Ljubljana (Eslovènia)
Villach (Aústria)
Venècia (Itàlia)
Diari:
Com al trajecte Podgorica - Belgrad, m'alce com si haguera fet una marató. A l'entrada a Ljubljana obric els ulls, la ciutat està sumida en la boira, això ja canvia, té un sabor de centre-europa. L'autobús ens deixa en una vorera a cinquanta metres de l'estació, agafem la motxilla i a veure la combinació a Venècia, així que deixem per a la propera aquesta ciutat que pinta tan bé.
A per el tren en l'estació de LjubljanaPugem al tren en direcció Villach, Aústria, encara visitarem un altre país que no coneixíem, però açò dura els trenta minuts que triguem en fer el canvi de tren. Ens asseiem en un couchette, ve el revisor i ens fot fora, estem en primera classe, ale a buscar la segona classe.
Desdejuni directament de la pekara de SarajevoEn Villach mentre espere, comence a escriure al sol, sembla que retorne a la vida després de gairebé no dormir, l'escalfor m'allita, em bressola, però llavors arriba el tren i l'hem de travessar de punta a punta amb les motxilles i trepitjant peus dels italians que tornen a casa. El trajecte és espectacular, els Alps ens mostren muntanyes farcides d'abets de més de vint metres, cases de fusta esquitxen les valls aquí i allà, un glacial encara deixa escapar aigua del desgel, el Lluís comenta: imagina't en març com estarà açò.
Els AlpsIntente seguir escrivint però passem més temps als túnels que a cel obert, en front tenim una parella d'italians típics, un resum dels italians guiris: tots dos vestits amb les millors marques i amb un bitllet d'interrail... trista ironia.
Piazza della Ferrovia
Estació del vaporApleguem a Venècia, comprem un bitllet de vaporetto, costa 6,50€, és un autèntic robatori, visca Berlusconi! Després de no validar el bitllet pugem al vaporetto direcció Zitelle, allí fem el check-in a l'alberg. Passa una cosa curiosa, la Núria anirà a l'habitació de les xiques i el Lluís i jo a la dels xics, no deuria de ser al contrari? xD Ho diu el papa ens diu el recepcionista... Mmm, mon pare ja fa temps que em deixa dormir amb xiques, li espetegue àcidament, riem...
Em quede sol a l'alberg, la Núria i el Lluís marxen, preferesc dormir un parell d'hores, em sentent d'allò més bé.
Vistes des de l'alberg
Carrers de Venècia
La biblioteca d'Indiana Jones M'alce, agafe el vaporetto des de la parada de Palanca i em deixa just al Dorsoduro, vaig a reunir-me amb la resta a la zona d'estudiants: Campo Sta. Margherita, allí mengem i prenem alguna cosa i a voltar pels carrers de Venècia.
Piazza Sta Margherita
Bombers arribant al Parc de bombers 
MàscaresRecorrem els mateixos carrers que el primer dia, però ara sense les motxilles però amb el pes de gairebé vint dies que pesen tant o més. Comente amb els companys que tots els viatges haurien d'acabar on han començat, així et pots mirar i dir en què has canviat, què coses has après i llavors valor totes les experiències que has viscut, aquestes conclusions les deurien extrapolar a qualsevol camp, sempre he vist la vida com el viatge més bonic on ens trobem immersos, en constant evolució... Eres inquiet, tornar a volar lliure, temps al temps. Hehehe, el sol ja s'ha tocat, volem junts!
Nous caminsLa Biennale comença a l'endemà, seria un punt haver-ho fet coincidir, però bé a la pròxima, així que fem un gelat a la Piazza S Marco mentre escoltem música en directe (la policia ens va allunyant de la música perquè diuen que no podem seure al terra de la plaça, what's the fuck?), bé, això s'acaba i les forces també, tornem a l'alberg, llegesc sobre la guerra de Troia i agafe de seguida la son, bonne notte, demà serà el darrer dia :__
Llums- Rubén: Perquè els xics i les xiques han de dormir separats?
- Recepcionista alberg: Per què el Papa ho diu.
- Rubén: Mon pare ja fa temps que em deixa dormir amb xiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada