divendres, 30 de novembre del 2007

Frases II

Mentre estic al CAP en lloc d'apuntar el que diu el professor jo em dedique a apuntar el que em ve en gana, sempre ho he fet xD

Si el Frases I eren frases famoses en gran part, aquestes són de collita pròpia majorment xD Aquí van!

Tota una vida per a descobrir tots els seus misteris.
No tries una vida mediocre.
Seguim avançant cap un futur millor.
Cerca la felicitat en cada minut, la trobaràs o ella et trobarà.
Tots ens equivoquem, però alguns/es més que altres.
Vull ser un llagostí.
Tornaré i seré el millor.
Ordena la teua vida.
Key found.
A vegades la intel·ligència emocional és la més important.
Quan un dit assenyala la lluna, el neci mira el dit.
Vaig fer el que vaig poder.
No cabaries la teua tomba al terra encara que et diguen que la mort ve a buscar-te.
La funció de l'oblit, evolutivament parlant, té un sentit: serveix per deixar de banda les males experiències.
Tinc fam.
Tens por, enfronta-t'hi a ella.
Amic tenies raó, és com una febra ho has de passar tu sol, jo solament et puc posar panys freds.
Aquí fa calor.
Tots morirem.
Normalment la gent triaria la pastilla roja perquè és més fàcil no lluitar.
Carpe diem.
No s'adona que ens està avorrint?
Em fan mal músculs que ni sabia que existien.
Si t'esforces pots aconseguir-ho.
Deja vû.
Ara sóc feliç.
Moralina.

Benvinguts

Benvinguts al nou bloc, ja sé que és com l'anterior, és perquè feia poc que li havia canviat el disseny i el meu m'havia costat, així doncs l'aprofitarem. Passeu passeu que a les tristors farem fum =)

=)

Tanque aquest bloc encara que deuria haver-ho fet el 15 de novembre, això no obstant, aprofite aquesta data tant redona i tant significativa com és el 30 per a llençar pels penya-segats de l'oblit una catarsis de dolor de l'època passada. El 15 es va tancar el cercle i mentre fugia cap a la serra amb la moto vaig rebre una senyal, vaig tornar a néixer: en un revolt del camí em vaig trobar un cotxe de cara i vaig xocar contra ell, vaig saltar per sobre i gràcies que portava el casc, vaig tornar a néixer, aquesta era la senyal de meu nou naixement des de llavors he sigut una nova persona, ara sóc feliç.


Bé, com deia tanque el meu bloc i com què vida nova, bloc nou. El RaCMaX torna més viu que mai. Com diuen en American Beaty: "Hi ha tanta bellesa al món que de cop i volta tinc ganes de plorar..." Gaudesc d'aquesta bellesa.

Vull ser un llagostí!!!!


S'escolta: Son by four - A puro dolor

dijous, 15 de novembre del 2007

=)

Plas plas plas

dimecres, 14 de novembre del 2007

The end

This is the end, beautiful friend.
This is the end, my only friend,
The end, of our elaborate plans,
The end, of everything that stands,
The end, no safety or surprise,
The end.
I'll never look into your eyes again.

Can you picture what will be,
So limitless and free,
Desperately in need
Of some stranger's hand,
In a desperate land.

Lost in a Roman wilderness of pain,
And all the children are insane,
All the children are insane
Waiting for the summer rain, yeah.

There's danger on the edge of town,
Ride the King's highway, baby.
Weird scenes inside the gold mine
Ride the highway West, baby.

Ride the snake,
Ride the snake
To the lake, the ancient lake, baby.
The snake is long, seven miles.
Ride the snake,
He's old, and his skin is cold.

The West is the best,
The West is the best,
Get here, and we'll do the rest.
The blue bus is callin' us,
The blue bus is callin' us.
Driver, where you taking us?

The killer awoke before dawn,
He put his boots on.
He took a face from the ancient gallery,
And he walked on down the hall.
He went into the room
Where his sister lived and
Then he
Paid a visit to his brother,
And then he,
He walked on down the hall, yeah.
And he came to a door,
And he looked inside.

"Father?"
"Yes, son"
"I want to kill you
Mother, I want to… WAAAAAA"
Uh, well, all right, yeah!
Come on, mom, yeah!

C'mon, baby, take a chance with us,
C'mon, baby, take a chance with us
C'mon, baby, take a chance with us and
Meet me at the back of the blue bus.
Doin' a blue rock
On a blue bus.
Doin' a blue rock,
C'mon, yeah…

Kill! Kill! Kill! Kill! Kill! Kill!

This is the end, beautiful friend,
This is the end, my only friend,
The end, it hurts to set you free,
But you'll never follow me.
The end of laughter and soft lies,
The end of nights we tried to die.
This is the end.


dimarts, 13 de novembre del 2007

Hobbiton està a Granada

Després de veure aquestes vistes des del Sacromonte, JRR Tolkien podria pensar que el seu Hobbiton existeix i que és més bonic en la realitat que en la ficció xD

molt més bonica que la de les guies

dilluns, 12 de novembre del 2007

Segon origen

"Cap a mitja tarda, va asseure's a terra, al costat del noi, i va agafar-li una mà entre les seves. Durant dues hores va restar quieta, únicament amb els llavis que es movien silenciosament a mesura que anava recordant-se, i recordant-li, una història comuna d'esforç i amor.

No es va moure fins prop de la posta, quan s'agenollà i, abocada al seu damunt, va besar-li els llavis freds i li escalfà la pell amb les seves darreres llàgrimes".

Mecanoscrit del segon origen


Llagostí

Vull ser un llagostí
anar saltant pel món
tenir una closca contra les agressions
i morir aclucant els ulls

diumenge, 11 de novembre del 2007

Dissabte, a perfect day

Dos gots de lambrusco, un got de llet calenteta, una til·la i a dormir sense pensar. Un dissabte perfecte?


dissabte, 10 de novembre del 2007

L'esperança

"L'esperança és el somni de l'home despert". Aristòtil.

Crec que deuríem despertar de la nostra letargia i viure una vida plena on els nostres somnis no siguen somnis sinó realitats. Perseguiu els vostres i que esdevinguen realitat, perquè de vida només en tenim una, cada segon que passa és un que ja no podrem recuperar. Per això llence un crit gairebé conegut per tothom però que sempre ve de gust escoltar (què collons): Carpe diem!


Gràcies Manu per aquesta bonica foto ;) Aquest crit també per vosaltres que m'heu ajudat tant.

divendres, 9 de novembre del 2007

La Granada no pihippy

Encara que Granada s'haja convertit en un macro-centre comercial pihippy encara roman a l'ambient un sentiment alternatiu que no alterna-pijo. Molt recomanable resseguir els carrers mig amagats on podem trobar obres d'art disfressades de graffities. També pujar a la zona de coves on la gent viu mig clandestinament i com si no hagueren passat milanta anys llum, aquesta és la vista més bonica de l'Alhambra.

Per aquest coses ara comprenc al rei que va plorar quan va perdre Granada.

First snow

Aquesta pel·lícula guardonada al festival de Sitges explora la qüestió sempre dual de si el nostre destí està escrit. Juga amb el sentiment de culpa que tothom en sa vida sent i que creix si ens centrem en les bases d'aquesta culpa. Encara que comença amb un ritme hipnòtic però fascinant després s'apaga una mica, això no obstant és força recomanable si busquem una pel·lícula acceptable i amb tot si la comparem amb la resta de produccions nord-americanes guanyaria a totes les travesses.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Jo declare l'estat de felicitat permanent

"Hi ha poesia per tot arreu,
solament fa falta una espurna o un cop dur
per a què isca de nosaltres"


Jo declare l'estat de felicitat permanent i el dret de cadascú a tots els privilegis. Jo dic que el sofriment és cosa sacrílega quan n'hi ha per a tots roses i pa blanc. Jo rebutge la legitimitat de les guerres, la justícia que mata, la mort que castiga, les consciències que dormen al fons del seu llit, la civilització a les mans de mercenaris. Jo veig morir aquesta època envellida, un món diferent renaixerà de les seues cendres, però no és prou només esperar-ho.

Jo ja l'he esperat massa. Jo demane ara que la meua companya estiga maca a qualsevol hora del dia sense tenir que dissimular amb el maquillatge; no deixar per després el desig que tinc d'ella i de fer-li l'amor.

Que els nostres fills siguen homes i no adults i que siguen això que nosaltres volien fer ahir: germans, camarades, companys,... Que quan els pregunten que volen ser de majors, diguen: "una bona persona".

Que els nostres pares puguen per fi emancipar-se i que tinguen temps per a acaronar a la seua dona després d'una vida de suors i llàgrimes en mig de dues guerres que no eren la pau.

Jo declare l'estat de felicitat permanent sense que açò siguen paraules amb música, sense esperar que arriben els temps messiànics, sense que açò siga votat a cap parlament.

Jo dic que d'ara endavant serem responsables, no demanarem comptes a ningú ni a res i transformarem l'atzar en destí sols, nosaltres, a bord sense cap mestre ni Déu ni diable. Si tu vols venir creua la passarel·la hi ha lloc per tots i cadascú. Però encara ens resta per fer el camí, per veure lluir un nou sol, un nou estel.

JO DECLARE L'ESTAT DE FELICITAT PERMANENT



dimarts, 6 de novembre del 2007

Desdoblat Oh Dae-su

Riu i el món sencer riurà amb tu, plora i ploraràs sol.
Sigui un gra de sorra o una pedra, en l'aigua s'enfonsen igual.
Sé que estàs espantat, però ara deixa'm caure.


S'haurà desdoblat correctament el monstre?


dilluns, 5 de novembre del 2007

Reborn

"A la meua àvia que pateix.
Després de tant de dolor,
fins i tot, et demanaria
que vingués tot el teu dolor a mi"

Don't cry,

try
don't see,

give

don't show,

go

don't die,

fly

don't born,

reborn
my little fenix.

"Mai ens acostumem al dolor"

diumenge, 4 de novembre del 2007

Balada de l'àngel bru

Després del pont m'he de posar al dia =) Aquí teniu poesia pura:

allà dalt de les muntanyes les remors no l'inquietaven,

les raboses i els fardatxos li fugien espantats.
les cançons que udolava eren grunys horripilants.
ai, àngel bru,
el teu cant es perd per la soledat.

anys arrere esgotaves amb les teues passejades
la recerca agitada pels indrets de la ciutat:
pels racons més bruts i foscos on quelcom se sol trobar.
ai, àngel bru, exaltat,
les ales et tallaran.

tingueres més d'una història i raons per a inhibir-te'n,
tot venia i se n'anava sense tu fer-ne un comiat:
passares a la llarga llista dels qui mengen soledat.
ai, àngel bru, agres mans
que no reconeixeràs.

i la nit confon les ombre, les foscors sovint enganyaven;
tu patires, de vegades, el joc de les claredats:
després de mil garrotades de perdre t'havies fartat.
ai, àngel bru, al que plores
solució no li'n veig cap.
ni unes coses ni les altres t'eren massa agraïdes,
no estimaves la fortuna ni les bones relacions,
era, puix, irresoluble la teua situació.
ai, àngle bru, pel teu cap
massa delers han passat.

a les muntanyes pujares i viure amb els llops volgueres,
tot sabent que allà baix ningú no t'anava a plorar.
com les feres subsistires: rebolcant-te en llibertat.
ai, àngel bru, el teu cap
tots els somnis ha somiat.