dissabte, 15 d’abril del 2006

Garrotades!

Amb el nou disc de la Gossa, cada vegada que recorde la meua terra o rep una notícia d'allà l'única paraula que em ve a la ment és: GARROTADES.

Garrotades pel
menyspreu a la nostra música.
Garrotades per l'especulació
immobiliària.


Garrotades
al meu poble i al seu GAP (Grup d'Acció Policial).
Garrotades a la
corrupció política (plana web en la memòria cau de Google).
Garrotades als qui cremen els nostres boscos.
Garrotades als qui utilitzen la llengua com a eina política i la perverteixen, la violen, la maltracten, la menystenen...

E
l que em pareix més curiós és que tot allò que ens conta la Gossa al seu disc ho viuen a diari els valencians i les valencianes.

La gossa sorda - Garrotades - Colpeja Fort

Un vell puja una senda del poble a la muntanya,

i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

respira fort i torna cap a casa.

Ja no queden raboses ni llops,

ni esclatasangs, ni margallons,

ni figueres de pala, ni una trista

sargantana.


Un vell puja una senda del poble a la muntanya

i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

respira fort i torna cap a casa.

Ja no veu enamorats pels racons,

ni sibarites del canabis tampoc,

ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.


Ja fa temps que no plou,

els caragols ja no pasturen,

i ara que hem de sobreviure

som imprevisibles,

colpeja fort.


Un vell puja una senda trencada i derruïda

i com més camina més renega de la vida,

i blasfema i se’n recorda de la guerra.

Pels camins de pols xeringues i preguntes,

els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen

i els marges ploren, les pedres ploren.


Tots els pous s’han farcit de sal

i els diners han canviat de mans

i els marges ploren
i els fills se’n van del poble.


Ho hem gastat tot en la sembra

i ara no podem regar,

i ara que hem de sobreviure

som imprevisibles,

Colpeja fort.


Ens mantindrem fidels a aquest poble,

ens mantindrem sempre fidels

al nostre poble.


Garbell del temps

parany a la memòria,

El timó no brota

el desert s’acosta

Colpeja fort companya

Colpeja.


Un anunci on abans tot era horta

"ven a vivir por encima de los demás"
, La gossa sorda.

dissabte, 25 de març del 2006

Meme de l'oci

Anem a seguir un meme dels companys de l'Aphönic.

L'últim disc que he comprat
En moviment d'Obrint Pas sobretot pel dvd del concert com m'agradaria tornar a reviure aquella nit!


L'últim disc que he escoltat
Garrotades de La gossa sorda.


L'últim disc que he descarregat
És el darrer que he escoltat :)

L'última pel·li que he vist al cine
Torrente 3. Llàstima de diners, et rius però és molt roïna.

L'última pel·li que he vist a la tele
Stranges in a train d'Alfred Hitchcock i Les dotze proves d'Astèrix i Obèlix, que bo xe quin clàssic de diumenge pel matí a la TV3 (quan la teníem).

L'última pel·li que he descarregat
Cap perquè la connexió no dóna per a més.

L'últim llibre que he llegit
L'enviat de Josep Franco, una paranoia de l'infern i la societat valenciana actual, molt interessant. Seguint amb la mateixa temàtica ara m'estic llegint Societat Limitada de Ferran Torrent, que tracta sobre la corrupció que s'ha instaurat a la Ciutat de València i com ha evolucionat, per ara interessantíssim.

L'últim llibre que he comprat
De fet me'l van comprar Els pilars de la terra però d'això ja fa molt de temps, preferesc anar a biblioteca o demanar-los prestats a algun amic com he fet sempre i la SGAE no m'ha demanat diners encara.

L'últim llibre que he regalat
Un de John Grisman!

L'últim concert que he anat
El de Sreaming Headless Torsos en la sala Ritmo i compás de Madrid. Un grup de música negra i fusió, el guitarra i el bateria molt bons. El guitarra portava una guitarra de doble mànec un d'ells sense trasts. A més l'entrada valia 25€ però ens vam colar perquè el de la portada deia que quedava una sola cançó i que passarem i encara va durar una hora més!


Un concert al què m'agradaria haver anat i no vaig anar
El de La gossa sorda en València al festival per unes Falles lliures i combatives. Encara que després em van dir que va ploure i s'hagué de suspendre...

L'última volta que vaig menjar en un restaurant
El dijous passat, al Swang estava bé, a més m'ho exigeix el treball encara que podria dur-me el menjar de casa però aleshores on gastaria els xecs de menjar de l'empresa xD

L'última volta que vaig menjar menjar ràpid
El dilluns passat al Vips vaig menjar un Foundy Philladelphia però no sé si catalogar-ho com menjar ràpid perquè els ingredients són bons, aquí hi ha un Vips a cada pas i jo ni el coneixia.


Plau-me l'oci i l'escalf del migdia, Dolç Somni 34.

diumenge, 12 de febrer del 2006

Kolore Bizia - Tots els colors contra el feixisme

Quan vius a un poble petit qualsevol canvi en el seu espectre social implica forts 'efectes col·laterals', la gent és al·lèrgica als canvis i té por del que és diferent, també n'hi ha que simplement són uns racistes sense dos dits de front (imbècils seria més precís), així passa al meu poble on els magrebins que venen en busca d'un món millor es troben un ambient hostil, no són vistos amb els mateixos ulls que la gent d'aquí. La gent diu: s'ha d'ésser solidaris amb els més desafortunats, tanmateix és el xic de color que és explotat treballant sense parar, ajuda a una dona que no coneix de res a muntar el carret del seu nadó per les escales de Metro, l'ajuda i la dona li ho agraeix amb sinceritat, intercanvien paraules:

- On vas? Al Retiro?
- Sí, a tocar una estoneta. És diumenge, una miqueta de relax. I tu?
- També hi vaig a prendre el sòl amb mon fill.
- T'acompanye, val?
- D'acord :)

La gent del meu poble necessita viure amb tots els colors i comprendre que la solidaritat no és sol una paraula i no sol ells com a persones d'un mòn 'ric' són capaços de tenir la magnificència de fer-ne ús.

Em feia pler tot lo que podia estrènyer els llaços de solidaritat amb la meva causa, Vayreda Puny.

+info: baixeu http://www.obrintpas.com/kolorebizia.mp3
+coses: Muguruza amb els Obrint Pas

Muguruza interpreta amb els Obrint Pas el Kolore Bizia

+coses: lletra en èuscar i català de la cançó dels Negu Gorriak

Kolore Bizia

hau da arrazakeriaren kontra
manifestazioa zeren eta
lucreciari eskaini nahi izan nion
olerki xamur eta labur bat.
eta estatuaren
segurtasun indarren kontra
panfleto bat atera zitzaidan
politikari guztiak
faltsuak baitira.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

hainbeste kolore ikusi eta gero
inork erran zuen: kolore batua!
despistatu batek orduan benetton
jertsei bat erosi zuen benetan.
eta galdetzen badidazu
zein kolore nahiago dudan
badakizu nire erantzuna:

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.

txanpona botatzea bezala balitz
iparra ala hegoa,
gerla kulturala.
anai-arrebak defendatuko ditugu
afro-euskaldunak garela,
ez ahaztu.
ali, mohamed, kepa, ismael
eta zimbaweko tribu guztiak,
mixeria erasotuko dugu.

kolore bizia,
arrazakeriaren kontra.
kolore guztiak,
faxismoaren kontra.
kolore bizia,
xenofobiaren kontra.
kolore guztiak,
faltsukeriaren kontra.


Color viu (en català)

Color viu
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia

Tots els colors contra la falsedat
Aquesta és la manifestació
Contra el racisme
Perquè li vaig voler dedicar a la Lucrècia
Una poesia carinyosa i senzilla
I em va sortir un pamflet
contra les forces de seguretat de l’Estat
i perquè tots els polítics són uns falsos…
Color viu contra el racisme!

Vista la quantitat de colors a algú se li va acudir cridar:
Colors units!

I llavors a un despistat
Se li va acudir
Que s’havia de comprar un jersei de Benetton
De veritat!
Però si em preguntes quin és el meu color preferit
Ja saps quina serà la meva resposta...

Com si es tractés de llençar a l’aire una moneda
El nord o el sud, la guerra cultural
No oblidem
Que som afro-bascos
I que defensarem a les nostres germanes i germans
Ali , Mohamed, Kepa, Ismael
I totes les tribus de Zimbawe
Atacarem la misèria

Color viu contra el racisme
Tots els colors contra el feixisme
Color viu contra la xenofòbia
Tots els colors contra la falsedat
Color viu!



divendres, 10 de febrer del 2006

Les memies

El passat 28 de gener un bon amic em va enviar un meme, i deia que havia de fer-ho i punt, jo ho faré 'perquè vull'. Es tracta de posar cinc manies, així que hauré d'estriar i serà una feina difícil perquè com ben bé saben els que em coneixen sóc prou maniàtic (o em queixe força per les meues manies... xD). No us faré esperar més, allà van:
  1. Maniàtic de l'ordre. No és rutina, és que m'agrada tenir tot ben ordenat i col·locat al seu lloc. Tant és així que quan em canvien quelcom em costa déu i ajuda trobar-ho i si 'algú' deixa coses per la meua habitació sense ordre ni trellat comence a posar-me nerviós.
  2. No m'agrada fer res si no sé el perquè o com funciona. Això té a veure en què m'agraden les matemàtiques o a l'inrevés. Tenir un mecanisme que solucione problemes és infinitament útil (en tots els aspectes de la vida), però trobar-lo pot ser siga impossible.
  3. Sota cap circumstància vull saber res sobre un llibre o una pel·lícula. M'agrada veure les coses amb els meus ulls i després opinar, per tal d'evitar-ho quan algú comença a contar sobre que tracta un llibre, intente no prestar-li atenció.
  4. Sempre camine de pressa, és un automatisme, en el moment que isc de casa vaig ràpid encara que arribe prompte. A vegades preferesc eixir més tard i caminar més de pressa que sortir al carrer d'hora i anar pisant ous.
  5. Si s'escolta un soroll repetitiu o una remor per mínima que siga m'és impossible dormir, done moltíssimes voltes pel llit, m'alce, canvie de postura, canvie d'habitació, insulte el veí, etc.
Bé, tampoc era tan greu. Aprofite per a deixar-vos una foto que vaig fer el cap de setmana passada al Retiro, tot ple de gent del rotllo fent una batucada bestial i malabarismes, així que vaig veure la foto ideal per al moment, un capvespre assossegat:

Capvespre assossegat al Retiro
De mal de manies, els metges no en curen. Dita popular

diumenge, 15 de gener del 2006

Madrid

Després de la setmana d'adaptació xD dilluns comence a treballar, ho faig per a Ocaso entre en un projecte que porta 2 anys ja en marxa espere no estar 2 anys més. Madrid no és tan horrible com es diu, quasi tota la gent que et trobes és immigrant supose que tots venen en busca d'una oportunitat, jo també vinc en busca de la meua :) La gent és amable i a qui preguntes és desviu per indicar-te bé (hi haurà excepcions, no n'he trobades). Fa un altre tipus de fred que en el moment et poses la caçadora desapareix, això m'agrada! No obstant això, en vuit dies que estic aquí sols ha eixit el sol dos dies, això sí que es troba a faltar. Vull estar més temps en comunicació però no tinc internet a casa i al treball no tinc temps, a veure si trobe alguna oferta i així podrem xarrar, de primeres, aquí teniu el meu correu-e per a què sapigueu que estic viu i que trobe a faltar a la 'gent', però no us enganyeu, el poble no gaire, se sentiran igual tots els crevillentins que fugen deixa terra morta d'ideals i principis? Una vegada lluny te n'adones que Crevillent té un imant de mediocritat que t'atrau amb força quan estàs a prop, però que quan t'allunyes desapareix de sobte. No vull que us sentiu atrapats sols vull que penseu que una vegada hageu fugit sols us lligaran unes poques coses, l'atracció desapareix.


En un terme més personal, aquesta setmana he estat sense companya de pis perquè està estudiant per a les seues oposicions i s'ha quedat a Alacant, així que si voleu visitar-me ja sabeu que aquí hi ha espai (el sofa-llit sembla còmode xD). Una altra cosa, no sabeu el que costa el menjar fins que fas tu la compra... Ixes del super com si t'hagueren atracat, un autèntic robatori. Supose que per això trobes gent sense sostre escorcollant el fem per poder menjar, és molt trist, tristíssim... Per a què tenim un govern 'socialista', si la gent no pot accedir a un habitatge i tampoc pot menjar, això et fa pensar.


Ahir vam anar al centre, a fer un tomb, primera, el metro és una passada per un euro vas a qualsevol lloc, segona, Madrid és enorme, tercera, els cotxes no dormen mai, quarta, la Gran Via de nit sembla Nova York, cinquena, Txueca està bé i, sisena, on veieu 'Frutos Secos' és un xinés i està obert sempre xDD.


Bé, que vaja bé la vida, els exàmens i el treball. Ja us contaré més cosetes, també podeu contar-me coses vosaltres xD


P.S.: En Madrid passen ambulàncies a tot hora, és la ciutat de les ambulàncies.


+info: 'No hay motivo - Madrid, mon amour'