imprescindible, però poc després el llances dirigint la mirada cap un altre lloc. Sembla que haver nascut quan hem nascut ens exigesca un compromís amb nosaltres mateixos i amb la resta del món. No fem mal a ningú però ens el fan, no desitgem mal a ningú però ens el desitgen, som somniadors i decidits, riallers, amics dels nostres amics, no hi ha interès amb tot allò que fem; els diners són mitjans i no fins i ens importen ben poc els bens materials, si ho podem comprar ho fem i sinó ho deixem estar, gastem més en coses intangibles que en coses materials.

Els polítics s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però contínuament malinterpreten allò que vol dir. Els nostres pares van lluitar pel seu significat i nosaltres a poc a poc oblidem o se'ns fa oblidar.