dissabte, 29 de desembre del 2007

Fills de la democràcia

Som fills d'aquells que van plorar d'alegria pel canvi, els anomenats progressistes, en certa manera mentre els nostres pares anaven a les manifestacions o mantenien llargues xarrades sobre política o filosofia se'ns estava concebint, nascuts de l'amor i de les seues ments i no d'una unió de conveniència. Se'ns han transmès uns ideals que ara mateix pensem que són els més correctes però que, sense haver viscut ni guerres, ni fam ni temps de necessitat, ens fa esdevenir a poc a poc fills d'aquesta democràcia a vessar de centres comercials i de desplaçaments diaris de cotxes cap a ningun lloc o cap als llocs de sempre. Els nostres pares han perdut la fe, nosaltres la perdem en cada decepció.

Nascuts de la paraula i no de l'obligació, ens sentim abocats a donar-ho tot, obligats a donar totes les nostres paraules, a sentir-nos messies de tot allò que defensem i fer-ho aferrissadament, ensenyar les nostres idees, la nostra llengua, fins i tot, la nostra manera de viure o pensar; allò que sabem sempre ho compartim, donar-ho tot sense esperar rebre res a canvi. Esdevenim fonts de supervivència per a aquells que no troben el seu nord, aquells que no saben que són ni on van, que no tenen les coses clares, que volen fer únicament allò que saben fer per no ser presses de la inseguretat, que trien un vida mediocre pensant que el que fan és triar una vida tranquil·la, que volen consellers i no amics i que no prenen mai decisions importants per si mateixos, que no s'arrisquen, que trien sempre la pastilla blava, en definitiva, que prefereixen viure en Matrix que viure la realitat encara que totes dues tenen alegries i decepcions.

Ens diluïm en tolls de decepcions, quan ho dónes tot, ho esperes tot, de fet quan agafes un mocador de paper pressa de la necessitat, t'és imprescindible, però poc després el llances dirigint la mirada cap un altre lloc. Sembla que haver nascut quan hem nascut ens exigesca un compromís amb nosaltres mateixos i amb la resta del món. No fem mal a ningú però ens el fan, no desitgem mal a ningú però ens el desitgen, som somniadors i decidits, riallers, amics dels nostres amics, no hi ha interès amb tot allò que fem; els diners són mitjans i no fins i ens importen ben poc els bens materials, si ho podem comprar ho fem i sinó ho deixem estar, gastem més en coses intangibles que en coses materials.

Els polítics s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però contínuament malinterpreten allò que vol dir. Els nostres pares van lluitar pel seu significat i nosaltres a poc a poc oblidem o se'ns fa oblidar.

dijous, 27 de desembre del 2007

El camí el fas tu

Havia dormit poc, arribes tard a casa, tens son però encara no vols aclucar els ulls, engegues el portàtil i et poses una pel·li que ja has vist esperant quedar-te dormint. Això ocorre gairebé immediatament, l'estufa engegada, el portàtil engegat, el son engegat,... Somnie tota la nit, a les 8h45 toca el despertador, no recorde el que he somniat, l'apague, torna a tocar, el torne a apagar. Obric els ulls, instintivament cerque l'interruptor i encenc el llum de la meu tauleta de nit. Ufff, que n'és de prompte, massa prompte, crec que ja no estic acostumat a matinar, et desacostumes molt més ràpid que t'hi acostumes. Tanmateix em pose en marxa, comença un nou dia, un bon dia, m'adone que la pluja que creia ubicar a un somni ha ocorregut de veres, la serra està mullada i atapeïda pels cants dels ocells, s'obre un dia bonic.

Recorde que he matinat perquè toca fer senderisme per la serra, ahir vas fer rappel, escalada, futbol, vas córrer, bicicleta, pescar al riu,... Els meus dies estan omplerts d'allò que m'abelleix, dies bells, perfectes, tot correcte! Llavors arriben els companys de ruta, mon germà també ens acompanya, sortim tard però amb força, caminem ràpid i comentant que n'està de bonica la serra després de ploure.

Durant les següents quatre hores pugem des del Racó de la monja, travessem el Romeral fins a la Casa del tio Mariano, ens endinsem en l'ombria de la serra per darrere del Puntal, pugem per la Hija Puta fins al peu del camí que ens duu a La Vella el punt més alt de la serra de Crevillent, allí podem veure El Campanà, La Mitjana, El Picatxo, Sant Juri i el nostre proper objectiu: El Puntal. Després d'un esmorzar que solem diu de germanor prosseguim per la senda que ens duu fins a la Vall dels pins i, finalment, ens deixa en el Puntal. Allí recuperem l'al·lè uns segons i baixem per la cara del davant salvant el pedregar d'aquesta cara, arribem de nou a la casa del tio Mariano i de nou cap al punt de partida...

Quatre hores de camí però en el nostre caminar mig cansat la il·lusió d'haver gaudit d'un bon moment. Finalment, apleguem a casa, m'assec al sofà, tampoc estic tant cansat, crec que aquesta vesprada aniré a córrer ;) Desfaig la motxilla, llence a la brossa les ampolles buides, papers i plàstics que els pixa-pins deixen en la nostra serra :_

dimecres, 26 de desembre del 2007

Carrera de fons II

Després del Carrera de fons m'abellia fer un altre amb les mogudes en què he estat, en falten bastants: batucades al Retiro el diumenge per la nit ballant rítmicament envoltat pels timbals.

2003-07-27 Concert Mägo (Múrcia)
2005-01-22 Santgatxo (La Vila - Marina Baixa)
2005-04-16 Concert Puagh (Pego - Marina Alta)
2005-04-30 Per la dignitat del P.V. del 25 d'abril (València - L'Horta)
2005-07-08 Liverpool Band (Crevillent - BV)
2005-07-09 Moniàtic (Alcoi - L'Alcoià)
2005-07-23 Obrint Pas i Skaparràpid (Mutxamel - Alacantí)
2005-07-29 Rock a la mar (Dénia - Marina Alta)
2005-08-20 Festa del vi (Jumilla - Múrcia)
2005-09-17 Correllengua 2005 (Crevillent - BV)
2005-10-07 Concert Tinc Ladilles (Sant Vicent del Raspeig - L'Alacantí)
2005-11-05 Concert Berri Txarrac (Pedreguer - Marina Alta)
2005-11-26 Concert Punk (Villena - Alt Vinalopó)
2005-11-30 Concert Luar Na Lubre (Sant Vicent del Raspeig - L'Alacantí)
2006-01-21 II festa desoficial en la coveta (Crevillent - BV)
2006-04-19 Festa de la primavera Bando de la huerta (Múrcia)
2006-05-06 25 d'abril - País Valencià, Sí! (València - L'Horta)
2006-06-04 III Festival Interpueblos (Leganès - Castella)
2006-06-10 Festival Reggae i Ska en Casa Okupa KBO (Madrid - Castella)
2006-09-02 Concert de la Familia Iscariote (Alcorcón - Castella)
2006-09-15 Festa PCE (Madrid - Castella)
2006-10-03 1r festival som del sud (Elx - BV)
2006-10-21 Correllengua 2006 (Crevillent - BV)
2007-02-10 Festa aniversari Lluís i Rubén (Barcelona - Barcelonès)
2007-03-17 Manifestació Aturem la guerra (Barcelona - Barcelonès)
2007-03-24 Concert Plouen Catximbes (Alella - Maresme)
2007-04-13 Sopar a l'Eskal Etxea (Barcelona - Barcelonès)
2007-04-21 Concert Habitación Zero (Crevillent - BV)
2007-04-30 Concert Pirat's i Obrint Pas (Ripollet - Vallès)
2007-05-05 25 d'abril - Ja n'hi ha prou (València - L'Horta)
2007-05-12 La gossa, sva-ters i skalissai (Barcelona - Barcelonès)
2007-07-21 Festival Sec a sac (Poble Sec - Barcelona)
2007-10-08 Concert Obrint Pas (Elx - BV)
2007-12-13 Concert Tinc ladilles en el Matisse (València - L'Horta)

El següent és el Festivern, com em va dir una amiga: eres com un ocell no se't pot engabiar, tornaràs a volar.

dimarts, 25 de desembre del 2007

Bon solstici d'hivern

Ahir mentre passejava amb tota normalitat pel poble després de mesos sense fer-ho anava repetint a tothom: Bon solstici d'hivern, uns es quedaven estranyats, d'altres feien un somrís de complicitat i la resta anaven tant bufats com per a entendre un bon nadal xD

Com tots sabeu, quan l'Església va començar a tenir la supremacia a Europa i va començar a establir-se com un poder fàctic es va implicar de ple en un redisseny consciençut del llavors calendari de festes, totes elles de caire pagà. Així doncs, va ubicar el naixement de Jesús, la nativitat que solem dir, al 25 de desembre superposant aquesta celebració a antigues tradicions paganes d'origen persa adoptat posteriorment per l'Imperi Romà, se celebrava el naixement del sol (Mitra, déu persa del sol) ja que començava a allargar el dia.

D'altres exemples els trobem al solstici d'estiu que ha arribat fins a nosaltres en forma de Sant Joan, però que deixant de banda els afegits de l'Església segueix conservant moltes tradicions paganes com són les fogueres; o el dia de Tot Sants que correspon a una antiga festa celta anomenada Samhain i que era el dia en què s'obrien les portes del món subterrani i els esperits i bruixots romanien entre un món i l'altre.

Per això quan reflexione més enllà del que seria un dia per reunir-nos amb la família i passar un bon moment, no li trobe més sentit que aquest, és nadal com podria ser un altre dia. Això no obstant, entenc que hi ha força persones que ho viuen més enllà del meu punt de vista. No m'agrada gens aquestes dates per la hipocresia que les envolta i el consumisme exacerbat de què s'ha de fer gala, ha caigut en desembre aquestes festes doncs gaudim del descans , passem-les amb la família, els amics i les persones que estimem i deixem de banda tot aquest circ de xics i xiques perfectes amb vestits i perfums cars. Com deien els SA: todo sea porque es navidad y hay que aparentar.

diumenge, 23 de desembre del 2007

Hora de partir


Té gràcia. Treballes dur, fas tot el que pots per escapar d'aquest lloc... I quan t'aplega l'oportunitat d'anar-te'n trobes una raó per la que quedar-te.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Qui és el més menut?

El meu germà menut? Hehehe!

divendres, 21 de desembre del 2007

Flors

La natura ens dóna les seues millors flors:






El sol sol

L'endemà d'aquell jorn
dels teus ulls brollaven
sospirs d'esperança

per un món millor.


La pell tèbia del teu cos

pintava solets daurats

als camps amarats de flors.


El teu caminar entretallat

et portava a llocs inexplorats,
cercaves la primavera

a finals d'aquella tardor.

dijous, 20 de desembre del 2007

Amistat

"Els amics de veritat sempre estan al teu costat, quan els retrobes sembla que no haja passat el temps, es creen vincles de confiança mútua, l'amistat suporta els xàfecs del temps"

Aquest estiu vaig tornar a veure a un amic de Canàries que feia vuit anys que no veia, aquella nit va ser com si no haguera passat el temps. Tornar a recórrer carrers junts, riure perquè si.

dimecres, 19 de desembre del 2007

Quina salud té la música en valencià?

Sak de gats, Pirat's Sound Sistema, Orxata Sound System, La gossa sorda, Obrint Pas, Skalissai, Oprimits, Voltor, Atzukak, Arròs Caldós, La troba kung-fu, Rapsodes, Pau Alabajos, Sergi Contrí, Cesk Freixas, Feliu Ventura, Soul Atac, Sva-ters, Inòpia, Revolta 21, Desgavell, Agraviats, Aspencat, buskant, Paral·lel 84, Santgatxo, Tinc ladilles, Dept, Ki sap, Donant pel sak, Odi, Xerramequ Tiquismiquis, At versaris, Miquel Gil, Borja Penalba, Plouen Catximbes, La Carrau, Sotazero, Skaparapid, El corredor polonès, Caminar de cromanyó, 4 TecleS, Croma, VerdCel, 121 dB, BacallarSec, Gossos, Brams, Cheb Balowski, Dr. Calypso, Pinka...

Algú sap respondre'm?
Quins grups m'he deixat?

S
i t'agrada el metall, el reggae, l'ska, el pop o la música negra tens on triar.
Us convide a descobrir nous grups, avui he trobat els Desgavells i sonen frescos i festius, escolteu algunes de les seues cançons en myspace: pobre samaruc!

De fet, volia fer aquest apunt per anunciar que com cada any se celebrarà el Festivern per cap d'any, aquest any a Benifairó de la Valldigna, però enguany espere que siga el millor =)

Allí ens veurem!!!

+info: Col·lectiu Ovidi i LaLlum

dimarts, 18 de desembre del 2007

TV3

Ja fa un temps que estic pensant en com agafar la notícia del tancament de TV3, a la meua web de notícies sempre afegesc entrades relacionades amb el tema i em queda un regust de dir la meua. Fins ara m'he quedat veient-ho en la distància, incrèdul, astorat, bocabadat i, finalment, esfondrat. Com podem passar aquestes coses en l'era de la informàtica, com podem veure vídeos al Youtube penjats des de Malàisia i no podem veure una televisió que com ben bé sé està a 6 hores en cotxe de ma casa... Estar en contra de la base d'aquestes premisses és tan irreflexiu com surrealista. De fet, és tan corprenedor que no acabe d'entendre els arguments que dóna la Generalitat Valenciana, veiem: la senyal s'emet de manera il·legal, doncs molt bé, fem-la legal, problema resolt!

L'altre dia parlava amb un bon amic sobre l'ús que es fa de la paraula democràcia, gent que s'omple la boca amb aquesta paraula i després la trepitja, la menysprea, la menystén, fins i tot, la viola. Amb tot, hem d'ésser els autèntics demòcrates els que li donem el significat que li correspon a aquesta paraula, deixar de dir que el món és una merda, el món serà el que nosaltres vulguem, podem estriar; elegiu defensar el significat d'aquesta paraula i feu veure que aquesta democràcia està esdevenint cada vegada menys democràtica, més injusta, més anacrònica... Així doncs, l'afer TV3 ha esdevingut una prova, és injust perquè tenim dret a veure la TV3, sinó el tenim per travetes legals l'hauríem de tenir, i és anacrònic perquè açò semblen temps passats.

En la dècada dels 70, Bob Dylan va fer una cançó coneguda per gairebé tothom que deia: the times they are a-changin' que ve a ser: els temps estan canviant, amb això intentava transmetre l'esperança que fa uns anys es respirava de què el món aniria a millor. Fa poc de nou Dylan va composar una cançó menys coneguda que deia: things have changed, les coses han canviat, aquí ens diu que sí, han canviat, però no com s'esperava. Amb açò vull dir que es guanyen esperances, després es perden i n'apareixen de noves o les mateixes revifen, l'important és no quedar-se mai sense esperança, sempre hi ha esperança. Algun dia aconseguirem una democràcia més democràtica, fins a aleshores lluitem pel dia a dia. Hi ha una frase molt bonica que diu: la utopia pot ser siga inabastable però nosaltres seguirem caminant cap a ella, de fet, l'important no és la utopia, sinó no deixar de caminar.

Us deixe les notícies que he recopilat dels diferents mitjans electrònics, estan ordenades cronològicament: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9

diumenge, 16 de desembre del 2007

Anar com un tren

Mentre visitava Microsiervos he trobat un vídeo molt curiós, aprofitant que aquesta ha sigut la nit més freda, podem veure que no solament hi ha llevaneus per a les carreteres, també n'hi ha per a les vies.

Els amants

Aquella nit una suau pluja acaronava els seus trets tristos i cansats, mentre caminava lentament vorejant els tolls d'aigua, pensava que la vida havia sigut injusta, molts pensaments li venien al cap, tots eren d'esperança, aquells melangiosos havien desaparegut o, almenys, això volia creure. La seva expressió era trista però del seu interior brollaven sentiments d'optimisme, mai havia vist el món tan clar i acollidor. Després de més d'una hora recorrent els carrers solitaris d'una nit sense lluna, amb el peus mullats i un mig somrís dibuixat sota la galta va veure passar una noia entre les ombres del revolt més pròxim. Primer, va pensar que havia estat imaginacions seves, després va sentir els seus passos colpejant l'aigua que abraçava el terra. Accelerant el pas va arribar a la cantonada, tragué el cap una mica esporuguit pel fil de l'edifici i tornà a veure el seu caminar gràcil i hipnòtic allunyant-se en les intermitències de la foscor d'un carrer de fanals distants. Així va romandre una estona camuflat observant-la allunyar-se, llavors com un tic elèctric que et recorre tot el cos es va posar en tensió, va córrer cap a ella i la va enxampar...
Aquella nit una suau pluja acaronava el sostre del pati interior de casa seva mentre li besava la base del coll, els seus llavis tremolosos feien vibrar el borrissol tendre del seu cos, cercava els amagatalls més inaccessibles, una altra dimensió del plaer els envaïa entre carícies. Si més no haurien pogut oblidar qui eren i que feien però aquella acollidora abraçada els blocava i els fonia. Eren còmplices del seu plaer, eren amics de la seva confiança, confidents sense paraules, eren companys en aquell cel, l'havien tocat subtilment amb la punta dels dits i ara tornaven a ser a la terra convençuts que a l'alba despertarien amb l'al·lè pausat de l'altre xiulant un missatge de tranquil·litat: estic aquí i no he marxat, gràcies per fer-me l'amor en aquesta nit plujosa.
Aquell matí la pluja cessà, el sol va sortir amb força i els primers raigs van travessar el patí interior i sacsejaren els amants.

dissabte, 15 de desembre del 2007

Rememorant v(b)ells temps

El dijous va ser un dia molt estrany i la nit encara ho va ser més, vaig acabar en la sala Matisse amb uns vells amics, com deia el Robert: sou els fan número ú dels Tinc Ladilles. Crec que té raó, sempre que tinc l'oportunitat vaig a veure'ls perquè el seu rock fresc i fester transmet positivitat, és una festa. Aquella nit a part dels components habituals s'hi va afegir un nou guitarra com a col·laboració. Ja sabeu Robert, Dimas, Òscar el plaer sempre és nostre =)



El so és nefast però l'actuació espectacular xD

divendres, 14 de desembre del 2007

The Dark Knight

L'any que ve sortirà la nova pel·lícula de Batman, The dark knight. S'està cuidant que surta a la llum material relacionat, imatges, seqüències, etc. Això no obstant, aquí tenim el primer poster.


Un tio solitari sense cap mena de dubte.

dijous, 13 de desembre del 2007

Baixant la Barbereta

No hi ha res millor que retrobar-se amb la natura, el passat pont vam baixar fent Rappel el Barranc fort, quan ja comences a agafar el truc et comença a sabre a poc, això no obstant, ahir vam descendir el Barranc de la Barbereta. Està situat al peu de la Vella i té salt d'aigua impressionants, molt divertit. El problema: que quan acabes vols més... i més llargs, emoció, adrenalina, ummm, I like it =)


Salte sense corda?

dimecres, 12 de desembre del 2007

Benvingut Tremp

Tinc un nou company, el seu nom és Tremp, perquè encara que siga petit és molt trempat =) Us deixe amb la seua benvinguda.



Cabello al viento: antes de que tú llegaras, murió mi mejor amigo, ahora sé que él se fue para que tú llegaras, Bailando con lobos sabes que siempre seré tu amigo.

Tots units

dimarts, 11 de desembre del 2007

Somewhere in time



En la foscor on estic sumit,
cerque la llum dels teus ulls,
però ja no hi són,
els he perdut... em quede quiet,
esperant que tornes
a mostrar-me el camí un altre cop
i a il·luminar aquesta trista foscor
que m'ensorra cada cop més...

Bolets

Hi ha tanta bellesa al món, fins i tot un bolet que neix, creix i mor alimentant-se de la matèria en descomposició pot ser bellíssim. Té una vida efímera però també té la seua plenitud.


dilluns, 10 de desembre del 2007

Los lunes al sol

De tots és sabut i sinó ara ja ho sabeu la meua afició a les pel·lícules asiàtiques o d'origen asiàtic, ja des de ben petit m'agradaven les pel·lis de kung-fu. Ja de més major m'ha fascinat la peculiar forma de veure el món a través dels seus ulls i, sobretot, mitjançant el cinema. Posteriorment, en els últims anys ha esdevingut una moda.

Amb tot no analitzaré aquest fenomen de moda, simplement us deixe els comentaris d'un parell de pel·lícules que he vist fa poc i que causalment resulten ser asiàtiques.

The host (Corea)
El millor és la ironia amb què es tracten els estereotips del génere de por que intenta emular, sembla que el director se'n riga de tot.

La maledicció de la flor (Hong Kong)
La bellesa de cada fotograma omple la pantalla, l'amalgama de colors emociona com en cada film d'en Yimou. A tot açò ajuda que estiga ambientada en la Xina Imperial del segle X i, més concretament, en la Ciutat Prohibida. Se'ns presenta una història de conspiracions dins la cort amb lluites que recorden als ballets més assajats i sembla que s'ha tingut cura de cada detall: la vestimenta, la llum, la música, etc. Una bonica simfonia de color i intrigues.

dissabte, 8 de desembre del 2007

La SIDA, un problema global

El passat 1 de desembre se celebrava el dia mundial de la SIDA, odie aquests dies, sonen a l'almoina que dóna el ric quan surt de l'església el dissabte al vespre. Sempre he pensat que sobren els dies mundials i manca una actitud mundial respecte a aquests temes, que els nostres fills i filles responguen: "bones persones" a la pregunta: "què voleu ser de majors?". És clar que la SIDA és un problema global on hi ha responsables globals que poden alleugerir-lo: l'Església, les empreses farmacèutiques i els seus grans beneficis, els governs que s'escuden darrere d'enganyifes legals com ONGs o el 0'7%. No es pot especular amb un tema tant delicat, que mata mil xiquets i xiquetes tots els dies, sense tenir proves, però "quan el riu sona, aigua porta". Així doncs, alerta amb la SIDA, però sobretot amb qui la perpetuen (que no són els portadors).

La consciència social deuria de ser inherent a l'ésser humà per alguna cosa som sociables i vivim en societats, i no pas manipulable depenent del moment, fins que això passe els que sí la tenen han de fer un esforç per contagiar aquesta consciència.

+info: Marcatge a la SIDA 1, 2, 3, 4, 5 i 6

Actualització: Primera pastilla única contra la SIDA.

dimecres, 5 de desembre del 2007

Felicitats

El dissabte vam celebrar l'aniversari de ma mare, va anar bé, però com què estava una mica refredat no vaig fruir com cal del moment, això no obstant, vam gaudir del plaer del bon menjar (com que ho vaig fer jo, ja em llance jo mateix les flors xD). Solament de pensar-ne m'agafa gana de nou, un bon menú: ensalada russa, una bona amanida amb tonyina, carn a la brasa i per rematar la faena, una pastís de poma, mmmm. Crec que si no sóc què sóc seria cuiner ;) Bé, això, per molts anys!!!

I el collage de sempre.



diumenge, 2 de desembre del 2007

Xe quin bitxo

No sé en quin dia em trobe, però el passat 21 de novembre vaig veure un fabulós espectacle de teatre, el sempre imprevisible Xavi Castillo amb la companyia Pot de Plom. Sempre havia escoltat parlar d'ell, això no obstant, aquest va ser el nostre primer "contacte escènic".

B
uscant sempre la provocació Castillo aconsegueix, des del principi, que el públic s'integre en l'espectacle, fent-lo participar de cada paròdia, esquetx o de la improvisació. En un primer moment, estava programada l'obra "L'estrany viatge", però per motius tècnics (almenys això ens van fer arribar) es va substituir per "Canvi climàtic circus". Segurament l'obra era el que menys importava; més valuós era veure aquest crac de l'humor en acció, qualsevol dels moments sobre l'escenari esdevé mestre de la improvisació i la provocació. En aquest circ trobem, entre d'altres, a la nostra estimada Terra que cada vegada està més "calenta" representada pel Xavi amb un vestit molt sexi, als animals en perill d'extinció o a un iceberg que arriba a les costes valencianes.

T
ambé ens regala una paròdia del Planeta dels simis protagonitzada pel Papa Ratzinger, aquest és l'únic catòlic heterosexual que queda al planeta i ha de combatre als pecadors gais. Critica tot, fins i tot, allò que sembla intocable i no es pot criticar: polítics, G8, Església, el Rei, etc. Finalment, clou després d'un intent frustrat d'eco-concert amb una "albà" que sempre cantava l'Ovidi.

"Per favor que algú li diga al Bush: SUBNORMAL"