Tenia una estranya sensació de buidor a l'ànima i de solitud pensada, havia treballat per un llarg període de temps, s'havia oblidat de tot el que l'havia importat al passat, però ara tornava al bulliciós món de l'existència, del ser, del caminar a algun lloc sense tenir la sensació de no caminar enlloc.
Aquella estranya sensació li provocava nits sense dormir, angúnia que no calia dissimular, malestar que influïa en què no tingués la ment clara. Solia dormir en aquell estat de semi-incosciència en què fins i tot l'aleteig d'una papallona el pot despertar, massa tràfec al seu cap.
La vida prenia un aire amb olor a pètals de les flors més exòtiques, em ve de gust llegir un llibre, ballar, cantar una cançó i, com no, fer-te l'amor sense presa i amb una munió de carícies suaus com la peça per a piano més delicada mai composada. Però si estava de vacances...
Aquella estranya sensació li provocava nits sense dormir, angúnia que no calia dissimular, malestar que influïa en què no tingués la ment clara. Solia dormir en aquell estat de semi-incosciència en què fins i tot l'aleteig d'una papallona el pot despertar, massa tràfec al seu cap.
La vida prenia un aire amb olor a pètals de les flors més exòtiques, em ve de gust llegir un llibre, ballar, cantar una cançó i, com no, fer-te l'amor sense presa i amb una munió de carícies suaus com la peça per a piano més delicada mai composada. Però si estava de vacances...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada