dimarts, 31 de març de 2009

Melic

hi ha melics petits i grans,
bufons, arraulits, fugissers,
malaltosos, encastats,
aventurers, estancats,
amants, enamorats,
sensibles, tatuats,
foradats, adornats,
amagats, estimats,
acaronats, petonejats,
llepats...

hi ha melics propers i llunyans,
atansats, albirats,
oblidats, recordats,
desitjats, malaurats...

hi ha melics gaudits i inaudits,
malparits, fugits,
encongits, fruits...

hi ha melics nus, el teu melic nu,
començament i acabament,
camí d'aquesta llengua recorren-te
de principi a fi...

divendres, 20 de març de 2009

Leon Gieco - La memoria


Los viejos amores que no están,
la ilusión de los que perdieron,
todas las promesas que se van,
y los que en cualquier guerra se cayeron

Todo está guardado en la memoria,
sueño de la vida y de la historia

El engaño y la complicidad
de los genocidas que están sueltos,
el indulto y el punto final
a las bestias de aquel infierno

Todo está guardado en la memoria,
sueño de la vida y de la historia

La memoria despierta para herir
a los pueblos dormidos
que no la dejan vivir
libre como el viento

Los desaparecidos que se buscan
con el color de sus nacimientos,
el hambre y la abundancia que se juntan,
el mal trato con su mal recuerdo

Todo está clavado en la memoria,
espina de la vida y de la historia

Dos mil comerían por un año
con lo que cuesta un minuto militar
Cuántos dejarían de ser esclavos
por el precio de una bomba al mar

Todo está clavado en la memoria,
espina de la vida y de la historia

La memoria pincha hasta sangrar,
a los pueblos que la amarran
y no la dejan andar
libre como el viento

Todos los muertos de la A.M.I.A.
y los de la Embajada de Israel,
el poder secreto de las armas,
la justicia que mira y no ve

Todo está escondido en la memoria,
refugio de la vida y de la historia

Fue cuando se callaron las iglesias,
fue cuando el fútbol se lo comió todo,
que los padres palotinos y Angelelli
dejaron su sangre en el lodo

Todo está escondido en la memoria,
refugio de la vida y de la historia

La memoria estalla hasta vencer
a los pueblos que la aplastan
y que no la dejan ser
libre como el viento

La bala a Chico Méndez en Brasil,
150.000 guatemaltecos,
los mineros que enfrentan al fusil,
represión estudiantil en México

Todo está cargado en la memoria,
arma de la vida y de la historia

América con almas destruidas,
los chicos que mata el escuadrón,
suplicio de Mugica por las villas,
dignidad de Rodolfo Walsh

Todo está cargado en la memoria,
arma de la vida y de la historia

La memoria apunta hasta matar
a los pueblos que la callan
y no la dejan volar
libre como el viento

Aquesta és la seva democràcia

Tots tenim amics, almenys jo sóc un d'aquest, que estan portant i organitzant les protestes contra el pla Bolonya. A mi personalment, em toca de ple, ja que segons açò la carrera d'informàtica deixarà d'existir i s'equipararà amb la de telecomunicacions, he treballat amb gent que ve de teleco i estan tan preparats com els informàtics, això no obstant, tenim coneixements força diferenciats.

Per tot açò no seré el primer en dir que em sembla just que es renegocie les condicions per a l'europeïtzació de l'educació universitària tenint en compte a les persones que la rebran, al fi i a la cap, no tenen cinc anys i tenen un ideals i uns valors tan pesants com poden tenir aquells que fan les lleis asseguts a les seves butaques de pell, ja no tenen 10 anys, ja no tenim 10 anys, això no és democràcia.

És curiós que el que se sol anomenar govern progressista siga capaç de fer càrregues policials que l'únic que les diferencien d'aquelles que van viure els nostres pares als anys 70, és que al final no mor ningú. Bé, ja va morir Carlo Giuliani quan tenia 23 anys a la ciutat de Gènova, però ja sabem que Berlusconi pot ser és pitjor que el nostre President. Pot ser direu que no es comparable les accions antiglobalització amb les protestes dels estudiants, aquí podria estar més o menys d'acord, però la policia és la mateixa i les seues actuacions envers ciutadans descontents és provocar-los el silenci amb una bona ració de jarabe de palo.

No m'he volgut dur per les emocions i us demane disculpes si al meu to sarcàstic es nota massa que acabe de veure el següent vídeo, però és que les veritats em posen molt més enfadat que les mentides, les seues mentides.


dimarts, 17 de març de 2009

Al alba

Després de veure al mestre Luis Eduardo Aute al Palau de la Música em vaig tornar a enamorar de la seva música, encara recordo quan aquesta sonava com a cançó de bressol a tocar del meu llit i em feia tenir somnis de futur.



Presiento que tras la noche, vendrá la noche más larga
quiero que no me abandones, amor mío, al alba

dijous, 12 de març de 2009

Flowing girl

Aquell dia em vaig llevar d'hora, sabia que seria un dia llarg, d'aquells que no acaben mai... Em vaig vestir mecànicament, vaig fer un desdejuni fort i vaig sortir corrents cap a la feina. Rellisco en un esglaó, clatellada, llum blanca i foscor.

Aqueix dia m'he llevat sense pressa després d'estar inconscient a l'hospital els darrers anys, quantes coses han canviat, quantes ganes de recuperar els anys passats a la foscor.

Aquesta nit aniré a dormir aviat, hi ha lluna plena i això em posa inquiet.



dimecres, 4 de març de 2009

Mor En Pepe Rubianes, plora el teatre

Diuen que no morim del tot que seguim existint a la memòria de la resta de persones, tingues per segur Pepe, que tindré un raconet del meu cap per al teu humor àcid, provocador i irreverent. El teatre plora i el poble que sempre es podia identificar amb els teus monòlegs també ho fa. No faces escala al cel i passa directament a l'eternitaaaaaaaat.

Allí on estigues que sigues lliure. En se i per se, mai t'oblidaré.




"Cuando no hablo yo, me aburro"