dimecres, 29 d’abril de 2009

Besos rotos

Apuesto hasta ganar,
olvido tus trazos en mi piel,
borro tu perfume,
arriesgo hasta llorar.

Mato tu ausencia con mi pesar,
olvido tu pelo en mis dedos,
borro tu mirar,
busco sin cesar.

Muero en tus brotes de jazmín,
olvido tus curvas en mis manos,
dibujo tu voz,
bailo hasta olvidar.

Debo romper nuestros besos.
No te los voy a robar.
No tengo que esperar roto.
Debo guardar esos besos rotos?

diumenge, 26 d’abril de 2009

racmax033 :: The end and the beginning








26-04-2009
racmax033 (download)

01 Troy Pierce - Horse Nation
02 Heartthrob - Glass Cat
03 Booka Shade - Charlotte
04 Robert Babicz - White Series
05 Gui Boratto - Tipologia (Solee Remix)
06 Simian Mobile Disco - Sleep Deprivation
07 Niederflur - Sprinkler
08 Gui Boratto - Mr Decay (Robert Babicz Universum Disco Mix)
09 Aril Brikha - Akire
10 Scsi - - 1000 Needles
11 Gui Boratto - Matryoshka
12 Chaim - Chicken Kiev
13 Kevin Saunderson - World Of Deep (Jesse Rose Respect To Detroit Remix)
14 Underworld - Born Slippy (2007 Remix)
15 Mgmt - Kids
16 Thomas Schumacher - Picanha
17 Slam - Staccato Rave (Silicone Souls Hypno House Remix)
18 M.A.N.D.Y. & The Sunsetpeople - Sunsetpeople (M.A.N.D.Y.'S Latenightflight To Monza Mix)
19 Aril Brikha - To Begin
20 M.A.N.D.Y. And Booka Shade - O Superman Feat. Laurie Anderson (Felix Da Housecat Remix)
21 Troy Pierce - 25 Bitches (Berg Nixon Zigzag Remix)
22 Marc Romboy Vs. Stephan Bodzin - Ariel
23 Jona - Learning From The Mistakes
24 Dusty Kid - Mantrakoma
25 Partial Arts - Trauermusik



Let the music be louder baby

Charlotte, don't be silly and kiss me...



...and teach me your body language...



...lady

dimecres, 22 d’abril de 2009

El teorema del lloro

És mut quant li imposes silenci, i eloqüent quan el fas parlar. Gràcies al llibre, en un mes aprens el que no aprendries de la boca dels entesos en una "eternitat" i tot plegat sense contreure cap deute de saviesa. T'allibera i et desempallega del comerç amb gent odiosa i de les relacions amb homes estúpits, incapaços d'entendre. T'obeeix de día i de nit, tant durant els viatges com durant els períodes en què ets sedentari. Si caus en desgràcia, el llibre no renuncia a servir-te. Si bufen contra teu vents contraris, el llibre no es gira contra tu. De vegades succeeix que el llibre és superior al qui l'ha escrit...

dimecres, 15 d’abril de 2009

07/04/2009 :: Roma

Deixant de banda tots els estereotips, arribem a Roma amb la missió de fer la segona incursió a Itàlia, just un dia després del terratrèmol a L'Aquila i en ment les rèpliques que tard o d'hora arribarien. Tal volta hem triat una mala època per visitar la capital de l'extint Imperi Romà i ara capital del cristianisme per a la Setmana Santa.


Ens oblidem de tots els impediments i comencem a assaborir els transports públics de la capital del Lazio, més de tres hores per a arribar al nostre càmping on podrem per fi descansar, tastar el primer plat de pasta, gnochis, ummmm. Crec que després de viatjar des de Barcelona a Roma, passant per l'aeroport de Girona i les gracioses aventures a lloms d'un avió de Ryanair hauríem d'anar d'hora al llit, demà ens espera turisme, quina paraula més manosejada...

dissabte, 11 d’abril de 2009

tuyOutu

Era una nit tranquil·la com qualsevol altra, no havíem anat mai tan lluny, però aquella nit sentia un no-sé-que especial. Val, sí que havíem tingut algun que altre apropament, alguna mirada amb intenció, alguna carícia, algun propòsit a mig fer... Aquesta atracció havia anat creixent de mica en mica, no et veia igual ara mateix que quan et vaig conèixer, començava a notar amb més intensitat les coses que m'agradaven que les que no: el teu mirar distret, les teves idees, la teva forma de parlar, la sinceritat amb què tractaves les coses, l'amor amb què tractaves les persones, la confiança amb què em tractaves.

Tot va començar quan et vaig conèixer, era un dia plujós, no tenia ganes de sortir de casa, però era dissabte i tocava deixar-se caure per algun lloc de moda per fer una cervesa. Recordo estar prenent una cervesa a la barra i, llavors tu et vas apropar i em vas dir que et deies Rosa, de seguida em vas encisar, sempre m'agrada parlar, sobretot de coses importants, compartir idees i formes de veure el món. Tu em vas parlar de la situació als països de l'Àfrica, jo et vaig parlar de perquè crec que el capitalisme té un error de base i que el sistema actual no es pot sostenir, et deia: la gent no pot consumir, el món es para. Després d'una llarga estona em vaig a adonar que podia continuar tota la nit parlant amb tu, de fet, més que qualsevol desig que se'ns pugui posar de primeres, tenia desig de conèixer-te, em començaves a agradar, al principi tenia ganes de besar-te perquè m'atreies, una atracció física, després de veure com eres de bonica per dintre, tenia ganes d'acaronar-te i fer-te l'amor.

Però ja se sap, quan algú t'agrada tant, tens por de no fer les coses bé, tens por què no sigui el moment, tens port s'esmunyi aquest moment. Tanmateix tu sempre m'ho has posat fàcil d'ençà ens vam conèixer, mai m'has dit que no a un pla junts, un teatre, un concert, un volt en Vespa, una visita al parc de la Ciutadella, a contemplar Barcelona des de les antigues bateries antiaèries de la Guerra Civil, poc a poc m'he anat sentint més i més prop de tu i crec que aquella nit sabia que era el moment i no el vaig deixar escapar.

Tu, senzilla però arreglada, vesties un bonic vestit de gassa blanca que et queia d'una manera gràcil i desenfadada des de les espatlles fins als genolls i que, únicament, dibuixava amb un traç difús els teus pits i els teus malucs. Havíem quedat, com sempre, un diumenge a la tarda per anar a passejar des del Castell de Montjuïc fins al mirador del migdia, era una passejada que saps que m'agrada perquè a un costat i altre de la senda hi ha canyes, palmeres, pins i figueres, sempre em recorda a ma casa, a la meva terra. Ja havia caigut el sol, sortíem a passejar a aquestes hores i així podíem fer fotos nocturnes, jo carregava el trípode i la càmera tu anaves fent cabrioles intentant parèixer una noia de catàleg de roba, la muralla del castell a un costat, la mar a l'altra i tu entre el paisatge i l'objectiu de la réflex digital.

Poc després i ja cansats de caminar ens vam abocar des de la barana que donava a la mar, a prop el port continuava amb la seva activitat frenètica, el port de Barcelona mai descansa, el moviment dels vaixells dibuixaven formes a l'aigua, i jo vaig dibuixar amb el meu dit sobre el teu muscle nu una carícia, tu et vas estremir, vas deixar de mirar la mar, em vas mirar als ulls i, just en el moment que els nostres llavis palpitants de passió es trobaren, els vas tancar, les intermitències del far van il·luminar la teva cara i llavors vaig saber que t'estimava.

dimecres, 1 d’abril de 2009

10th aniversary: The Matrix

Morpheus: [to Neo who is choosing the red pill] Remember... all I'm offering is the truth. Nothing more.