Belgrad (Sèrbia)
Diari:
Després de dormir ens llevem a la mateixa hora que sempre, anem a la pekara (fleca) per acompanyar el te del desdejuni amb alguna pasteta. Un cop enllestit el desdejuni i la dutxa agafem tot el necessari per a no tornar a l'alberg en hores.
Per què s'empenyen en guanyar?Visitar el centre de Belgrad és el nostre objectiu: alguna església on no ens deixen entrar perquè s'ha d'anar amb pantalons llargs, aquestes religions amb les seues regles absurdes. Ens asseiem en un terrassa a veure les rondes preliminars de 800 i 1500 dels Jocs Olímpics de Beijing. Voltem i acabem dinant un menú en un restaurant italià, bo.
Una mesquita a Belgrad...
...i la policia sèrbia protegint-la...Hem de comprar els bitllets per a Sarajevo de l'endemà així, ja sabeu, ens obliguem a marxar, no és que ens haja enganxat la ciutat és que després de tants dies de travessia el ritme comença a disminuir i no volem quedar-nos atrapats. Després de passar per l'estació ens adrecem ja cap al Beer Fest, és com un festival de música rock on pots assaborir cerveses de tot arreu, no tan llunyanes com ens pensàvem en un principi.
No porteu mai això
Música en directeUn cop allí, tastem la saborosa Paulaner, la danesa Tuborg, la Bg i després de l'empatx, aigua, aigua i més aigua. Entre concert i concert, no sé com el Lluís em convenç de pujar a la fira que hi ha instal·lada a tocar de la zona de concerts, quina bogeria, no puc parar de riure, no pare de riure i quan baixe d'aquella atracció giratòria més marejat que abans de pujar-hi seguesc rient.
Quin infern de diversióLa música és acceptable en un primer moment: rock, pop, heavy, però arriba les 3 de la matinada i apareix a l'escenari el friqui que omple les pistes de ball a Sèrbia: un paio amb un túnica, calb i amb una barba blanca que canta música típica sèrbia, una barretja entre orient i occident, a priori sona bé, però nosaltres el comencem a nomenar com el Camela serbi. Diguem que la qualitat de la música és bona, però la veu ens treu de polleguera... Mire al meu voltant, tothom balla, què fem? què faig? doncs m'hauré d'integrar: acabe ballant com ells o, almenys, ho intente: palmes, girs, sembla una mica àrab o flamenc.
La gent es mou sense pararFarts i cansats marxem a l'alberg, sense diners ni el nom exacte d'on està l'alberg ens aventurem a fer el trajecte caminant. Una hora llarga de camí, arribem encara més cansat si això fora possible, de fet és quan fem càlculs i ens espantem, hem sortit a les 12 del matí i tornem vora les 4h30 de la matinada, quina marató, però a dormir que el check-out és a les 10h00 i demà ens espera autobús i... SARAJEVO!
I'm so happy - La gent guai ol bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada