Perduts en una nit sense llum, nerviosos de tenir-nos al costat, cuscanelles al borrissol dels nostres avantbraços, tremolor en la nostra veu, moviments suaus i inquiets dels nostres estómacs, caminar dubtós a la foscor, petons fugissers, abraçades prudents, carícies distants...
Quanta inseguretat despreníem però que bonic era descobrir coses junts, que bonic començar a conèixer algú, que deliciós anar a buscar-te, que emocionant recollir-te.
Què pena que els contes de fades, a vegades, acabin malament.
Quanta inseguretat despreníem però que bonic era descobrir coses junts, que bonic començar a conèixer algú, que deliciós anar a buscar-te, que emocionant recollir-te.
Què pena que els contes de fades, a vegades, acabin malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada