Vaig plorar per dormir,
després, tot un dia,
vaig plorar molts mesos,
després, a l'ocàs de les nits.
Ara ja no puc plorar:
somric amb espontaneïtat,
somric al trenta-tres,
ric amb vosaltres a la nit.
Li dedico un somrís còmplice
quan miro d'estimar.
Havia envellit deu anys,
cara desficiosa i mirar amargat,
de nou tinc dotze anys,
i torno a ser Peter Pan.
Li faig l'ullet
quan la veig passar.
No t'escapis!
et penso enxampar!
nene
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada