dilluns, 29 de desembre de 2008

Glass cat deprivation :: racmax vol 027

Això és per a tancar el millor any de la meva vida, gràcies xiquets i xiquetes, hem vist els millors DJs, hem viatjat lluny, hem recordat i oblidat, hem sabut aprendre tots i totes de tots i totes, trista expressió de melangia per deixar aquest meravellós any, feliç rostre d'il·lusions que podem assolir entre tots. Amb deler us deixo amb l'última sessió de l'any i feliç 2009.


racmax vol 027


21/12/2008
mixed by racmax



01 Extrawelt - Im Garten Von Eben
02 Simian Mobile Disco - Sleep Deprivation
03 Gui Boratto - Mr. Decay
04 Kaiser Souzai And Nudisco - Discokaiser (Original Mix)
05 Kollektiv Turmstrasse - Holunderbaum (Herz Aus Holz Mix)
06 M.A.N.D.Y. and Booka Shade - O Superman feat. Laurie Anderson (Felix Da Housecat Remix)
07 Robert Babicz - White Series
08 Jurgen Paape & Boy Schaufler - We Love
09 Dj T - Glitter
10 Zoo Brazil - We Are
11 M.A.N.D.Y. - Jah (Raw)
12 Sunsetpeople - Orion
13 Elektrochemie - Star Struck
14 M.A.N.D.Y. vs. Booka Shade - Body Language
15 Heartthrob - Glass Cat
16 Magda - Staring Contest
17 Tractile - Unquenchable
18 FALSE - Bathe


Baixa'l i gaudeix-ne!

Part1
Part2


dijous, 25 de desembre de 2008

Coming back... (always)

El camí és fa curt sobre un camí adés llarg, el camí és monòton però agradable, sempre que faig aquest camí surten les mateixes preguntes, on vas, quan tornaràs, estàs segur que vols tornar... Ens passem mitja vida intentant marxar d’on hem nascut i l’altra mitja intentant tornar. Però si tornes vols marxar, exili, records, malastrugança. El camí s’estira i s’arronsa, s’allunya i s’atansa, ens dóna experiències, vides que es retroben, vides que s’esmunyen, vides que se sorprenen, vides paral•leles que mai s’arriben a tocar i vides tangencials que es besen per un instant. Aquesta ruta plena de vivències flueix sense gairebé adonar-nos.

Retrobar els amics i amigues, caminar per carrers que hem vist acurtar-se perquè les nostres passes és feien més llargues i edificis que hem vist fer-se petits perquè cada cop nosaltres som més grans, venim inflats de coneixements i tot el poble es redueix a una partícula a la vista insignificant però que forma part de tu igualment, com els àtoms, per si sols són insignificants però configurant-los adequadament obtenim grans coses, forma part de tu i t’ha influït i marcat.

Ara mateix veus coses que no t’agraden però això mateix com en qualsevol aspecte de la vida t’ajuda a saber que vols, l’extraordinarietat del poc usual ho fa especial, la monotonia del de sempre ho fa ranci i mancat d’al•licient, si saps el que no vols sabràs el que vols, una bona idea m’atreviria a dir.

dilluns, 15 de desembre de 2008

I'd miss u

Sóc aquell que anava buscant, el que únicament escriu quan sent melangia, el que s'estreny a tu en aquestes nits de fred, el que et diu good morning quan encara no ha sortit el sol.

Sóc aquell que vaig voler ser però mai arribava a ser, sóc com sóc, rialler, fester, lleial, amic dels meus amics, ombra de la teua escalfor, parany dels teus cabells, amagatall dels teus petons, paratge dels teus braços, còmplice de les teues mirades.

Sóc qui vaig voler ser i, ara, amb tu, vull ser com sóc, vull no canviar, vull carícies de bona nit i petons de bon dia, vull el teus llavis càlids quan fa fred i els teus ulls frescos quan fa calor, bull la meua sang quan et mire, bull... vull... et vull?


4 u, c u soon!

dilluns, 8 de desembre de 2008

Song from my dad dedicated to my bro and me

If you want to listen it, click play button, if you want to download it, click the link:
Antoni Cànovas - Estrany

Enjoy it!

dijous, 4 de desembre de 2008

Exili?

Molts cops m'acabo sentint com un exiliat aquí, som tan propers en tantes coses però tan llunyans políticament. Per ço, per aquí dalt les coses van bé, però quan miro al sud del país o quan arriben notícies com el tancament de tv3, em dóna la sensació que vull oblidar les meves arrels, maleïts sigueu per empènyer-me a aquesta situació, voldria viure al País Valencià com ho faig al Principat. Ja no tinc 20 anys contràriament al que cantava Joan Manuel Serrat però segueixo pensant el mateix i pot ser la situació segueixi degradant-se al meu país però per molt que vulgui oblidar les meves arrels seguiré estimant-lo, vull ser valencià com em van ensenyar que podria ser.


dilluns, 1 de desembre de 2008

Mor Mikel Laboa

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

Vola ocell...