Algú em va dir una vegada per què no creia en una força superior, li vaig dir que estava més prop del concepte de Gaia que d'aquest ésser totpoderós. Quan morim perdem la nostra consciència però seguim formant part d'aquest tot, en certa manera ens reencarnem, passem a formar part de la terra, d'un arbre o d'un altre ésser viu, seguim vivint però en altres estructures.
Aquest concepte està present en moltes de les religions que han arribat als nostres temps però és l'ànima la part que reté aqueixa consciència que hem acumulat durant tota la nostra vida. En certa manera aquesta ànima, que no la consciència completa, és la que perdura un cert temps en les nostres persones estimades, com els recordem.
Ens sentim tristos, però qui hem perdut sabem que ha sigut feliç, ha tingut una vida més o menys plena, aquesta tristesa amb el temps esdevindrà nostàlgia i, fins i tot, ens alegrarà fer memòria i recordar-nos-en d'ells.
Açò ho vaig escriure al poc temps de perdre una persona estimada, ara ho he rescatat del meu diari per a dedicar-li-ho al Lluís que segur que passa un moment sempre difícil.
Aquest concepte està present en moltes de les religions que han arribat als nostres temps però és l'ànima la part que reté aqueixa consciència que hem acumulat durant tota la nostra vida. En certa manera aquesta ànima, que no la consciència completa, és la que perdura un cert temps en les nostres persones estimades, com els recordem.
Ens sentim tristos, però qui hem perdut sabem que ha sigut feliç, ha tingut una vida més o menys plena, aquesta tristesa amb el temps esdevindrà nostàlgia i, fins i tot, ens alegrarà fer memòria i recordar-nos-en d'ells.
Açò ho vaig escriure al poc temps de perdre una persona estimada, ara ho he rescatat del meu diari per a dedicar-li-ho al Lluís que segur que passa un moment sempre difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada