dijous, 10 de setembre de 2009

14/08/2009 Il ritorno

El dia comença sense haver anat a dormir, intentem dormir al cotxe, impossible, entre les incomoditats i la resta de gent que espera el ferri no aconseguim pegar ull. Maldem, maleïm, però no hi ha manera, colpets de rom, lluita amb l'espasa de poder (element de les carreteres sardes per delimitar una àrea o un espai, ho vam furtar la nit del dimecres, no sé ni quan ni com, però pense que els sards no el trobaran a faltar).

Surt el sol sobre la Mediterrània

Finalment arriba el moment d'embarcar, col·loque el BMW en el lloc indicat per l'operari, a buscar on dormir, primer intent al sofà però el Salva m'arrossega a la coberta del vaixell, col·loquem unes hamaques i esperem així que el sol s'enlaire per sobre els nostres caps i ens escalfe el somni, somnie amb tu, cada cop ets més a prop, quines ganes d'abraçar-te i acaronar-te, com el sol que ara mateix banya la pell nua del meu pit cada cop més bronzejat després d'una setmana a les platges de Sardenya.

Conqueridors!

Dormint al costat de la piscina

Aquesta és la fi i l'inici de la història, més coses, més experiències, més vivències, m'encanta la vida i cada cop se'm nota més.

De nou, Barcelona, mon amour

Quan comencis el teu camí cap a Itaca,
prega que el camí sigui llarg,
ple d'experiències i coneixença,
zoi mou.


dimecres, 9 de setembre de 2009

13/08/2009 Bosa i Oristano

Em lleve massa prompte, no són ni les 7, però ja no puc tornar a conciliar el son, a més, el Salva es dóna la volta i torna a roncar...

Costa oest de Sardenya, despoblada i salvatge

Agafe la càmera i un llibre, mentre desdejune vaig pensant que avui és el darrer dia que passarem a l'illa, una illa de somni que els sards sembla que no estimen el suficient, en tots els llocs on ens aturem a contemplar les vistes hi ha escombreries al terra, no vull ni pensar que passarà quan s'aprove la llei de costes del senyor Berlusconi: permís a les municipalitats de créixer un 30%, desprotecció de part de les zones protegides...

Bosa, ciutat de pescadors

Això sí, he trobat, una foto super fidel de com debia ser la costa del meu país 100 anys enrere, però sembla que també desapareixerà.

Un gatet

Recorrem la costa oest serpentejant al ritme de Tchaikovsky i a tocar de mar direcció a Bosa, una petita ciutat de pescadors de gracioses cases mediterrànies, de colors molts diversos, formes i mides irregulars, finestres altes vestides amb persianes o mallorquines.

Cases Mediterrànies

Pugem al castell que resulta ser una estafa, únicament el Neil paga i hi entra, però el Salva i jo saltem una tanca i podem veure les vistes aeries de la ciutat, bonic!

Vista aèria de Bosa

Casetes de colors

Carrers empedrats i estrets, em recorda a alguna cosa

Seguim baixant fins arribar a Oristano, aquí no visitem res, però ens peguem un homenatge: pasta a la bottarga i pécora amb patates, tot perfecte fins que descobrim que el Salva a oblidat el seu bitllet de tornada, el té al correu-e, hem de buscar un ciber i imprimir el bitllet, dit i fet, l'alarma general ja es dissipa i tot queda resolt, una altra anècdota per a la col·lecció.

Oristano

Anem cap a Burumini, a veure els uraghis més grans de l'illa, un antic poblat originari del segue XV a.C. fet de pedres volcàniques tallades i amuntegades creant habitacles en forma de volta. Em quede en un estat de semi-consciència però no arribe a dormir en el camí a la nostra propera meta.

Una sauna prehistòrica!

Quan arribem, comprem els tiquets que inclouen una visita guiada, el nostre guia resulta ser un sard que es defineix a sí mateix com un sard que parla sard de la campinia, comença el tour i ja des del bell començament ens deixa a tots bocabadats, les primeres construccions circulars i molt bàsiques, com una cabana de roca.

El poblat que envolta la fortalesa

Després d'aquestes construccions més bàsiques podem trobar, una sauna, també circular on encara es pot veure el forn, estic sorprès de la meua capacitat per entendre les explicacions del guia en italià: tal volta deuria incorporar-lo al català, castellà, anglès, francès i quatre paraules en serbi-croat, grec i polac!

Su Nuraxis, la fortalesa

Tot seguit passem a la part central de la vila de Su Nuraxis, la fortalesa, inaccesible gairebé des de l'exterior les quatre torres que la flanquegen i la zona central contenen tot el necessari per sobreviure a un atac: magatzem per al gra, pou d'aigua foradat al terra, cavitat frigorífica que es maté a 12 graus tot l'any. Una veritable proesa de l'home, única al món i declarada d'interès arqueològic per la UNESCO.

Muralles mil·lenàries

Fem les darreres bromes sobre l'orografia sarda amb el nostre guia, ja ho hem vist tot, almenys tot el que ens havíem marcat acom objectiu, és el moment de tornar a casa, conduesc des del poble de l'interior fins a Sassari, l'autovia a l'infern s'ilumina amb els reflectors taronges, teniu raó és Tron o Giro al infierno, una psicodèlia inverosímil o un viatge d'àcid...

A Sassari mengem una pizza per sopar, molt molt bona. Ara sí camí a la darrera parada, el port de Porto Torres.

Una bomba o dos pizzes en una

L'Alguer - Bosa - Oristano - Burumini - Sassari - Porto Torres

dimarts, 8 de setembre de 2009

12/08/2009 Spiagga Pelosa

Ens llevem a les dues de la tarda, una espècie de desdejuni i torne al llit, el Dani i el Neil van al poble a menjar alguna cosa. Tornen vora les cinc de la tarda i ens troben mig tirats, agafem el cotxe fins a la punta més al nord de l'illa, la ciutat de Stintino, al costat hi ha una bonica platja de sorra i roca que mira al nord on tenim dues illes deshabitades, una d'elles té una antiga torre de vigilància, sembla com la de Torrevella.

La torre

Una platja privada!

El mar està ple de vida: gambes, peixos, crancs, ermitans, molt bonic, aprofite els darrers rajos de sol i unes quantes fotos, preciós. Cansats tornem a casa, de nou al llit.

Vaixells de vela per tot arreu

Pescadors a vora de mar

L'enèssima posta de sol

L'Alguer - Spiagga Pelosa - L'Alguer

dilluns, 7 de setembre de 2009

Zoi mou II

I can remenber your eyes
as well your silhouette
I know I love you
long way has gone.

My mind is clear
always you look at me
my heart is going faster
if you are next to me.

I love you in the morning,
I love you at nigth
day has already gone
the wait is a dead end.

I can remenber your eyes
as like your movements
I know you love me,
has the long way gone?

I love you in the morning
of our lifes
I love you at night
of our path to Itaka.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Please, jump!



Zoi mou

Recorde els teus ulls
també els teus contorns
ja sé que et vull
han passmolts revolts.

La meua ment s'aclareix
sempre que em mires
el meu cor s'accelera
si et tinc al meu costat

T'estime al matí,
t'estime a la nit.
S'exhaureix el dia
l'espera és un carrer sense eixida.

Recorde els teus ulls
també els teus moviments
ja sé que em vols
pot ser no han passat suficients revolts.

T'estime al matí
de les nostres vides
i t'estime a la nit
del nostre camí a Itaka.

divendres, 4 de setembre de 2009

11/08/2009 Grotte di Neptuno

Al fi sembla que hi ha tranquil·litat a fora, encara no s'ha aixecat ningú. He dormit prou bé però de 8 a 11 he estat entre el món dels sonmis i el món real. M'aixeque i llegesc una mica, se m'està fent inacabable l'Homenage to Catalonia de n'Orwell, com m'agradaria tenir temps per llegir hores i hores, m'agrada el que em descobreix de Barcelona i de la Guerra Civil, una mirada des de dins, una opinió però enriquidora.

Capo Caccia

Desdejunem fort: pa, tomàquet, salami, formatge... El formatge que el dia anterior havíem comprat a Buggero venia acompanyat de sèrie: petits llimacs viuen a dins del pecorino, formaggio d'ovella típic de l'illa, almenys això ens demostra que és cent per cent natural, natural natural.

Baixant a tocar del mar, les 600 escales ens porten arran de mar

Bé, camí al nord, fugint de les grans distàncies d'ahir anem direcció al Capo Caccia on ens trobarem amb sis-centes escales que baixen fins a la Grotte di Neptuno, de camí descobrim que la badia nord de L'Alguer, és una meravella natural, esculpida durant milers d'anys a la roca pren formes irregulars anant a dins i afora de la mar brava, xicotetes cales on fondegen vaixells i iots de qualsevol mida.


La porta de la grupa s'obre al mar

Ja hem arribat al peu del far del Capo, ara haurem de començar la baixada: un sender construït contra les parets de roca que les abraça perillosament i descendeix a poc a poc fins arribar a peu de mar, llavors, espectacular i ancestral, trobem la gruta, pot ser de les més grans on he estat mai, la humitat i la pressió modifiquen el respirar.


L'interior de gruta

És bonica però ho podria ésser més si s'haguera tingut més cura d'ella, tan se val, és com tornar als orígens de l'inexplorat.
Després de sortir i tornant al que sempre m'ha agradat fer, faig la pujada corrent, com els vells temps, sense samarreta i notant l'escalfor del sol a les espatlles, no hi ha millor manera de bronzejar-se. L'ascenció és més ràpida i espectacular així!

Fins i tot hi arriben els vaixells

Un company en l'ascenció

Fem una aturada tècnica en el bar que hi ha al final de les escales i cap a la platja, ens confonem de camins i, fins i tot, tenim els típics fregs de per aquí no pot ser, però, finalment, arribem a una graciosa cala prop d'Argentiera, l'aigua no és tan clara però quin relax, bany d'aigua i de sol que ja comença a caure sobre el mar.

Una cala perduda

Tornem cap a casa, cuinem uns taghiattelli a la bolognese, una dutxa, uns texans i cap a L'Alguer a prendre alguna cosa, d'un cafè a una terrassa, de la terrassa a aconseguir un lloc on seguir la festa, la Siesta diuen que és el lloc de moda... No és gaire bo, més diria que és un rotllo però ens prenem alguna cosa i ballem fins a altes hores de la matinada, la tornada és un caos, una bogeria, però arribem sans i estalvis. A qui se li acudeix posar un club a sis quilòmetres de la ciutat i enmig d'una muntanya?

De festa per Sardenya, Salva, aquesta samarreta em sona

Rentem el cotxe, fem una mica d'exercici lluitant amb les espases de poder. Kali nichta kukla...


L'Alguer - Capo Caccia - Argentiera - L'Alguer


dijous, 3 de setembre de 2009

10/08/2009 Buggero

Feia temps que no dormia tan malament, tota la nit sense pegar ull, com ronca aquest home... Em lleve de mala llet i havent dormit bé només unes tres hores. Semi-inconscient, no sé ni on anem ni quan trigan, conduesc tres hores per tot tipus de carreteres, l'autovia té senyals de circular a 50 kms/h: trobem cotxes parats al carril esquerre de la carretera parlant pel mòbil, quina bogeria!

Espardenyes

Algú s'alarmava quan jo deia que el googlemap posava que per fer 200 kms es trigava cinc hores. Primer arriben a Iglesias pel nom es pot esbrinar el pas dels espanyols, també per les cases d'estil colonial que l'omplen.

Iglesias, una ciutat amb tradició espanyola

Tanmateix, aquesta ciutat sembla que ha viscut temps millors, té una flaire de decadència, gairebé abandonada. Dinem en un bareto una mica de pasta. Tot seguit intente dormir al cotxe mentre el Neil condueix descalç entre les muntanyes.


Deixem de costat Flumini-maggiore i arribem a la platja de Buggero, una cala oberta al mar amb sorra fina i pedres planes a la vora del mar: un banyet d'aigua, un banyet de sol i una bona caminada de punta a punta de la cala, faig una carrera i sue com ho feia fa un any.

Platja de Buggero

Un altre banyet i a visitar el poble, que no és gran cosa però el port entre muntanyes que moren a la mar van a fer un sopar popular, per uns set euros: beguda, macarrons, peix fregit i de postres meló amb pa.

Sopar popular a Buggero

Em sap greu però jo necessite dormir, la resta vol sortir i no dormir, però la meua cara de no haver dormit la nit anterior ens acaba portant a la carretera de tornada: quina aventura, cotxes a 50km/h per l'autovia, gent caminant-hi, porcs senglars travessant les carreteres, gossos salvatges que foren abandonats, carreteres pel mig de les muntanyes, els sards són un perill a la carretera, que fan a les tres de la matinada conduint enmig de la serralada que puja el terreny més pròxim al mar a l'altiplà central?

Tornada psicotròpica

Després de trenta quilòmetres això és el que ens vam trobar

Arribem destrossats a casa, el Salva a conduït durant quatre hores, no he aconseguit dormir ni una mica. Però ara dormiré com un xiquet.

L'Alguer - Iglesias - Flumini-maggiore - Buggero - L'Alguer

dimecres, 2 de setembre de 2009

09/08/2009 Castelsardo

Em desperte i em torne a adormir dos cops durant el matí fins que és la una, sembla que hi ha moviment a fora. El primer guerer de la nit anterior, el Neil descobreix que el nostre B&B únicament té la B de Bed.

Vistes des de l'apartament

El Salva en plan seductor

La resta de guerrers es van aixecant i desdejunant, anirem al nord a visitar Castelsardo, a uns quaranta quilòmetres de L'Alguer passant per Porto Torres. Tornem a experimentar el desastre del trànsit que es viu a l'illa.

Castelsardo, ciutat amb castell

Fins a Porto Torres ja coneixem el camí, després una carretera que voreja la costa va anant i venint entre la costa i la pineda, fins que ens trobem una imatge digna de postal, el castell en l'alt d'un penya-segat vigila un xicotet poble que penja a les seues faldes, ja em arribat a Castelsardo, visitem el castell, les vistes són precioses.

Processó a la mar

Un pont de mar blava

Vistes des del castell, el sol ja cau

Les muralles

Llavors, fem un dinar a les 18h de la tarda i d'aquí a caminar per les muralles. Crec que ja tenim un pla, veure una posta de sol al mar, preciós! Els darrers deu minuts de sol asseguts a la sorra, veient com el sol abraça la terra, emportats per l'emoció el Salva i jo ens dignem a ficar-nos a la mar just després de què desaparega el sol, el primer bany de l'any nu, quin plaer, crec que és una bona idea tornar cap a casa, algú comenta que encara tenim aquella ampolla de vi...



El sol s'amaga, cau la nit

L'Alguer - Castelsardo - L'Alguer