dissabte, 29 d’octubre de 2005

L'illa d'Alacant

L'altre dia anàrem a veure el partit de bàsquet Alacant-Barça i resulta curiós en què s'ha convertit la capital de l'Alacantí. L'ambient era fantàstic encara que no era comparable a altres esdeveniments esportius, però és increïble que el bàsquet siga un esport on és habitual aplaudir el rival si fa una bona cistella.


El Barça atacant




Quan vas a València criden: Amunt València!!! o a Barcelona: Força Barça!!! per exemple, a Alacant es canten algunes coses com: Lucentum, Lucentum!!! o Alicante, Alicante!!! Però anant a quid de la qüestió, si vas per primera vegada, escoltar tot el pavelló cantant "la manta al coll i el cabasset" (en Alacant) pot resultar impactant, sols has d'esperar un parell de frases:


La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.
La manta al coll i el cabasset,
mon anirem al Postiguet.

Aleshores tot el pavelló a partir d'aquí comença a fer:


lalalalà, lalalalà, lalalalà,...


Zona on romanen els seguidors incondicionals de l'Alacant
Som la gent dels pobles dels voltants els que continuem la lletra en veu baixa... I alhora experimentem eixa vergonya aliena de veure que Alacant s'ha convertit en una illa. Tal vegada, el més preocupant siga que aquesta illa no és engolida per l'oceà, sinó tot al contrari, l'illa ja atansa els pobles més pròxims i continua creixent.

P
er cert, el partit no va tenir massa emoció ja que des del primer quart el Barça guanyava de 20 punts i això provocà que l'Alacant no disputara tan intensament el partit, una veritable pena. No obstant açò, aquest esport sempre és espectacular!




Alacant és un encant, Cultura popular.

diumenge, 25 de setembre de 2005

Rigui ton (pare) perquè vull

Realment se'ns ha tornat tan moll el cervell que qualsevol cosa que ens posen de forma insistent a les ràdios i televisions esdevé un gran èxit. De fet, sembla que amb un parell de mesos s'haja aconseguit introduir i fer triomfar el rigui-ton, això demostra com ben bé deia ahir un company que tot pot triomfar, no entre a criticar cap estil musical encara que aquest no siga del meu grat. Ja hi ha moviments ciutadans que s'oposen a la forta penetració del rigui-ton.

É
s més, aquest col·lega deia que si la cançó del "pluma gai" que està cantada en romanès pot esdevenir èxit de vendes, perquè no ho pot fer la cançó en català, llevat de les raons polítiques que implica. En l'actualitat tota mena de música pot convertir-se en el proper èxit a les llistes de vendes.


No obstant açò, tenim els programes p2p que salvant els inconvenients que a tothora ens mostren les discogràfiques ens permet descobrir i redescobrir músiques de tot el món i de tot l'espectre estilístic. L'accessibilitat que ens donen permet que nous grups tinguen una eina de promoció totalment de bades i que arriba a tothom de forma quasi inmediata. Us imagineu als escriptors fent anuncis contra les biblioteques: "si no furtes en el mercat perquè ho fas anant a una biblioteca".




Ovidi Montllor, deu anys de la seua mortEncara que açò semble un poupurri vull aprofitar aquest ambient musical per recordar que enguany fa deu anys que morí l'Ovidi, així em sume als grans esforços de les autoritats alcoianes i autonòmiques per donar a conèixer aquesta dada. Fins i tot, l'altre dia van fer un documental a la TVE irrisori en contraposició a l'ampla covertura de la televisió valenciana...


El millor homenatge que li podem donar és que les seues cançons eternes seguesquen escoltant-se, perquè vull!






Plovia aquell dia. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: "Encantada". Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
Perquè tinc ja ganes de viure'l!
Després vàrem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de volar!
Vam volar pel món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè sé que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè sé que es pot menjar!
Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
I acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix!

Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar..., Ovidi Montllor.

diumenge, 28 d’agost de 2005

La culpa és del foc?

A tothora escolte a les notícies que la culpa de la destrucció dels nostres boscos i d'altres a la Península és culpa del foc. Com deia el savi en el programa Dinamita del Tricicle: reflexionem-hi, reflexionem-hi!!! La culpa únicament i exclusiva es responsabilitat de l'home llevat de casos puntuals que d'ençà de l'antiguitat han existit i no per això han perjudicat a la riquesa natural de la terra.


Reflexionem-hi, ¿és casualitat que la gran majoria d'incendis es produesquen a zones properes a zones urbanitzades? Mec! No, perquè així es pot aprofitar per a seguir urbanitzant. És casualitat que les zones cremades siguen prop del nostre litoral? No, perquè així podem proporcionar més segones vivendes a gent que generalment no les necessita mentre altres no tenen ni una primera, que aprofite per recordar que és un (suposat) dret constitucional. És casualitat que després apareguen Terres Mítiques a pinades frondoses cremades amb premeditació? No... més d'un es fa ric gràcies a les desgràcies de la nostra mare terra.


Un altre punt, és l'alarma que pren la situació quan les flames assolen la ciutat, aleshores tothom es deixa portar per la llàstima, perdoneu que en aquest tema siga una miqueta cínic. Però la veritable llàstima es veure arbres que tenen més de dos-cents anys, els avantpassats dels quals tal volta portaven molts més centenars habitant eixes terres, cremats per la mà de l'home.


El principal error dels humans ha sigut sempre creure's per damunt de la resta, no som déus, reflexionem-hi, per favor, reflexionem-hi.


D'un nou incendi els cims s'abrandaran, Maragall Enllà.

dimecres, 13 de juliol de 2005

Altres maneres de fer competència

Avui fa una setmana del rebuig per part del Parlament Europeu de les polèmiques patents al programari, uns dels col·lectius que més s’anava a veure afectat era el del programari lliure, amb important ressò a la comunitat linuxera. Aprofitant aquesta conjuntura volia proporcionar-vos una web força interessant que tracta el món Linux amb humor i sobretot utilitza la burla al rival en el sector. Aquesta ens proporciona les tires en català, també podeu visitar la web original molt més actualitzada o la versió en galego.
Aquí teniu algun exemple del bon treball que realitzen, graciós, veritat?
Dia de portes obertes a l'Infern
La tira setmanal
(feu clic a sobre per fer-les grans)
Hom pot consultar l’historial a la part de baix de la plana amb tires molt curioses i divertides, a veure quan vegem a la competència del sector utilitzar aquesta arma tan positiva de fer mercat, que açò sembla una autèntica selva plena de judicis i de competència deslleial.


Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra. Anònim.

dijous, 7 de juliol de 2005

Adéu a les Patents!!!(?)

El més curiós d'aquest tema tan punyent en l'actualitat és que no solament perjudicava a les PIMEs. Indirectament, perjudicava a quasi tothom, pel simple fet que el desenvolupament tecnològic estaria a mercé de les grans empreses i, per tant, podrien fer i desfer al seu antull.
Ens la volien clavar doblada una vegada més, ja n'hi ha prou! Si els grans "lobbys" empresarials fan pressió nosaltres en fem més si cap. Avui vora les 7 de la vesprada s'ha rebutjat al parlament europeu, sembla que la pressió popular ha tingut resultat. Iniciatives com "NO ePatents" han donat resultat:





De fet, la victòria ha sigut humiliant, 648 vots en contra front a tan sols 14 a favor, sembla que les aigües del riu restaran tranquil·les molt de temps (això esperem) ja que els qui proposaven aquesta directiva han afirmat que respectarien la decisió i no hi insistirien més, a veure si és veritat.
Moltes planes a la internet s'han fet ressó del tema, com ben bé explicava eD en aphönic, allí de segur que podreu trobar més informació i més enllaços d'interés sobre el tema.

Afònics de cridar, perllongada la sessió en permanent, Vidal Mem. 81

dijous, 30 de juny de 2005

La millor terreta del mòn?

Per què direm això els valencians, en poquet de temps haurem de dir: "El millor asfaltet i urbanitzacions del mòn" o "Els millors campets de golf del mòn". Es curiós el que ens ha passat en els darrers 50 anys, d'estar en comunió amb la terra: conreant-la, treballant-la, respectant-la i vivint d'ella, em passat a aprofitar-nos-en d'ella: violar-la, exhaurir-la, menysprear-la, assecar-la, deforestar-la o maltractar-la. Tan lletja o tan malament s'havia portat amb nosaltres com per a disfressar "la millor terreta del mòn" amb el més cruent i solitari ciment o asfalt.


A aquest ritme no ens quedarà cap hortet, no m'imagine que passarà quan Túrquia, per exemple, entre en la Unió Europea i tots els qui venien aquí vagen a aquelles platges o als seus "futurs" camps de golf i urbanitzacions, aleshores què farem? ens menjarem els camps de golf? o conrearem als patis de les urbanitzacions? En 50 anys em passat d'ésser autosuficents a dependre d'un sector tan inestable com és el turisme de sol i platja (que li ho diguen a la costa assolada pel Tsunami amb pèrdues altíssimes en el percentatge de visitants).


Sabieu que el passat dissabte 18 de juny al diari Información d'Alacant hi havia 5 planes seguides sobre golf? I acontinuació, 2 més de vela. Intentaré dir-ho ben fort: Tan se me'n fot la vela com el golf, aneu a pastar fang!


Jo vull continuar vivint en la millor terreta del mòn i, vosaltres valencians?




De misteris i encant se vest la terra, Costa Poes

dilluns, 13 de juny de 2005

Un pont amb ales i una rambla humiliada

A un pont centari li han posat ales, a l'altre li ho volen llevar tot, fins i tot la vida i la rambla que hi transcorre per sota està condemnada a mort.


L'altre dia anava pel carrer i em va venir al cap una pregunta que ja es feia en Michael Moore al títol d'un dels seus llibres: "Ei! On s’ha ficat el meu país", jo em preguntava: "Ei! On s'ha ficat el meu poble". En aquests temps que corren tots haurien de fer-nos una pregunta semblant:
Ei! on s'ha(n) ficat....
el meu poble
els meus fills
els xiquets
les bicicletes i les boletes (guà!)
les pinades arran de la mar
el nostre teatre
la nostra televisió
els nostres diaris
?
(us convide a afegir les vostres preguntes, comenceu per: Ei! on s'ha(n) ficat...).


Les escales de valors estan canviant? És més important l'asfalt que la terra, les videoconsoles que una passetjada en bici amb els amics i amigues, tenir un xalet arran de mar amb aire condicionat o tenir dunes paradisíaques i llargues pinades, veure una obra de teatre divertida o veure el Gran hermano, camps de golf per a uns pocs o escoles i transport públic de qualitat, és més important...


Crec que, efectivament, les escales de valors estan canviant i la nostra practicitat i l'ànsia pels diners estan barrant el pas a la imaginació, la cultura, les plantes, la terra, els animals i les persones. S'imposa un pont pràctic a un pont centenari, s'imposa una rambla plena de fums i trànsit a una rambla viva i verda, columna vertebral del nostre poble.


Dir que des que va començar tot aquest enrenou jo sabia que alguna cosa no estava bé, que massa coses no estaven bé, però sabia ben bé el que. Estem tan acostumants a les coses mal fetes que no tenim un bon detector, si estigueren acostumats a les coses ben fetes de segur que de seguida en haguerem posat alerta: Això està mal fet!


Gràcies a la xarrada organitzada per una colla del meu poble que he obert els ulls car els tenia mig clucs per les males costums.


Nós fom entre la rambla e'l reyal e la torre, Jaume I, Cròn. 282

dimarts, 31 de maig de 2005

Qüestió de símbols

He afegit uns adhesius d'eixos que habitualment enganxem al nostres cotxes. Com què està de moda jo no puc ser menys, tant de bo pugués posar-li al bloc una polsera d'aquestes per una bona causa però com què no té canell. El de 100% valencià vol dir que el bloc està fet per un valencià i escrita en català, no vull entrar en discussions absurdes. Si us agraden, entre d'altres, podeu trobar-los al rat-penat en la secció de multimèdia, a més n'hi ha la història (tocant la llegenda) del rat-penat i en Jaume I.


Amb açò de les enganxines podem trobar-nos situacions molt interessants, què passaria si:
  • Vas nàixer a Catalunya.

  • Vius al País Valencià.



  • Passes l'estiu als Pirineus.

  • Tens els teus estalvis a Andorra.

  • I, els teus pares vivien al bosc



Força interessant, crec que sols és qüestió de símbols.


S'anell símbol de ma puresa, Aguiló Poes.

dijous, 17 de març de 2005

Això no té nom

Ahir una amiga meua va sofrir el que no desitge a cap persona, mentre estava al bar, una mala persona (per dir-li d'alguna forma sense utilitzar paraules malsonants) li va furtar el portàtil, que no tenia ni sis mesos i al qual duia el projecte de fi de carrera. Tant de bo, l'hagués vist algú..., quina mala persona, que ve a furtar al col·lectiu més modest, els estudiants. Si aquest malvat personatge hagués furtat una barra de pa per a donar de menjar a un fill famolenc se li podria perdonar, però el treball de mig curs amb projecte, pràctiques i més, no té perdó. La veritat, el mòn segurament està mal repartit però perquè les hòsties sempre les rebem els mateixos, açò cansa!


Un amich nostro tan estudiós com modest, Roq.