10/08/2009 Buggero

Feia temps que no dormia tan malament, tota la nit sense pegar ull, com ronca aquest home... Em lleve de mala llet i havent dormit bé només unes tres hores. Semi-inconscient, no sé ni on anem ni quan trigan, conduesc tres hores per tot tipus de carreteres, l'autovia té senyals de circular a 50 kms/h: trobem cotxes parats al carril esquerre de la carretera parlant pel mòbil, quina bogeria!

Espardenyes

Algú s'alarmava quan jo deia que el googlemap posava que per fer 200 kms es trigava cinc hores. Primer arriben a Iglesias pel nom es pot esbrinar el pas dels espanyols, també per les cases d'estil colonial que l'omplen.

Iglesias, una ciutat amb tradició espanyola

Tanmateix, aquesta ciutat sembla que ha viscut temps millors, té una flaire de decadència, gairebé abandonada. Dinem en un bareto una mica de pasta. Tot seguit intente dormir al cotxe mentre el Neil condueix descalç entre les muntanyes.

Deixem de costat Flumini-maggiore i arribem a la platja de Buggero, una cala oberta al mar amb sorra fina i pedres planes a la vora del mar: un banyet d'aigua, un banyet de sol i una bona caminada de punta a punta de la cala, faig una carrera i sue com ho feia fa un any.

Platja de Buggero

Un altre banyet i a visitar el poble, que no és gran cosa però el port entre muntanyes que moren a la mar van a fer un sopar popular, per uns set euros: beguda, macarrons, peix fregit i de postres meló amb pa.

Sopar popular a Buggero

Em sap greu però jo necessite dormir, la resta vol sortir i no dormir, però la meua cara de no haver dormit la nit anterior ens acaba portant a la carretera de tornada: quina aventura, cotxes a 50km/h per l'autovia, gent caminant-hi, porcs senglars travessant les carreteres, gossos salvatges que foren abandonats, carreteres pel mig de les muntanyes, els sards són un perill a la carretera, que fan a les tres de la matinada conduint enmig de la serralada que puja el terreny més pròxim al mar a l'altiplà central?

Tornada psicotròpica

Després de trenta quilòmetres això és el que ens vam trobar

Arribem destrossats a casa, el Salva a conduït durant quatre hores, no he aconseguit dormir ni una mica. Però ara dormiré com un xiquet.

L'Alguer - Iglesias - Flumini-maggiore - Buggero - L'Alguer

09/08/2009 Castelsardo

Em desperte i em torne a adormir dos cops durant el matí fins que és la una, sembla que hi ha moviment a fora. El primer guerer de la nit anterior, el Neil descobreix que el nostre B&B únicament té la B de Bed.

Vistes des de l'apartament

El Salva en plan seductor

La resta de guerrers es van aixecant i desdejunant, anirem al nord a visitar Castelsardo, a uns quaranta quilòmetres de L'Alguer passant per Porto Torres. Tornem a experimentar el desastre del trànsit que es viu a l'illa.

Castelsardo, ciutat amb castell

Fins a Porto Torres ja coneixem el camí, després una carretera que voreja la costa va anant i venint entre la costa i la pineda, fins que ens trobem una imatge digna de postal, el castell en l'alt d'un penya-segat vigila un xicotet poble que penja a les seues faldes, ja em arribat a Castelsardo, visitem el castell, les vistes són precioses.

Processó a la mar

Un pont de mar blava

Vistes des del castell, el sol ja cau

Les muralles

Llavors, fem un dinar a les 18h de la tarda i d'aquí a caminar per les muralles. Crec que ja tenim un pla, veure una posta de sol al mar, preciós! Els darrers deu minuts de sol asseguts a la sorra, veient com el sol abraça la terra, emportats per l'emoció el Salva i jo ens dignem a ficar-nos a la mar just després de què desaparega el sol, el primer bany de l'any nu, quin plaer, crec que és una bona idea tornar cap a casa, algú comenta que encara tenim aquella ampolla de vi...

El sol s'amaga, cau la nit

L'Alguer - Castelsardo - L'Alguer

08/08/2009 Sardenya :: L'Alguer

Hem desperte a les sis de la matinada després que els camioners borratxos fan la darrera copa a uns metres d'on estaven dormint el Dani i jo. On està la resta de persones de l'equip? Resulta que hi ha una sala al vaixell anomenada Sleeper, tota plena de butaques on et pots reclinar i dormir, allí ens trobem el Neil i el Salva dormint, ens unim i dormim tres hores més, m'he de posar l'iPod per tal d'aconseguir dormir.

Surt el sol sobre la coberta humida del ferri

De sobte, no puc dormir més, ja són les nou, queda vora una hora per arribar a Porto Torres. Desdejunem un pobre i car desdejuni i prenem una mica el sol al costat de la piscina, és temps de tocar terra, afortunadament no ens hem marejat.

Xemeneia del ferri

Arribada a Porto Torres

Sense dubtar-ho baixem el cotxe del vaixell i comencem a seguir totes les senals de trànsit que ens portaran a L'Alguer.

Primer contacte amb la conducció sarda

Ens ha costat una mica trobar l'apartament que teníem reservat, enmig del camp i al costat d'un riu o llacuna, en Mario, l'encarregat de rebre'ns, diu que si volguessim ens podríem banyar allí, ningú posa cara d'estar gaire d'acord... Però reunim tots els diners i paguem l'apartament, també fem comptes, una mica caòtic, el Dani comenta que com de catalans som, fent comptes el primer dia, mira que té raó. Després de tot el més important és que encara no hem dinat, comencem a sentir gana, però tindrem una primera sorpresa, resulta que l'hora per dinar és de 12 a 14h i ja són les 14h10, al final esdevindrà una cosa d'allò més positiva, ja que descobrim una xicoteta pizzeria que encara roman oberta, la regenta un sicilià baixet però d'aspecte graciós, té sis filles, dos de les quals treballen a la pizzeria, són bessones i de seguida ens fem amics. La Marica i la Marchella tenen quinze anys, són força eixerides, una parla pels colzes, és més decidida, resulta ser la major de les dues i, tal volta per això, s'acaba de cremar amb el forn però no es vol posar res, xiqueta deuries, almenys àloe vera! Ens serveixen les pizzes, queda el Neil i llavors, surt el propietari amb la pizza a una mà i de sobte, rellisca i li cau la pizza... Tots posem cara de sorpresos... El Neil posa cara d'algú que mor per innanició... Però resulta ser una broma tot seguit porta l'altra, quin paio, ens ha enganyat a tots, és més que una bona rebuda!

Primera cervesa sarda, l'ichnusa

Marxem direcció a la platja de Santa Maria de l'Esperança després d'una encaixada de mans i un ciao ciao. Sembla que no podíem tenir una benvinguda millor, els nadius són amigables, hehehe. Anem a descobrir la platja, som-hi, direcció Bosa.

Quilòmetres inacabables de costa afortunadament encara verge

Curiós, però a l'entrada de la platja tenen a un tio amb un parasol cobrant l'entrada, així que deixem el cotxe una mica més endavant on no arriben els turistes, que això no obstant, no semblen ser molts. Robem una baixada on es pot deixar el cotxe. La platja és de sorra volcànica i una mar de tonalitats cromàtiques entre el verd i el blau s'obre extensa als nostres ulls, caminem per la vora de la mar entre còdols del color de la lava mollejats pel temps, finalment arribem a la platja de sorra, sorra blanca que s'esmuny entre les nostres mans...

Platges de roca i platges de sorra, tot alhora

El Salva i jo ens dediquem a fer un castell, em rebolque per l'orella, l'únic inconvenient és que l'aigua té alguna que altra alga. Després de tot el viatge, el dia gairebé sencer, arriba un moment en què el cos ja no pot més i acabe caient en rodó, sumit en un son profund, quin plaer adormir-se escoltant la mar.

Els catalans de nou colonitzant, serà posible!

Primera posta de sol sobre la mar

Mentre tornem ens adonem que el Dani, no té la cartera, l'ha deixada a sobre del cotxe i segurament ha caigut en el primer revolt o forat de la calçada. Així que el Neil i jo fem una petita compra per a passar un quants dies i Salva i Dani tornen des de l'Alguer a buscar-la, no hi és, únicament han trobat el comandament del cotxe, tenim un problema. Però quan tornem a casa li truquen al mòbil, l'han trobat i a dins tenia el seu telèfon, així que a les 22h30 ha d'anar a recollir-la a un bar de L'Alguer.

Un cop amb la cartera i veient que ho té tot, fins i tot, la pasta, quin bon nano, no? Llavors el Dani decideix invitar-nos a sopar.

Casc antic de l'Alguer des de la platja

Fem números, comptem i em toca conduir a mi, cap problema, però la nit es farà llarga perquè ja comencen amb la grappa, el vi, la cervesa, el limoncello... Del centre històric on estan els bars anem a la recerca d'un club i coincidim amb quatre xiques: la Virgínia és de Barcelona i surt amb un noi d'Oristano, l'acompanyen la Júlia, l'Eleonor que viu a Cagliari i una altra xica que treballa i estudia a la UAB. Són divertides i agradables però jo tinc el cap posat a uns centenars de quilòmetres més al nord.

El club es diu el Trò i el millor que té és que està al costat de la mar en una baixada de roca, el millor... perquè la música és pèssima i la gent més o menys, bec una coca-cola i a les sis del matí encara hem de caminar 40 minuts fins al cotxe, quin xou, us ho podeu imaginar? Doncs jo tinc malsons cada cop que recorde el dolor de les meues cames aquell dia.

L'Alguer quan s'està fent de dia

Toque el llit i automàticament estic adormit, crec que la resta dorm tirada per l'apartament...

Algun lloc al bell mig de la Mediterrània – L'Alguer – Platja Esperança – L'Alguer

Un camí

Quan arribes i no vols marxar,
quan marxes i no acabes d'arribar

07/08/2009 Sardenya :: La partida

Acabe de treballar i únicament tinc un objectiu prepar-m'ho TOT, l'equipatge principalment. Hem quedat a dos quarts de vuit i quan finalment surt de casa corrents a les set i quaranta em dóna la sensació que no he parat de fer coses: amuntegar tot l'equipatge, recollir la motxilla que em porta la Núria i el Kyle, fer uns entrepans, una dutxa i una afaitada.

De fet, m'anava repetint, tinc temps, tinc temps però no m'ha sobrat ni un segon. Així que encara que tard ens reunim tots per a començar l'aventura, cadascú carrega la seua motxilla fins a l'aparcament on hi ha el BMW, anem cap a l'illa!

La machina

Travessem força ràpid l'Eixample fins arribar al Paral·lel, ens hem d'aturar a omplir el dipòsit, arribavem al port amb el temps just però comença la diversió: cua quilomètrica, ningú sap on hem d'anar, així que sobre la marxa anem fent, fins que ens veiem amb el cotxe davant d'un vaixell enorme de color blanc i blau amb una G enorme a ximènia que fa referència al nom de la companyia Grimaldi. Un cop dins la panxa del ferri, conduesc el cotxe fins a la bodega, però en mig de la pujada al segon nivell he reduir i em quede aturat bloquejant l'accés, encara no controle bé el cotxe, m'equivoque amb les marxes i faig marxa enrere en lloc de ficar primera, quasi la liem, caient per una rampa de cent metres marxa enrere...

El ferry

Després d'aquest episodi tan divertit, aparquem el cotxe i així ens oblidem d'ell, comença l'exploració del ferri. No sé per què, teníem la idea d'aquell ferri que ens va portar d'Split a Hvar l'estiu anterior, però aquest no està brut ni fet miques. Sembla com de luxe: terrassa, gimnàs, bar, disco i, fins i tot, piscina. Sopem a un bar mentre compartim la primera cervesa de la setmana. Després a la coberta a encetar el Negrita, comença l'apropament, serà interessant aquest viatge.

La terrassa del ferry

A la terrassa, l'ambient esdevé fred pel vent que bufa fort, a banda de què és fred, és divertit caminar contra vent, tot una aventura.

Caminant contra el vent a la coberta

Així que tornem al bar i jo ja no aguante més, m'estic i caic en un somni profund mentre la resta segueix bevent ron, quan treballes entens que pugues estar tan cansat...

Buscant el millor lloc per posar l'ou i dormir

Ruta
Barcelona – Algun lloc al bell mig de la Mediterrànea

Kissing

When it comes to the physiology of kissing we are on slightly firmer ground. Our lips are among the most sensitive parts of our bodies, packed with sensory neurons linked to the brain's pleasure centres. Kissing has been shown to reduce levels of the stress hormone cortisol and increase the bonding hormone, oxytocin.

+ info: http://www.newscientist.com/article/mg20327201.500-10-mysteries-of-you-kissing.html

Mor Jordi Sabater Pi

per dibuixar cal observar; si observes, coneixes; si coneixes, estimes; si estimes, protegeixes i, per tant, preserves

Bon viatge Jordi!

Qué horas son mi corazón?

MGMT - Kids

You were a child,
crawlin' on your knees toward it.
Makin' mama so proud,
but your voice was too loud.

We like to watch you laughing.
You pick the insects off plants.
No time to think of consequences.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

The water is warm,
but its sending me shivers.
A baby is born,
crying out for attention.
Memories fade,
like looking through a fogged mirror
Decisions to decisions are made and not fought
But I thought,
this wouldn't hurt a lot.
I guess not.

Control yourself.
Take only what you need from it.
A family of trees wantin',
To be haunted.

Like neurons, all together!

Dónde me llevabas?

Sentada en aquel rincón, distraida diría, tal vez aburrida, destilabas indiferencia, te miraba desde el centro de la habitación, de reojo disimuladamente. Entre sombras había una luz especial que salía de aquella esquina, era como una luz bajo un almohada, tenue y relajante, poco después descubrí que eran tus ojos, un parpadeo significaba que el cielo había dejado pasar una nube delante del sol.

Tu caminabas grácil y desenfadada, te seguía con la mirada, no sabia donde me llevaría tu caminar, aunque ahora ya sé donde me llevó, a tu lado...

Aute - Slowly

Por más que me encuentre un tesoro en las fuentes del Nilo,
quiero bailar slowly tonigth.

y aunque seas la Monalisa o la venus de Milo,
quiero bailar slowly tonigth.

por más que yo sea una bestia y tu seas tan bella,
quiero bailar slowly tonigth, my love.

ya puede caernos encima un diluvio de estrellas,
quiero bailar slow with you como aquel time,
goes by so slowly, I hunger for you shalala
slowly, slowly

por más que nos pille el estúpido de tu marido,
quiero bailar slowly tonigth, tonigth
y aunque enamorarme de ti me lo tengas prohibido
quiero bailar slowly tonigth, my love

por más que no pueda comprarte un collar de diamantes
quiero bailar slowly tonigth, sweetheart
y aunque nunca llegue a ser Harrison Ford como amante
quiero bailar slowly with you como aquél,
at the end of the rainbow you'll find a pot of gold
oh oh shalala slowly, slowly

por más que aparezca la grúa y se lleve mi coche
quiero bailar un slow with you tonight
por mi que reviente el planeta en confeti esta noche
quiero bailar un slow with you tonigth, meli.

y como parece que el corto verano se acaba
quiero bailar slowly tonigth.
seamos al fin Salomón y la reina de Sabah, ahhhh
I want to dance slow with you como aquél,
dream, dream, dream, dream
shalalala slowly

I know you want to do it so slowly, so slowly
oh baby baby be mine tonitgh
I love you when you do
so slowly so slowly
oh baby baby let's hold us tight
so slowly so slowly
I know you want to do it so slowly, so slowly

http://open.spotify.com/track/0v2p3Evv44h1qoy5SpWhQA

Antoni Cánovas - Ai!

Ja no creus perquè has de creure
t'han robat la teva vida
la innocència, l'alegria,
la promesa d'un demà,
l'amor que necessitaves
ja no et pot acaronar

ai, ja no pots somniar,
d'aquest somni has despertat,
no et consolaran les llàgrimes.
la fam no es deixarà enganyar

que ja has plorat sense esperances
fins que el plor se t'ha ofegat
i ningú pugui escoltar-lo,
de què res et pot salvar

ai, ja no tens que esperar,
d'esperar la soledat,
que ja has estat esclavitzada
que amb el teu cos han comerciat
que volguessis escapar-te
però no tens on anar

i quan et viole el miserable
per arrencar-te l'últim fruit
ai, no voldràs existir
del teu cos voldràs fugir

You don't believe cos you must believe
they kept your life,
innocence, happiness,
promise of tomorrow,
the love, you needed it,
can't caress of you

ah, you can't dream,
you've woken up from this dream,
your tears aren't going to console.
hungry won't be cheated

you have cried without hopes
until your crying has suffocated you
and nobody can't hear it,
nothing is gonna save you.

ah, you don't have to wait,
wait for loneliness,
you have been enslaved
with your body they get profits
you'd like to escape
but nowhere to go

when that miserable rapes you
to take away the last fruit
ah, you won't exist
you'll wish to escape from your body

Baby when you're gone

I've been wandering around the house all night
Wondering what the hell to do
Im trying to concentrate but all I can think of is you
Well the phone don't ring cuz my friends aint home
Im tired of being all alone
Got the tv on cuz the radios playing songs that remind me
Of you

Baby when you're gone
I realize I'm in love
The days go on and on
and the nights just seem so long
Even food dont taste that good
drink aint doing what it should
Things just feel so wrong
baby when you're gone

I've been driving up and down these streets
Trying to find somewhere to go
Ya I'm lookin for a familiar face but theres no one I know

This is torture
this is pain
it feels like Im gonna go insane
I hope youre coming back real soon cuz I don't know what to do

Bryan Adams

Jazmín

Puedes no ser romántica
pero puedes oler a jazmín,
puedes odiar cuanto quieras,
yo no lo voy a canviar.

Puedes caminar descalza,
puedes mirar por el balcón,
puedes volar muy lejos,
pero no cambiar la pasión.

Puedes no ser romántica,
pero puedes saber a fresas,
puedes ignorar el amor,
y hacerme daño sin razón.

Beautiful life, our beautiful life

Baby, don't cry

lo bueno nunca acaba
si hay algo que te lo recuerda

Adolescents

Perduts en una nit sense llum, nerviosos de tenir-nos al costat, cuscanelles al borrissol dels nostres avantbraços, tremolor en la nostra veu, moviments suaus i inquiets dels nostres estómacs, caminar dubtós a la foscor, petons fugissers, abraçades prudents, carícies distants...

Quanta inseguretat despreníem però que bonic era descobrir coses junts, que bonic començar a conèixer algú, que deliciós anar a buscar-te, que emocionant recollir-te.

Què pena que els contes de fades, a vegades, acabin malament.

Primavera Sound Festival 2009 (Summary)

Tricampions

Describeme un beso y te beso

Dos personas se dan la mano y fingen estar distantes, alejadas, a años luz, una fuerza interior las arrastra y aprietan más y más sus nudillos envolviendo sus manos, de ese fuego interior nace la pasión que los lleva a querer besarse.

Aun no lo saben, pero el cosquilleo que va desde sus manos a sus pies pasando por sus brazos desnudos, sus torsos cubiertos y sus piernas lascivas, es el primer símptoma de fijarse en los labios de la otra persona: suaves, moviendose rítmicamente con su respirar, entreabiertos para dejar escapar una brizna de su respiración, sus labios tiemblan de indesición. Pero con las manos se ayudan para acercarse y finalmente tocarse con los labios: extasi, pasión, lujuria, sexo, amor? Sí i no, todo y nada, solamente un beso...

Vinyes verdes

Princeses de mitjanit

shadows at night,
nice to get up next to us,
good night, all right?

"Lost Town 2.0". WANB (We Are Not Brothers)

Last day dream (everybody wants...)

You know why I tagged this video like "poetry", cos it's visual poetry, I can't stop watching it.

Per què escric?

Podria escriure les coses més boniques, podria descriure't, la teua olor a gessamí, el teu gràcil caminar, els teus ulls melangiosos, els teus cabells suaus, els teus pits tendres, el teu somrís mig amagat, la teua pell acollidora, freda a l'estiu i calenta a l'hivern, com em mires, com rius, com somnies, com llegeixes, com t'estremeixes quan et faig un petó, com tremoles quan fem l'amor... Podria escriure les coses més boniques, podria descriure't, però no ho faré.

Primavera Sound Festival 2009

Bloc Party



Neil Young



My Bloody Valentine



Yo La Tengo



The Horrors



DJ /rupture



Dj Yoda



Simian Mobile Disco



Michael Mayer

Bridge Over Troubled Water

When you're weary, feeling small,
When tears are in your eyes, I will dry them all;
I'm on your side. when times get rough
And friends just cant be found,
Like a bridge over troubled water
I will lay me down.
Like a bridge over troubled water
I will lay me down.

When you're down and out,
When you're on the street,
When evening falls so hard
I will comfort you.
Ill take your part.
When darkness comes
And pains is all around,
Like a bridge over troubled water
I will lay me down.
Like a bridge over troubled water
I will lay me down.

Sail on silvergirl,
Sail on by.
Your time has come to shine.
All your dreams are on their way.
See how they shine.
If you need a friend
Im sailing right behind.
Like a bridge over troubled water
I will ease your mind.
Like a bridge over troubled water
I will ease your mind.

Thanks Simon
Thanks Garfunkel

Rellegint l'avui

Encara recorde quan vaig escriure l'últim alè, recorde, fins i tot, quan se'l vaig dedicar a un bon amic. Tot m'ha vingut a la ment de sobte quan he sabut que aquest amic torna a estar fotut, rellegint línia a línia m'he adonat que hi ha qüestions que m'havia deixat, que no havia posat, tot em ve ara mateix a la ment com un torrent punxant de punts oblidats:

Ens sentim tristos, però qui hem perdut sabem que ha sigut feliç, ha tingut una vida més o menys plena, aquesta tristesa amb el temps esdevindrà nostàlgia i, fins i tot, ens alegrarà fer memòria i recordar-nos-en d'ells.

Quin sentit té aquest paràgraf si la persona que perds tot just acabava de començar a gaudir del món, i que, sobretot, se l'estimava, l'agafava amb les mans i el feia reviure cada dia per fer el dia molt més seu, aquella filosofia que seria capaç de compartir sempre, visquem l'avui sense malparir el passat, visquem l'avui sense maltractar el futur, visquem l'avui encara que siga trist perquè ell ho haguera fet.

Ens sentim tristos, però aquest amor per la vida ens farà mirar endavant, alçar el cap i tornar a caminar amb el pas ferm cap a l'avui.

T'estime amic, si tu ho passes malament tots els teus amics també,

Una abraçada sincera,

R

Princeses de migdia

Un got abandonat en mig d'una taula sense cadires al seu voltat, un cul de whisky de dotze anys que desprèn un aroma dur com una clatellada que no s'espera. Al fons de l'habitació ella s'ajeu en un racó mig despullada, li cau un tirant del sostenidor i reposa al seu colze tendre, amb l'altra mà s'agafa el cap i plora sense fer soroll, gemecs tan intensos que venen precedits per algun esdeveniment tràgic i li empenyen a un ploriqueig ofegar i inaudible. Hi ha moments en què de tant plorar ja no es pot plorar més i els plors s'acaben confonent amb les respiracions.

Són les dotze en punt, ella és la meva princesa de migdia, per això l'he vingut a buscar...

Love Etc

racmax 034
Mixed by RaCMaX (download)

09/05/2009

Tracklist

01 Booka Shade - Charlotte
02 Pet Shop Boys - Love Etc (Gui Boratto Mix)
03 Mandy Vs Booka Shade - Body Language (Jona Remix)
04 Mgmt - Kids (Soulwax Remix)
05 Simian Mobile Disco - Sleep Deprivation

Missatge inacabat

Un missatge inacabat fa pampallugues a la pantalla del mòbil, tirat, sense consciència, algú reposa la mà sobre el botó d'enviar però sense tocar-lo, s'ha adormit. Vesteix texans i no li ha donat lloc ni a treure's les sabates, abraça el llit com si abracés la terra, la mà esquerra cau, fa un camí incomode i toca el pis fred.

Bon dia?

Regust a temps

No diran que sóc injust, tampoc diran que faig justícia, mai ens treure'm els clixés ni en un milió d'anys, però encara que per mi sigues una desconeguda, va valdre la pena morir per tu aquell dia i reviure a l'endemà amb una nova vida que partia dels meus peus com el camí de rajoles grogues d'Oz.

Com tornar a néixer però amb més de vint anys d'experiència. Res és per sempre, però no sempre és res, alguna cosa fou, alguna cosa ens va marcar, un segell desficiós i usat després d'anar enganxat a un sobre per tot el món. Un relat marcit que explica un vell encorbat al costat de la llar de foc, mentre ningú l'escolta.

Adéu, no ens veiem, perquè vas deixar d'existir...

Good luck

If you say good bye,
I hope that day will be all right,
and no bird can break his sing again.

Good luck!
I hope you'll find everything
I couldn't give you before.

If you say I love you,
the sun will make the day longer,
and then we'll steal time from time.

Good luck!
I hope you'll get
everything you didn't find.

Finally, if you join me,
don't ask for a easy way,
no silver stars,
no tomorrow plenty of promises,
only, some luck
and life will give us a long way.

No hi ha res més atrevit que versionar a Lluís Llach en anglès...

Blood falls

Our story

She was leaning on the balcony's rail, she turned over and said "I hate you", then I kissed her and she said "I don't hate you", that's the summary of our short, sad, strange, contradictory, intense, passionate story... maybe a poem unfinished...

Besos rotos

Apuesto hasta ganar,
olvido tus trazos en mi piel,
borro tu perfume,
arriesgo hasta llorar.

Mato tu ausencia con mi pesar,
olvido tu pelo en mis dedos,
borro tu mirar,
busco sin cesar.

Muero en tus brotes de jazmín,
olvido tus curvas en mis manos,
dibujo tu voz,
bailo hasta olvidar.

Debo romper nuestros besos.
No te los voy a robar.
No tengo que esperar roto.
Debo guardar esos besos rotos?

racmax033 :: The end and the beginning

26-04-2009
racmax033 (download)

01 Troy Pierce - Horse Nation
02 Heartthrob - Glass Cat
03 Booka Shade - Charlotte
04 Robert Babicz - White Series
05 Gui Boratto - Tipologia (Solee Remix)
06 Simian Mobile Disco - Sleep Deprivation
07 Niederflur - Sprinkler
08 Gui Boratto - Mr Decay (Robert Babicz Universum Disco Mix)
09 Aril Brikha - Akire
10 Scsi - - 1000 Needles
11 Gui Boratto - Matryoshka
12 Chaim - Chicken Kiev
13 Kevin Saunderson - World Of Deep (Jesse Rose Respect To Detroit Remix)
14 Underworld - Born Slippy (2007 Remix)
15 Mgmt - Kids
16 Thomas Schumacher - Picanha
17 Slam - Staccato Rave (Silicone Souls Hypno House Remix)
18 M.A.N.D.Y. & The Sunsetpeople - Sunsetpeople (M.A.N.D.Y.'S Latenightflight To Monza Mix)
19 Aril Brikha - To Begin
20 M.A.N.D.Y. And Booka Shade - O Superman Feat. Laurie Anderson (Felix Da Housecat Remix)
21 Troy Pierce - 25 Bitches (Berg Nixon Zigzag Remix)
22 Marc Romboy Vs. Stephan Bodzin - Ariel
23 Jona - Learning From The Mistakes
24 Dusty Kid - Mantrakoma
25 Partial Arts - Trauermusik

Let the music be louder baby

Charlotte, don't be silly and kiss me...



...and teach me your body language...



...lady

El teorema del lloro

És mut quant li imposes silenci, i eloqüent quan el fas parlar. Gràcies al llibre, en un mes aprens el que no aprendries de la boca dels entesos en una "eternitat" i tot plegat sense contreure cap deute de saviesa. T'allibera i et desempallega del comerç amb gent odiosa i de les relacions amb homes estúpits, incapaços d'entendre. T'obeeix de día i de nit, tant durant els viatges com durant els períodes en què ets sedentari. Si caus en desgràcia, el llibre no renuncia a servir-te. Si bufen contra teu vents contraris, el llibre no es gira contra tu. De vegades succeeix que el llibre és superior al qui l'ha escrit...

07/04/2009 :: Roma

Deixant de banda tots els estereotips, arribem a Roma amb la missió de fer la segona incursió a Itàlia, just un dia després del terratrèmol a L'Aquila i en ment les rèpliques que tard o d'hora arribarien. Tal volta hem triat una mala època per visitar la capital de l'extint Imperi Romà i ara capital del cristianisme per a la Setmana Santa.

Ens oblidem de tots els impediments i comencem a assaborir els transports públics de la capital del Lazio, més de tres hores per a arribar al nostre càmping on podrem per fi descansar, tastar el primer plat de pasta, gnochis, ummmm. Crec que després de viatjar des de Barcelona a Roma, passant per l'aeroport de Girona i les gracioses aventures a lloms d'un avió de Ryanair hauríem d'anar d'hora al llit, demà ens espera turisme, quina paraula més manosejada...

tuyOutu

Era una nit tranquil·la com qualsevol altra, no havíem anat mai tan lluny, però aquella nit sentia un no-sé-que especial. Val, sí que havíem tingut algun que altre apropament, alguna mirada amb intenció, alguna carícia, algun propòsit a mig fer... Aquesta atracció havia anat creixent de mica en mica, no et veia igual ara mateix que quan et vaig conèixer, començava a notar amb més intensitat les coses que m'agradaven que les que no: el teu mirar distret, les teves idees, la teva forma de parlar, la sinceritat amb què tractaves les coses, l'amor amb què tractaves les persones, la confiança amb què em tractaves.

Tot va començar quan et vaig conèixer, era un dia plujós, no tenia ganes de sortir de casa, però era dissabte i tocava deixar-se caure per algun lloc de moda per fer una cervesa. Recordo estar prenent una cervesa a la barra i, llavors tu et vas apropar i em vas dir que et deies Rosa, de seguida em vas encisar, sempre m'agrada parlar, sobretot de coses importants, compartir idees i formes de veure el món. Tu em vas parlar de la situació als països de l'Àfrica, jo et vaig parlar de perquè crec que el capitalisme té un error de base i que el sistema actual no es pot sostenir, et deia: la gent no pot consumir, el món es para. Després d'una llarga estona em vaig a adonar que podia continuar tota la nit parlant amb tu, de fet, més que qualsevol desig que se'ns pugui posar de primeres, tenia desig de conèixer-te, em començaves a agradar, al principi tenia ganes de besar-te perquè m'atreies, una atracció física, després de veure com eres de bonica per dintre, tenia ganes d'acaronar-te i fer-te l'amor.

Però ja se sap, quan algú t'agrada tant, tens por de no fer les coses bé, tens por què no sigui el moment, tens port s'esmunyi aquest moment. Tanmateix tu sempre m'ho has posat fàcil d'ençà ens vam conèixer, mai m'has dit que no a un pla junts, un teatre, un concert, un volt en Vespa, una visita al parc de la Ciutadella, a contemplar Barcelona des de les antigues bateries antiaèries de la Guerra Civil, poc a poc m'he anat sentint més i més prop de tu i crec que aquella nit sabia que era el moment i no el vaig deixar escapar.

Tu, senzilla però arreglada, vesties un bonic vestit de gassa blanca que et queia d'una manera gràcil i desenfadada des de les espatlles fins als genolls i que, únicament, dibuixava amb un traç difús els teus pits i els teus malucs. Havíem quedat, com sempre, un diumenge a la tarda per anar a passejar des del Castell de Montjuïc fins al mirador del migdia, era una passejada que saps que m'agrada perquè a un costat i altre de la senda hi ha canyes, palmeres, pins i figueres, sempre em recorda a ma casa, a la meva terra. Ja havia caigut el sol, sortíem a passejar a aquestes hores i així podíem fer fotos nocturnes, jo carregava el trípode i la càmera tu anaves fent cabrioles intentant parèixer una noia de catàleg de roba, la muralla del castell a un costat, la mar a l'altra i tu entre el paisatge i l'objectiu de la réflex digital.

Poc després i ja cansats de caminar ens vam abocar des de la barana que donava a la mar, a prop el port continuava amb la seva activitat frenètica, el port de Barcelona mai descansa, el moviment dels vaixells dibuixaven formes a l'aigua, i jo vaig dibuixar amb el meu dit sobre el teu muscle nu una carícia, tu et vas estremir, vas deixar de mirar la mar, em vas mirar als ulls i, just en el moment que els nostres llavis palpitants de passió es trobaren, els vas tancar, les intermitències del far van il·luminar la teva cara i llavors vaig saber que t'estimava.

10th aniversary: The Matrix

Morpheus: [to Neo who is choosing the red pill] Remember... all I'm offering is the truth. Nothing more.

Melic

hi ha melics petits i grans,
bufons, arraulits, fugissers,
malaltosos, encastats,
aventurers, estancats,
amants, enamorats,
sensibles, tatuats,
foradats, adornats,
amagats, estimats,
acaronats, petonejats,
llepats...

hi ha melics propers i llunyans,
atansats, albirats,
oblidats, recordats,
desitjats, malaurats...

hi ha melics gaudits i inaudits,
malparits, fugits,
encongits, fruits...

hi ha melics nus, el teu melic nu,
començament i acabament,
camí d'aquesta llengua recorren-te
de principi a fi...

Make me smile...

font: http://psd.tutsplus.com/articles/web/50-brilliantly-photoshopped-movie-posters/

Leon Gieco - La memoria

Los viejos amores que no están,
la ilusión de los que perdieron,
todas las promesas que se van,
y los que en cualquier guerra se cayeron

Todo está guardado en la memoria,
sueño de la vida y de la historia

El engaño y la complicidad
de los genocidas que están sueltos,
el indulto y el punto final
a las bestias de aquel infierno

Todo está guardado en la memoria,
sueño de la vida y de la historia

La memoria despierta para herir
a los pueblos dormidos
que no la dejan vivir
libre como el viento

Los desaparecidos que se buscan
con el color de sus nacimientos,
el hambre y la abundancia que se juntan,
el mal trato con su mal recuerdo

Todo está clavado en la memoria,
espina de la vida y de la historia

Dos mil comerían por un año
con lo que cuesta un minuto militar
Cuántos dejarían de ser esclavos
por el precio de una bomba al mar

Todo está clavado en la memoria,
espina de la vida y de la historia

La memoria pincha hasta sangrar,
a los pueblos que la amarran
y no la dejan andar
libre como el viento

Todos los muertos de la A.M.I.A.
y los de la Embajada de Israel,
el poder secreto de las armas,
la justicia que mira y no ve

Todo está escondido en la memoria,
refugio de la vida y de la historia

Fue cuando se callaron las iglesias,
fue cuando el fútbol se lo comió todo,
que los padres palotinos y Angelelli
dejaron su sangre en el lodo

Todo está escondido en la memoria,
refugio de la vida y de la historia

La memoria estalla hasta vencer
a los pueblos que la aplastan
y que no la dejan ser
libre como el viento

La bala a Chico Méndez en Brasil,
150.000 guatemaltecos,
los mineros que enfrentan al fusil,
represión estudiantil en México

Todo está cargado en la memoria,
arma de la vida y de la historia

América con almas destruidas,
los chicos que mata el escuadrón,
suplicio de Mugica por las villas,
dignidad de Rodolfo Walsh

Todo está cargado en la memoria,
arma de la vida y de la historia

La memoria apunta hasta matar
a los pueblos que la callan
y no la dejan volar
libre como el viento

Aquesta és la seva democràcia

Tots tenim amics, almenys jo sóc un d'aquest, que estan portant i organitzant les protestes contra el pla Bolonya. A mi personalment, em toca de ple, ja que segons açò la carrera d'informàtica deixarà d'existir i s'equipararà amb la de telecomunicacions, he treballat amb gent que ve de teleco i estan tan preparats com els informàtics, això no obstant, tenim coneixements força diferenciats.

Per tot açò no seré el primer en dir que em sembla just que es renegocie les condicions per a l'europeïtzació de l'educació universitària tenint en compte a les persones que la rebran, al fi i a la cap, no tenen cinc anys i tenen un ideals i uns valors tan pesants com poden tenir aquells que fan les lleis asseguts a les seves butaques de pell, ja no tenen 10 anys, ja no tenim 10 anys, això no és democràcia.

És curiós que el que se sol anomenar govern progressista siga capaç de fer càrregues policials que l'únic que les diferencien d'aquelles que van viure els nostres pares als anys 70, és que al final no mor ningú. Bé, ja va morir Carlo Giuliani quan tenia 23 anys a la ciutat de Gènova, però ja sabem que Berlusconi pot ser és pitjor que el nostre President. Pot ser direu que no es comparable les accions antiglobalització amb les protestes dels estudiants, aquí podria estar més o menys d'acord, però la policia és la mateixa i les seues actuacions envers ciutadans descontents és provocar-los el silenci amb una bona ració de jarabe de palo.

No m'he volgut dur per les emocions i us demane disculpes si al meu to sarcàstic es nota massa que acabe de veure el següent vídeo, però és que les veritats em posen molt més enfadat que les mentides, les seues mentides.

Al alba

Després de veure al mestre Luis Eduardo Aute al Palau de la Música em vaig tornar a enamorar de la seva música, encara recordo quan aquesta sonava com a cançó de bressol a tocar del meu llit i em feia tenir somnis de futur.



Presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga
quiero que no me abandones, amor mío, al alba

Flowing girl

Aquell dia em vaig llevar d'hora, sabia que seria un dia llarg, d'aquells que no acaben mai... Em vaig vestir mecànicament, vaig fer un desdejuni fort i vaig sortir corrents cap a la feina. Rellisco en un esglaó, clatellada, llum blanca i foscor.

Aqueix dia m'he llevat sense pressa després d'estar inconscient a l'hospital els darrers anys, quantes coses han canviat, quantes ganes de recuperar els anys passats a la foscor.

Aquesta nit aniré a dormir aviat, hi ha lluna plena i això em posa inquiet.

Mor En Pepe Rubianes, plora el teatre

Diuen que no morim del tot que seguim existint a la memòria de la resta de persones, tingues per segur Pepe, que tindré un raconet del meu cap per al teu humor àcid, provocador i irreverent. El teatre plora i el poble que sempre es podia identificar amb els teus monòlegs també ho fa. No faces escala al cel i passa directament a l'eternitaaaaaaaat.

Allí on estigues que sigues lliure. En se i per se, mai t'oblidaré.



"Cuando no hablo yo, me aburro"