diumenge, 31 d’agost de 2008

10-08-2008 :: Dia 4 :: Dormint al ras

Ruta:

Rijeka (Croàcia)

Split (Croàcia)
Gradi Sad (Cròacia)

Diari:

Ens despertem al so del piano d'Yann Tiersen en Comptine d'un autre été: l'après midi, però costa déu i ajuda arrossegar aquesta gent, els agrada massa dormir, des que dorm 5 hores he vist més món. Comprem els bitllets de bus a Split (8 hores de camí) i bitllet de ferri a Hvar, ja tenim la ruta feta, serà un dia de transport. Deixem mentrestant les motxilles a l'estació d'autobusos i a visitar el castell, bonic edifici del 1500, fortificació que domina la badia de Rijeka.

Castell de Rijeka

Autobús i manta... En una de les aturades per descansar i canviar de conductor, el Neil i la Núria van a buscar un lavabo i el bus marxa sense ells, tot seguit els veiem sortir corrent, menys mal que el Lluís para el bus (jo animava al conductor cantant: para ser conductor de primera, acelera!). Després a escoltar racmaxYYY.mp3 i provar totes les postures possibles en el seient més incòmode de ma vida. Un cop passat Zdar, la música del bus comença a fer-se insuportable, preguem que arribe Split ja.

Camí a Split

Un cop allí, agafem el ferri cap a Gradi Sad, arribem vora les 3 de la matinada després de jugar al pòquer i dormir abraçats a la moqueta, ens envolta penya amb samarretes d'Iron Maiden, pel que sembla venen d'un concert.

Pòquer al ferri

Marxeta nocturna en busca d'una pineda mentre les estrel·les ens il·luminen. Entre Gradi Sad trobem un lloc perfecte, entre pins enormes i sobre una catifa de vegetació, per mi una nit perfecta, nice! No hi ha res com adormir-te mirant les estrel·les encara que ja clarege pel sol matiner.

Split des del ferri

Frase del dia:
  • Al final, al final, al final, follar mai és gratis.

dissabte, 30 d’agost de 2008

09-08-2008 :: Dia 3 :: Jaggermaister Party

Ruta:

Pula (Croàcia)
Rijeka (Croàcia)

Diari:

Matinem relativament, recollim el campament i a prendre un included breakfast que resulta ser bastant lamentable: no hi ha cafè, les torrades no ho estan i la llet ja ve amb el cacau barrejat, així que no té gaire cacau... Paguem a la recepció després de 20 minuts de cua, tothom marxa? Llavors, camí a l'estació d'autobusos, deixem les motxilles a un guarda-robes i a visitar l'amfiteatre romà, el més gran que es conserva.

Amfiteatre romà de Pula

Quan ja ho tenim, bus a Rijeka, tornant a pagar al conductor per l'equipatge (lamentable) i després d'intentar posar una reclamació i dir que no anàvem a pagar, si els hi toques les kunes es posen, fins i tot, violents, resulta que el conductor diu: each one is eight kunas, però la de la guixeta m'ha dit: seven kunas. Això comença a ser una mica aleatori.

Ens toca a seients separats, em toca al costat d'una xiqueta d'uns 7 anys, una família bosniana que torna a casa a través de Rijeka, el nostre destí. Practique el meu serbocroat amb ella (com al País Valencià, no sé com li diuen aquí a la llengua que parlen, quina confusió), també per gestos, juguem a fer palmes, fem broma de la dona grassa asseguda just davant, riem... Em presenta a la seua tieta, a son cosí i al seu germà pèl-roig, fem un pols xinès i després pren la meua càmera i comença a fer fotos a tot i a tothom. Zvata, que així és diu, és un encant, mentre fa fotos riu, em mostra les fotos i torna a riure, de major vull ser com ella. Quina pena, però no la tornaré a veure: Tens correu-e? Ni tan se vol tenim ordinador diu la seua tieta.

Zvata

Mentrestant el Neil també fa amics, s'acovarda davant d'una dona grassa i boja que li crida en croat algun improperi, ell fa cara d'innocent i expressió de no entendre res de res.

Elvis

Arribem a Rijeka: mentre recollim les motxilles vaig dient adéu a la meua nova amiga, fins que no gira la cantonada somriu i mou la mà amb un adéu que sembla un fins aviat encara que siga un fins sempre. Intentem agafar un ferri, no hi ha, el bus no ens convenç, així que dinarem encara que siga a les 6 de la tarda, dos al super i els altres dos a esperar, una dona ens ofereix, al Neil i a mi mentre esperem, sobe, després de veure les habitacions i de pactar un preu raonable, ja tenim on dormir: dutxa, volt per la ciutat, fotos, gelat (el millor resultaria) i de festa a la Jaggermeister Party Tour. Ara sí, un bon dj. D'aquí a una disco en un vaixell i es diu Nina, d'aquí a allí i, finalment a dormir...

Rijeka

Frase del dia:
  • Neil: Vinieron unos amigos aquí.
  • Rubén: A Croàcia?
  • N: No, a España i luego se fueron a Escocia.
  • R: Inglaterra del norte?
  • N: Te voy a matar!

dijous, 28 d’agost de 2008

08-08-2008 :: Dia 2 :: Arribada a Croàcia

Ruta:

Venècia (Itàlia)

Udine (Itàlia)
Trieste (Itàlia)
Pula (Croàcia)

Diari:


Entre el son i la vigília, em desperte a Udine, el tren està aturat demanant excusa perquè farem una hora tard, és com funciona el transport a Itàlia, almenys, no hem pagat bitllet, supose que el revisor s'ha pensat que anàvem d'Interrail per les nostres pintes i les motxilles. Una hora més tard arribem a Trieste, una ciutat fronterera a la vora de la mar on hem d'aconseguir transport cap a la Península d'Istria, concretament la propera parada serà Pula. Mentre desdejunem i fem temps per agafar l'autobús visitem el port i la Piazza della Unittá, els enamorats tanquen cadenats prop de mar i hi llencen la clau. Primera situació inintel·ligible, a part de pagar el bitllet s'ha de pagar per pujar l'equipatge a l'autobús, un euro per al conductor; poc després descobriríem que aquests euros paguen els viatges de qualsevol conductor a Nova York per comprar gadgets tecnològics.

Pont de Trieste prop la Piazza della Unittá

Al cap de dues hores de camí semi inconscients i picats per en Morfeu arribem a Pula, Pola en italià, el Youth Hostel és lleig i l'habitació fa pudor a clavegueram, tant és així que ens han fet un descompte del 5% per nit... Això no obstant, estem a tocar d'una cala d'aigua cristal·lina: bany, uns quilòmetres nedant, veiem en directe un partit de waterpolo (sembla ser que és l'esport nacional de Cròacia com descobrirem durant el nostre viatge per la costa), una dutxa i a sopar al centre. La moneda croata és la Kuna, ben bé que ho sabrem... Això no obstant, aqueix sopar a base de pasta i ceapcici és prou just i tipa. D'aquí ens movem a una mena de club al costat del port on posen una música acceptable, prou comercial, però ens podem pegar la festa (moltes kunes...).

Pula, una ciutat romana

Després de ballar un parell d'hores camí al llit, aquí vam experimentar una altra perfomance croata d'allò més divertida: pugem a un taxi per a què en Neil no mori pel camí: el taxi no té taxímetre, el conductor amb una barba deixada fuma sense parar i ens cobra 50 kns (uns 7€ aproximadament) per una carrera que no val ni la baixada de bandera, però el més divertit fou la seua frase d'acomiadament mentre ens tornava les voltes: la matemática eslava es la mejor. Amb això acabem tot el que esperàvem del dia. Jo com sempre encara vull més, sobre les 4 de la matinada em trec la roba i abans d'anar a dormir em done un bany a la cala, reconfortant, reconstituent, a dormir fresquet.

Vistes des de l'alberg, una cala oberta a l'Adriàtic

Frase del dia:
  • Taxista de Pula: La matemática eslava es la mejor...

dimecres, 20 d’agost de 2008

07-08-2008 :: Dia 1 :: Tot té un principi

Ruta:

Crevillent (PP.CC.)

Barcelona (PP.CC.)
Venècia (Itàlia)

Diari:

Vuit del matí, encara no ha sortit el sol a la Serra de Crevillent, em lleve inquiet, gairebé no ho recordava però he de marxar, sort que ja tinc l'equipatge enllestit. Bé ,falten algunes coses però les recolliré a Torrent de l'Olla. Amb cara de son m'acomiade mecànicament de la família i sortim amb la caravana direcció Barcelona, estic confós, encara no recorde a quina hora hem d'estar al Prat. Un viatge inusualment curt ens deixa a les portes de Barcelona, Ronda de Dalt, carregats agafem el Metro i parem a Diagonal, tot seguit faig la motxilla que em trobe al llit de casa, l'ha dut la Tània, gràcies xiqueta! De seguida em pose mans a l'obra: pose únicament l'essencial, això no obstant segueix pesant massa, no ha passat el temps i a les 18h00 ens hem de trobar tots a casa del Glen i el Neil per a un àpat d'acomiadament. De fet anirem tots junts a l'aeroport ja que la Marta i el Glen també tenen un avió però ells en una altra direcció, van a Anglaterra i després el Glen anirà a Suècia. Fem un agradable dinner, força bo, em senten d'allò més bé els espaguetis. Poc després, després de perdre el primer Rodalies, arribem a l'aeroport, durant el trajecte que dura riem i fem bromes, l'aventura comença: on dormirem, què veurem, ens barallarem...

Eines de viatge

Així doncs, l'aventura comença amb un avió que aterra a Venècia puntual a les 00h00 del 8 d'agost, el més divertit és que no tenim on dormir, però això no importa a qui no l'agradaria veure una de les ciutats més boniques del món totalment buida i en calma? Els canals venecians, un passeig en vaixell, recórrer els carrerons sinuosos i estrets durants hores en busca de la Piazza St Marco. Un rellotge estrel·lat mira de reüll una plaça de grans dimensions flanquejada pels lleons alats símbol de la ciutat.

Piazza di St Marco a Venècia

Els ponts que travessen els canals són com obres d'art des del més senzill fins al més enrevessat. Intentem tornar a l'estació (Ferrovia en italià) però perdem el primer bot (Vaporetto), mentre esperem el següent dormim recolzats contra les motxilles, les rates van d'un lloc a altre ignorant-nos, a la nit Venècia té inquilins rosegadors. Finalment i sense dormir són les 5h00 de la matinada i agafem un tren que ens durà a la frontera, a Trieste, intentem dormir, sona el Jazz d'Oscar Perterson als altaveus portàtils del Neil, sona Night Train...

Frase del dia:
  • Núria: Neil, què no ens passi res...