Havia dormit poc, arribes tard a casa, tens son però encara no vols aclucar els ulls, engegues el portàtil i et poses una pel·li que ja has vist esperant quedar-te dormint. Això ocorre gairebé immediatament, l'estufa engegada, el portàtil engegat, el son engegat,... Somnie tota la nit, a les 8h45 toca el despertador, no recorde el que he somniat, l'apague, torna a tocar, el torne a apagar. Obric els ulls, instintivament cerque l'interruptor i encenc el llum de la meu tauleta de nit. Ufff, que n'és de prompte, massa prompte, crec que ja no estic acostumat a matinar, et desacostumes molt més ràpid que t'hi acostumes. Tanmateix em pose en marxa, comença un nou dia, un bon dia, m'adone que la pluja que creia ubicar a un somni ha ocorregut de veres, la serra està mullada i atapeïda pels cants dels ocells, s'obre un dia bonic.
Recorde que he matinat perquè toca fer senderisme per la serra, ahir vas fer rappel, escalada, futbol, vas córrer, bicicleta, pescar al riu,... Els meus dies estan omplerts d'allò que m'abelleix, dies bells, perfectes, tot correcte! Llavors arriben els companys de ruta, mon germà també ens acompanya, sortim tard però amb força, caminem ràpid i comentant que n'està de bonica la serra després de ploure.
Durant les següents quatre hores pugem des del Racó de la monja, travessem el Romeral fins a la Casa del tio Mariano, ens endinsem en l'ombria de la serra per darrere del Puntal, pugem per la Hija Puta fins al peu del camí que ens duu a La Vella el punt més alt de la serra de Crevillent, allí podem veure El Campanà, La Mitjana, El Picatxo, Sant Juri i el nostre proper objectiu: El Puntal. Després d'un esmorzar que solem diu de germanor prosseguim per la senda que ens duu fins a la Vall dels pins i, finalment, ens deixa en el Puntal. Allí recuperem l'al·lè uns segons i baixem per la cara del davant salvant el pedregar d'aquesta cara, arribem de nou a la casa del tio Mariano i de nou cap al punt de partida...
Quatre hores de camí però en el nostre caminar mig cansat la il·lusió d'haver gaudit d'un bon moment. Finalment, apleguem a casa, m'assec al sofà, tampoc estic tant cansat, crec que aquesta vesprada aniré a córrer ;) Desfaig la motxilla, llence a la brossa les ampolles buides, papers i plàstics que els pixa-pins deixen en la nostra serra :_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada